Tag Archives: Celebracions

“Magna celebratio A.D MMXI”: Fem un pas més?

Recordeu la Magna celebratio de l’any passat? Vam començar fent la proposta, que molts de vosaltres vau acollir amb molt d’entusiame. Un cop confeccionada la llista de participants, més nombrosa del que esperàvem les professores, vam posar mans a l’obra i vam reunir-nos a hores intempestives a les entrayes del Museu de Badalona per arribar al dia fixat en les millors condicions. I finalment, després de dos dies intensos, el bloc es va anar omplint de reportatges sobre la nostra experiència: l’Andrea Sala es va afanyar a mostrar-nos les fotos amb un formós legionari, jo mateixa vaig aprofitar les imatges de l’experiència per proposar-vos un qüestionari en llatí (sempre fent-vos treballar!) i la Margalida va publicar enregistraments sobre el nostre taller de Ludi Romani, la demostració de pintura mural i el taller de titelles. Fins i tot, al cap d’uns mesos, em vaig permetre analitzar tota l’experiència en conjunt i compartir-la amb d’altres professionals del món clàssic al Fòrum Auriga que va tenir lloc al Museu de Badalona.

Foto de família amb alguns dels participants. No hi som pas tots!

[Foto: Josep Lario]

Potser alguns dels que ara visiteu aquest post us heu incorporat aquest curs a l’entorn d’Aracne, ja sigui perquè curseu 4t o perquè sou d’altres instituts que comenceu a seguir-nos o a fer col·laboracions al nostre bloc. Doncs bé, us recomano que feu repàs als enllaços abans presentats perquè aquest curs hi tornem amb una nova proposta. Les Jornades de reconstrucció històrica MAGNA CELEBRATIO se celebraran a Badalona en la seva setena edició els dies 29 i 30 d’abril i 1 de maig. Els clàssics i clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz, en el marc del projecte col·laboratiu en xarxa Aracne fila i fila, volem convidar-vos a tots a participar activament en aquesta festa en què estudiosos, estudiants i aficionats recreen un bocí de Baetulo romana al bell mig de la Badalona actual.

L’any passat, 16 estudiants de clàssiques de l’Albéniz i dues del Cristòfol Ferrer van gestionar el taller de Ludi Romani, on els nens i nenes aprenien a jugar com els antics romans romans amb reproduccions de peces del Museu de Tarragona.

Dues alumnes de 1r de batxillerat juguen a l’scarpeda davant de la mirada d’una de 2n de batxillerat que sostè una pila. Des de l’esquerre s’ho miren dues alumnes de Premià de Mar. [Foto: Josep Lario]

La veritat és que el professorat responsable, la Núria Valls, el JAM, la Margalida i jo mateixa no vam tenir massa cosa a dir, perquè l’empenta, la il·lusió i l’interés de tots els participants van fer que l’activitat rutllés sola i, gràcies a la possibilitat de fer rotacions, tots poguéssim gaudir del festival i descansar de tant en tant. És per això que he gosat proposar als organitzadors una ampliació de la nostra participació: al costat del recinte on continuarem fent el taller de jocs, tindrem un espai per fer demostracions de com era el sistema educatiu romà. El taller constaria de tres parts, corresponents a les etapes d’aquest sistema, molt semblants, d’altra banda, al nostre: ludus litterarius, ludus grammaticus i ludus rhetoricus. L’escola i el pati d’esbarjo, ¿què més pot desitjar el visitant?

Escena escolar, relleu d’un sepulcre del segle IV, Rheinische Landesmuseum, Trèveris (Alemanya) [Font: Labyrinthus]

Ben aviat ja concretarem i acabarem de donar forma al projecte, però primer de tot vull llençar una crida una crida a la participació als aràcnids i aràcnides d’arreu, i amb això incloc els hilariencs de la Dolors, els ampostins del Francesc (tot i que sóc conscient que és molt lluny), els tripulants del Vaixell d’Odisseu, o d’altres que demano que em perdonin si me’ls deixo. Als de Premià ja no us esmento perquè estic convençuda que enguany en sereu molts més.

En fi, necessitem l’experiència dels que hi vau participar l’any passat, l’empenta dels més joves, suport logístic dels més tímids i poc propensos a vestir-se d’un altra època, fotògrafs, càmeres de vídeo, reporters… També ens faria il·lusió tornar a comptar amb aquells i aquelles que ara ja sou exalumnes, sigui per trasllat o per trobar-vos immersos en la vida universitària.

Deixeu, doncs, els vostres comentaris per saber si us animeu i parleu amb la Margalida o els vostres professors per concretar la vostra possibilitat horària entre dissabte i diumenge, matí o tarda. Encara que sigui mig dia, sereu benvinguts.

Recollides totes les propostes, podrem començar amb l’organització i us diré la data de la primera reunió al Museu amb els responsables del festival.

