Tag Archives: Actualitat

El pèplum, la nova tendència

Últimament a totes les botigues de roba trobem aquests vestits que anomenen “pèplum” i que s’han convertit en la tendència de la temporada. No us ha semblat un nom amb arrels clàssiques? Bé, un d’aquests dies en què et poses a pensar en ves a saber què, aquesta paraula i el vestit se’m van aparèixer i vaig decidir fer-ne un article.

 

Photobucket

Cariàtides de l’Erectèon. Actualment al Museu de l’Acròpoli. Imatge extreta de Wikimedia

El mot pèplum prové del grec πέπλος (peple), que era la túnica de llana, sense mànigues i oberta als costats que duien les dones gregues, sobretot les esclaves, que només vestien peple, i les dones benestants, les quals l’alternaven amb el quitó (χιτών). A més, les gregues utilitzaven una mena de cinyells que usaven per donar a la túnica un disseny més personal i original.

 

Photobucket
Extreta del web: www.demayorquieroserpersonalshopper.com

Així doncs, quina és la semblança entre el peple i el vestit pèplum? Si ens fixem en la imatge del peple grec, veiem com, a la part de la cintura, hi ha una mena de capa més curta feta del teixit sobrant. Aquest fet era habitual, ja que les túniques eren molt llargues i s’acostumava a recollir-les amb els cinyells (si vàreu anar a la Magna Celebratio segur que ho vau poder comprovar). Per tant, el vestit pèplum d’aquesta temporada s’assembla al peple grec per aquesta mena de faldilla més curta a la cintura.

De ben segur que alguna aràcnida  ja té aquest vestit a l’armari. Us havíeu adonat d’aquesta semblança amb el peple grec? Què opineu sobre la pervivència de la cultura clàssica en la moda?

Si voleu saber més sobre la vida quotidiana a Grècia, podeu visitar aquest interessant article. I si voleu conèixer l’abillament romà, visiteu aquest altre.

Carla Pallach Ros
2.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz

Bona Pipiatio Classica Latine et ἑλληνιστί

Χαίρετε! Salvete!

Des d’Aracne fila i fila et proposem  que també facis una piulada en llatí i en grec a Twitter dijous dia 15 de novembre, tal com ha proposat Chiron i ens ha animat la Margalida al Facebook i als blocs amb el logo

pipiatio classica

que des d’ahir llueixen El Fil de les Clàssiques, Aracne fila i fila, L’empremta d’Orfeu i La cinta de Νίκη. Tots ens preguntàvem què era això?

Ara ja ho sabem! Una piulada clàssica en llatí i en grec! Un altre clam a favor dels estudis clàssics i de la seva utilitat i modernitat, perquè ja ho sabem: “els clàssics no moren mai, s’actualitzen!”
No tinguis por d’equivocar-te, d’escriure malament en llatí i en grec, n’hem d’aprendre i ja se sap:  errando discitur que diu la Lida! Afegeix als teus tuits el hashtag #pipiatioclassica per poder seguir l’esdeveniment des d’aquí i de ben segur que ens farem sentir a la xarxa en  grec (ἑλληνιστί) i en llatí (Latine).

Bona piulada clàssica! Bona Pipiatio Classica! Molt bona iniciativa Chiron!

Ἒρρωσθε! Valete!

 

Μαθηταί

Discipuli discipulaeque

N.B.:

I la Margalida també ens ha proposat de participar en l’activitat Yo conozco mi herencia, ¿y tú?. Es tracta de fer una lectura conjunta entre professors i alumnes “d’una selecció de textos bilingües dels nostres clàssics grecs i llatins el 12 del 12 del 12 a les 12 hores! Us engresqueu també a llegir els clàssics grecoromans, fer-ne una gravació i publicar-ho al Twitter? Mireu, mireu…! No us oblideu de compartir-ho #yoconozcomiherencia

Com podem ser més humans?

La creació de l’home per Prometeu. Museu del Louvre

La carta publicada al diari El País el 29 d’octubre del 2012 sobre les llengües clàssiques de Dorila Victoria Fernández-Viagas Bartolomé fa referència a una faula d’Isop:

“A propósito de los nuevos planes de estudio en los que parece vislumbrarse un nuevo “hachazo” a las lenguas clásicas, en concreto la práctica desaparición del Griego en el Bachillerato, me viene a la cabeza una fábula de Esopo en la que se cuenta que Prometeo, por mandato de Zeus, transforma a algunos seres vivos dotándolos de forma humana pero alma animal.

