Can Ferrerons resorgeix de les ombres

5 Replies

El jaciment de Can Ferrerons, que conté les restes d’una vil·la romana de planta octogonal, veurà finalment la llum el diumenge 15 de març. Durant aquest dia els romans envaïran els voltants del jaciment, i Barcino Oriens i el grup de Reconstrucció històrica de Badalona ens transportaran de nou al món de fa 2000 anys.

Can Ferrerons, Premià de Mar

Com podeu veure aquí, la reconstrucció històrica servirà per fer reviure les restes arqueològiques d’aquesta sumptuosa construcció dels segles III/IV, de la qual tan sols coneixem la funcionalitat en el sector oest, on es localitza un petit balneum.  Mentre els visitants s’esperin per visitar el jaciment podran veure com era un campament romà del segle II dC i gaudir d’alguns oficis que ens portaran a la vida quotidiana dels habitants de la vil·la.

Us convido a venir i a gaudir d’aquest jaciment, que forma part del patrimoni cultural de Premià de Mar i que, a més, és excepcional en tota la Mediterrània.

image009

Quina millor manera hi ha de visitar un jaciment romà que entre un ambient romà?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat C

Projecte de recerca classico-plàstic

16 Replies

A l’institut Isaac Albéniz de Badalona fa dos anys que els departaments de Clàssiques i Visual i plàstica es donen la mà per proposar a l’alumnat de 4t un Projecte de recerca interdisciplinari. Els alumnes que cursen Llatí i/o Visual i plàstica han pogut triar la tasca que la Cristina de Visual i plàstica i jo mateixa els hem proposat:

  • després de triar un mite ovidià, dels que llegim a 4t, els demanem que aprofundeixin en la descripció de l’episodi que ens explica Ovidi a partir d’una traducció del text original,
  • a continuació repassem la seva pervivència al llarg de la història de l’art,
  • i finalment es llencen a l’aventura de la recreació pròpia seguin els dictats i el format proposat pel professorat de Visual i plàstica.

Tot el procés queda plasmat en un document compartit i un reportatge fotogràfic que serveix de suport visual de la presentació oral.

El curs 12-13 el nostre objectiu va ser la malaurada Dafne. Quin sentiment d’indefensió enfront de la intensitat de la llum apol·línia! Com ho han reflectit els artistes al llarg del temps? Com ho reflectiríem nosaltres al segle XXI? Doncs ens vam decidir per trobar un punt intermedi en el temps i crear una mena de llibre medieval, d’aquells que els monjos il·luminaven amb paciència als monestirs. Encapçalat per la Praefatio, redactada amb la màxima cura els primers dies, un desplegament d’imatges van sorgir a partir dels mots i els símils ovidians. Els dos incunables resultants, els tenim desats com tresors, un a cadascun dels departaments implicats. A la presentació que van fer servir per a la presentació oral, veureu com descriuen el procés el mateixos alumnes.

El 13-14 va continuar l’aventura, altre cop amb un personatge femení a mercè de la divinitat: Europa. Què fer quan un déu et sedueix i se t’endú ben lluny? Artistes de totes les èpoques s’han interessat per l’escena del rapte de la bella donzella per un toro blanc, metamorfosi de Zeus. I nosaltres vam optar per fer un mosaic d’imatges de tot el procés, del qual m’agradaria destacar el moment mateix de la metamorfosi. El resultat va estar exposat força temps al plafó més visible del centre, el del replà de l’escala, però com l’any l’anterior, els alumnes van deixar testimoni gràfic de tot el procés previ i fins i tot van fer-ne un dietari.

[Per veure millor aques document, cliqueu aquí]

Puc assegurar-vos que per a les professores han suposat dos cursos de descobertes i d’admiració davant de la vostra imaginació i sensibilitat. Què ens espera el 2015? Estic segura que altre cop traureu el millor de vosaltres mateixos i ens deixareu bocabadades com els nois i noies dels cursos anteriors…

TERESA

La basílica de Santa Eulàlia

4 Replies

Com ja vau poder veure a l’apunt que vaig fer sobre Emèrita Augusta, la basílica de Santa Eulàlia és un dels edificis religiosos més famosos de la península. No us vaig parlar a fons sobre aquesta, per tant, ara us mostraré més informació.

La basílica de Santa Eulalia, també coneguda com a basílica martirial de Santa Eulalia de Mèrida és considerada un nucli molt important del paleocristianisme en la península Ibèrica. Forma part del «Conjunt Arqueològic de Mèrida».


Va ser un dels primers temples cristians a Mèrida després de l’Edicte de Milà de l’Emperador Constantí i va ser edificada com a basílica martirial en memòria de Santa Eulàlia de Mèrida. Per això, es va convertir, durant el començament de l’Edat Mitjana, en lloc de peregrinacions que arribaven des d’Europa Occidental i el Nord d’Àfrica. Al mateix temps, la notícia del martiri de la seva titular es va divulgar per tot l’Imperi Romà i amb les seves relíquies es van erigir nombroses esglésies, especialment a l’Europa Occidental.

La història d’aquest temple s’emmarca en la història de l’arquebisbat de Mèrida – Badajoz en la seva singular relació amb els papes. Fins a les darreries del segle XIX va formar part del Patrimoni Petri, és a dir el Patrimoni del Vaticà.

El temple actual es va aixecar el segle XIII, sobre la mateixa planta de la basílica original, tot reutilitzant alguns materials, després de la conquesta de Mèrida per Alfons IX.

En l’atri de la basílica es conserva el famós “Hornito“. Segons la tradició, s’aixeca sobre el lloc en el qual patí martiri la jove emeritense. En realitat, es tracta d’una capella votiva erigida perquè els pelegrins poguessin pregar davant la santa a qualsevol hora del dia sense necessitat d’accedir a l’interior del recinte basilical. En destaquen les restes reutilitzades d’un temple romà dedicat al déu Mart on pot apreciar-se la inscripció “MARTI SACRVM VETTILIA PACVLI”.

Sabríeu fer la traducció de la inscripció? Per què creieu que el cristians construïen els seus temples damunt dels temples romans?

Ana Mª Falcón Durán.
2n de Batxillerat.