En el marc de la 15a Setmana de la ciència impulsada pel Departament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat, del 15 al 19 de novembre se celebrarà la Setmana de la ciència a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona. Tots els departaments del centre hem estat convidats a participar-hi i els Clàssics, sens dubte, no hi podem faltar. Suposo que a aquestes alçades, amics i amigues del bloc, ningú no pot tenir dubtes de tot el que des de les nostres disciplines hi podem aportar. Enguany, a més, comptem amb la participació de la Núria, també professora de Francès, que enriqueix la nostra aportació amb el punt de vista d’una llengua romànica tan important i propera.
Així doncs, el seminari de Grec i Llatí i el de Francès proposem tot un seguit d’activitats de caire etimològic relacionat amb el lèxic científic. Partint del llibre Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic de Margalida Capellà (us sona?) endegarem una recerca sobre els ètims grecs i llatins en la terminologia relativa a tres camps del saber: la medicina, les ciències experimentals i les matemàtiques.
- Els de 4t d’ESO, amb el Ramon al capdavant, treballareu el vocabulari mèdic. Per què moltes especialitats mèdiques acaben amb el sufix –iatria? Quin tret comparteixen les malalties acabades en -itis? I les intervencions quirúrgiques en -plàstia? I una emprempta dactilar, amb quina part del cos la podem obtenir? D’on prové el nom de vacuna? Proveu d’interpretar el prospecte d’un medicament en clau etimològica, veureu que entendreu moltes més coses…
- A 1r de batxillerat el centre d’atenció serà el vocabulari de la biologia, la zoologia, la física, la química, la geologia…, és a dir, les ciències experimentals. D’on provenen els símbols dels elements químics i quina relació tenen amb l’element designat? Els noms dels planetes i les constel·lacions, sou conscients que tenen un origen mitològic en la majoria dels casos? Quin criteri utilizem per classificar els animals quan utilitzem el sufix –vor i -fag? I no cal dir que majoria d’especies animals i vegetals es classifiquen científicament segons el seu nom llatí.
- A 2n de batxillerat descobrirem la relació de les cultures i les llengües clàssiques amb l’apassionant món de les matemàtiques. Quants cossos i figures geomètriques prenen nom a partir dels numerals grecs i llatins? I la gradació de les unitats del sistema mètric, d’on provè? Què estudia la trigonometria i per què rep aquest nom?
En fi, serveixi aquest article introductori com una mena de preavaluació, per tal de saber el vostre punt de partida. Per això us demano que deixeu un comentari amb algunes respostes a les preguntes que us he formulat i d’altres informacions sobre el vocabulari científic que conegueu. Algú em pot dir també per què el llatí va deixar tanta emprenta en el món de la ciència ? (Recordeu la història d’aquesta llengua). Què són els neologismes i i quina és la seva principal font etimologica en el cas dels científics?
Continuarà…
TERESA
Ja tenim publicat el primer article: el dels numerals 1, 2, 20 en grec.
Segon article publicat: numerals llatins C, M i l’adverbi bis.
Tercer: V, VI i multus.
Quart:III, 4 i angulus
I, II i latus. Tot i que encara no havia sortit a la llum, fa dies que estava enllestit.
Sisè: XI, XII i aequus
Setè: θ’, ι’ i γωνία
Vuitè: X, XI, XX
Χαίρετε!
Al nostre centre, l’INS Isaac Albéniz, ja es comença a respirar ambient de setmana de la ciència… Les meves companyes de grec fa setmanes que treballen de valent una sèrie d’etimologies pertanyents a termes científics per tal que els estudiants de clàssiques puguem participar plenament en aquesta jornada tant interessant. La veritat és que no se massa bé que estan preparant, però de ben segur que ens sorprendran amb algun dels seu murals que es penjaran al passadís de l’institut o amb algun dels seu blocs que, ben aviat, es publicaran en aquest mateix bloc.