Creo que hay algo parecido en lo que se está haciendo con la Educación. Cada vez se presta menos atención a la formación del ciudadano, del espíritu crítico, del individuo dotado de valores

La Margalida ha localitzat “immediatament” la faula en qüestió i aquí la teniu:

Προμηθεὺς καὶ Ἄνθρωποι

Προμηθεὺς κατὰ πρόσταξιν τοῦ Διὸς ἀνθρώπους ἔπλασε καὶ θηρία. Ὁ δὲ Ζεὺς θεασάμενος πολλῶι πλείονα τὰ ἄλογα ζῶα, ἐκέλευσεν αὐτὸν τῶν θηρίων τινὰ διαφθείραντα ἀνθρώπους πετατυπῶσαι. Τοῦ δὲ τὸ προσταχθὲν ποιήσαντος, συνέβη τοὺς ἐκ τούτων πλασθέντας τὴν μὲν μορφὴν ἀνθρώπων ἔχειν, τὰς δὲ ψυχὰς θηριώδεις.

Ἔλεγχον ὁ μῦθος ἔχει πρὸς ἄνδρας θηριώδεις καὶ ὀργίλους.

No sé si podeu traduir-la, amb ajuda, clar… El títol és fàcil. La llegenda és ben curiosa: Zeus troba que hi ha massa animals i diu a Prometeu, creador de l’espècie humana, que els transformi en éssers humans. Prometeu ho fa i aleshores resulta que hi ha uns éssers humans que tenen ànima d’animal. I aquesta és la conclusió.

Ah, atenció, fixeu-vos que dic “éssers humans” i no “homes”. Per què?

Què us sembla que vol dir l’autor grec? Com són aquests éssers humans que tenen ànima d’animal? Trobeu que té sentit actualment aquesta faula? Com es relaciona amb l’educació? Quins són els valors que ens “humanitzen”? Com es poden transmetre aquests valors?

Com sempre, bona feina i molta sort!

Mercè Otero-Vidal (professora jubilada).

Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.

Piranesi, enamorat de l’antiguitat romana, al CaixaForum Barcelona

Companyes i companys d’Aracne,
Us recomanem que aneu a veure l’exposició de l’obra de Giambattista Piranesi (Venècia, 1720- Roma, 1778) al CaixaForum de Barcelona (vid. tríptic de l’exposició).

Es tracta d’un recull molt extens de l’obra d’aquest arquitecte, gravador, antiquari, vedutista i dissenyador. Hi trobareu més de 250 gravats que són un testimoni de les ruïnes de la Roma clàssica tal com ell les va poder veure, hi ha les recreacions més o menys fantasioses que fa sobre aquestes ruïnes, també “teoritza” gràficament sobre l’arquitectura clàssica grega, romana i fins i tot etrusca i egípcia. S’hi poden veure objectes i mobiliari inspirats en l’antiguitat. Tot això acompanyat d’uns vídeos i de les fotografies de Gabriele Basilico on es posen en paral·lel els gravats de Piranesi i l’actualitat.

Una part curiosa de l’obra de Piranesi està dedicada a les Presons imaginàries que “ressonen” en les obres plenes d’escales que no van enlloc d’Escher.

No us la perdeu!

Coloma Jofre Bonet. IES Apel·les Mestres. L’Hospitalet de Llobregat.
Mercè Otero Vidal (jubilada). IES Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.

Pectentes Romani a Alcúdia

Amb motiu de les Festes de Sant Jaume, i dins del programa d’actes de la jornada de reivindicació romana de la ciutat, “Civis Pollentinus Sum”, també les perruqueres d’Alcúdia (Mallorca) ofereixen a totes les dones i nenes que ho desitgin pentinar-se a l’estil romà de forma gratuïta. Una inciativa molt ben acollida per totes les beneficiades, que poden lluir el pentinat en el ball popular “la Festa Capitolina” que se celebra el mateix dia per la nit al Camp de les Ànimes (al costat del recinte arqueològic), dedicada a Júpiter, Juno i Minerva.


