Category Archives: Llatí 2n

Numerals i etimologies: “mono-“,”di-” i “icosi-“

Qui no ha sentit mai a parlar d’un monòleg o d’un dilema? I un monòxid?

Per a la setmana de la ciència, la meva tasca és trobar alguns mots que continguin com a prefix els nombres 1, 2 i 20 en grec, és a dir, els nombres α’ , β´  i κ´. Per fer la recerca he utilitzat el llibre de classe de grec (ed. Teide) i el llibre d’etimologies Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic.

Cal dir que els dos primers nombres cardinals són molt utilitzats en prefix, ja que hi ha centenars de paraules amb ells (només en català! En anglès es fan servir per qualsevol cosa feta d’un o dos components, així que és més freqüent). Llavors, he reduït la llista a fi de poder destacar-ne els mots més importants a nivell científic.

XIFRA
CARDINAL GREC
ÈTIM
ORDINAL GREC
ÈTIM
α εἷς, μία, ἕν / μόνος,-η -ον mono- πρῶτος-η,ον prot(o)-
β ‘ δύο di- δεύτερος, -α, -ον deutero-
κ ´ εἴκοσι (ν) icosi- εἰκοστός, -ή, -όν (no ha donat arrel)

I, per finalitzar, deixo la meva pregunta:
Ja sabem que hi ha molts mots amb aquests nombres inclosos en grec. En sabeu algun més a part dels mencionats?

Carla Asensio
2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Cap a Bàrcino s’ha dit

El dia 14 d’octubre del 2010, l’alumnat de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz anirem a contemplar in situ els vestigis de l’antiga Barcino romana. Concretament, realitzarem la visita guiada De Barcino a Barchinona. La ciutat antiga, que parteix del Museu d’històrica de Barcelona, concretament de la seva seu central a la Plaça del Rei. Se’ns presentarà la història de la ciutat antiga fins als primers temps medievals, desgranada al llarg d´un itinerari guiat per les restes arqueològiques. Durant aquest itinerari s´explica l´estructura urbanística de la ciutat i alguns aspectes de la vida urbana en l´època romana, i es visiten les columnes que queden del temple d’August. Inclou una visita al subsòl arqueològic del Conjunt Monumental de la Plaça del Rei, on es troben les restes d’un taller de tints i un de salons, a més d’una factoria vinícola.

A diferència d’altres sortides, com la de l’any passat a Tarragona, en aquest cas us demanarem una tasca a posteriori, però caldria que repasséssiu abans de la sortida alguns conceptes d’urbanisme que necessitareu per completar el dossier de treball que us serà lliurat al Museu i que caldrà que realitzeu i retorneu a la vostre professor o professora de l’institut. Com estem d’urbanisme? Què és el cardo maximus? I el decumanus? Suposo que no hi haurà problemes amb el fòrum i amb els aqüeductes, oi?

Tingueu els ulls ben oberts i pareu atenció a tot el que us exposi el/la guia, ja que després caldrà que confeccioneu un article sobre alguns dels àmbits de lavisita:

  1. Els de 4t d’ESO estareu encarregats de fer el reportatge sobre l’àmbit del Museu.
  2. A 1r de batxillerat aprofitareu per fixar-vos especialment en l’urbanisme i la part exterior de la visita.
  3. I què us queda als de segon? Evidentment, ja que estem immersos en l’estudi de la Religió i els temples, la vostra tasca farà referència especialment al temple d’August que, ubicat en el punt més alt de la ciutat, el Mons Taber, presidia l’antiga Bàrcino.

Columnes del Temple d’august a Barcelona [Font: Viquipèdia]

Pareu, doncs, molta atenció el dia de la sortida i mireu amb uns nous ulls aquesta zona de la ciutat comtal que fins ara, de ben segur, us cridava més l’atenció per la seves botigues o restaurants. Hi ha una altra manera de mirar la realitat que ens envolta. Proveu-ho, us sorprendrà!