Bé, dit això, i per tal d’involucrar-me de manera parcial en aquesta setmana científica, la Teresa m’ha demanat que comenti algun article relacionat amb aquest esdeveniment. Remenant per la xarxa he trobat aquesta entrada, la qual m’ha semblat molt adequada per introduir-me en el món científic, el qual, si no fos per algunes de etimologies treballades de tant en tant a classe de grec, el tindria bastant abandonat. Espero que durant aquests dies, amb l’ajuda dels meu companys d’institut els quals penjaran tot tipus de treballs i recerques per les parets del centre, recuperi aquesta essència científica.
Seguidament, intentaré respondre les preguntes que ens ha proposat la Teresa en aquest article:
·Per què moltes especialitats mèdiques acaben amb el sufix -iatria?
-iatria és un sufix que prové del grec (-ιατρός) i significa metge, per tant, aquest és el motiu pel qual moltes especialitats mèdiques tenen aquest final de paraula.
.Quin tret comparteixen les malalties acabades en -itis?
-itis és un sufix que prové del grec (-ίτις) i significa inflamació. Això vol dir que totes les paraules que el contenen es refereixen a inflamacions, com otitis, inflamació d’orella, o gastritis, inflamació d’estómac.
·I les intervencions quirúrgiques en -plàstia?
-plàstia és un sufix que prové de l’adjectiu grec -πλαστός que significa format, modelat, i del verb πλάσσω, és a dir, modelar, formar. Per això, termes quirúrgics com rinoplàstia (operació quirúrgica per restaurar el nas) utilitzen aquest ètim.
·D’on provenen els símbols dels elements químics i quina relació tenen amb l’element designat?
Algun dels noms que posseeixen els elements químics són donats a la influència del grec. El procés que s’ha seguit per la creació d’aquests mots és l’apropiació d’un terme grec transcrit a la llengua utilitzada per tal de donar nom a un element que, segurament, comparteix les característiques del significat en grec. Per fer-ho més senzill, us posaré un exemple:
Actini (Ac) prové del grec ἁκτίς, ακτίνος que significa raig de llum. Per l’altra banda, l’actini és un element metàl·lic radioactiu de color platejat que brilla a la foscor, per tant, és molt probable que degudes aquestes característiques va adoptar aquest mot grec.
·Els noms dels planetes i les constel·lacions, sou conscients que tenen un origen mitològic en la majoria dels casos?
Sí. Molts dels planetes i constel·lacions porten noms de déus i deesses grecs i llatins, entre altres personatges, com ara el planeta Júpiter, déu suprem de la mitologia romana, o la constel·lació Hidra, el despietat monstre aquàtic amb forma de serp amb vuit caps i amb alè verinós (Higini, 30) a la qual Hèracles va matar en un dels seus dotze treballs. Des del meu punt de vista, crec que es varen atorgar noms de déus o altres personatges mitològics a termes astrològics com aquests, pel poder que tenien els personatges mitològics i que en aquella època es podien relacionar al poder celestial dels cossos celestes, en la seva immensitat i llunyania.
·Quin criteri utilizem per classificar els animals quan utilitzem el sufix -vor i -fag?
-vor és un sufix que prové del grec “vorum” i significa menjaire, com carnívor (s’alimenta de carn), herbívor (s’alimenta d’herba)…
Pel que fa al sufix -fag no se’m acudeix cap paraula que el contingui… Algú em pot ajudar?
·I una empremta dactilar, amb quina part del cos la podem obtenir?
Amb el dit, no? Ara que hi penso, mai me’n han fet una. I esperem que no me n’hagin de fer mai, perquè si no m’equivoco aquestes les fan a aquells que són sospitosos o culpables d’un crim.
·D’on prové el nom de vacuna?
Vacuna prové del llatí “vacca”, és a dir, vaca. Aquest mot fa referència als estudis d’Edward Jenner amb la verola vacuna. La vacuna va sorgir com a resultat de l’experimentació d’aquest metge britànic, Edward Jenner, l’any 1796, en una època en la qual el virus de la verola s’havia estès arreu d’Europa.
·Quants cossos i figures geomètriques prenen nom a partir dels numerals grecs i llatins?
No et sabria dir quants perquè hi ha una llista enorme, però si que te’n posaré algun exemple: pentàgon (5 costats), poliedre (quantitat infinita de polígons plans), bidimensional (dos dimensions)…
·I la gradació de les unitats del sistema mètric, d’on provè?
