Avui s’ha començat a excavar dins la catedral de Tarragona per tal de verificar l’existència del temple d’August, identificat pels electrodes i el georetard.
A la recerca del temple d’August del blog Sapiens hi trobareu tota la informació actualitzada d’aquesta excavació que esperem que acabi amb la confirmació de les restes arqueològiques del temple d’August.
Gaby
A Cabrera de Mar estan apareixent gran quantitat de restes romanes. Pertanyen a una gran vila agrícola del litoral mediterrani? O es tracta d’una gran ciutat? I si és una ciutat, com és que no n’ha arribat notícia fins als nostres dies? Tots aquests dubtes en el programa Sota terra que TV3 acaba d’emetre i que tot seguit podeu veure:
Gaby
Recordeu l’amfiteatre de Tàrraco, amb les fossae al descobert i els temples cristians testimoniant els martiris i la posterior puixança del Cristianisme? Quan hi anem de visita, trobem la zona antigament recoberta per l’arena solitària i deserta, impoluta, i a les grades, estudiants com vosaltres i algun turista despistat que rememoren el passat.
Doncs bé, hi ha un època de l’any en què l’antiga urbs, i els seus monuments amb ella, reviu i ens permet fer un viatge al passat. Es tracta de les jornades de reconstrucció històrica Tàrraco Viva, que enguany s’han celebrat del 18 al 30 de maig amb un gran èxit de públic.
No us penseu que té res a veure amb la Tarraco morta que esmentava l’acudit que ens va donar a conèixer l’Andrea. Nosaltres vam tenir la sort d’assistir a un dels seus espectacles i us hem de confessar que és una experiència molt recomanable per a tots els públics. No cal ser erudit per gaudir-ne, però està clar que un espectador amb els coneixements que vosaltres heu assolit al llarg del curs en traurà molt de profit.
El dia 30 de maig, un assoleiat diumenge de primavera, vam assitir a la recreació dels Ludi apollinares, a carrec del grup NEMESIS de Tarragona, en col·laboració amb l’Italià ISTITUTO ARS DIMICANDI i la participació especial de LUDI SCAENICI, arribats també d’Itàlia. Durant la República, aquests ludi, celebrats des del 212 aC durant el mes de juliol en honor del déu Apol·lo, eren exclusivament circenses i no va ser fins a l’Imperi que es van introduir els espectacles a l’amfiteatre, on tenien lloc venationes d’animals exòtics i l’epectacle més esperat de tots: els munera.
A continuació teniu el muntatge fotogràfic de les lluites de gladiadors que vam presenciar a l’arena de Tàrraco. Després del sacrifici inicial en honor a Nèmesi, la protectora dels gladiadors, podeu observar la pompa amb el magistrat que sufraga els jocs al capdavant. Trobareu imatges del públic de tots els estatus socials, així com el vigilant de la cavea, armat amb la seva vara i el seu punyal. Els protagonistes, però, de l’espectacle van ser els gladiadors que van mantenir duels cos a cos fins que un dels dos queia abatut, tot demanant la clemència del públic i el magistrat president de l’acte. Titus, Rufus, Marcus, Claudius, Iulius i Leo, abillats segons les diferents modalitats de gladiadors (traci, mirmilló, reciari, samnita…), van enfrontar-se i lluitar d’una manera força verosímil, però va ser el reciari qui es va emportar les ovacions més grans d’un public entregat que corejava el seu nom amb entusiasme: LEO, LEO, LEO!!!!!. En un primer moment vaig pensar que el fervor del públic es devia al fet que la seva actuació com a reciari va resultar la més original, creible i variada, ja que la xarxa i el trident donaven un toc exòtic a la lluita, però després d’un sondeig entre el públic circundant, vaig esbrinar un motiu molt diferent i relacionat amb l’actualitat, sabeu quina és aquesta explicació?
Un cop visionat el muntatge, feu-ne un comentari on relacioneu el que heu estudiat sobre el tema dels ludi gladiatorii, però també d’altres aspectes de la societat i la història de Roma que coneixeu. Aquestes qüestions poden servir-vos de guia, però no us limiteu a respondre-les i feu un comentari redactat.