El que us demano, de moment, és que em deixeu un comentari previ sobre el que sabeu en relació als diferents aspectes del contingut de la visita i el que us hi espereu trobar. Després ja direm si s’han complert les nostres expectatives.

Pel que fa a l’alumnat del Cristòfol Ferrer, m’ha dit un ocellet que vosaltres també hi  anireu més endavant però fareu una altra ruta. Ens agradaria que en el seu moment deixéssiu un comentari amb la comparació entre la vostra experiència i la nostra.

TERESA

“Ratafia” de la Carrau

Rata fiat vol dir, en llatí, que un tractat queda signat. En català, hi ha un licor (aiguardent adobat) que duu per nom aquesta mateixa paraula llatina. El grup de música folk de Terrassa, La Carrau, va incloure en el seu CD “Quin bon bori” (2004) una cançó que prova d’explicar perquè aquest licor té aquest nom, com es prepara i quina relació hi troba amb el llatí.

Vegeu l’Auca sencera en la plana Auques.cat o en aquest visor inferior:


I ara escolteu-la i comenteu-la:

Llatí a Chooof!

A mi m’agrada molt el Tricicle, i veient aquest episodi de Choof! del 1994 em vaig adonar que feien humor amb el llatí. Mireu i comenteu el que és o el que enteneu que a mi encara em queden anys per esbrinar-ho. Per cert, en Cristòfol Colom parlava llatí? L’amic de la família Jordi Bilbeny diu que és català i l’última vegada que va venir a dinar a casa es va referir a una correspondència en llatí. Em podeu donar un cop de mà?

Valèria

5è de Primària

Els clàssics i la Setmana de la ciència

En el marc de la 15a Setmana de la ciència impulsada pel Departament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat, del 15 al 19 de novembre se celebrarà la Setmana de la ciència a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona. Tots els departaments del centre hem estat convidats a participar-hi i els Clàssics, sens dubte, no hi podem faltar. Suposo que a aquestes alçades, amics i amigues del bloc, ningú no pot tenir dubtes de tot el que des de les nostres disciplines hi podem aportar. Enguany, a més, comptem amb la participació de la Núria, també professora de Francès, que enriqueix la nostra aportació amb el punt de vista d’una llengua romànica tan important i propera.

Així doncs, el seminari de Grec i Llatí i el de Francès proposem tot un seguit d’activitats de caire etimològic relacionat amb el lèxic científic. Partint del llibre Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic de Margalida Capellà (us sona?) endegarem una recerca sobre els ètims grecs i llatins en la terminologia relativa a tres camps del saber: la medicina, les ciències experimentals i les matemàtiques.

  • Els de 4t d’ESO, amb el Ramon al capdavant, treballareu el vocabulari mèdic. Per què moltes especialitats mèdiques acaben amb el sufix –iatria? Quin tret comparteixen les malalties acabades en -itis? I les intervencions quirúrgiques en -plàstia? I una emprempta dactilar, amb quina part  del cos la podem obtenir? D’on prové el nom de vacuna? Proveu d’interpretar el prospecte d’un medicament en clau etimològica, veureu que entendreu moltes més coses…
  • A 1r de batxillerat el centre d’atenció serà el vocabulari de la biologia, la zoologia, la física, la química, la geologia…, és a dir, les ciències experimentals. D’on provenen els símbols dels elements químics i quina relació tenen amb l’element designat? Els noms dels planetes i les constel·lacions, sou conscients que tenen un origen mitològic en la majoria dels casos? Quin criteri utilizem per classificar els animals quan utilitzem el sufix –vor i -fag? I no cal dir que majoria d’especies animals i vegetals es classifiquen científicament segons el seu nom llatí.
  • A 2n de batxillerat descobrirem la relació de les cultures i les llengües clàssiques amb l’apassionant món de les matemàtiques. Quants cossos i figures geomètriques prenen nom a partir dels numerals grecs i llatins? I la gradació de les  unitats del sistema mètric, d’on provè? Què estudia la trigonometria i per què rep aquest nom?