Els noms provenen del grec i del llatí. Ex:
metre->μετρόν (mesura)
decímetre-> “decimus” (dècim) + μετρόν
·Què estudia la trigonometria i per què rep aquest nom?
La trigonometria (del grec τριγωονομετρία “la mesura de triangles”) és una branca de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles. Format per τρίγωνον, triangle, i μετρόν (mesura).
Ens veiem aviat,
MARINA
Com sempre, un comentari molt detallat, Marina i ben documentat.
Χαίρετε!
Aquest article tracta sobre una setmana de la Ciència. En les activitats culturals que es produeixen durant aquesta setmana, el alumnes que estudiaven matèries clàssiques clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz hi van tenir una notable participació, centrada en l’aspecte de les etimologies.
Apareixen ben distingides i delimitades les intervencions dels alumnes de 4rt d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat.
El sufix -iatria prové del substantiu grec masculí ἰατρός, -οῦ; (ὁ), de la 2a declinació, que significa “metge” i, específicament, “cirurgià”. El sufix -plàstia prové de l’adjectiu de la 1a classe i tres terminacions (2a m., 2a f., 2a n.) πλαστός, -ή, -ον. El terme “vacuna” prové del mot llatí femení vacca, -ae, que té el significat de “vaca”, perquè les primeres vacunes de la verola es van provar en vaques. El sufix -vor prové del llatí -vorus, segons diu un [[http://dle.rae.es/?id=c3oGhJ2|article]] de la RAE. El sufix -fag prové de la desinènmcia llatina -phagus i aquest de φαγο- i φάγος. L’última forma és un substantiu masculí de la 2a declinació. Les empremtes dactil·lars, per cert, es prenen de la gema del dit. “Gema”, en el sentit de palpís del dit, prové del substantiu femení gemma, -ae, de la 1a declinació. Els noms dels elements químics són, de fet, l’abreviació del seu nom, moltes vegades del llatí. És el cas de l’or, que, en la taula periòdica, és representat per les lletres “Au”, provinents del substantiu llatí neutre aurum, -i, de la 2a declinació. Vaig a donar alguns exemples de l’origen mitològic del nom dels planetes: el primer astre del Sistema Solar després del Sol és anomenat Mercuri, nom romà del déu del comerç, el missatgeria i l’eloqüència i que tenia com a atributs el barret alat, les sandàlies alades i el diví caduceu, que servia per conduir les ànimes cap a l’Hades, per adormir-les o per matar-les, el següent s’anomena Venus, nom romà de la divinitat de l’amor, els atributs principals de la qual són el colom i la petxina. Després de la Terra, podem trobar Mart, nom romà del déu de la guerra. Els atributs del pare de Cupido són un casc i unes armes. Després de Mart, trobem Júpiter, nom llatí de l’aplegaire de núvols; mode en el qual és anomenat Zeus en la Ilíada. Seguidament, se situa Saturn, que va acabar essent identificat amb el preolímpic Cronos, un dels dotze titans grecs. Posteriorment, es pot trobar Urà, mot que prové de Úran, transcripció del substantiu grec masculí Οὐρανός, -οῦ, de la 2a declinació. El següent planeta és Neptú, que prové del mot llatí Neptunus, -i m., un substantiu masculí de la 2a declinació. L’equivaklent d’aquest mot llatí és Ποσειδῶν, -ῶνος; (ὁ). Els atributs de Posidó-Neptú són el trident i el cavall; regnava sobre els mars i els terratrèmols. El planeta que ve després és Plutó, mot transcrit del substantiu grec Πλούτων, -ωνος; (ὁ), sobrenom de Ἅιδης, -ου; (ὁ), substantiu grec masculí de la 2a declinació, que és fet servir tant per referir-se al déu que governava l’Inframón, els atributs del qual són el gos Cèrber, un tron i una cornucòpia, com a l’espai mateix del món subterrani.
