Aquesta tarda, voltant pel centre de Badalona hem fet una troballa al deliciós aparador d’una típica botiga de bombons i xocolates de Badalona, i.e., l’Almera.
Com deveu saber, i, si no, us ho diem ara, són les fetes de Badalona i, com cada any, la nit del 10 de maig se celebra la cremada del dimoni. Per aquest motiu, molta gent i escoles de la ciutat creen els seus propis petits dimonis per tal de cremar-los en aquesta tradicional festivitat. Tot i això, n’hi ha alguns que s’exposen a les botigues del centre de la ciutat com el que hem trobat.
I aquí està el dimoni (més ben dit “dimonieta”) que ens ha cridat l’atenció…
- Imatge de la troballa feta per Carla Pallach
- Imatge feta per Carla Pallach
Què us sembla? Oi que podem trobar-hi molts referents? Desenvolupeu-los i a veure si trobeu l’error del text que hi ha amb la informació sobre la figura a la segona fotografia.
Vivat Baetulo!!!
Carla Pallach Ros
Cristina Ortiz Güell
Ex-alumnes (ja??) de l’INS Isaac Albéniz
Noies, després de la sorpresa a la bilioteca, aquest nova troballa més festiva em fa pensar en una mena de sèrie a la manera de “De itinere” que seria sensacional que tingués continuïtat. Com a mínim queda demostrat que vosaltres dues sabreu anar amb els ulls ben oberts i sortiu de l’institut amb la capacitat de deixar-vos sorprendre per la realitat que us envolta.
He de reconèixer que aquesta vegada us heu superat i que aquest engendre demoníac no té pèrdua. A més dels referents evidents de caire mitològic, us animo a investigar sobre l’artista que signa aquesta creació, descobrireu que és autora també d’una escultura de mida natural que, de ben segur, us heu topat tot passejant per Badalona.
També us demano que reflexioneu sobre el llatinisme del llistat de les PAU que heu utilitzat. Quin és el seu origen i significat literal? I els seu significat extens? Està ben utilitzat en aquest context?
Gratias plurimas, Ευχαριστώ πολύ, Carla i Cristina, especialment després de confessar-vos l’alegria que em provoquen aquestes sorpreses, que, de ben segur, trobaré a faltar.
I d’ex-alumnes encara no eh, si no, no us faré les classes de repàs per selectivitat…
Certament, ben trobada aquesta diabòlica Venus!Tota una diablessa, com sou a Badalona!
Carla, Cristina, ha estat un plaer tenir-vos aquests anys com a aràcnides i espero que per molts anys ho continueu sent, la llavor ben sembrada sempre fructifica. Que tingueu bona selectivitat i bona sort en els estudis triats i en la vida.
Salve!
No sabia l’existència d’aquesta tenda. Ha d’estar molt bé ja em passaré quan hi vagi per el centre. M’ en recordo que un any vaig participar-hi en la creació d’un nou dimoni que es va estar posat al voltant del gran que també es va cremar i m’han vingut molts records.
El referent que he trobat es que es el cos de la venus però que s’ha format en una “dimonieta´´ amb braços, cap i cames.
L’error que crec que hi ha es que si una frase està en llatí tot ha d’estar posat en cursiva, encara que sigui una paraula. I també que ha barrejat paraules llatines amb catalanes perquè Badalona deuria estar escrit “Baetulo´´
Vale.
Salve!
Molt bon article, la veritat que he estat per Badalona i no m’havia fixat d’això! Al veure la imatge m’ha recordat molt a un centaure, que mitg cos és de home i l’altre meitat de cavall. La diferència d’aquesta escultura és que el cap, la cua, les mans i els peus són de dimoni i la resta del cos representa a la deesa Venus. D’això s’en diu que és un “híbrid”, com posa a la fotografía, que és un organisme viu procedent de l’encreuament sexual entre dues espècies diferents o varietats biològiques. És una manera de representar aquesta deesa amb les festes de Badalona que tothom coneix com “el dimoni”.
Sobre la frase en llatí que posa ” Quo vadis, Badalona?” vol dir ” A ón vas Badalona?”, l’error del text no l’he trobat.
