Vid. Què se n’ha fet del Grec (III)
Caminàvem pel passeig marítim sense rumb fixa. L’enfonsament d’Itàlia ens havia afectat força anímicament, però havíem de continuar avançant. De sobte, sonà un mòbil.
– És el teu – advertí l’Eulàlia
– Sí. Qui deu ser? – la Zícora despenjà l’aparell – Digui?
Es va sentir una veu a l’altra banda de la línia
– Ets la Zícora?
– Jo mateixa. I vostè és…? – preguntà la noia
– Només et diré una cosa: En ma casa resideix tota la saviesa – i van penjar
– I bé? Qui era? – preguntà la seva companya encuriosida
– No m’ha dit el seu nom – la Zícora es guardà el mòbil a la butxaca – però si una cosa abans de penjar.
La jove repetí les paraules que el desconegut havia pronunciat.
– Et ve alguna cosa? – qüestionà la Zícora
– Res de res. Potser se’ns ocorreix pel camí – suggerí l’Eulàlia
Vàrem reprendre la marxa. L’Eulàlia anava unes quantes passes més avançada que la seva companya. Mirant enrere, de seguida es percatà que s’havia aturat. S’apropà a ella.
– Estàs bé? – preguntà preocupada
– La biblioteca – xiuxiuejà la Zícora
– Què? – no ho va sentir
– Ho entens? La biblioteca! Coneixement, saviesa, llibres! – digué eufòrica
I sense perdre-hi un segon, com uns coets ens dirigirem a la biblioteca. En un dels passadissos, d’espatlles, hi havia un home. Semblava fullejar un llibre. Es girà en notar la nostra presència. Ens somrigué.
– Heu vingut. Sou més agudes del que em pensava – s’apropà a nosaltres
– Era vostè el de la trucada? – preguntà l’Eulàlia
– Així és. Em dic Tàcetes. Per servir-vos – es presentà
– Jo sóc la Zícora i ella l’Eulàlia. Per cert, què llegia? – es fixà en el llibre que portava a les mans.
– Aquest – ens el mostrà
Era de portada dura i es titulava l’Odissea, d’Homer. Ens encantava aquesta obra!
– La nostra preferida – diguérem
– I la meva. Però malauradament… – la seva veu sonava disgustada
– Hi ha algun problema? – preguntà l’Eulàlia
– Aneu a la pàgina 28 – ens demanà
Com ens va dir, anàrem a la fulla en qüestió, però increïblement, no hi era.
– Fixat-hi en els marges – l’Eulàlia els senyalà – Sembla que l’hagin arrencada
– Cert! Sap on pot estar la fulla que manca? – qüestionà la Zícora
– Això és el que intento esbrinar
– Nosaltres ens encarreguem. Li fa res emportar-nos el llibre? – preguntà l’Eulàlia
– Només faltaria. Us ho agraeixo moltíssim
– Gràcies per la informació. Fins aviat – ens acomiadàrem
Doncs bé, ara tocava resoldre el misteri de la fulla desapareguda.
Sara Bernad
2n Batxillerat Humanístic