Alguns cossos i figures matemàtics enfonsen les seves arrels en les llengües clàssiques (grec i llatí). Alguns exemples de cossos són teorema, hipotenusa, polígon, tetraedre, perímetre (mot català format a partir dels ètims grecs següents: al preposició περί i el substantiu neutre μέτρον, -ου; (τὸ), que pertany a la segona declinació. I ara us proposo un petit joc lingüístic: us recordeu dels mots “catet”, “hipotenusa” i “teorema” (de Tales, Pitàgores, …). Aquí teniu la definició que el l'[[http://www.iec.cat/activitats/entrada.asp|IEC]] dóna de la [[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtentrada=trigonometria&Submit2=Cerca+directa+al+diccionari|trigonometria]]: Part de la matemàtica dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen.
La gradació de les unitats del sistema mètric decimal prové d’ètims grecs (metre, de μέτρον, ου; (τὸ), substantiu neutre de la 2a declinació que significa mesura) llatins (candela, -ae, substantiu femení de la 1a declinació que vol dir ciri).
La trigonometria rep aquest nom perquè és un mot compost per l’ètim grec τρίγωνον, -ου; (τὸ), triangle, i μέτρον, ου; (τὸ), mesura.. Llur combinació, actualment, té aquest significat, segons la [[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtentrada=trigonometria&Submit2=Cerca+directa+al+diccionari|definició]] del DIEC: Part de la matemàtica dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen. El llatí va deixar empremta notable en el món de la ciència perquè, fins a mitjans del segle XVII, va ser la llengua hegemònica en la comunicació de científics de diferents nacionalitats. El llatí era la lingua franca de la comunicació, ja que les llengües nacionals no tenien encara prou prestigi.
Podem veure com, molt sovint, mots formats a partir d’ètims grecs ens surten en mots d’ús científic o matemàtic. I és que l’arbre del coneixement té moltes branques que comparteixen la saba del saber, que és una i diversa.
Χαίρετε!
Χαίρετε!
Aquest artilcle tracta sobre una setmana de la Ciència. En les activitats culturals que es produeixen durant aquesta setmana, el alumnes que estudiaven matèries clàssiques clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz hi van tenir una notable participació, centrada en l’aspecte de les etimologies.
Apareixen ben distingides i delimitades les intervencions dels alumnes de 4rt d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat.
El sufix -iatria prové del substantiu grec masculí ἰατρός, -οῦ; (ὁ), de la 2a declinació, que significa “metge” i, específicament, “cirurgià”. El sufix -plàstia prové de l’adjectiu de la 1a classe i tres terminacions (2a m., 2a f., 2a n.) πλαστός, -ή, -ον. El terme “vacuna” prové del mot llatí femení vacca, -ae, que té el significat de “vaca”, perquè les primeres vacunes de la verola es van provar en vaques. El sufix -vor prové del llatí -vorus, segons diu un [[http://dle.rae.es/?id=c3oGhJ2|article]] de la RAE. El sufix -fag prové de la desinènmcia llatina -phagus i aquest de φαγο- i φάγος. L’última forma és un substantiu masculí de la 2a declinació. Les empremtes dactil·lars, per cert, es prenen de la gema del dit. “Gema”, en el sentit de palpís del dit, prové del substantiu femení gemma, -ae, de la 1a declinació. Els noms dels elements químics són, de fet, l’abreviació del seu nom, moltes vegades del llatí. És el cas de l’or, que, en la taula periòdica, és representat per les lletres “Au”, provinents del substantiu llatí neutre aurum, -i, de la 2a declinació. Vaig a donar alguns exemples de l’origen mitològic del nom derls planetes: el primer astre del Sistema Solar després del Sol és anomenat Mercuri, nom romà del déu del comerç, el missatgeria i l’eloqüència i que tenia com a atributs el barret alat, les sandàlies alades i el diví caduceu, que servia per conduir les ànimes cap a l’Hades, per adormir-les o per matar-les, el següent s’anomena Venus, nom romà de la divinitat de l’amor, els atributs principals de la qual són el colom i la petxina. Després de la Terra, podem trobar Mart, nom romà del déu de la guerra. Els atributs del pare de Cupido són un casc i unes armes. Després de Mart, trobem Júpiter, nom llatí de l'”aplegaire de núvols>>; mode en el qual és anomenat Zeus en la Ilíada. Seguidament, se situa Saturn, que va acabar essent identificat amb el preolímpic Cronos, un dels dotze titans grecs. Posteriorment, es pot trobar Urà, mot que prové de Úran, transcripció del substantiu grec masculí Οὐρανός, -οῦ, de la 2a declinació. El següent planeta és Neptú, que prové del mot llatí Neptunus, -i, de la 2a declinació. L’equivalent en grec és Ποσειδῶν, -ῶνος; (ὁ). Els atributs de Posidó-Neptú són el trident i el cavall; regnava sobre els mars i terratrèmols. El planeta que ve després és Plutó, mot transcrit del substantiu grec Πλούτων, -ωνος; (ὁ), sobrenom de Ἅιδης, -ου; (ὁ), substantiu grec masculí de la 2a declinació, que és fet servir tant per referir-se al déu que governava l’Inframón, els atributs del qual són el gos Cèrber, un tron i una cornucòpia, com a l’espai mateix del món subterrani.