TERESA

Cupido a “Romeu i Julieta”

5 Replies

Encara que vaig amb un dia de retard, ja que el dia de Sant Valentí era ahir, us publico aquest article de Romeu i Julieta, una de les històries d’amor més conegudes de tot el món.
He trobat en aquesta obra de Shakespeare, versionada per Miquel Desclot de l’editorial Proa, un referent clàssic que es repeteix diverses vegades: Cupido.
Aquí us deixo els fragments on s’esmenta aquesta deïtat romana.

Romeu: De veres, bon cosí, estimo una dona.
Benvolio: Veient-te enamorat, a això apuntava.
Romeu: Tens bona punteria! I bella, que és.
Benvolio: Un bell fitó és més fàcil d’encertar.
Romeu: Erres el tret: no la podrà encertar la fletxa de Cupido; ella és Diana, i armada amb una castedat segura els trets del dèbil arc d’amor atura.
Defuig el setge de galants paraules i resisteix l’assalt d’uns ulls guerrers, i a l’or que els sants abat no obre la falda: oh, és molt rica en bellesa, només pobra perquè la mort sabrà marcir aquella obra.

Benvolio: Ja no és bon temps per la loquacitat: no tindrem cap Cupido embenat d’ulls, amb el seu arc de fusta pintadet, com un fantotxe d’espantar senyores (…)

Mercutio: Tu manlleva les ales a Cupido i t’alçaràs per sobre de tothom.
Romeu: Tan endins m’ha ferit amb el seu dard que no em pot aixecar amb les seves ales, ans em lliga amb la corda del dolor (…)

A l’Empremta d’Orfeu, una companya de 2n de Batxillerat ha posat un fragment de la pel·lícula de Romeu i Julieta. És l’escena en que fan el ball on els dos protagonistes es besen per primera vegada.

Recordeu uns dibuixos animats que de segur miraveu de petits anomenats “Les tres bessones”? Varen fer un capítol on les tres nenes anaven a parar a la història de Romeu i Julieta, i gràcies a la meva companya Sílvia Espinach, he pogut posar aquestes dues fotografies on, en una, es veuen els dos enamorats juntament amb Cupido, i a l’altra la noia amb Cupido també.

Hi ha dues pel·lícules de Romeu i Julieta. Serieu capaços de trobar algun fragment en què s’esmenti Cupido?
A quina pel·lícula l’heu trobat?

Cristina Álvarez
1r de batxillerat Grec i llatí

Google Maps d'”amor”

32 Replies

A partir de l’article de l’exalumna de la Margalida, Audrey de Jesús, de fa ja dos anys he tingut la idea de fer un google maps amb la paraula amor. Hi col·laboreu? Per què el mot és molt semblant en unes llengües? En quines?

Mostra “Amor” plurilingüe en un mapa més gran

Fatima El Azouan
1r A Batxillerat

“T’estimo” en diferents llengües

10 Replies

Ara que ve Sant Valentí, he pensat que podríem animar-nos a buscar com es diu “t’estimo” en diferents llengües de tot el món i deixar constància en comentari quines són indoeuropees i quines deriven del llatí.

Mostra “T’estimo” en diferents llengües en un mapa més gran

Francesc Martínez Sanchez
1r A batxillerat

Quomodo Invidiosulus Nomine Grinchus Christi Natalem Abrogaverit

20 Replies

Esteu pensant en un obsequi nadalenc fora del convencional? Per què no provar amb l’adaptació llatina d’aquesta entranyable història del Grinch, How the Grinch Stole Christmas, creada en vers per Dr. Seuss l’any 1957 i duta a la pantalla com a film d’animació el 1966?

Quomodo Invidiosulus Nomine Grinchus Christi Natalem Abrogaverit.

“Laetuli Laetopoli florentes

festo Christi natalicio

Valde delectati sunt omnes ad unum…”

Aquí també hi podeu trobar bons regals en llatí Virent Ova, Viret Perna i Cattus Petasatus. A més de Harrrius Potter, Asterix…

Maria

ΚΑΛΑ ΧΡΙΣΤΟΥΓΕΝΝΑ

25 Replies

ImageChef.com Poetry Blender

La Margalida sabent de que jo tinc molta traça en imatges, m’ha encarregat d’exemplificar una tasca que teniu al vostre Moodle i consisteix en felicitar el Nadal en llatí, en grec, o en grec modern. A veure si sou ben originals i ens ho poseu difícil per superar-ho!

Fatima El Azouan
1r Batxillerat Grec i Llatí

Ens tocarà la Loteria amb la deessa Fortuna?

34 Replies

Com cada any per Nadal, la Loteria Nacional ens sorprèn amb un anunci diferent. Segurament habreu vist que aquest any el protagonitza la deessa Fortuna.

Ens donarà bona sort?

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=lYxVbFKs6Z8&index=3&list=PL2C69FD8BD188FE18[/youtube]

Sabeu qui era la deessa Fortuna? Amb quin atribut sol aparèixer? Coneixeu alguna pintura o escultura on aparegui representada?

