Tag Archives: Actualitat

Magna Celebratio MMXIV, t’hi apuntes?

Com en les vuit edicions anteriors, es celebra la Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica romana de Badalona, durant l’últim cap de setmana d’abril (26-27). Aquest l’organitza el Museu de Badalona, i durant dos dies els carrers del voltant es vesteixen de romans per ensenyar a la gent els oficis i la vida quotidiana dels romans. A més, en el transcurs d’aquests dies s’organitzen actes i representacions sobre diferents aspectes de la vida romana.

L’institut Isaac Albéniz (Badalona), l’institut Premià de Mar i l’escola Vedruna de Gràcia (Barcelona) hi participen des de fa molts anys (2013201220112010) des de l’àmbit de l’educació, i s’encarreguen dels jocs (ludi) i l’ensenyament romans (schola). Hi ha quatre espais que treballem: el ludus grammaticus, el ludus literarius, el ludus rethoricus i els jocs romans (ludi). Si voleu més informació podeu mirar aquí.

Enguany canviarem de lloc, i, en lloc d’estar al pàrquing de davant el museu, estarem al parc que hi ha al costat de l’edifici de correus, on no hi haurà tanta acumulació de gent i estarem més tranquils.

Vista general del nou emplaçament

Participar és una experiència que, en el meu cas, és interessant i, en resum, t’ho passes molt bé, ja que ensenyes a la gent com escriure el seu nom en grec, o a presentar-se en llatí, i al final t’ho agraeixen. Per tant, a què esperes? La Teresa, la Margalida i en Jordi us animen a participar-hi!

Deixeu als comentaris quina és la vostra opinió al respecte, si hi voleu anar, o no…

Arnau Lario

1r Batxillerat Grec i Llatí

Troben una estàtua d’Apol·lo en el mar de Gaza

Cap de l'Apol·lo de Gaza

Cap de l’Apol·lo de Gaza

Avui dia, a la televisió, en els diaris o revistes, podem trobar notícies que ens poden arribar a impactar, i que fins i tot sempre hi ha un petit lloc amb un “toc” més clàssic. Aquest és el cas. Resulta que llegint un dia una revista, vaig trobar el següent:

noticia

Com ens diu l’article, l’escultura del déu Apol·lo està feta de bronze i data entre els segles V i I a.C. La figura pot considerar-se excepcional perquè no hi ha existència de precedents d’una escultura clàssica a tamany natural que no sigui de pedra o marbre en tot l’Orient Mitjà. Aquesta és l’estàtua en qüestió:

estatua apolo

Fotografia feta pel pescador que la va trobar

Què en penseu? Creieu que aquestes antiguitats s’han de posar posar a la venda? Per què s’han de preservar?

Sara Bernad

2n de Batxillerat de Llatí

Els meus viatges per Grècia

En aquest treball us ensenyo els llocs que vaig visitar quan vaig ser a Grècia, i us recomano que, si en teniu la possibilitat d’anar-hi, encara que sigui uns dies, ho feu, perquè s’ho mereix. Espero que, si em feu cas i hi aneu, visiteu aquests llocs i gaudiu dels fantàstics paisatges grecs com ho vaig fer jo.

La tragèdia de la lloba Penèlope

El passat dilluns 18 de novembre del 2013 vaig llegir una notícia en el Periódico en paper, la protagonista de la crònica de successos el 2011 per la seva fuga del parc de la Ciutadella, mor destrossada per les seves 4 filles en un cas que redobla la llegenda d’aquesta espècie.

La tragèdia va transcórrer un diumenge assolellat d’aquells en què el Zoo de Barcelona s’omple de famílies amb canalla, hi va haver un crim al recinte dels llops ibèrics.  Va morir Penèlope. L’informe forense no és equívoc, la lloba tenia múltiples fractures.

Peèélope era una lloba de deu anys que es va fer lloc a les pàgines de successos quan fa dues primaveres va protagonitzar una sonada fuga saltant la tanca de tres metres del seu recinte, va ser víctima d’un angoixant i premeditat atac de les seves 4 filles. El responsable dels mamífers assegura que el comportament de Zya, Ares, Ordesa i Beret va ser inusual.

El veterinari suposa que les causes de l’enfrontament va ser una inexplicable pujada d’estrògens que aquest tipus de canis lupus pateix a la tardor i provoca un fals zel. Segons l’informe d’aquest la baralla es va ocasionar degut a un mascle imaginari ja que a Barcelona no està per la cria d’aquesta espècie ja que degut a una malaltia passada la lloba no tenia ovaris. Quan van portar Penèlope a la clínica veterinària encara era amb vida, però mig morta. No hi va haver més remei que posar fi a la seva agonia amb una injecció letal. Aquest succés va provocar que al zoo de Barcelona es quedés sense un referent clàssic tan valuós com ho era la lloba Penélope.

