DEESSA GREGA, CAPITAL DE GRÈCIA, EMPRESA DE SEGURETAT NACIONAL, RESIDÈNCIA UNIVERSITÀRIA A SALAMANCA I CENTRE CULTURAL A BARCELONA (L’ATENEU DE NOU BARRIS)
Francesc Franquet
DEESSA GREGA, CAPITAL DE GRÈCIA, EMPRESA DE SEGURETAT NACIONAL, RESIDÈNCIA UNIVERSITÀRIA A SALAMANCA I CENTRE CULTURAL A BARCELONA (L’ATENEU DE NOU BARRIS)
Francesc Franquet
Com ja vau poder veure en aquest article, que es va publicar quan va tenir lloc la mort de l’artista i escultora francesa – americana Louise Joséphine .
Aprofitant que a l’assignatura d’Història de l’Art estem analitzant moltes obres, concretament Maman, que és l’escultura que m’ha tocat treballar aquest trimestre, us penjo la meva presentació amb el significat de l’obra i el fet d’utilitzar una aranya per simbolitzar el seu treball, la qual té una gran relació amb el mite d’Aracne.
Sabríeu dir-me quina és aquesta relació? Considereu que l’autora ha aconseguit expressar el que ella volia mitjançant aquesta figura?
Ana Mª Falcón Durán.
2n de Batxillerat.
MÍTIC REI D’ATENES (EGEU I EL SEU FILL TESEU A LA IMATGE), MAR DE GRÈCIA, MARCA DE PERFUM FEMENÍ, COMPANYIA AÈRIA GREGA I COMPANYIA DE FERRYS GREGA.
Francesc Franquet
El passat 21 de març va ser el dia de la Poesia. Per celebrar-ho he pensat que estaria bé fer una petita entrevista a una poetessa, la meva àvia.
Mª Roser Llopart i Trias
Ella és la Mª Roser Llopart i Trias, nascuda a Esparreguera.
Ha escrit cinc llibres, quatre de poesies: Viu i Somriu, Somnis de Poeta, Que no mori la Tendresa i La Força de Viure (on podem trobar poesies, contes, pensaments i paraules que ens faran pensar) i també un llibre de contes d’aventures, Històries de la iaia Lila.
Ha estat guardonada en diferents certàmens literaris i Jocs Florals, tant en narrativa com en poesia, i també com a poeta i rapsoda a El Masnou, en Diumenge amb Lletres entre altres llocs.
Entre ells estan els Premis dels Jocs Florals de poesia a Vilassar de Mar (2001, 2003 i 2005), en Narrativa a Cabrera de Mar (2003), en el Premi de Sant Jordi amb poesia a Cabrils (2008, 2009 i 2010), en els Premis de Poesia a Mataró (2001, 2005, 2007, 2011 i 2013).
Fa 15 anys que la podeu escoltar per la ràdio a través del programa Pàgines de Ràdio de Cultura i Poesia a Mataró Ràdio i Vilassar Ràdio.
Podeu saber més d’ella i els seus llibres a la seva web.
Acostuma a escriure poesies per a dies concrets, com ara el del dia de la dona.
DONA
Dona, tu te n’adones que ets un ésser molt especial¿
tens tendresa, tens coratge, sents el que no sent ningú
veus el que d’altres no veuen, mires molt més lluny de tu.
És que ets dona i això comporta un treball del més feixuc
tu, amb la teva dolcesa i el pensament al més enllà
has portat a aquesta terra, l’art de ensenyar a estimar.
M. Roser Llopart i Trias
Aquí sota hi trobareu una entrevista que vaig fer a la meva àvia.
1. Quan va començar a escriure?
-Aproximadament quan tenia 15 anys.
2. Com aconsegueix una persona ser un bon poeta?
– Mirant la vida amb uns altres ulls.
3. Creu que és molt difícil publicar poesia en paper?
-No és difícil, de vegades és costós, doncs, econòmicament no hi ha ajudes. Però amb perseverança tot es pot aconseguir, no deixis mai de tirar endavant i algun dia el més segur és que puguis publicar el teu llibre.
