Fins i tot, a Londres hem trobat referents clàssics escampats per un dels museus més emblemàtics de la ciutat. El British Museum dedica una sala a la ceràmica grega i romana on es pot veure diferents déus i la vida quotidiana a l’Edat Antiga.
En reconeixeu alguna? Heu trobat cap emperador que us resulti familiar?
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Ewa5cAa-ngQ[/youtube]
Guillem Tur
Llatí 4t ESO opt.3
Què en sabeu de la vida de Ciceró? i de la política del seu temps? Quines obres el van portar a la fama, quines li van provocar l’exili i quines van ser el motiu de la seva mort? En quins autors va influir? Què vol dir el seu nom? Per què no és fàcil ser un bon orador? En què consisteix el cursus honorum?…
“En l’espai de tretze anys, Ciceró escalà totes les dignitats polítiques: nomenat qüestor, exercí (76-75 aC) aquesta funció a Lilibèon (Sicília), la qual cosa l’impulsà a actuar el 70, a petició dels sicilians, contra Verres, antic pretor concussionari de l’illa, defensat per Hortensi, rival de Ciceró, i sostingut per la noblesa; edil el 69 i pretor urbà el 66, pledejà en causes civils i polítiques, mentre anava adquirint una enorme fortuna i nombroses vil·les. A fi d’assegurar un ordre dins l’estat, tendí a unir cavallers i senadors (concordia ordinum), i fou cònsol el 63, a quaranta-tres anys. Féu fracassar una reforma agrària, defensà Gai Rabiri contra Cèsar i féu avortar la conspiració de Catilina amb uns discursos abrandats. L’execució dels conspiradors li alienà el favor dels demòcrates.”
MIQUEL DOLÇ. Fragment extret de l’Enciclopèdia Catalana a l’entrada Ciceró
Camila Arigón
1r Batx. Llatí
Sóc la Maria Mayor alumna de Grec de 1r de Batx de l’IPM, i el meu apunt tracta sobre l’arquitectura a l’Antiga Grècia. Reprenent el fil de l’art grec (Unitat 8 Grec 1 ed. Teide), després d’haver fet La pintura mural a l’antiga Grècia.
L’art grec és el model d’inspiració de l’art europeu. Aquest art és desenvolupa al seu ritme i aviat arriba a la perfecció. Es divideix de la manera següent: període de formació (1000-650 aC) període arcaic (650-450 aC) període clàssic (450-325 aC) i període hel.lenístic (325-30 aC). A Grècia es troben les primeres mostres d’art en l‘art minoic o cretenc (2000-1400 aC).
L’arquitectura
En l‘art minoic es realitzaven construccions de grans palaus amb un pati central de forma rectangular i amb moltes estances i magatzems. Les obres i els artistes importants d’aquest art va ser els Palaus de Cnosos, Festos, Hàgia Tríada i Mal.lià.
En l‘art micènic es feien construccions de fortaleses emmurallades amb un gran palau, la
Tresor d’Atreu, Micenes
part principal del qual era el mègaron o sala rectangular amb columnes. També es feien tombres de corredor. Les arquitectures importants van ser les Fortaleses de Micenes i de Tirint, el Palau de Pilos i el Tresor d’Atreu o tomba d’Agamèmnon, a Micenes.
En el període de formació es creaven construccions dels primers temples i alguns edificis públics, com el teatre. La part més importants d’aquests temples petits era la cel.la, receptable de la imatge de la divinitat. A partir del segle VII aC ja apareix la columnata que envolta el temple. Una obra important va ser l’Herèon de Samos, d’Argos…
En el període arcaic va continuar la unitat de temple i la creació dels ordres arquitectònics dòric i jònic. D’estil jònic podem reconèixer l’Artemísion d’Efes, de l’arquitecte Reco, i el Didimèon de Milet. D’estil dòric podem reconèixer també l’Herèon d’Olímpia, el temple d’Àrtemis a Corfú o el temple d’Apol.lo a Corint.
Temple d’Àrtemis
En el període d’art clàssic es feien arquitectures monumentals, apareix l‘ordre corinti i es van mantenir els ordres dòric i jònic. D’aquest període podem destacar el teatre de Dionís a Atenes o el d’Epidaure, el monument de Lisícrates a Atenes, el temple de Zeus a Olímpia i els temples de l’acròpoli d’Atenes (el Partenó i l’Erectèon) i els propileus.
Finalment, en el període hel.lenístic trobem els tres ordres clàssics, tot i que es prefereix l’ordre corinti. Es van fer recerques noves sobre formes arquitectòniques. Es va fer una organització interna de les construccions religioses; construcció de sales del consell i de l’assamblea i d’edificis per al lleure col.lectiu. Es va construir l’Olimpièon d’Atenes, el far d’Alexandria, el Monument de les nereides a Zantos, l’altar de Pèrgam, el buleuteri de Milet i l’eclesiasteri de Priene i finalment el teatre de Priene i el gimnàs de Delfos.
Podries reconèixer de quina arquitectura es tracta? Qui la va crear? A quin art pertany? Quines altres manifestacions arquitectòniques gregues coneixes? Què en saps del temple d’Atena Nice Àptera?…
Després del magnífic treball realitzat per l’alumnat del primer trimestre de Cultura clàssica, i del mural dels del segon trimestre sobre el passat romà de la nostra ciutat, Badalona, que guarneix el passadís de la biblioteca, el curs acaba amb un treball molt diferent. Els nois i noies de l’optativa del tercer trimestre han culminat la tasca amb un recorregut pels mites que ens surten a l’encontre durant la visita al Museu de Badalona i els jaciments que en depenen: el Jardí de Quint Licini, la domus dels dofins…
Com a avenç del treball definitiu, aquí teniu el Google map que han confeccionat el Pol i l’Àlex, on es recullen tots els topònims que han anat sortint en els apunts de classe. Us demano que visiteu tots els llocs que ha editat i comenteu en quin apartat hem esmentat cadascun. A continuació, expliqueu tot que sapigueu sobre el tema en qüestió, especialment si es tracta del que heu treballat en el vostre grup i, per tant, en sabeu més que la resta. Afegiu també d’altres topònims que apareguin en el vostre apartat i no constin en aquest mapa.
Finalment, escriviu un paràgraf sobre la vostra experiència en l’elaboració del document compartit LA MITOLOGIA EN El PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE BAETULO: dificultats, avantatges i desavantatges de la plataforma Drive; funcionament del sistema de treball en grups subdividits, amb coordinadors grupals i coordinadors generals; satisfacció envers el resultat obtingut, el descobriment del passat arqueològic de la vostra ciutat i i el tractament rigorós del tema mitològic.
Com que el curs s’acaba, el document serà publicat a posteriori, i vosaltres ja haureu acabat les classes, però espero que igualment visiteu l’Aracne per recordar la bona feina que heu realitzat a l’optativa. Si més no, la foto de grup que hem fet avui, segur que valdrà la pena veure-la i comentar-la… Sigui com sigui, els alumnes de l’any vinent, podran prendre-us com a model!
TERESA
