Category Archives: Llatí 4t

Relació entre optatives: Música i Llatí

13 Replies

Després d’un comentari a un article d’una companya, la Teresa ens ha proposat que us parlem de la relació entre les optatives de 4t de l’itinerari humanístic, Música i Llatí. Vam començar amb les èpoques de la història de la música i ara estem aprofundint temari d’una d’elles: l’Edat Mitjana.

En aquesta època va ser el principi de l’escriptura sobre paper, Boeci i Cassiodor foren els qui van transmetre la teoria musical grega i romana a l’Europa medieval. En el principi de la música escrita, les lletres de les cançons eren de temes litúrgics i profans en la llengua llatina. Això era influència de la cultura que estava establerta, que feia que només es cantés als monestirs i esglésies.

Per això, els primers grans canvis de l’escriptura de la música els fan monjos com Hucbald, que comença a escriure línies que donaven l’entonació de la lletra; Guido d’Arrezo, que crea un tetragrama com a pauta, col·loca espais i línies l’entonació de les notes i crea els primers sistemes d’anotació proporcional amb durades establertes.

Photobucket

El papa Gregori I va influir molt en la manera de cantar la música de les esglésies d’arreu d’Europa. Després de la caiguda de l’imperi Romà, la unitat litúrgica cristiana es va descompondre en diferents ritus segons cada país. A causa d’això, a cada ritus es cantava una mateixa cançó amb les influències del seu país i Gregori I va enviar un petit grup de monjos a cada ritus i les va unificar en una de sola. Quan aquest mor, el cant pla passa a cant gregorià en honor seu.

Poc després la música va passar a altres estaments medievals, tant a nobles com a gent sense privilegi social. Els nobles es deien trobadors i trobadoritz (si era dona) i es diferenciaven dels joglars (els no privilegiats) per la seva cultura musical, que els permetia escriure-la; per això els joglars cantaven cançons dels trobadors.

Aquí us deixem una de les cançons que hem practicat a classe de Música, en llatí i amb part de les característiques que us hem anomenat abans.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=-l9eZVE0Th4[/youtube]

L’últim que hem estudiat ha estat l’inici de la polifonia i de l’Ars nova, que se seguia cantant en llatí amb ritme i noves maneres d’escriure la música més semblants a com les coneixem actualment. Curiosament aquest nom té semblances amb un grup, Ars tunae, sobre el qual un ex alumne del nostre institut ens ha donat informació per complementar el nostre article. Moltes gràcies, Jordi.

Photobucket

Ars tunae són una banda de trenta músics, principalment de pols i pua, amb acordió, percussió i veus. El grup abraça diferents temes instrumentals amb molta varietat de tipus de música. Encara que el seu nom prové de la llengua llatina, els seus temes musicals i el mateix llenguatge no hi tenen gaire relació. El seu nom, Ars tunae, ens vol dir que dediquen el seu art a cantar cançons de les tunes, per això utilitzen el genitiu “-ae” que fa de complement del nom.

Sabeu què són les tunes? I d’on provenen?

Les tunes, o com es diu a Catalunya, estudiantines, són germandats d’estudiants universitaris que duen una combinació de vestits antics i que interpreten temes musicals folklòrics. Fa un any els vam poder gaudir en un concert que van fer al Círcol Catòlic de Badalona per recaptar de diners per la lluita contra el càncer.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=uRM-r46rv5c[/youtube]

Aquí teniu la noticia en TV de l’actuació d’Ars Tunae al Gran Teatre del Liceu. Hi ha una mala pronunciació, ¿la sabríeu trobar?

A més d’això, si busqueu l’origen de les estudiantines, trobareu que, segons algunes versions, provenen de la tradició goliarda del segle XIII. Feu recerca sobre el tema i trobareu altre cop el llatí com a llengua musical. Qui eren els goliards? Quin recull de cants molts famosos pertanyen a aquesta tradició? Quina és la seva temàtica i les seves caràcterístiques? Això dóna per una altre article…

Júlia Bardera i Noemí Gallego

4tB

 

Realitat o idealització?

34 Replies

Sabeu quina planta han intentat dibuixar els alumnes de primer de la ESO de l’escola Bergantí per al treball de recerca de la Sara i la Chaima de l’institut Premià de Mar? Qui es va inspirar en ella, segons el text de Vitruvi, i per fer què? Què n’opineu: realitat o idealització?

Pau Gasol Valls
Escola Bergantí
El Masnou

Llatí culte versus llatí vulgar

19 Replies

Salve Aràcnids!!