Per què era un referent? Quins altres referents trobeu en aquesta tràgica notícia?

Mireia Abelaira
4t ESO Llatí

El llatí fins i tot en les aplicacions dels mòbils

Actualment molts joves tenen mòbils de sistema Android amb internet i amb aquests es poden descarregar aplicacions. Una d’aquestes, molt popular i coneguda entre els adolescents, s’anomena Invenio Carmen que s’utilitza per descarregar música gratuïtament i aquesta queda directament guardada a la memòria del mòbil o on tu decideixis guardar-la. Abans només era possible descarregar-la en els smartphones, ara també està disponible per a Iphones, Ipads

Va ser inventada i desenvolupada per Evgeniy Zadko i la aplicació es deia Invenio Carmen, però se li va haver de canviar el nom ja que aquest nom va ser bloquejat per Google i es va passar a dir Invenio Music. Funciona de manera bastant fluida i permet descarregar una quantitat indefinida de cançons i de tots els cantants més famosos a nivell internacional. Simplement amb posar el nom de la cançó o de l’artista en el buscador de l’aplicació es troba la cançó i apareixen diferents opcions i et permet escoltar-la abans de descarregar-te-la. Apareixen diverses opcions de la mateixa cançó per tal de poder comparar entre les altres la qualitat del so, alguns errors en interferències…

Jo em vaig descarregar aquesta aplicació i vaig arribar a veure que el nom de l’aplicació estava en llatí. Al principi, només em vaig fixar en què carmen estava en llatí ja que en una de les tasques del moodle tractava sobre cançons i es deia Carmen Circense, aleshores vaig relacionar el nom de la tasca amb el de l’aplicació i vaig adonar-me’n que l’aplicació tenia una paraula en llatí. Més tard, per practicar traducció buscant una paraula vaig trobar el mot invenio i aleshores, de sobte, em va venir al cap el nom de l’aplicació. Invenio que en català és trobar i carmen que és cançó.

Coneixíeu aquesta aplicació? Us havíeu adonat que era en llatí? Per què creieu que estava escrit en llatí? Està ben escrita?

 

Uxue Avilés

2n Batxillerat.

Llatí

Nova sorpresa terrorífica!

Aquesta tarda, voltant pel centre de Badalona hem fet una troballa al deliciós aparador d’una típica botiga de bombons i xocolates de Badalona, i.e., l’Almera.

Com deveu saber, i, si no, us ho diem ara, són les fetes de Badalona i, com cada any, la nit del 10 de maig se celebra la cremada del dimoni. Per aquest motiu, molta gent i escoles de la ciutat creen els seus propis petits dimonis per tal de cremar-los en aquesta tradicional festivitat. Tot i això, n’hi ha alguns que s’exposen a les botigues del centre de la ciutat com el que hem trobat.

I aquí està el dimoni (més ben dit “dimonieta”) que ens ha cridat l’atenció…

 photo IMG_0132_zpsf2b880c9.jpg
Imatge de la troballa feta per Carla Pallach

 

 photo IMG_0133_zpsa4b1a63e.jpg
Imatge feta per Carla Pallach

Què us sembla? Oi que podem trobar-hi molts referents? Desenvolupeu-los i a veure si trobeu l’error del text que hi ha amb la informació sobre la figura a la segona fotografia.

Vivat Baetulo!!!

Carla Pallach Ros
Cristina Ortiz Güell
Ex-alumnes (ja??) de l’INS Isaac Albéniz

Llatí a la sèrie La Que Se Avecina!

Actualment hi ha una sèrie de televisió molt coneguda i famosa per tots els grups d’edats que s’anomena “La que se avecina”. Aquesta produïda a Espanya per Mediaset España i Infinia. Es reprodueix a Telecinco amb bons registres d’audiència. És una sèrie de gènere d’humor, una comèdia. Porta funcionant des de l’any 2007 fins avui en dia amb un total de vuitanta episodis dividits entre sis temporades i es preveu que encara hi hagi una setena temporada.