Salve!!
Aquesta figura està caracteritzada per la barrega entre la deessa de l’amor, Venus i el dimoni de Badalona. El vaig veure els dies en que es cremava el dimoni però no m’hi vaig fixar gaire. Es veu com les dues autores van amb els ulls molts oberts quan van per Badalona!
N’he trobat dos errors en el text, el primer és que si el text estigues escrit en llati, l’ultima frase deuria estar escrita tota en curisva o deuria tenir les cometes ( “…”). L’altre error també s’hi troba a l’ultima frase perquè la frase “¿Quo vadis, Badalona” deuria estar escrita tota en llati: “¿Quo vadis, Baetulo?”.
La creadora d’aquesta escultura és la Susana Ruiz Blanch, que va ser alumne del EASD Pau Gargallo. També va fer la ja molt coneguda estàtua del Anís del mono, que es troba al començament del Pont del Petroli.
Respecte al llatinisme que han ficat: “Vivat Baetulo” literalment vol dir Viva Badalona!
Per ultim, felicitats a les dues noies per la troballa i per l’article. Molta sort a la selectivitat!
Vale!!
Salve!
Jo també ho vaig veure el dia de “shopping night” i també van estar pintant de dimonieta a una noia.
Està molt ben feta!
L’artista d’aquesta obra és Susana Ruiz Blanch. Ella també ha fet l’escultura de el “MONO” de Anís del Mono col·locada en l’inici del pont del Petroli, Badalona.
Vale!
Salve!!
Bona troballa!! Jo també vaig poder veure a aquesta ”dimonieta”.
Híbrid de Venus i Dimoni, aquesta definició es veu totalment representada en aquesta ”dimonieta” ja que podem veure com el seu cos és humà, és a dir el cos és de Venus. Aquesta deesa de l’amor. Per altra banda també destaca la part de dimoni, ja que el cap, la cua i els diferents tons vermells ens representen a un Dimoni. M’agrada molt aquesta comparació entre l’amor i la mort, entre el blanc i el vermell, entre el que és bò i el que és dolent.
He de dir que he trobat més d’un error quan he vist escrit ¿Quo vadis, Badalona?
Per començar; Quo vadis, com a paraules llatines hauríen d’estar o en cursiva o entre cometes.
Si ja aprofitem, diria que si escrivim en llatí ”Quo vadis”, podriem escriure a més a més ”Baetulo”, i així tot és en llatí.
I ja per finalitzar, el primer ”¿”, si escrivim en català no és necessari. Només seria necessari si escrivim en castellà i aquest no és el cas.
Ara vaig a la teva pregunta Teresa:
Quin és el seu origen i significat literal? I els seu significat extens? Està ben utilitzat en aquest context?
El nom ”vivat” prové del verb llatí ”vivere” que significa viure i expressa el desig profund per tot el que existeix.
Per tant encara que el llatinisme sencer, no el sé exactament. Podria dir que el significat literal és Badalona, viu o alguna cosa semblant. Això ens indica que aquesta ciutat mai ha mort i que encara segueix viva i encara és imoportant.
Em sembla molt bé la utilització d’aquest llatinisme per finalitzar aquest article, ja que ens representa com a ciutat important.
Enhorabona per l’article, i molta sort per selectivitat i pel futur en general. I com hem estudiat a classe ”Historia magistra vitae”.
Vale!
Salve!
Em sembla una obra d’art, ja que sempre es relaciona el diable com una cosa dolenta i aquesta vegada han fet un diable la mar de dolç, respecte a l’error em sembla que la quimera i aquesta barreja són deïtats diferents.
Salve!!
No savia de què em sonava el nom de l’autora i he buscat sobre ella: és l’escultora del ”Mono” de l’Anís del mono que està situada al principi del pont del petroli.
La Susana també fa referència a la quimera, que era un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, que treia foc per la boca. Aquesta ”Venus-dimoni” és una versió de quimera moderna.
Aquesta escultura és un emblema de Badalona, i estic ben segura que tots la recordarem ”in aeternum”.