Ave, discipuli, magistra vos salutat!
TERESA I ARNAU
El flamant primer ministre britànic obre espectant la seva particular caixa de Pandora en aquesta vinyeta còmica del diari The Independent.
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=nMlAIEMP68Y[/youtube]
Sabeu per què? A quin mite fa referència?…
Gaby
‘El laberint d’Ariadna’, Cia. LasLagartas
‘El laberint d’Ariadna’ és un espectacle de creació col·lectiva de la companyia LasLagartas, en què hi ha una barreja de llenguatges: trapezi, flamenc, ombres xineses i el mite d’Ariadna com a punt de partida pel joc escènic. Es representarà dijous 1 i divendres 2 de juliol a les nou del vespre a la Sala Andy Warhol a la Nau Ivanow a la Sagrera, Barcelona.
La història del mite comença amb un tribut horrible: cada nou anys, els atenesos havien d’enviar set nois i set noies a Creta, destinats a ser menjats pel Minotaure.
L’any vint-i-setè, Teseu, fill del rei Egeu d’Atenes, s’oferí a anar a Creta com una de les víctimes per intentar matar el Minotaure. Teseu no sabia com matar-lo i sortir del Laberint, però una part del problema se solucionà quan la princesa Ariadna, filla de Minos, s’enamorà d’ell a primera vista. Quan els guàrdies el van tancar al laberint, ella aconseguí donar-li d’amagat un cabdell de fil.
Va resultar que Teseu era un amant particularment poc agraït: va tenir amb ell Ariadna fins que el vaixell s’aturà a l’illa de Naxos. Ariadna s’adormí a la platja i, quan es va despertar, s’adonà que el vaixell havia llevat l’àncora i l’havia deixat abandonada.
El déu Dionís, que aparegué per l’aire, va quedar fascinat per la bellesa d’Ariadna i la prengué per esposa tot conduint-la a l’Olimp. Com a regal de noces li donà una corona d’or, la qual més tard fou convertida en constel·lació i coneguda com a Corona Boreal.
Notícia facilitada per Mercè Otero. Més informació aquí.
Salvete Aràcnids! Us presentem la nostra nova producció: el primer informatiu fet en llatí pels alumnes de llatí de 4t d’ESO de l’INS Ramon Berenguer IV d’Amposta. Encara que el so no és massa bo a veure si enteneu les notícies dels nostres diurnarii. Si us doneu per vençuts la setmana que ve penjaré la versió amb subtítols.
Francesc Franquet
INS Ramon Berenguer IV d’Amposta
Aracne fila i fila, bloc premiat
Aracne fila i fila ha estat un dels dotze treballs premiats en la primera edició de blocs de La Mostra 2010 que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya convoca anualment per tal d’estimular l’ús pedagògic dels mitjans audiovisuals i, enguany per primera vegada, dels blocs d’aula a Internet als centres educatius de Catalunya (tant d’infantil i primària com de secundària i batxillerat), i fomentar l’aprenentatge dels llenguatges propis d’aquests mitjans en quatre modalitats:
i en dues categories:
Atès que la feina que s’ha fet a Aracne fila i fila (centaure d’or de Chiron 2009, finalista a Edublogs 2010 en la categoria d’alumnes de batxillerat)durant dos cursos escolars reunia, al meu entendre, les bases d’aquests premis l’objectiu dels quals és afavorir l’educació mitjançant la creació artística i crítica dels missatges audiovisuals en els nous formats digitals i l’ús de les eines de la web 2.0 vaig creure oportú per contribuir al projecte de qualitat i millora de l’institut Cristòfol Ferrer apuntar el bloc dels estudiants de clàssiques obert a la col·laboració, bon exemple de pràctica compartida, Aracne fila i fila amb aquesta memòria i amb aquests mots de presentació a la Mostra de Produccions Audiovisuals i Blocs Escolars.