Alguns cossos i figures matemàtics enfonsen les seves arrels en les llengües clàssiques (grec i llatí). Alguns exemples de cossos són teorema, hipotenusa, polígon, tetraedre, perímetre (mot català format a partir dels ètims grecs següents: al preposició περί i el substantiu neutre μέτρον, -ου; (τὸ), que pertany a la segona declinació. I ara us proposo un petit joc lingüístic: us recordeu dels mots “catet”, “hipotenusa” i “teorema” (de Tales, Pitàgores, …). Aquí teniu la definició que el l'[[http://www.iec.cat/activitats/entrada.asp|IEC]] dóna de la [[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtentrada=trigonometria&Submit2=Cerca+directa+al+diccionari|trigonometria]]: Part de la matemàtica dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen.
La gradació de les unitats del sistema mètric decimal prové d’ètims grecs (metre, de μέτρον, ου; (τὸ), substantiu neutre de la 2a declinació que significa mesura) llatins (candela, -ae, substantiu femení de la 1a declinació que vol dir ciri).
La trigonometria rep aquest nom perquè és un mot compost per l’ètim grec τρίγωνον, -ου; (τὸ), , triangle, i μέτρον, ου; (τὸ), mesura. Ambdós ètims grecs són substantius neutres de la 2a declinació. Llur combinació, actualment, té aquest significat, segons la [[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtentrada=trigonometria&Submit2=Cerca+directa+al+diccionari|definició]] del DIEC: Part de la matemàtica dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen. El llatí va deixar empremta notable en el món de la ciència perquè, fins a mitjans del segle XVII, va ser la llengua hegemònica en la comunicació de científics de diferents nacionalitats. El llatí era la lingua franca de la comunicació, ja que les llengües nacionals no tenien encara prou prestigi.
Podem veure com, molt sovint, mots formats a partir d’ètims grecs ens surten en mots d’ús científic o matemàtic. I és que l’arbre del coneixement té moltes branques que comparteixen la saba del saber, que és una i diversa.
Χαίρετε!
Xαίρετε!
Un article molt interessant Teresa.
– En relació a les preguntes de segon de Batxillerat existeix una gran llista de cossos i figures geomètriques que han pres del nombres llatins o grecs com per exemple: heptàgon (set costats), hexagonal (6 costats), triangle, etc.
– La gradació de les unitats del sistema mètric prové de les llengües gregues i llatines. per exemple: Decímetre => Decímetre ‘ decimus ‘ (10) + metre ‘ μετρόν ‘ (mesura).
– La trigonometria és la branca d’estudi de les matemàtiques que tracta els estudis dels triangles matemàtics, prové del grec τριγωονομετρία.
– El llatí s’utilitza donat el exemple que no esta subjecta a canvis en les paraules conformes al temps al contrari del que succeeix en les llengües vives, amb les seves modificacions, regionalismes, etc. És a dir, per a un mateix animal o la mateixa planta, els científics tenien diversos nombres per nombrar-les.
– Els neologismes és una paraula o expressió de una nova creació en la llengua, és a dir, els neologismes poden sorgir per una composició o derivació, com prestam d’altres llengües o per una pura invenció; el llenguatge científic i tècnic utilitza una gran candidat dels neologismes.
– La font etimològica en el cas dels científics són o el llatí o el grec per a definir el nom científic de les seves investigacions.