Un cop més, la Susana es supera amb aquesta demoníaca escultura. I sobretot, guanya molt més la barreja de Venus i dimoni, la denominada deïtat mutant; i aquesta pregunta a tota Badalona: ”Quo vadis, Badalona?”, que vol dir: Com esteu, Badalona?
Un cop més, trobem que el llatí i la mitologia estan molt presents en l’època actual de cara al públic.
Vale!!
Salve.
Aquesta escultura sembla bastant interessant, ja que uneix a dos personatjes molt diferent: la deessa Venus, deessa de l’amor i la belleza, amb el dimoni, què és un ésser de l’infern, i a més és un home, i aquesta imatge sembla com una unió de la belleza de la dona amb l’home.
De referent no n’he trobat cap, ja que és la primera vegada que veig una unificació tan extraña.
Jo penso que la descripció de que fa de que és una Quimera, no és cert, ja que la Quimera era una altre animal mitologic, fill de Tifó i Equidna. Quimera era una animal que tenia cap de lleó, cos de cabra i cua de serp. L’únic que tenen una mica en comú aquesta representació amb la Quimera original , és que els dos tenen com una relació amb el foc, ja que Quimera treia foc pels queixals, i en aquesta representació surt el dimoni, monstre de l’infern
Molt bon article, felicitats.
Vale.
Salve!
L’artista que ha fet aquesta escultura també va fer el mono que està situat al pont del petroli!
El significat del llatinisme és : A on vas?
La traducció serïa: On vas, Badalona? No li acabo de trobar el sentit…
Vale!
Salve!
Molt bon artícle Carla i Cristina, em sembla una reserca molt interesant!
Crec que podemo trobar a la vida diaria moltissims referents i en molt casos no ens donem ni coompte. Jo precisament aquesta “figura” no la e vist per Badalona.
De l’error que diu en l’enunciat no l’he trobat.
Vale!
Salvete!
Aquesta estàtua és el bust de la famosa Venus, amb la resta de les parts del cos amb forma de dimoni. Ens ha agradat aquesta idea de barreja entre bellesa i maldat, que en la nostra opinió representa la relació entre dos mons diferents.
Nosaltres no havíem vist aquesta figura per Badalona, però ens ha agradat molt poder-la veura en una fotografía i poder comentar aquest article, felicitats!
Vale!
*Teresa, aquest es el comentari que esta bé, el altre pots eliminar, Gracies :)*
Aquesta figura es una trobada molt bona!
Aqui us deixo unes quantes fotos mes d’aquesta estatua. http://pinterest.com/pin/255931191296834583, 2 3)
En la descripció de la estatua posa: quimera contemporanea. En la mitologia grega, Quimera era un monstre horrible amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, que treia foc per la boca. I al principi posa que es un hibrid de Venus i Demoni que ja es una altra cosa. Un híbrid és un organisme viu procedent de l’encreuament sexual entre dues espècies, diferents o varietats biològiques.
“Quo vadis” literalmet significa: “on vas?”
Salve!
Bona troballa noies, jo fa un cert temps també el vaig veure però no m’hi vaig fixar amb el seu cos de venus ni en el text, enhorabona.
Mirant en el text no se m’acut cap error exepte, del ortogràfic posant dues interrogracions, la del principi i la del final, com en castellà. Quan tot el text és en català.
També m’ha agradat el joc de paraules, dient del híbrid com la quimera contamporànea. La quimera va ésser el monstre que Bel·lefront, era també un monstre híbrid; concretament la mescla de tres animals: un lleó, una cabra i una serp. Per això l’autor del petit text ha jugat amb la quimera, el seu petit dimoni és també un híbrid molt badaloní, meitat Venus de Badalona i meitat dimoniessa.
VALE 😀
Salve!!
Molts cops he passat pel C/ de Mar i no m’hi havia fixat mai en aquest text que surt a sota del dimoni. Aquesta figura fa referència a la quimera clàssica, un ésser mitològic format per la fusió d’un lleó, una cabra i una serp. L’autora d’aquest petit monument ha près com a punt de partida aquest ésser i n’ha format un de semblant amb la deessa Atena i el dimoni( típic de les festes de maig de Badalona).