Gaby

De vacances: Professores de Clàssiques a Múnic

L’arribada a la Königsplatz de Múnic un dia d’estiu a ple sol és emocionant, perquè l’atmosfera clàssica és molt potent amb els Propileus d’entrada a la plaça i els edificis de la Staatliche Antiken Sammlungen (hauríeu de fer la traducció de l’alemany) i la Glyptothek (ara hauríeu de buscar l’etimologia) a banda i banda, amb les seves columnates i frontons “falsos” però molt efectistes. Desentona l’espai central que s’aprofita per fer cine a la fresca, per això a les fotos, malgrat que ho hem intentat amagar una mica, veureu el muntatge de la instal·lació.

Com que no us podem explicar tot el que vàrem veure, triem el que ens va cridar més l’atenció. A l’Antiken Sammlungen hi havia l’exposició Die Unsterblichen Götter Griechenlands (hauríeu de tornar a fer la traducció de l’alemany). A dalt de l’escalinata ens rebia una estàtua d’Atena amb la inscripció grega corresponent: La podeu llegir?

Inscripció estàtua

Un cop dins vàrem trobar molts grups de criatures de totes les edats fent activitats i també una petita exposició de dibuixos fets per la mainada sobre personatges mitològics. Per les fotos podeu veure que són unes mostres ben fefaents de l’ “actual” immortalitat de les divinitats gregues. Quines són les divinitats dibuixades?

Les sales de l’exposició estaven dedicades a les diferents divinitats com es pot veure a la foto d’una sala amb les rèpliques escultòriques d’Àrtemis i Apol·lo. També hi havia una sala dedicada als temples i santuaris com el de Delfos que es veu en la maqueta de tot el recinte. De tota manera, el pes fort de l’exposició era la ceràmica grega de tema mitològic que il·lustrava, es pot dir exhaustivament, totes les llegendes de les divinitats i els seus atributs. Potser podreu identificar algunes divinitats i els seus atributs mirant acuradament les ceràmiques en qüestió. La varietat de formes de la ceràmica grega és sempre sorprenent i no ens cansaríem mai d’admirar-les. Coneixeu el nom d’algunes formes de la ceràmica grega fotografiades?

Hem volgut compartir amb vosaltres la bona estona que vàrem passar veient l’exposició i, encara que érem de vacances, ja veieu que no deixem de ser professores de cultura clàssica… i és que la cultura clàssica es troba per tot arreu …

Vàrem visitar aquell mateix dia la Pinakothek der Moderne que és a prop de la Köningsplatz i ens vàrem trobar de manera inesperada, a la secció de disseny de mobiliari, la butaca que veieu a la foto que és un capitell de columna clàssica. De quin ordre arquitectònic?

L’edifici de la Pinakothek der Moderne és molt modern com podeu veure per la volta central, però la veritat és que parlant de voltes, no se sap com, sempre acabem pensant en la del Panteó de Roma. Recordeu com és la volta del Panteó?

I de tornada cap a l’hotel, a prop de la Marienplatz que és el centre històric de Múnic, vàrem veure una botiga de productes artesanals (manufacturats) que tenia el nom en llatí molt ben posat. Si el llatí no s’escriu amb accents gràfics, què és aquesta marca que porta manu?

Per ara ja n’hi ha prou, un altre dia potser “repassarem” amb vosaltres altres aspectes clàssics de la nostra visita a Múnic.

Gràcies per la vostra atenció.

Coloma Jofre Bonet. IES Apel·les Mestres. L’Hospitalet de Llobregat.
Mercè Otero Vidal (jubilada). IES Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.

Com el vent

A partir de l’apunt  Jocs olímpics: les dones gregues i l’esport i inspirada per aquesta estatueta d’una noia corredora tot fent grans gambades amb la cama esquerra estirada ben endavant i mirant cap a la dreta per fitar enrere no sigui que algú l’avanci i guanyi.

 

COM EL VENT

Anem ara, en silenci, recobrant
pel riu del temps quiet, totes les coses.
(Joan Vinyoli)

Mires enrere, mentre t’agafes la faldilla,
com si volguessis atrapar el vent.
Quins pensaments travessen els teus ulls?
Imagino aquest instant d’eternitat corrent,
corrent ingràvida mentre et voleien els cabells,
respirant l’aire que et talla la cara,
sentint els músculs tibats. La llarga
alenada d’un instant que et dóna vida,
el cor desbocat per la carrera, per l’esforç…
L’ escultura ha immortalitzat el teu gest,
el teu cos projectat cap a l’objectiu.