En fi, serveixi aquest article introductori com una mena de preavaluació, per tal de saber el vostre punt de partida. Per això us demano que deixeu un comentari amb algunes respostes a les preguntes que us he formulat i d’altres informacions sobre el vocabulari científic que conegueu. Algú em pot dir també per què el llatí va deixar tanta emprenta en el món de la ciència ? (Recordeu la història d’aquesta llengua). Què són els neologismes i i quina és la seva principal font etimologica en el cas dels científics?

Continuarà…

TERESA

Vestigis del teatre romà de Palma

Foto Lladó.

Les obres al carrer Peraires, segons informa avui el Diari de Balears,  treuen a la llum un tram de mur de dos peus romans, cosa que fa sospitar als tècnics de Patrimoni que podria ser alguna part estructural del teatre. En consolidar les estructures, es faran nous tests.
Les obres al número 6 del carrer Peraires de Palma han tret a la llum el que podrien ser els primers vestigis físics del que fou el teatre romà, un edifici públic l’existència del qual és suposada pels historiadors i arqueòlegs, malgrat que de moment no se n’han trobat restes fefaents a l’indret. La troballa torna a donar esperances als tècnics, ja que s’ajusta a la tesi de l’arquitecte Luis Moranta sobre la seva localització vora el passeig del Born.
En concret, les restes s’han descobert durant el seguiment arqueològic de les obres de reforma d’un habitatge plurifamiliar de titularitat privada. La sorpresa arribà quan l’arqueòloga Francisca Torres informà el Consell de Mallorca que en la cala realitzada on s’havia de col·locar l’ascensor aparegué un tram de mur de 70 centímetres, just l’amplada de dos peus romans. “Tot ens fa pensar que aquesta és una estructura adjacent al teatre romà, que estaria situat més a l’interior”, explicà el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà.
Segons els tècnics del seu departament, la ubicació del teatre entre el Born i el carrer Peraires seria lògica, perquè és una zona extramurs i propera al port romà (situat llavors on avui hi ha el Born). “A més, coincidiria amb el traçat radial del teatre de Pol·lèntia“, afegí l’arqueòloga del Consell, Helena Inglada, citant la investigació de Moranta. La tècnica aclareix també que aquest primer mur faria part “d’algun tipus d’estructura subsidiària al teatre”, cosa que no lleva importància a poder localitzar els primers vestigis del teatre romà. Així i tot, en les tres cales que s’han fet fins ara a la finca no s’han localitzat restes ceràmiques de cap casta.
De moment, el Consell ha donat permís a la propietat per continuar la reforma de l’habitatge perquè, una vegada consolidat, s’ampliï la cala ja iniciada i es pugui destapar més tram del mur. D’altra banda, també es realitzà una nova intervenció arqueològica al pati de l’edifici, on s’espera localitzar part de l’estructura del teatre, en concret, els murs de darrere del fòrum.
El director insular de Patrimoni destacà la bona disponibilitat dels propietaris de l’immoble, que “han decidit posar un vidre al terra de l’ascensor perquè el mur localitzat sigui visitable”, explicà, mentre espera els resultats finals d’altres prospeccions. “Una vegada coneguts els resultats, ja ens plantejarem una actuació a més gran escala”, afegí. Això mateix es féu en el seu moment, per cert, a Tarragona i a Cartagena per destapar els seus teatres.
Segons les investigacions de l’arquitecte i estudiós Luis Moranta, publicades a El teatro romano de Palma. Una hipótesis y sus primeras comprobaciones, Palma fou fundada simultàniament amb Pol·lèntia i se suposa que tingué un desenvolupament urbà semblant i que, en l’època d’August, es projectà la creació d’un edifici teatral, tal com s’ha descobert a la ciutat romana d’Alcúdia. És més, Moranta ha estudiat que l’interior d’aquesta illeta de cases on ara s’han trobat les restes muràries formen una estructura radial que recorda els edificis públics romans. Les properes excavacions hauran d’aportar-ne noves dades.

