A continuació, us parlaré sobre l’activitat agrícola i ramadera de l’antiga Grècia, que era la base de l’economia, així com el seu entorn natural, les tasques que realitzaven i els cultius que més es produïen.

Aproximadament el 80% de tota la població, almenys de l’Àtica, es dedicava a aquesta activitat. Aquestes tasques diàries varen establir un estil de vida i uns costums que es perllongaren molts segles. Molts llibres i compilacions destinats a la millora de les tècniques agrícoles i ramaderes són considerats pels grecs com tractats d’economia.

Entorn natural

Grècia presentava unes condicions naturals relativament homogènies. Les muntanyes ocupaven el 80% de l’espai disponible, i formaven part del seu territori un 90% de les illes del mar Egeu. Això va reduir de forma significativa l’espai disponible per a l’agricultura i la cria d’animals. L’únic sòl que quedava disponible era de pobre qualitat, sec i dur. Només uns pocs terrenys com els de Messènia es van considerar fèrtils.

El clima mediterrani es caracteritza per presentar dues estacions: una seca i calorosa, des de l’abril fins al setembre, en què les conques dels rius tendeixen a assecar-se, i una segona que és humida i està marcada per violentes tempestes de pluja que porten els vents de l’oest, amb temperatures mitjanes que impedeixen la formació de gebre. Hi ha varietats dins d’aquest clima general. Per exemple, a les muntanyes els hiverns són més rigorosos i la neu abunda. A l’Àtica, les Cíclades, el sud del Peloponnès i Creta, el clima és més àrid que a la resta de Grècia.

Conreus

En els primers temps de la història grega, com queda recollit a L’Odissea, l’agricultura grega, i la seva dieta, estava basada en el cultiu dels cereals: ordi (κριθαί), blat (πύρος) i, menys sovint, mill. El terme general σῖτος, traduït normalment per “blat”, de fet pot designar qualsevol tipus de gra de cereal. En realitat, el 90% de la producció de cereal era ordi. Fins i tot, sabent els antics grecs que el blat tenia un gran valor nutricional, per a ells conrear ordi era més fàcil i alhora més productiu.

Ordi

Blat

Mill

En poc temps, la demanda de gra va sobrepassar les capacitats de la seva producció. L'”estretor” de la terra (στενοχωρία) també explica perquè els grecs van formar colònies a l’estranger, i la importància que els assentaments a Anatòlia tindrien per a l’imperi atenenc en controlar les provisions de gra.

D’altra banda, la terra grega era ideal per a l’olivera (ἐλαία), que proporcionaven oli d’oliva. La plantació d’oliveres data de l’antiga Grècia. Plantar oliveres era invertir a llarg termini, ja que triguen més de vint anys a donar fruit, i donen fruit dos anys de cada tres. Les vinyes també sobreviuen en terra seca, però demanen molta cura. Se sap que es planten vinyes des de l’edat del Bronze.

L’olivera, l’arbre base de la seva agricultura

Aquestes plantacions base van augmentar amb el cultiu de verdura i llegums (cols, cebes, alls, llenties, cigrons, mongetes) i fruits (figa, ametlla, mangrana). També es conreaven plantes aromàtiques i espècies (sàlvia, menta, farigola, sajolida, orenga, etc.), així com plantes de llavors com lli, sèsam i rosella.

Moneda representant una espiga d’ordi, símbol de riquesa de la ciutat de Metapont, a la Magna Grècia (golf de Tàrent)

Ramaderia

La cria d’animals, vista sobretot com un signe de poder i riquesa en les obres d’Homer, no estava de fet molt desenvolupada a causa de les limitacions del terreny. Les cabres i ovelles aviat van arribar a ser la inversió més comú, en ser menys difícils de criar i que proporcionaven carn, llana i llet, que normalment servia per fer formatges. També es criaven pollastres i oques. Els bous gairebé mai no es feien servir com a animal de càrrega, però ocasionalment servien en els sacrificis d’animals o hecatombes. Els rucs, mules i altres sí que es criaven per a usar-los com a animals de càrrega.

