A classe de Grec 1 per concloure el tema de l’alfabet la Margalida ens van mostrar un text de l’escriptor rossellonès Joan-Lluís Lluís, publicat a Presència el 2010 (A Cremallengua Viena Edicions) i ens va demanar que el llegíssim. A mesura que anàvem llegint anava preguntant si vèiem alguna cosa estranya. Finalment ens vam adonar del que li passava, però no va ser fàcil i ara jo us el porto aquí amb unes preguntes. Us deixo una pista per saber com es diuen aquest tipus de texts: Cal pensar en grec i concretament amb λείπω i γράμμα.
“De l’«aleph» a la «a», però com si no hi fossin”. A què creus que es refereix aquest títol?
Què hi veus d’estrany en aquest text?
Quin nom reben aquest tipus de text? Quan sorgeixen?
S’ha de tenir habilitat per fer aquests tipus de joc amb la llengua? T’atreviries a escriure’n un parell de línies?
En quin dialecte està escrit l’article de Joan-Lluís Lluís?
L’Erectèon (en grec Ἐρέχθειον) és un edifici situat a l’Acròpoli d’Atenes, i data de finals de segle V aC, en plena era de Pèricles (precisament qui va encargar l’obra a Mnèsicles, l’arquitecte). L’Erectèon és l’últim temple grec erigit a l’Acròpoli d’Atenes i s’emmarca dins el primer període clàssic de finals de segle V aC (475-323 aC), entre el final de les guerres mèdiques, la guerra contra els perses (499-479 aC) i la mort d’Alexandre el Gran. El seu nom és en honor d’ Erecteu, antic heroi mític i el primer rei d’Atenes. L’Acròpoli va ser reconstruïda per ordre de Pèricles , principal estrateg grec de l’època clàssica, inductor de la renovació d’Atenes després d’haver estat assolada pels perses.
L’Erècteon va ser dedicat als dos déus principals d’Atenes (Atena i Posidó) i a tres personalitats de la història de la ciutat (Erecteu , primer rei d’Atenes de qui pren el nom, i Cècrops, llegendari primer rei d’Àtica, i la seva filla Pàndrasos , considerada inventora del teixit).
La seva estructura és bastant peculiar respecte a la majoria de temples grecs de l’època a causa de la seva adaptació a la irregular geografia de l’Acròpoli. Tot i això, té tots els elements propis dels edificis d’aquest estil: les columnes dels pòrtics nord, est i oest són d’ordre jònic, mentre que al pòrtic sud es dóna un fenomen curiós en l’arquitectura grega: les cariàtides. La llegenda diu que deriva de la ciutat de Cària (Καρυές), a Lacònia, que després de la batalla de les Termòpileses van aliar als perses; quan aquests van ser derrotats i expulsats, la ciutat va ser arrasada, els homes massacrats i les dones empresonades i condemnades a dur les més pesades càrregues.
Es diu que el temple custodiava l’olivera que va fer créixer Atena i que va fer que fos escollida com la protectora de l’Àtica. A més, a prop de l’entrada al temple hi ha una escletxa que els atenesos consideraven com el forat del qual Posidó va fer brollar aigua salada.
Sabeu on és la cariàtide que falta al Museu de l’Acròpoli d’Atenes?
Per acabar, i sense faltar a l’esperit de treball dels aràcnids, vull mostrar la pervivència de les cariàtides com a elements constructius i decoratius, la primera imatge és de Londres i la segona de Chicago:
A Madrid hi ha l’edifici de les Cariàtides:
I per acabar, un exemple molt més proper, concretament a Barcelona:
He fet aquest apunt amb el GoogleDrive sobre la pintura a l’Antiga Grècia on s’explica com feien els pigments amb els que els grecs pintaven. Al llibre de Grec 1 (ed. Teide) a la pàgina 180 tenim un apartat on parla de la pintura de l’antiga Grècia. Ens explica que als palaus minoics les parets es decoraven amb pintures al fresc amb una fina execució i colors vius, s’hi representaven festes de braus, escenes de la vida quotidiana, motius vegetals… Als palaus micènics de Micenes s’han conservat algunes restes de la decoració mural però no hi havia representats els elements vegetals o animals típics de la pintura minoica. Polignot (Πολύγνωτος) va ser un dels artistes més admirats de l’antiguitat nascut a Tassos i gràcies a les seves pintures li van permetre el dret de ciutadania atenesa, no s’ha conservat cap obra d’ell però ens han arribat textos de Pausànias i de Plini el Vell i pintures de les ceràmiques.
Sabríeu aportar alguna cosa més sobre la pintura a l’Antiga Grècia? Què n’opineu? Actualment quin tipus de pintura s’utilitzen? Sabeu com es diu el vas de la diapositiva número 12?
T’apassiona el teatre? T’agrada la cultura clàssica grecollatina? Aleshores no us podeu perdre les entrades en el meu bloc sobre la cartellera teatral de Barcelona amb referents clàssics grecollatins!