El premi (cent punts de catàleg) és per a l’Institut Cristòfol Ferrer en el camí envers l’excel·lència educativa; però Aracne fila i fila amb més de cinc mil comentaris i 585 articles, és molt més que un bloc de centre és tot un projecte col·laboratiu de clàssiques obert a la participació activa, en forma d’apunts i comentaris, d’estudiants de llatí i de grec sobretot del nostre institut i de l’institut Albéniz de Badalona amb Teresa Devesa al capdavant, i també del Ramon Berenguer IV d’Amposta, de l’Escola Vedruna-Gràcia de Barcelona, entre altres, i estudiosos i amants del món clàssic d’arreu (Badalona, Amposta, Calaf, Barcelona, l’Hospitalet, Teià, Mallorca, França…)! L’enhorabona a tots i a totes que ho heu fet possible! L’enhorabona aràcnids i aràcnides! L’enhorabona a Chiron! El MÓN CLÀSSIC un altre cop està d’enhorabona! L’enhorabona a tots els centres participants i a tots els centres guanyadors!…
Sincerament, poc m’ho imaginava quan al setembre del 2008 vaig obrir aquest bloc amb aquests mots: “Aracne fila i fila és un regal de El fil de les clàssiques perquè els alumnes escriviu els posts que vulgueu relacionats amb el que es fa a les classes de llatí, de grec i de cultura clàssica. M’agradaria que plantegéssiu enigmes i que interactuéssiu amb altres alumnes d’altres centres. Ara que ja fileu bé, fileu el vostre bloc i no és cap càstig (mite d’Aracne) sinó tot un plaer per part meva. Bona sort!” !
Moltes gràcies, alumnes, amics i col·laboradors, per haver-ho fet possible! Moltes gràcies també al Departament d’educació per reconèixer i premiar l’esforç i la dedicació! Moltes gràcies per valorar el grec, el llatí i la cultura clàssica!
Margalida Capellà
Fins i tot un cantant de hip-hop americà tan famós com és T-Pain ens ensenya el seu nom en grec, a través d’un vídeo anomenat “Take Your Shirt Off”, que té lloc a una fraternitat. Utilitza una barreja de transcripció i transliteració “ΡΔΦΠ”. Què us sembla? per què fan aquesta distorsió de la llengua grega? Em podríeu escriure bé el nom, ja que aquí només ho escriu així per la semblança de les lletres.
Vull fer ressó d’un esdeveniment teatral que tindrà lloc a Badalona el dia 18 de juny. El grup de teatre format pels actors Mario Carmona, Quim Collado, Genís Lama, alumnes de l’instiut Ventura Gasol, i les actrius Gloria Miret i Sara Martínez, de l’Isaac Albéniz, sota la direcció de Benjamín Gomollón, ens presenten al teatre de la Cooperativa la Moral de Badalona (c/ Güell i Ferrer 86-92) una nova Antígona. Obra del mateix director, continua la tradició del mite, arrelat a la immortal peça de Sòfocles.
Tindreu l’ocasió, tots els assistents, de gaudir per un preu de 3 euros, del debut d’una nova companyia de la ciutat, formada per alumnes dels Instituts Isaac Albéniz i Ventura Gassol.
Segons paraules de l’autor, “veureu com la lluita entre germans ha acabat amb la mort d’ambdós i ha fet que a un d’ells, Polinices, per ordres de Creont, li sigui negat un sepulcre digne. És aleshores quan Antígona, desafiant les lleis i al costat del seu company Hemó, decideix enterrar-lo.
Entrareu dins del món màgic de la mitologia clàssica i descobrireu que fets com l’amor, l’honor i el deure tenen fonament en la poesia i el pensament de l’Antiguitat, sempre capaç de renéixer, un cop i un altre”.
Trobareu informació més detallada al Facebook.
Els desitgem moltíssima sort, especialment a l’autor i director, company d’universitat de la Margalida i meu. I, com no, també als joves actors i actrius pel seu valor i dedicació.
Com se sol dir en l’àmbit teatral i amb perdó,
MOLTA MERDA!
O en grec,
Καλή τύχη!
Escoltant un dels meus grups preferits, Love of Lesbian, vaig trobar una cançó molt maca, amb bastants referents clàssics: “Me amo”.
Edip Rei, Electra, Narcís, … us sonen aquests noms? Doncs, en aquesta cançó es fa una barreja molt curiosa, i acaba composant una estrofa amb aquests tres personatges o, més ben dit, conceptes que en deriven d’aquests personatges. No són d’origen llatí, però sí que els romans els van adaptar i adoptar de la mitologia grega.
