Les joies, tota una herència clàssica

Tot i que ja sabem que els fills són les millors joies, a l’ésser humà sempre li han fascinat els ornaments i encara més en època romana ja que simbolitzaven tot un estatus. Quines joies romanes coneixeu? Us hem preparat aquest Prezi per tal d’ampliar la informació del Capitulum Octavum de Lingua Latina per se illustra, però aneu en compte amb les fotografies de pel·lícules. Quines són gregues?

Hem creat també un thinglink amb ornamenta romana! A més d’aquestes joies, quines coneixeu? Us atreviu ara a jugar!

Omaima el Azouan i Iria Rael 1rD Batx. Humanístic

Oda a una urna griega

En aquest article volem que relacioneu la geografia grega i les seves referències en la poesia de tots els temps!

[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=tWpPsJxYHMQ[/youtube]

El poema que nosaltres hem situat al mapa Poètic de Grècia (obert el 2009 per la nostra professora Margalida Capellà)  és aquest fragment d’Oda a urna griega del poeta romàntic britànic John Keats.

Oda a una urna griega

¡Ática imagen! ¡Bella actitud, marmórea estirpe
de hombres y de doncellas cincelada,
con ramas de floresta y pisoteadas hierbas!
¡Tú, silenciosa forma, tu enigma nuestro pensar excede
como la Eternidad! ¡Oh fría Pastoral!

Cuando a nuestra generación destruya el tiempo
tú permanecerás, entre penas distintas
de las nuestras, amiga de los hombres, diciendo:
<>… Nada más
se sabe en esta tierra y no más hace falta.

John Keats, Oda a una urna griega (traducción de Julio Cortázar) John Keats

Es tracta, doncs, d’anar posant poemes o fragments de diferents autors i èpoques i localitzar-los en el Google maps de Grècia. Heu de deixar en un comentari el poema que heu localitzat o bé demanar permís per editar el mapa.

oda a una urna griega

Iria Rael i Omaima el Azouan 1rD batxillerat Humanístic

 

El poder de la paraula

En algun moment o altre, segur que ens hem preguntat d’on prové alguna paraula. A mi personalment, aquest tema sempre m’ha interessat molt, des que era petita que he preguntat sempre el per què d’aquella expressió utilitzada. Així doncs, una de les coses que trobo més interessants de l’assignatura de llatí és adonar-me que realment el llatí és aplicable a la vida actual.

Bé doncs, un dia, comentant a classe l’etimologia d’alguna paraula em va venir a la ment que la meva mare feia poc s’havia comprat el llibre Palabralogía de Virgilio Ortega. Vaig pensar que estaria bé compartir-ho amb els meus companys ja que jo ja m’havia mirat el llibre i l’havia trobat realment interessant. Al dir-ho, la professora em va dir que ella s’havia guardat la contra de La Vanguardia on feien una entrevista a Virgilio Ortega i on li preguntaven pel seu nou llibre. Curiosament, era el mateix article que la meva mare s’havia guardat per recordar-se de comprar el llibre! Així doncs, el proper dia el vaig portar a classe i entre tots vam fullejar-lo una estona.

"Si yo la llamo pelleja, ¿se enfadará?"

Virgilio Ortega

Finalment, vull animar a tots els interessats,com jo, en l’etimologia de les paraules a comprar-se aquest llibre. Cal tenir en compte que no és per a gent entesa en el tema, és a dir la meva mare, que no ha estudiat cap filologia sinó dret, el troba apassionant i amè a l’hora de llegir-lo. Crec que Virgilio Ortega ha plasmat molt bé el perquè de cada paraula, explicant-hi tant la part històrica com la part tècnica. És realment curiós com les paraules tenen tant a veure amb la història i els pensaments de les persones i com han anat evolucionant al pas del temps. Sabíeu, doncs, que la paraula: ministre (en llatí minister) prové del nom que rebia l’esclau romà de menor categoria? Fets curiosos com aquest, els podreu trobar al llibre Palabralogía de Virgilio Ortega.

Un simposi a casa d’Aristides

Aristides apurava els últims minuts, retocant petits detalls abans de l’arribada dels seus amics. Estava en una sala àmplia que estava ocupada per tres grans llits on podien seure dues o tres persones. Al costat dels llits hi havia taules per col·locar el vi.

Van arribar dos convidats alhora. El primer en entrar va ser Temístocles, sempre seriós, que li va saludar correctament però sense sentiments. El seguien Milcíades i el seu fill Cimó, i darrere dos joves artistes, un poeta i l’altre escultor, Anaxàgoras i  Fídias.

Els sis homes es van seure i els esclaus van començar a omplir les copes de vi i els plats de riquíssims menjars, vinguts a Atenes gràcies a les xarxes de comerç que connectaven la ciutat amb la majoria de pobles que estaven a la vora del mediterrani, tant occidental com oriental.

Llavors es va iniciar una animada conversa sobre els temes d’actualitat en l’Hèl·lada: Temístocles estava content que la flota atenenca tingués ja més de 200 vaixells de guerra. L’autocrator havia aconseguit que l’assemblea de la ciutat acceptés la destinació d’una gran quantitat de fons per construir una flota amb què combatre els perses si aquests tornaven, retorn que Temístocles creia.

– Els perses estan reunint el major exèrcit que el món ha vist, però no el poden desembacar a les nostres costes com van fer a Marató, ja poden portar un milió d’homes, que no conqueriran Grècia. – Va dir el general.

– Però, segons els informes dels nostres espies, Xerxes ha ordenat la construcció d’una enorme flota en els ports fenicis i egipcis. – Va respondre Milcíades, que va derrotar els perses a Marató.

Llavors es va aixecar Aristides i va clamar: – Per això és urgent reunir a totes les ciutats de Grècia per evitar la destrucció del nostre poble.

La conversa derivà en un intens debat de quines ciutats de Grècia s’unirien a la causa d’Atenes, quines eren de fiar i quines no, i l’ajuda militar i naval que cadascuna podia aportar.

– És obvi que Esparta ens ajudarà, i amb la seva força militar els perses no ens podran derrotar- Va dir un entusiasmat Fídias.

– No estiguis tan segur- Li va dir Cimó- Els espartans sempre han lluitat contra la resta de Grècia per dominar-la. Jo crec que el nostre aliat més fiable és Corint.

– I que hi ha de Siracusa? Potser està lluny, però no obliden els seus orígens. I a més diuen que compten amb 20000 homes i més de 200 vaixells de guerra. – Va preguntar el savi Anaxàgoras.

– No crec que ens ajudin, i si ho fan, Geló exigirà comandar les tropes personalment. – Va respondre Temístocles.

Després d’una llarga velada, els amics van començar a sortir de la casa. Sobtadament, un jove es va apropar corrents i va parlar a Temístocles: – Senyor, els espies han avistat els perses travessant Anatòlia, es dirigeixen a l’Hel·lespont.

– Sembla que la guerra ha començat. – Va dir Aristides.

 Carlos Thiriet

1r de Batxillerat Humanístic