Aquí us deixo el meu primer article, espero que sigui el primer de molts…

En aquest cas, faré una entrada sobre llatí culte, és a dir, el llatí utilitzat en els textos que apareixen en esglésies. Però ja que hi sóc, també us explicaré el llatí vulgar.

L’origen d’aquesta recerca es troba en una sortida familiar a Montserrat, on vam visitar el monestir i em vaig fixar en la quantitat de textos que hi havia escrits en llatí a les parets, sostres o terres. I com que per al passat examen de Llatí que vaig fer, ens vam haver d’aprendre la diferència entre el llatí culte i llatí vulgar, vaig adonar-me que aquest fet hi tenia relació.

Començaré explicant-vos l’evolució del llatí vulgar, que era el que parlava el poble.

  • Als llocs on van estar més temps els romans, és a dir on va haver-hi més romanització, com per exemple a Catalunya, el llatí es va convertir en una llengua romànica i així perdura fins als nostres dies.

  • Als llocs on els romans van estar poc temps, és a dir, va haver-hi poca romanització, el llatí es va perdre a favor de la llengua de les tribus bàrbares. Alemanya és un exemple de lloc poc romanitzat.

  • I a Grècia es va continuar parlant el grec, ja que els romans no van gosar imposar el llati a causa del prestigi de la llengua i cultura gregues.

El llatí culte és el llatí escrit, que es va mantenir durant molts segles com a llengua de cultura. A l’Edat Mitjana era la llengua escrita, al Renaixement és va convertir en la llengua franca, i en l’actualitat és la llengua oficial del Vaticà. Relacionat amb això tenim el llatí científic, que ja ens van explicar en un article anterior.

Photobucket

Finalment, us adjunto l’esquema que ens va fer la Teresa i dues de les fotografies que vaig fer a l’excursió, una de les quals he traduït: AD MAIOREM DEI GLORIAM – A la major gloria de Déu. Però l’altra no l’he sabut traduir, ja que aquest és el meu primer any fent Llatí… A veure si els de batxillerat, entre tots, em poden ajudar.

 

Perquè sigui més fàcil us copio el text:

Photobucket

HIC EXPECTAT

RESURRECTIONEM

MORTUORUM

ROCHUS HYACINTHUS

LLOPART. UXOR EJUS

EMMANUUELA XIQUES

POST AN XLV

PRAECLARAE

VIDUITATIS ADJUNTA

SIVATTE ALGUERÓ

Després de traduir-ho, podríeu deduir on he fet la fotografia? I la resta, podríeu explicar-me amb les vostres paraules l’esquema adjuntat, tal i com ho vam fer a l’examen?

Per què creieu que el llatí culte no ha patit gaire modificacions, és a dir, se segueix escrivint d’una manera semblant al segle III aC, i en canvi el llatí vulgar sí que les ha patit?

Fortuna secunda!

Clàudia Soler  4t

Un didàctic passeig portuari

28 Replies

Fa uns dies estava passejant pel port del Masnou i vaig sentir curiositat pels noms dels vaixells, així que vaig recórrer els molls mirant els noms amb els quals havien estat batejats. La meva sorpresa va ser màxima quan vaig adonar-me de la quantitat de naus que duien noms clàssics. A continuació us ensenyo les fotos que vaig fer, amb noms tan originals com Argonauta, Scila i Tauro. Per cert, quin nom posaríeu al vaixell si en tinguéssiu? I quina referència clàssica té cadascun d’aquests termes?

ARNAU LARIO DEVESA

4t ESO

Colloquium Martae Laiaeque

17 Replies

Dues alumnes de quart de llatí, seguint exemples d’anys anteriors, hem realitzat a casa un vídeo d’una conversació en llatí, en la que hem treballat les declinacions i hem descobert noves paraules llatines.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=1lCT5UsmZ5U&feature=youtu.be[/youtube]

Sense saber molt de llatí, podríeu saber més o menys per on va el nostre petit diàleg? Quines declinacions s’utilitzen? Per què? En quines situacions es podria donar aquesta conversació? Podríeu traduir-la? En el vídeo, hem intentat ajustar el nostre vestuari al de l’època, busqueu informació sobre la vestimenta, tant d’homes com dones en l’època romana.