Aquesta sèrie tracta sobre una comunitat de veïns en la qual viuen famílies de diferents edats i el que volen representar són aquestes diferències d’edat i el que fan és remarcar-ho molt fins al punt d’arribar a l’humor i que la sèrie en si esdevingui una comèdia.
A la sèrie hi apareixen diferents personatges i un dels més famosos i dels més destacats és l’anomenat Amador Rivas representat per Pablo Chiapella que viu a la comunitat amb la seva dona Maite Figueroa, interpretada per Eva Isanta. Aquest és conegut per ser un pare de tres fills i un home que els seus propòsits en la vida són tenir una motocicleta, també un cotxe descapotable i estar al bar amb els amics que són els seus veïns. Aquest home és representat com  un fracassat ja que no aconsegueix res i tots els plans que fa amb les amistats del bar (Màximo Angulo (Eduardo Gómez), Leonardo Romaní (Luís Miguel Seguí), Vicente Maroto (Ricardo Arroyo) i Javier Maroto (Antonio Pagudo)) acaben sent un desastre. Al llarg de la sèrie s’ha anat demostrant que és un home que no té gaires coneixements culturals i aquest moltes vegades va acompanyat per Leonardo Romaní que es diferencia d’Amador Rivas pels coneixements que té. Leonardo sempre corregeix Amador i aquest s’emprenya molt però realment sempre fa pífies en moltes frases fetes, refranys, inclús llatinismes o en aspectes relacionats amb el llatí.

 

Tot seguint la sèrie he trobat l’ús o mal ús d’aquests llatinismes:

– “Porque ha sido presidente de muto propio.”

(Motu Proprio: S’empra com a expressió per indicar que es fa alguna cosa espontàniament, sense respondre a petició prèvia “pel propi impuls”.)

– “Lo hacemos anteriori.  Anteriori no existe como vocablo, querrás decir a posteriori”.

(A priori/ a posteriori: S’utilitza per indicar que és anterior / posterior d’alguna cosa.)

– “Deja tu mensaje y te llamo isofactus”.

(Ipso Facto): És un llatinisme que indica “en l’acte mateix” o “per l’acte”.

 

De referents clàssics he trobat aquests:

– “Voy a resurgir de mis cenizas como el Ave Félix”.

(Ave Fénix: És una au mitològica de la mida d’una àguila, de plomatge vermell, ataronjat i groc incandescent, de fort bec i urpes. Es tractava d’una au fabulosa que es consumia per acció del foc cada 500 anys, per després ressorgir de les seves cendres.)

– “Espartaco al aparato”.

(Espàrtac: Va ser un esclau traci que, segons fonts romanes, va dirigir la rebel·lió més important contra la República romana en sòl itàlic (coneguda com III Guerra Servil, Guerra dels Esclaus o Guerra dels Gladiadors), fet ocorregut entre els anys 73 a. C. i 71 a. C.)

 

També en algunes converses apareixen paraules que provenen del llatí i fins i tot es diuen frases com per exemple:

– “Eso es una falacia.  Pero las falacias son venenosas?”

Prové del llatí fallacia. És un engany, frau o mentida amb què s’intenta afectar algú.

– “Explicatio no petita acusatio manifiesta”

Excusa no demanada, acusació manifestada.

-“Eureka! Quién es esa?”.

És una expressió per dir :«Ho he trobat!». És una famosa exclamació atribuïda al matemàtic grec Arquímides.

 

En la sèrie inclús algun títol d’algun episodi conté alguna paraula llatina com per exemple:

Un sablazo, un ultimatum y unos autos locos.

(Ultimatum: És un tipus d’amenaça.)

Una avispilla, una dominatrix y un moco asesino.

(Dominadora) És una dona que adopta el paper de dominant en les pràctiques sexuals.

Què us ha semblat? Us n’havíeu adonat? N’heu detectat més?… Ajudeu-ne a completar la recerca del llatí i les seves al·lusions en la sèrie La que se avecina!

 

Uxue Avilés
Llatí
2n Batx C

Pompeia i les Idus de març

Hem arribat a les Idus de març que ja sabeu que és una data de malastrugança perquè va ser quan van matar Juli Cèsar.
Juli Cèsar havia estat avisat del complot contra ell, però no en va fer cas. Un dels avisos va ser un somni de la seva dona Calpúrnia. Però abans Cèsar havia tingut una altra dona important, que era Pompeia i de la qual es va divorciar.
Atenció. No s’ha de confondre, doncs, la ciutat de Pompeia que va patir l’erupció del Vesuvi, amb el nom de la dona de Cèsar.

 photo Pompeies_small_zps1dbc2c7f.jpg
Aquí teniu un article del diari La Vanguardia del 5 de març que porta aquest títol estrany de “Les Pompeies de Mas”.
Si us llegiu l’article, podreu explicar de quina Pompeia es tracta i què va passar concretament

Hauríeu de buscar una mica d’informació sobre qui va ser Plutarc i de què va la seva obra Vides Paral·leles.

També trobareu citat a l’article Marc Tul·li Ciceró i podríeu comentar quina al·lusió es fa a la seva activitat política i per què.