4. Quins poetes recomana llegir als lectors?
-A mi personalment m’agrada molt Miquel Martí Pol, Jacint Verdaguer. Joan Maragall, Joan Salvat-Papasseit… Però tot depèn de la persona i dels gustos.
5. En quin moment va decidir passar-te a la narrativa amb “La iaia Lila”?
-Des de jove que escric en narrativa, en algun dels meus llibres de poesia podeu trobar algunes històries, així que vaig decidir convertir una història en un llibre.
6. Quin consell donaria als joves poetes que estan començant?
-Que escriguin amb el cor, és això el més important a la poesia.
7. Ha aconseguit alguns premis literaris. Creus que aquests poemes que en el que vas ser guanyadora van ser els seus millors poemes?
-És cert, he aconseguit alguns premis en els Jocs Florals i diferents certàmens literaris i també he estat premiada en narrativa. Si, alguns d’ells crec que eren els que més m’agraden.
8. Quin consell li donaria als joves poetes?
-Que no es desanimin per molts problemes que els fiqui la vida i que escriguin els seus sentiments.
9. En algun poema fa servir algun referent clàssic? (Ja sigui mitologia, com referències a algun autor antic romà o grec…)
-Sí, en algun poema m’he referit a les dones de fa temps, però tot i així els meus referents són més actuals que beuen alhora en els clàssics grecs i llatins. Per exemple Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Patriotes Catalans…
Com eren les dones a l’antiga Grècia? Quines diferències hi ha entre les dones actuals i les avantpassades? Dones, vosaltres, com preferiu viure? Creieu que una dona de l’antiga Grècia podria haver expressat el sentiments a través de la poesia i publicar-ne el resultat?
Abril Ramos,
1r Batxillerat Humanístic
Avui he anat al Museu d’Aqueologia de Catalunya (Barcelona) a veure una exposició sobre els orígens de la democràcia, on s’explicava el context, els impulsors i en què consistia aquest règim polític creat per Clístenes (570 a. C.-507 a. C.), un aristòcrata atenenc descontent amb el sistema polític del moment, quan els tirans i els oligarques dominaven Atenes. Aquest es va fer amb el poder el 508 a.C., amb el suport del poble. En aquest moment es produeix un canvi substancial en les institucions i s’integra el poble dins les noves estructures democràtiques.
Bust de Clístenes
El nom de democràcia (δημοκρατία) està format per composició dels mots “δῆμος” (poble) i “κράτος” (poder, sobrania) i designava un sistema polític en què la sobirania era en mans d’una assemblea composta per tots els ciutadans. Aquí teniu un fragment de la Història de la Guerra del Peloponnès, de Tucídides:
“La nostra forma de govern no ha d’envejar res a les institucions dels pobles veïns, perquè som més aviat uns models que no pas uns imitadors d’altres. De nom és una democràcia, perquè l’administració està en mans, no d’uns pocs, sinó de la majoria. Però si la llei és igual per a tothom en els interessos particulars, és segons la consideració de què gaudeix cada ciutadà en alguna cosa, i no per raó de la seva classe, sinó del seu mèrit personal, que és preferit per a les funcions públiques, com tampoc per pobresa, si un pot fer servei a l’Estat, no li és destorb la seva obscura condició social […]. Els nostres ciutadans es preocupen igual dels afers particulars que dels públics […]. Perquè som els únics que tenim el qui no pren part en els afers públics, no per un tranquil, sinó per un inútil”. Tucídides II 37, 1; 40, 2; traducció de Jaume Berenguer, Barcelona, Fundació Bernat Metge
Per acabar, proposo un qüestionari que vaig trobar a l’exposició per saber si tu tindries dret a vot si a Premià (o Badalona) hagúessim de complir els mateixos requisits per a votar que els atenesos del segle V aC:
Naturalment, us animo a visitar aquesta exposició, que seguirà oberta fins el 28 de juny al Museu d’Arqueologia de Catalunya, on podreu aprendre sobre els orígens del nostre sistema polític d’una manera visual i entretinguda. Un exemple d’això és que repartides per les parts de l’exposició hi havia televisions on es mostraven escenes de diferents obres de teatre que tant coneixem, com “Lisístrata” o “Antígona“, a més de projectar-se en una altra pantalla l’explicació de com funcionava la democràcia atenesa en forma de telenotícies.