[youtube]https://youtu.be/aEllVCvbJKA[/youtube]
“Hoy voy a decirlo: ¡cómo me amo!
Y tú ya no puedes hacerme daño.
Soy un ser divino, ven a adorarme.
¡Qué buena suerte amarme tanto!
Di no al pánico, sin pánico, sin pánico, no al pánico.
Edipo contra Electra,
narcisismo es lo que impera.
Qué simpático, simpático, carismático, simpático.
Edipo contra Electra,
tus complejos a la hoguera, ¡ya! “
La segona estrofa és la que té més referents clàssics. Anem per ordre!
Pánico, que ho repeteix ja quatre vegades, és un hel·lenisme: és una paraula d’origen grec que van adaptar els romans a la seva pròpia llengua, el llatí. Pànic, en català, prové de la paraula grega Πανικός, que fa referència al personatge Πάν, el semidéu dels pastors i del bestiar. La paraula pànic, originalment, s’utilitzava per a fer referència a la por que patia el bestiar durant les tempestes, a causa dels llampecs i dels trons, i que, avui en dia, fem servir per a definir la intensa sensació d’agoixa fruit de la por.
êdip Rei és un personatge extret d’una història mitològica, també d’origen grec. En aquesta història, per fer un resum, el pare d’Èdip veu en el seu futur que el seu fill el mataria, així que el va separar d’ell i de la seva mare. Un cop Èdip es va fer gran, per casualitats del destí, una successió de fets van aconseguir que es fes realitat la visió del oracle al que va acudir el seu pare. Un cop va haver matat al seu pare, sense saber que ho era, va casar-se amb la seva mare, i, gràcies a això, el nom d’Èdip també dóna nom a un fenòmen psicològic: el complex d’Èdip.
El complex d’Èdip és un fenomen segons el qual l’infant se sent atret pel progenitor de sexe contrari, encara que, precisant, només relata l’amor i l’impuls sexual que sent el nen envers la seva mare. Aquest fenomen va ser descrit per primer cop pel psicoanalista Sigmund Freud.
Electra, molt similar a Èdip, també forma part d’una història de la mitologia grega. La protagonista, que dóna nom a la història, i també, igual que a Èdip, un fenòmen psicològic molt similar. És l’atracció sexual i emocional que sent la nena cap al seu pare, mentre que el complex d’Èdip és l’amor del fill envers la mare.
A la cançó, l’autor enfronta aquests dops conceptes. Una mica abstracte, veritat? Què vol dir l’autor amb aquesta antítesi? S’accepten propostes!
El següent vers, com no, també té una referència a les clàssiques. Narcisisme, paraula que prové de Narcís, un personatge de la mitologia grega que els romans van adaptar, igual que Electra o Èdip el Rei. De què tracta Narcís? A grans trets, com heu pogut llegir a Narracions de mites clàssics (ed. Teide) era un noi tan guapo que, en mirar-se el seu propi reflex a l’aigua, va enamorar-se d’ell mateix, i va acabar patint les conseqüències. Així doncs, narcisisime es defineix com la malaltia psicològica que provoca un excès de confiança en les habilitats pròpies, portant a qui la pateix a entendre la realitat d’una manera desfigurada. Almenys això és el que va dir Sigmund Freud quan va introduir el terme “narcisisime” a la psicologia. Però realment el narcisisme és una malaltia? Jo, igual que l’autor de la cançó, tal i com es pot veure segons la primera estrofa que he penjat aquí, creiem que, fins a cert límit, és bo ser una mica narcisista, sense passar-se!
A mi aquesta cançó (molt i molt maca, per cert) m’ha fet pensar una mica, i n’he extret un missatge; si no t’estimes tu mateix, qui ho ha de fer? Sabeu amb quina paraula, formada per un ètim grec i un de llatí, ho podríem resumir? Així doncs, mentre hi penseu i l’encerteu ¡tus complejos a la hoguera, ya!
PD: El nom del grup, no és una mica sospitós també?
Toni Moreno
1r batx. Llatí