Marta Gallardo i Laia Simón.
4t d’ESO

Colloquium Tertium

28 Replies

Nosaltres, després de veure el Colloquium primum i el Secundum, hem decidit fer aquesta dramatització sobre el colloquium tertium ja que pensem que així quedarà més clar i d’aquesta manera, aprenem com es pronuncien les coses en llatí. Ens ha resultat divertit fer-ho, i creiem que ha estat una molt bona experiència.

Què us sembla?

Yasmina Berkane, Paula Franco, Alma Bergel, Elisa Moya, John Tuset i Victor Barranco

1r BATX. C

Els llatinismes a la universitat!

23 Replies

Salvete!

Fa algunes setmanes la meva germana em va portar aquesta carpeta, ja que sap que estem treballant llatinismes. Aquesta carpeta la utilitzen alguns alumnes de  la Universitat de Girona i de Formatic Barna.

Carpeta 1

A les portades de la carpeta es pot veure el dibuix d’un gran arbre amb pomes que en pengen i, dins de les pomes, noms d’algunes de les assignatures de la universitat escrites en llatí. També hi ha tres persones recollint algunes de les pomes. A dins de la carpeta es pot veure més clarament el que posa dins dels fruits.

En total hi ha disset pomes i, a cadascuna d’elles, hi diu:

  • Humanitates, que vol dir “humanitats”.
  • Salus, que vol dir “salut”.
  • Educatio, vol dir “educació”.
  • Lingua, que vol dir “idioma”.
  • Medicina, que vol dir “medicina”.
  • Ludis, que vol dir “joc”.
  • Culturae, que vol dir “cultures”.
  • Tourisme, que vol dir “turisme”.
  • Universitas, que vol dir “universitat”.
  • Scientia, que vol dir “ciència”.
  • Cooperante, que vol dir “cooperació”.
  • Lectura, que vol dir “lectura”.
  • Psique, que vol dir “psicologia”.
  • Oeconomia, que vol dir “economia”.
  • Thecnic, que vol dir “tècnica”.
  • Athletics , que vol dir “atletisme”.
  • LEX, que vol dir “dret”.
  • Philosophia, que vol dir “filosofía”.

Photobucket

Per acabar, podríeu trobar llatinismes relacionats amb la universitat? Els hem treballat a classe recentment. A més, un dels noms de les assignatures que us he posat a dalt prové d’una deessa, digueu quin nom rep aquesta deessa i a qui correspon en la mitologia grega. Quins dels termes que hi apareixen existeixen en llatí i quins no? Ho podeu buscar en un diccionari en línia. Entrant a la pàgina web de la Universitat de Girona podeu deduir a quina carrera es refereix cada poma?

Valete. Plurimas gratias!

Margarita Badoyan

4ESO

Un record per Empúries!

21 Replies

Empúries, més conegut com Emporion o en grec  Ἐμπόριον, va ser una ciutat grega i romana, porta d’entrada de la civilització clàssica a casa nostra. Ara la podem trobar en ruïnes i per visitar al golf de Roses. S’estén des de l’antiga gola del Fluvià (El Riuet) fins a tocar de l’antic braç del Ter que desembocava al nord de la vila de l’Escala. L’espai és una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’excavació arqueològica de major durada a Catalunya. Actualment, les restes arqueològiques són propietat de la Generalitat de Catalunya i formen part d’un parc arqueològic.

Vaig poder gaudir d’un dia sencer a Empúries fa uns quants anys, i en aquell mateix moment em va semblar avorrit, però realment és molt interessant poder visitar una antiga ciutat grega i romana, on han habitat molt avantpassats nostres, igual d’interessant és el poder veure com eren els carrers i els temples antigament, com estaven distribuïdes les cases i tot el que actualment podem trobar en una ciutat. En ella, vaig poder gaudir d’escultures i d’estructures que podríem reconèixer, per això he fet aquest vídeo amb algunes preguntes que espero que respongueu en comentari.

(Fixa’t bé en les imatges amb números.)

Després de veure el vídeo, contesta:

  • I) Quin nom li poses al personatge de la imatge amb el número 1?
  • II) Què creus que era la imatge amb el número 2?
  • III) Quina és la imatge que més t’ha impactat? Per què?
  • IV) Què t’ha semblat l’article?
  • V) Què coneixies o sabies d’Empúries?
  • VI) Fes recerca als nostres blocs i enllaça (i comenta) tots els apunts que tractin el tema que ens ocupa.

Espero que aquest article sobre Empúries us hagi agradat i servit per saber més coses sobre ella i animar-vos a visitar-la, fins i tot fan visites romanes!

Victor Barranco

1r Batxillerat C