 


Veure Palma romana en un mapa més gran

Joan Llull

Sant Llorenç des Cardassar

Mallorca

 

 

Llatí a les discoteques!

Estimats companys i companyes: EL LLATÍ TAMBÉ EXISTEIX A LES DISCOTEQUES!
L’altre dia, avorrint-me pel Facebook, vaig veure un flyer d’una discoteca en què s’anunciava la festa universitària “Cum laude”…
Mireu si és curiós que fins i tot l’”apartat” d’oci de les nostres vides té reservat un lloc al Llatí.

Algú em sabria recordar què significava i què era “cum laude”?

Mar Morillo
2n batxillerat
Institut Isaac Albéniz

Curiositats de Roma: La boca de la Veritat

Ja han començat les classes, però seguim amb el record de les vacances i jo continuo la sèrie, Curiositats de Roma, encetada arran del meu viatge a Roma: En Pasquino, Una piràmide romana… Ara toca La boca de la Veritat! No us ho creureu, però jo la vaig descobrir en una pel·lícula: Vacances a Roma de Wyler!

Peck va preparar una broma a Hepburn en l’escena de La boca de la veritat. La llegenda sobre aquest monument explica que qui menteix perd la mà en introduir-la en la boca. Així, Peck hi ficà la mà i l’amagà per sota de la seva màniga. Això provocà un esglai d’Hepburn. Wyler, en veure la reacció d’Hepburn, no va dubtar ni un moment en incloure l’escena de la broma en la pel·lícula Vacances a Roma.

La Boca de la veritat (en italià: Bocca della Verità) és una antiga màscara de marbre pavonazzetto, col·locat en la paret del pronaos de l’Església de Santa María de Cosmedin a Roma l’any 1632 (Recordeu d’introduir-la en el nostre Google Maps de Curiositats de Roma!).

L’escultura, datable al voltant del segle I, té un diàmetre d’1,75 metres i representa un rostre masculí amb barba en el qual els ulls, el nas i la boca estan perforats i buits. Tampoc no se sap del cert la seva antiga utilitat: si era una font o part d’un impluvium o fins i tot una claveguera (hipòtesi sorgida arran de la seva proximitat a la Claveguera Màxima). En canvi, se sap que la màscara gaudeix de fama molt antiga i llegendària: es presumeix que aquest sigui l’objecte esmentat al segle XI en els Mirabilia Urbis Romae, on es diu:

Al costat de l’Església de Santa María de la Fontana es troba el temple de Faune. Aquesta imatge va parlar a Julià, l’emperador conegut com “l’Apòstata” i ho va enganyar.

Un text alemany del segle XII descriu detalladament com, des de darrere de la boca, el diable −autodenominant-se Mercuri (que en aquell temps era protector dels comerços i dels garbulls)− va agafar una llarga estona la mà de Julià l’Apòstata (que havia enganyat a una dona i davant aquell ídol havia de jurar la seva bona fe), prometent-li rentar la seva reputació i una gran fortuna si tornava a l’antiga esplendor del paganisme. En una altra llegenda alemanya de dos segles més tard, trobem la imatge que no gosa mossegar la mà d’una emperadriu romana que −tot i que efectivament havia comès adulteri− la va enganyar amb un artifici lògic. Al segle XV alguns viatgers italians i alemanys recorden amb certa credulidad que aquesta pedra “és anomenada pedra de la veritat, doncs antigament tenia la virtut de mostrar quan una dona ha fallat al seu marit”.

El nom boca de la veritat apareix en l’any 1485, i l’escultura apareix esmentada des de llavors entre les curiositats de Roma, i ha estat reproduïda en dibuixos i postals. A partir d’aquests, se sap que a l’inici estava fos del pòrtic de l’església i que va ser traslladada després de les restauracions sol·licitades per Urbà VIII en l’any 1631.

M’han dit que La Boca de la Veritat també apareix en el videojoc Animal Crossing de la Nintendo GameCube com a part del mobiliari que el jugador pot col·locar a la seva casa.

Maria