Pepita Castellví

 

El sostre de fusta de la casa de Tèlef a Herculà

Els arqueòlegs, després de tres anys de treball intens, han aconseguit encaixar les 250 peces de fusta que durant gairebé dos mil anys han estat sepultades sota capes de material volcànic a la zona del que era la platja d’Herculà,  abans de l’erupció del volcà Vesuvi un 24 d’agost de l’any 79 dC. Han reconstruït el sostre de fusta de la casa del baixrelleu de Tèlef, coneguda així pel relleu de l’atri-peristil amb el mite de Tèlef, val a recordar que Tèlef era el fill del fundador mític d’Herculà, Hèrcules.

Sembla ser que la Casa de Tèlef era més aviat un palau o una mansió amb una pila d’habitacions, la segona més gran d’Herculà amb 1800 metres quadrats documentats. Juntament amb la casa contigua de la Gemma es va construir per a Marcus Nonius Balbus, el governador romà de Creta i de Cirene, tribú de la plebs l’any 32 aC i partidari d’Octavià (el futur emperador August). Era benemèrit d’Herculà ja que havia construït i rehabilitat diferents edificis públics. Li varen erigir més de deu estàtues i a la seva mort li varen retre grans honors. Prop de la casa s’ha trobat la seva magnífica tomba.

El sector més luxós de la immensa residència era una torre de tres pisos. En el pis superior, hi havia un menjador de nou metres d’alçada amb paviment i parets de marbre de color, amb un cel ras suspès de fusta i una terrassa al voltant amb una vista espectacular de la badia de Nàpols i les illes d’Ischia i Capri. Posseïa una rica col·lecció d’escultures de l’Escola Neoàtica, entre les que sobresurt el relleu de Tèlef que li dóna nom.

Segons el director del projecte, Andrew Wallace-Hadrill “És la primera reconstrucció completa d’un sostre romà de fusta”. Els arqueòlegs creuen que el sostre de la Casa de Tèlef degué volar com a conseqüència del núvol ardent després de l’erupció del Vesuvi i va anar a petar invertit damunt el que aleshores era la platja. La fusta va quedar incrustada a la sorra humida, que ha conservat la fusta viva durant segles i després va quedar ben tancada sense aire sota una capa de pedra volcànica. D’aquí que la fusta no s’hagi trobat carbonitzada. Els cartrons pintats en panells de color vermell o blau i fusta amb diferents parts d’un sostre enteixinat i marcs de fusta amb hexàgons i triangles en relleu pintats de blanc, negre, blau, vermell i or, revelen la presència d’un sostre ric que lligaria amb les parets i el paviment de marbre del triclini.

Si viatgeu a Herculà, no us oblideu d’aixecar la vista cap al sostre de la casa del relleu de Tèlef, us ben impressionarà, us ho puc ben assegurar!

Portes obertes 2012 a Pol·lèntia

El propassat 19 de juliol, vàrem tenir l’oportunitat de visitar el jaciment romà de Pol·lèntia (Mallorca), convidats pel consorci municipal rector del conjunt arqueològic de la ciutat. Com és costum en els darrers anys, en aquesta visita guiada oberta al públic, els arqueòlegs van explicar i mostrar les àrees que enguany han estat objecte d’intervenció, en el marc de la campanya estiuenca d’excavacions que dirigeixen conjuntament Miquel Àngel Cau, de la Universitat de Barcelona, i Esther Chávez, de la Universidad de La Laguna (Tenerife). En aquesta ocasió, l’arqueòloga canària va ser la responsable d’oferir al públic detallades explicacions de l’execució dels treballs i, al final de la visita, ens va atendre, de forma personalitzada, la nostra petició d’enregistrar-la, oferint un resum concís dels objectius d’enguany.

Volem agrair a Esther Chávez la seva atenció, així com als responsables municipals d’Alcúdia per aquesta iniciativa de portes obertes, que permet apropar el treball minuciós dels arqueòlegs al públic, i que ja hem recollit en vídeos i articles anteriors del Fil de les Clàssiques i Aracne Fila i Fila.

Gaby per a Aracne Fila i Fila