Per un altra banda, crec que, l’error del text seria el signe d’interrogació que trobem al principi de l’última frase, ja que, en català, només s’hi posa al final.
Vale!! 😀
Salvete!
M’ha agradat molt aquesta figura. Hem sembla molt interessant i original.
No hauria pensat mai que podrien barrejar la mitologia amb la deessa de l’amor i el dimoni de Badalona.
Tampoc savia que l’autora de la figura del dimoni havia fet també l’escultura de l’Anis del Mono. Hem sembla molt bé que es fasin coses tradicionals de Badalona com el Dimoni, l’Anis del Mono… que ja s’an convertit en referents i també que es pugin mescalr diferents temes.
En l’última frase de la figura del dimoni està malament prquè la traducció és on vas badalona i no té gaire sentit.
Vale!
Crec que ja sé a quina botiga estava exposta aquesta dimonieta, però no l’he arribat a veure exposta a l’aparador.
La dimonieta és maquisima, m’agrada moltisim, és com una mena de centaure però,en aquest cas, és mitg dimonieta, mitg Venus (deessa de l’amor).
El cos de la dimonieta correspon al cos de la deessa Venus i el cap i la cua pertanyen a les característiques pròpias d’un dimoni.
Aquesta estàtua té aquestes característiques ja que per al maig es tradició cremar un dimoni a la platja de Badalona.
La frase del cartellet que complementa el dimoni posa: “¿Quo vadis, Badalona”, crec que ho tindria que haver posat o tot en català o tot en llatí :
“¿Quo vadis, Baetulo?” o On vas Badalona?
Hem sonava molt el nom de la noia i he començat a buscar i m’he adonat que és la mateixa persona que va crear l’estàtua del mono, representant la fabrica Badalonina: Anís del Mono.
Em quedo amb la interpretació d’alguns de vosaltres -la Paula, l’Ainhoa i la Mònica, entre d’altres- d’aquest híbrid com a la suma del bé i el mal, la bellesa i la lletjor que hi ha en tot ésser humà. Interessant també el foc com a punt comú entre el dimoni i un dels cap de la Quimera.
Els llatinismes han quedat sense definir o concretar. Al text hi ha i.e., i Quo vadis?, tot i que sobre aquest últim heu fet alguna precisió lingüística força interessant. Hem estudiat una altra expressió llatina que està relacionada amb el dimoni i té el mateix verb, ¿la recordeu? Com a mínim està bé comprovar que la Natàlia en recordarà un “in aeternum” i la Paula es llença a donar-nos un savi consell en llatí. Vivat Baetulo és més aviat un creació sui generis de les autores, però em sembla molt ben trobada. Us animo a continuar utilitzant els llatinismes apresos en els vostres escrits futurs!
“Salvete”!
Primer de tot, gràcies pels vostres comentaris!
Efectivament, el “vivat Baetulo” és una creació nostra, però ens ha fet gràcia que la tractéssiu com un llatinisme.
No ens ha quedat gaire clar si coneixeu la Venus de la imatge. No creieu que l’autora ha triat aquesta estàtua perquè té alguna relació amb Badalona?
És una llàstima que molts de vosaltres no hagueu pogut veure “in situ” la nostra troballa, però ara, gràcies a l’article, quedarà “per saecula saeculorum” a la xarxa.
P.S: Teresa, pel “vivat Baetulo” hem aprofitat la teoria de grec sobre el subjuntiu!
“Valete”!
Caram, quin munt de llatinismes en poc espai, Carla i Cristina, ni jo mateixa ho hauria pogut fer millor. Fins i tot goseu inventar-ne un de nou amb el subjuntiu desideratiu. Quin nivell!
Nois i noies que encara heu de comentar l’article, fixeu-vos que us han deixat una interessant pista per no haver de repetir el que ja s’ha dit anteriorment. D’on surt, aquesta Venus? Tal com diuen les autores, no és casual.
M’hagués agrada’t veure-la d’aprop perquè sembla una escultura ben bonica. Es molt orginal la idea de fusionar la Venús de Badalona amb un ésser com és el Dimoni que són dues característiques de la nostra “Baetulo”.