Per cert, em podríeu dir què signifiquen aquestes paraules?
Arnau Lario Devesa
2n Batxillerat C
No cal desplaçar-se molt lluny per trobar algun que altre referent o inscripció llatina, ( si és que estan a tot arreu! ). Per aquest motiu, Premià de Mar no és cap excepció. Doncs bé, resulta que avui, diumenge 5 d’abril, feia un dia massa esplèndid per romandre a casa sense fer res. M’he dirigit a l’església que està ubicada prop del Teatre l’Amistat.
Certament, tenia un feble record que allà dintre hi havia quelcom “clàssic”. I no m’equivocaba. Aquí adjunto les fotografies de la meva troballa:
Dit això, alumnes llatí, m’agradaria posar-vos a prova:
– Sé que estan un xic borrosses, però a la primera fotografia ( al retaule vermell ), podem apreciar la següent inscripció: Ego sum vitis, vos palmites. Sabeu quin és el seu significat?
– I per acabar, a l’última fotografia, es pot llegir Petro Paulo. Què significa?
No és molt difícil, oi?
Que acabeu tots de passar una molt bona Setmana Santa!
Sara Bernad
2n de Batxillerat Humanístic
DEESSA GREGA LUNAR, MARCA DE LLENCERIA, PERSONATGE AL FILM UNDERWORLD (Danny Mcbride) (2003), SELENA GOMEZ (Cantant i actriu americana) I GRUP DE POP DELS ANYS 60
Francesc Franquet Yerro
DÉU ROMÀ DE L’INFRAMÓN, PLANETA nan, PERSONATGE DE DISNEY, PUBLICACIÓ DE MANGA I ELEMENT QUÍMIC RADIOACTIU
Quin mite coneixeu relacionat amb el déu de l’inframón? Què vol dir “plutocràcia” i quina relació té amb el déu? Quina relació té el déu amb el planeta nan?
Francesc Franquet Yerro
DÉU GREC PERSONIFICACIÓ DEL SOL, MARCA DE MELMELADES, MARCA ANGLESA D’HOMEOPATIA, ELEMENT QUÍMIC, PINTOR,CARTELLISTA, POETA DE LES AVANTGUARDES BARCELONINES DE PRINCIPIS DEL SEGLE XX (HELIOS GÓMEZ) I EMPRESA DE CONSULTING A BARCELONA.
Bon dia, sóc en Carlos Thiriet i en aquest apunt parlaré d’un tema que ja havia explicat una mica i que ara m’agradaria profunditzar més. Haig de dir que aquest apunt pot contenir spoilers de la saga de God of War, sobretot de la tercera part.
El tema sobre el què parlaré és la saga de videojocs God of War, ambientada en l’antiga Grècia o, millor dit, en la Grècia mitològica. Explicaré breument la història (ja que no vull perdre temps tornant a explicar-la), però si voleu entendre- la millor podeu anar a l’apunt d’Aracne “God of War, mitologia pura i dura!“.
Com ja sabreu, la història gira al voltant d’un general espartà, Kratos, que sumit en la bogeria pel déu de la guerra Ares, mata la seva família i com a revenja mata el déu amb la ajuda d’Atenea, ja que Ares està destruint Atenes, i dels poders benignes de la caixa de Pandora, fent que els malignes es propagin pel món afectant els déus olímpics. Amb la mort d’Ares, Kratos ocupa el càrrec de déu de la guerra i aconsegueix poders divins. Per desatar la seva ràbia interna, el nou déu comença a arrassar Grècia, i finalment és mort per Zeus, que es desvela com el seu pare, ja que una profecia havia dit que el seu fill el mataria i un guerrer marcat (kratos té unes pintades roges en el seu cos) destruiria l’Olimp. Kratos és ressuscitat per Gea i altres titans supervivents a la titanomàquia, i aconsegueix tornar al passat i evitar que Zeus el mati, encara que provoca la mort d’Atenea.
Llavors Kratos viatja al passat, abans que els titans siguin derrotats en la titanomàquia, i els porta a la seva època. Amb Ares i Atena morts, les possibilitats de derrotar els déus serà major.