Potser és més difícil veure i explicar com es relaciona tota aquesta història clàssica amb la política actual, però ho podeu intentar.

A la premsa constantment surten cites clàssiques i potser aquests dies al voltant dels Idus de març en surtin més, podríeu fer una mica de recerca a veure què trobeu.

Ja hem repassat què va dir Cèsar quan va passar el Rubicó, ara toca recordar què va dir quan va veure qui hi havia entre els conjurats per matar-lo.

 

Mercè Otero-Vidal (professora jubilada)
Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat

De nou “La machine infernale”

Després de la intensitat festiva del Nadal i d’haver superat els presagis negatius de finals del 2012, voldria anunciar-vos que aquest any tornarem a treballar l’obra de Jean Cocteau “La machine infernale”. Ja l’hem començat a llegir amb els alumnes de Francès de 1r. de Batxillerat, però m’agradaria treballar-la també amb els alumnes de 4t. d’ESO de Francès i Llatí per poder-ne fer una adaptació a la realitat actual de Grècia. Per saber-ne més, sobre aquest obra i el seu autor, us remeto al magnífic article que en va fer Teresa Devesa l’any passat.

També m’agradaria fer-vos conèixer el CMEF, que és el lloc on es fan les Rencontres de Théâtre Mythologique de Cap d’Ail i que també té a veure amb Jean Cocteau, l’autor de l’obra que estem treballant. Si us fixeu bé en l’explicació podeu trobar la relació que té aquest centre amb Jean Cocteau. Qui me la pot explicar? Però, tornant a la nostra obra, algú em podria dir on és Tebes? A partir d’ara pareu l’orella per saber quina és la realitat del país que volem homenatjar amb aquesta obra. Només us cal escoltar i estar atents a les notícies. Malauradament per als seus habitants hi surt massa sovint!

Esfinx. Cílix 510 aC. Museum of Fine Arts, Boston

En la lectura que us proposo ens centrarem en l’inici del segon acte, quan l’esfinx està esperant amb gran ànsia que les portes de Tebes es tanquin per poder acabar amb una jornada més de destrucció i mort, tal com li han imposat els déus, i com en parla amb Anubis, el déu-xacal que els déus han obligat a acompanyar-la per tenir-la controlada. Mentre espera que sonin les trompetes que anuncien la tancada de portes, passa una matrona que torna a Tebes i que li explica la seva experiència amb l’esfinx sense saber que és amb ella amb qui està parlant. En aquesta conversa es poden veure les conseqüències que l’aparició de l’esfinx ha provocat en la població de Tebes. M’agradaria que féssim una transposició a l’actualitat que viuen els habitants d’un dels països que ens ha deixat una de les més grans  herències culturals actuals. De quin país estic parlant? Algun dels alumnes de grec de Batxillerat, ens podrien adjuntar un mapa on aparegui aquesta ciutat? Qui poden ser el déu Anubis i l’esfinx en l’actualitat?

Aquest segon acte acaba amb l’arribada d’Èdip, que és anunciada amb aquestes paraules:

LA MATRONE: “….Il faudrait un chef qui tombe du ciel, qui l’épouse (Iocasta), qui tue la bête,

qui punisse les trafics, qui boucle Créon et Tirésias, qui relève les finances,

qui remonte le moral du peuple, qui l’aime, qui nous sauve, quoi! qui nous sauve….”

Per tant, no oblidem que l’obra ens parla d’Èdip, de Iocasta, de Laios i de Tirèsias. Algú em pot dir qui són aquests personatges? Fer aquests salts en el temps entre el passat i el present són molt interessants, ja que sovint oblidem que les obres clàssiques han perviscut en tota la literatura occidental. Algú em podria dir alguna obra més que no sigui de l’època clàssica on apareguin personatges vinculats amb el mite d’Èdip i d’altres mites clàssics? Si sou capaços de dir-me tot això, ja ens podrem preparar per dur endavant el nostre projecte de teatre en francès del que vam parlar abans de les vacances de Nadal.

 

Núria Valls

Un didàctic passeig portuari

Fa uns dies estava passejant pel port del Masnou i vaig sentir curiositat pels noms dels vaixells, així que vaig recórrer els molls mirant els noms amb els quals havien estat batejats. La meva sorpresa va ser màxima quan vaig adonar-me de la quantitat de naus que duien noms clàssics. A continuació us ensenyo les fotos que vaig fer, amb noms tan originals com Argonauta, Scila i Tauro. Per cert, quin nom posaríeu al vaixell si en tinguéssiu? I quina referència clàssica té cadascun d’aquests termes?

ARNAU LARIO DEVESA

4t ESO