Aquesta escultura, no se si es percepció meva, però la cara del Dimoni per mi es molt afeminada… Així que tira més a semblar-se a Venus que al Dimoni!
Aquesta “Quimera” no es ben bé una de perfecta perquè es feta per dos éssers i la original per tres però per això es la contemporània. L’autora ha tingut una errada ortogràfica en el “Quo vadis, Badalona” perquè només s’ha d’escriure amb el últim signe de pregunta, sigui una frase dirigida al llenguatge llatí o al català.
Que rara aquesta ” dimonieta” havia vist molts dimonis quan fan la cremada del dimoni el 10 de maig que jo sempre hi vaig i per varius establiments, pero com aquest, i en una botiga mai.
aquesta “dimonieta” per mi es molt rara. Mai havia vist un dimoni aixi de lleig.
Salve!
Per a començar, crec que es un bon article, extens i que t’introdueix molt be a la lectura. Es interesant a mes a mes del tema, les propocicions de participacio cap al lector. A mi aquella obra d’art em resulta familiar, pot ser la he vist algún dia de reull…
Cap a l’estatua es una curiosa pero bona mescla de dos imatges estereotipades de forma antonima: ha aconseguit fer un híbrid de bellesa i maldad, el que no es facil de fer i que quedi be!
Salutacions!! 😀
Marc, la reflexió sobre la fusió de dos conceptes antagònics està bé, però a la primera frase hauries d’haver buscat expressions menys enrevessades. En lloc d'”introdueix….a la lectura”, potser volies dir “incita,” i ¿amb “proporcicions de participacio cap al lector” què vols dir?
Bon dia!!!
Jo també ho vaig veure al “shopping night” aquest, Em va agradar molt, té molta imaginació i originalitat aquesta dimonieta!! La originalitat que trobo es que el cos de la venus s’ha format en una dimonieta amb braços, cames i cap com els humans i han acoseguit treure bellesa i maldad i segur que no els hi a sigut gens fàcil! M’ha agradat molt aquest article, perqué com jo hi ha més alumnes que al sortir de l’insitut anem amb els ulls ben oberts i atentes per la ciutat i així.. trobem i trobarem moltes coses interesants!!!!! Una bona trobada.
Holaaa!!!
Aquest article em sembla molt interesant ja que el dimoniet esta ben fet i ancara no l’habia vist, esta ben fet però el cos el tindien que haver fer de dimoni ja que queda una mica extrany.
Crec que el fet d’exposar una dimonieta de xocolata en aquestes festes tant tradicionals de “Baetulo”
demostra la importància que té aquesta ciutat respecte les tradicions i cultures del nostre entorn.
Penso que l’article és molt acertat.
Aquesta dimonieta no la havia vist mai, esta molt ben feta ! Es una mica lletja.
Pero en part ho han fet molt be.
Quina passada! Segur que va ser un dels dimonis premiats.
A fet un molt bon treball, m’ha agradat molt l’article.
Adrián, veig que t’estàs posant al dia, però encara et falta la feina de dues sessions.
M´ha semblat un article molt interessant ja que mai havía vist aquesta ”dimonieta”, és molt inquietant la irónica mescla que fa aquesta típica tenda de bombons entre la deesa Venus i un dimoni.
OOOHH quina il·lusió tan gran m’ha fet topar-me amb aquesta teranyina, he llegit gairebé tots els comentaris i tots són exquisits. El que més m’ha cridat l’atenció és que ningú s’ha emmarcat en la banalització de si es “maca o lletxa”, heu anat directament a l’anàlisi profund de l’obra i tots els elements que hi ha a ella, incloïen amb molt d’encert el text. Us felicito i agraeixo de tot cor la vostra mirada incisiva, per què aquestes mirades són les que li donen sentit a la meva obra. Bravo a tots on sigui que estigueu ara mateix!
Susana Ruiz Blanch
Moltes gràcies, Susana Ruiz, per deixar-nos un comentari amb les teves impressions dels comentaris aràcnids respecte a la teva obra amb referències clàssiques. Per cert, si tornes a passar per aquí, ens podries dir què et va inspirar per fer aquesta Venus dimonieta? Què volies transmetre? etc L’enhorabona i avant!