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=W367nw825sA[/youtube]
Com podeu veure en aquest vídeo, que és el final de God of War 2, Kratos està decidit a acabar amb l’Olimp, i ho intentarà fer amb l’ajuda dels titans. En el següent vídeo veurem com comença God of War 3 i per tant la segona titanomàquia.
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=A6PjfrL85cQ[/youtube]
Aquí podem veure una introducció inicial en la qual es veuen els esdeveniments més importants dels jocs anteriors. Llavors es veu a una harpia sobrevolant els dominis dels déus, l’inframón i el mont Olimp, mentre que Zeus els parla de què no han de rendir-se i que és prioritari acabar amb aquella amenaça. Veiem a alguns titans com Oceà, Perses o Gaia pujant al cim del mont.
Zeus llança a la batalla Hades, Hèlios i Hermes, i més tard s’afegeix Posidó, que convoca un hipocamp per ajudar-lo.Entre Kratos i Gaia aconseguiran acabar amb el déu del mar, un dels guerrers més poderosos de l’Olimp.
En el minut 6:30 podem veure l’heroi Hèracles, qui dirigeix l’exèrcit dels déus. Aquest tindrà una gran batalla amb Kratos, ja que estava molt indignat amb l’elecció del seu mig germà com a déu de la guerra, i morirà pels cops que li donarà al cap l’espartà amb la seva pròpia arma, els punys de Nemea.
Hèracles i Kratos es troben abans de la batalla
Després de la mort de Posidó, Kratos i Gaia aconsegueixen arribar al cim de la muntanya, però són derrotats per Zeus, que els llança un raig. Gaia perd una mà i no ajuda a Kratos, que cau al riu Estígia, on perd els seus poders de déu de la guerra. La corrent del riu el porta cap a l’inframón, on es troba amb l’esperit d’Atena i decideix acabar amb Hades. Durant la seva travessia per l’inframón, Kratos troba Píritoo, al qual crema per aconseguir el seu arc. En aquest vídeo, a partir del minut 5:10 podrem veure l’escena completa.
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=eyWSW0U16h8[/youtube]
A mesura que els déus van morint a mans de Kratos, es van desatant al món una sèrie de desastres (mort de Posidó, inundacions, mort d’Hèrmes, plagues, mort d’Helios, desaparició del sol) fins que s’arribi al caos absolut amb la mort de Zeus.
Amb la traïció de Gaia, Kratos es pren la guerra com un assumpte personal i comença a matar déus i titans, fins i tot el propi Cronos, que va ser assassinat per l’espartà al Tàrtar. La deessa Afrodita es va salvar, ja que va tenir sexe amb ell, i altres déus com Artemisa es desconeix si van sobreviure al desastre. No posaré vídeos ni imatges de les morts perquè són bastant violentes i sanguinàries, especialment les de Cronos i Hèlios.
Kratos es troba amb Cronos
Finalment, Kratos aconseguirà matar el rei dels déus a dins del cos de Gaia, que també va morir quan Kratos li travessà el seu cor. Després de derrotar l’esperit de Zeus, va aparèixer l’esperit d’Atena, que li demanà els poders de la caixa de Pandora per dominar el món. Es veu que el plan d’Atena era ajudar Kratos a fer l’apocalipsi olímpica per després manar en solitari a la humanitat. Kratos es nega i se suïcida per donar el poder de l’esperança a la humanitat, fet que li dóna molta ràbia a Atena.
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=9vpRVJwzzgk[/youtube]
Després dels crèdits, es pot veure el lloc on estava mort Kratos buit, i una imatge d’un au Fènix al terra, el que significaria que Kratos podria tornar a la vida, fet bastant probable ja que ha escapat tres vegades de l’inframón.
El món en caos amb la mort de Zeus i la resta de déus
La confirmació d’un nou God of War confirma la teoria de què Kratos no està mort, i potser el veurem matant déus d’altres mitologies com la nòrdica o l’egípcia. Què us semblaria aquest canvi? Heu jugat a algun dels jocs de la saga? Què penseu de l’armagedòn de la mitologia grega a mans del fantasma d’Esparta?
Carlos Thiriet, alumne de grec de 1r de Batxillerat.