Category Archives: Llatí 4t

El fil del mite cretenc a CaixaForum

;

Ahir a la tarda vaig anar a Barcelona a veure un espectacle familiar dins el cicle Arts escèniques a CaixaForum. Em va agradar molt i crec que a vosaltres també us agradaria.

Vaig llegir el paper que em van donar a l’entrada i deia:

“La civilització grecorromana va saber crear i transmetre un conjunt de mites molt útils per enfrontar-se des d’una mentalitat narrativa prelògica a algunes de les preguntes essencials de l’existència humana. Preguntes que concerneixen el món extern i el món intern. Com ha sorgit el món, el destí, la naturalesa, l’amor, els herois, els sentiments, la guerra, etc., són alguns dels temes universals inherents a la condició humana que va néixer com un sistema de creences i de rituals que deriven en rics relats que han nodrit l’art i la tradició literària fins els nostres dies. A través de relats antics imaginaris de gran bellesa oferirem a nens i pares la narració d’alguns mites clàssics molt coneguts.”

Intèrprets: Fiona Rycroft, Mireia Piferrer i Marc Pociello
Idea i coordinació: Marta Ràfols, cap del Departament d’Humanitats. Fundació ”la Caixa”

Autor dels textos i selecció de mites: Antonio Alvar, catedràtic de filologia llatina de la Universitat d’Alcalá de Henares.

Dramatúrgia i direcció: Jordi Prat i Coll
Disseny d’escenografia i vestuari: Ricard Prat i Coll
Música: Mario Mas

No acabava d’entendre perquè el paper era tant i tant seriós en un espectacle familiar i menys si damunt l’escenari del tantes vegades visitat auditori de CaixaForum hi havia un bonic laberint de fils de colors, una carota de Minotaure, un dibuix amb el nom de Teseu, unes ales… Estava impacient i nerviosa. Jo coneixia el mite, de molt petita me l’havien explicat, m’havia llegit un parell de vegades Ariadna de Núria Albó, havia vist dos vídeos en El Fil de les Clàssiques

Per fi, comença la funció. Surt un guitarrista i tres actors vestits de negre que comencen a explicar el mite del laberint de Creta amb pèls i senyals, fins i tot la història de l’artefacte de Dèdal perquè Pasífae semblés una vedella i acabés tenint el Minotaure: home-toro. La construcció del laberint per part de Dèdal,  Teseu, una  Ariadna enamorada i abandonada, també Ícar i  Dionís.
El mite cretenc, mig escenificat, mig narrat, s’acaba amb una cançó que em recorda una de Serrat i ens conviden a allò que es diu carpe diem. Bé, nosaltres sí que ahir vàrem aprofitar la tarda assistint a aquest espectacle d’arts escèniques a CaixaForum, que em va resultar molt, molt curt. Jo tinc ganes que facin la continuació i ens escenifiquin un altre mite. M’hauré d’esperar fins a l’abril. Mentestant jugo al joc dels fils amb un tros del laberint.

Valèria

4rt de primària

Captació d’esclaus segons PLAYMOBIL

Ja sabeu que sóc un apassionat als clicks de PLAYMOBIL, i tot buscant per el Youtube vídeos de romans, em vaig trobar aquest. Em sembla interessant aquest vídeo sobre el procés de esclavització que feien servir els romans en forma d’aquests ninots interactius.

>

Els soldats romans porten unes inicials gravades als seus estandards: Què signifiquen?

Arnau Lario Devesa
1r ESO

De què és sigla?

Coneixeu la marca d’aquest anunci? De quina expressió llatina és sigla? És idònea per a una marca esportiva? Sabeu, però, com és l’autèntica frase llatina de Juvenal? Segur que sí perquè ja hi ha al bloc almenys dos apunts. Si els trobeu, faciliteu-ne l’enllaç.

Gaby, un seguidor de El Fil

Estrena mitològica II: Furia de titanes

Furia de Titanes

La Margalida, arran de l’estrena de la pel·lícula mitològica Percy Jackson: el ladrón del rayo, ens reptava a esbrinar quina altra pel·lícula mitològica s’estrenarà aquest 2010, i mireu per on el 26 de març s’estrenarà Furia de titanes de Louis Leterrier amb Sam Worthington, Liam Neeson, Ralph Fiennes, Alexa Davalos i Pete Postlethwaite, un remake del clàssic de l’any 1981 de Desmond Davis. Aquí podeu veure el tràiler:

Quin segon trimestre de tardes mitològiques que tindrem!
Després podrem comparar la nova Furia de Titanes amb l’antiga.

Maria

Estrena mitològica: “Percy Jackson: el ladrón del rayo”

percy-jackson-

Vaig anar dues vegades al cine aquestes vacances, i vaig veure un tràiler d’una pel.lícula que estrenaran el 12 de febrer. Em va recordar moltíssim les classes de mitologia i les metamorfosis que hem treballat a llatí aquest primer trimestre. Crec que en aquesta pel.lícula hi ha molts referents clàssics, sobretot mitològics. per exemple en els diferents tràilers hi surten Zeus, Perseu, l’Olimp, Medusa… Sabeu de quina pel·lícula parlo? doncs  de PERCY JACKSON: EL LADRÓN DEL RAYO. És una pel·lícula d’aventures del mateix director de  Harry Potter i la càmera secreta, Chris Columbus.

M’ha semblat molt interessant  i quan l’estrenin al febrer aniré a veure-la al cinema. Després ja la comentaré millor. Us recomano el tràiler en anglès:

La  pel·lícula està basada en la sèrie de novel·les de  Rick Riordan sobre un jove que després d’un campament descobreix que és ni més ni menys que fill de Posidó. Us ho imagineu?.

A veure si la Margalida ens porta a veure-la i hi anem tots plegats una tarda de dimecres i després la comentem!.

Alissa Komarova

1r Batxillerat grec i llatí

Saturnalia per The Gutter Twins

Sabem que les saturnàlies romanes han servit de font d’inspiració per a diferents camps de la creació, pintura, esultura i com no podia ser també la música. I en aquesta última disciplina, no hem de retrocedir gaire en el temps per trobar una obra fonamentada en les festes paganes romanes: Saturnalia és el nom del primer àlbum que l’any 2008 va veure la llum de The Gutter Twins, duet format pels nordamericans Mark Lanegan i Greg Dulli, que es van formar en el bressol del rock alternatiu grunge de finals dels 90 i principis de segle.

Portada àlbum Saturnalia

Portada àlbum Saturnalia

 

En aquest primer treball publicat per The gutter Twins trobem a Internet un vídeo promocional amb el segell i l’estil propi de la formació, concretament “All Misery/Flowers”, amb una coreografia de caire místic que també podria inspirar-se en les Saturnàlies:

Martin T.

Ego sum panis vitae

Com ja deu ser tothom conscient els llatinismes estan a tot arreu! Sigui on sigui, ens acabarem trobant amb un llatinisme o expressió llatina, ho vulguem o no.  I això va passar l’altre dia, dimecres 16 de desembre, en una excursió de tutoria que vam fer a la Barcelona medieval. Vam visitar una mica la ciutat amb un guia, i en un mur de la capella del Santíssim Sagrament, al costat de l’església de Santa Maria  hi havia la següent frase en llatí:

Què significa? Algú és capaç de comentar-la? I no em refereixo només a la traducció literal, sinó també al significat! Quin tipus d’expressió llatina és i per què apareix en un mur de la ciutat de Barcelona?

 

 

Ego sum panis vitae

Ego sum panis vitae. Fotografia de Toni Moreno

Toni Moreno
1r de batx. llatí