Moneda d’Atenes

La majoria dels pagesos criaven alguns animals, com aus de corral o altres animals de mida petita que pasturaven en erms o es menjaven les sobres del menjar. De vegades es combinaven les activitats pròpies de la granja amb les de la ramaderia, i molts es van especialitzar en aquesta última. Una inscripció esmenta un tal Eubolar d’Elàtia, a Focea, que posseïa 220 cavalls i caps de bestiar i almenys 1.000 ovelles i cabres. Els ramats d’ovelles es traslladaven entre les valls a l’hivern i a les muntanyes a l’estiu. A les ciutats existien impostos especials per al pas dels ramats.

La infància de Júpiter, de Nicolàs Poussin

Tasques agrícoles

La collita de l’oliva tenia lloc entre finals de la tardor i principis d’hivern, ja fos a mà o amb un bastó, com s’observa en representacions en ceràmiques de l’època. Llavors es posaven en cistelles i es deixaven fermentar durant unes quantes setmanes abans de ser premsades. L’oli es conservava en gerres de terracota per usar-lo al llarg de l’any. Aquesta també era l’època de la poda d’arbres i vinyes, i de la collita de llegums.

Representació de la collita de l’oliva (Museu Britànic)

La primavera era l’estació plujosa, i els pagesos aprofitaven la pluja per preparar les terres de guaret. En efecte, van practicar una rotació biennal de collites, alternant d’any en any entre guaret i conreus. Els intents d’introduir una rotació triennal de collites, usant llegums en el tercer any, no van sortir bé donada la pobresa del sòl grec, la manca de mà d’obra i l’absència de maquinària. Els grecs no feien servir fems, possiblement a causa del poc bestiar boví que posseïen. De fet, l’únic adob eren les males herbes retornades a la terra durant el període de preparació del guaret.

A l’estiu, la irrigació era imprescindible. Al juny, collien amb falçs, ja que no utilitzaven dalles. El blat era fressat pels animals: el trepitjaven bous, ases i mules. El gra resultant s’emmagatzemava, i aquest l’utilitzaven les dones i els esclaus per moldre’l i fer pa.

La tardor era l’estació més important: es preparava la terra per sembrar la nova collita, desfent la crosta resseca que a les terres de guaret s’havia format durant l’estiu. Això es feia en tres passos:

• es llaurava la terra amb l’arada de fusta, ja que l’arada amb reixa de ferro no era habitual;

• una aixada de dues dents (Δίκελλα) i un mall completaven l’equip necessari per trencar els terrossos i preparar la terra;

• se sembrava a continuació amb la tècnica de l’eixam (repartint les llavors en els solcs amb la mà), al guaret l’any anterior.

Era també l’època de la verema. Els raïms eren trepitjats amb els peus en grans tines i el most es deixava fermentar en gerres.

Escena de la fabricació de vi per sàtirs, un baix relleu dionisíac en un altar de datació incerta (Museu Arqueològic Nacional d’Atenes)

Per acabar, respon a les següents preguntes:

1. Quins eren els cultius més usats en l’agricultura de l’antiga Grècia?

2. Per què la ramaderia no va destacar tant com l’agricultura?

3. . Llegeix el document següent i explica com és presentada l’agricultura:

Tot això t’ho conto, Cristòbul, continua Sòcrates, perquè ni l’home més sortat no pot prescindir de l’agricultura. Evidentment, l’esforç que s’hi esmerça és una font de plaers, de prosperitat per a la casa, d’exercici per al cos, que posa en estat per a complir tots els deures d’un home lliure. Perquè, de primer, tot allò de què viuen els homes, la terra ho lleva als qui la cultiven, i tot el que els serveix per al luxe, els ho lleva per torna. Després, els ornaments dels altars i de les estàtues, els dels homes mateixos, això amb els perfums i els espectacles més dolços, també és ella que ho forneix. Després encara molts aliments que produeix o que desenrotlla; perquè l’art de la ramaderia es lliga estretament a l’agricultura, … XENOFONT. L’econòmic V 1 (traducció de Carles Riba)

Jordi Rodríguez i Ayats

2n curs del batxillerat humanístic