A més, hi ha un conte de Jorge Bucay anomenat “El mite de la deessa Fortuna” molt peculiar, ja que l’autor no ens delecta amb la nostra relació amb l’atzar i el destí, sinó que s’atreveix a modernitzar el mite incorporant altres personatges i situacions de la mitologia celta, índia i nòrdica, tot barrejant-les amb contes jasídics o alguna llegenda indígena d’Amèrica.
És una recreació molt curiosa, no? Aquí el podeu descarregar.

llibre

Laura Galán
2n batxillerat

La música a l’Antiga Grècia

28 Replies

Aquest és el meu primer article a Aracne i, com que m’agrada la música i la història de la música, he decidit ajuntar música, història i el grec. Des del punt de vista del l’antiga Grècia, la música no l’entenien com ho fem avui en dia. Els grecs veien la música com una forma de relació entre sons i la relacionaven estretament amb les matemàtiques. A part de escoltar-la, “calculaven” la música.

Quan ells parlaven de música, la gent la veia i l’ajuntava amb els conceptes ball i poesia.

La paraula música deriva de vàries paraules. De la paraula “Μουσική” i la paraula “Τεκνή”. A l’antiga Grècia, consideraven que la música era l’art sagrat de les muses, que eren qui inspiraven els homes per composar la música (per això, els músics eren considerats com a intermediaris entre les muses i els homes). La música també creien que tenien poders curatius i purificadors, per això els músics eren considerats bastant importants en la societat.

El problema és que en l’actualitat no tenim quasi cap mostra de música d’aquells temps per múltiples raons. Una, quasi la més important i la més clara, és que les peces no s’han conservat a causa de que són molt antigues. Un altre factor a tenir en compte és que en l’antiga Grècia, el sistema de perpetuació i escriptura de la música no és el mateix que tenim en l’actualitat. Passa el mateix que els jeroglífics egipcis. Fins que no es va descobrir la Pedra Rosseta, no es van poder comprendre els jeroglífics. Tot i així, ens han arribat en els nostres temps tres grans textos musicals que ens donen unes petites pautes de com sonava la música que feien, descobert l’ any 1850: dos himnes Dèlfics (138 a.C.) i l’epitafi de Seikilos (II a.C.), sumen menys de dos minuts de música totes juntes.

Tot i així, sabem en l’actualitat que la música era bastant present en la vida dels grecs. Ho sabem a causa de que en múltiples pintures i ceràmiques hi ha escenes on es veuen persones fent música. En ceràmiques on apareix Apol·lo, obres literàries, com la Ilíada o l’Odissea, on Ulisses canta amb un cor per calmar els déus i poder navegar. Els grecs, en el cas de l’aparició de obres que hi aparegui música, són els primers. La música estava present en tota mena d’esdeveniments com banquets, casaments, sacrificis… en tenim constància gràcies a actes escrits on es pot llegir que hi havia presència musical.

Ceràmica en la que apareix Apol·lo tocant la seva lira.

Si voleu escoltar una mica de música de l’antiga Grècia, aquí podeu escoltar-ne una mica. És una part d’un dels dos himnes Dèlfics.

Aquí deixo una parell de enllaços d’ articles sobre temes musicals molt interessants que m’han inspirat per fer aquest article: Celebrem Santa Cecília amb la música de l’antiga Grècia i Com en temps de Carixena.

Eric Andreu Carvajal 1r batx. grec

Numerals i etimologies: IX, X, XX

3 Replies

En la setmana de la ciència d’aquest any, a mi m’ha tocat mostrar-vos i ensenyar-vos els numerals IX, X i XX.

En el cas del numeral IX, novem, l’ètim del qual és nov-, podem observar que l’arrel del mot patrimonial ha canviat, ja que ha perdut -em, igual que la desinència de l’acusatiu en els substantius, i la -v- amb el temps ha esdevingut una -u, que donaria l’actual número nou.

L’ètim de l’ordinal XX, vigesim- ha experimentat un canvi en l’ordinal ètim, ja que la C de l’ordinal llatí viCesimus ha esdivingut una G, que acabrà donant en els nostres dies l’ordinal “vigèsim”. És molt probable que hagi estat influenciat per el cardinal llatí viginti.

XIFRA	CARDINAL LLATÍ	CARDINAL ÈTIM	ORDINAL LLATÍ	ORDINAL ÈTIM
IX	novem	nov-	nonus, -a, -um	non-
X	decem	dec-	decimus, -a, -um	decim-
XX	viginti	No n’ha donat	vicesimus, -a, -um	vigesim-

Annia García

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Numerals i etimologies: θ’ ι’ γωνία

6 Replies

Com no podia ser d’altra manera, els alumnes de Grec i Llatí també havíem de participar en la Setmana de la ciència.
Pel que fa a la meva tasca, jo m’encarrego dels nombres θ’ i ι’, que equivalen al 9 i 10. A més de numerals, també treballaré amb la paraula γωνία. Això ens servirà per la recerca de paraules de caràcter científic que continguin aquests ètims.