Category Archives: Llatí 1r

Treball sobre l’Imperi Romà

Tal com havia anunciat en el meu últim comentari al bloc, us presento un nou article. Aquest cop és per mostrar-vos un treball que he fet per a l’escola, però que, en ser de temes clàssics, també presento al bloc.

Es tracta d’una presentació de power point que mostra el procés d’expansió de Roma des dels seus inicis. Com que és per a una expressió oral a classe, he adjuntat a cada diapositiva el que diria si estés a l’aula exposant el treball.

Qui em respon aquestes preguntes?

Qui va construir la primera muralla de Roma?

Quin any comença la República?

Quin any cau l’Imperi Romà?

Espero els vostres comentaris…


Arnau Lario Devesa
2n d’ESO

No deixa d’inspirar…

El quadre El naixement de Venus de Sandro Botticelli continua inspirant, ara el trobem en un anunci de cafè amb Julia Roberts de dea.

Recordeu la meva inspiració amb Barbies, o l’extens i superinteressant apunt de la Coty. És curiós, veritat! Si en coneixeu més, actualitzeu els apunts perquè el quadre de Sandro i la seva Venus no deixen d’inspirar i de reproduir-se amb les noves tecnologies.

Valèria

5è Primària

Astronomia clàssica

Ara que estem estudiant la religió dels grecs i els romans, m’he adonat que molts dels noms dels déus, deesses i altres personatges mitològics comparteixen noms amb molts elements de l’Univers. He fet un recull d’aquestes divinitats i personatges de la mitologia tant grega com romana, buscant la seva relació amb els planetes, astres i altres elements característics de l’astronomia. Si en llegir l’article us engresqueu i voleu saber més sobre el tema, podeu consultar aquesta entrada sobre l’astronomia grega o aquesta altra sobre les Perseides.

  • Apol·lo era el déu del Sol, de la bellesa, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana.

Apol.lo
La missió lunar Apol.lo 11 va ser la primera a posar un home a la lluna.

    Apol.lo

  • Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol.

Júpiter
En la mitologia romana Júpiter és el déu suprem del cel i cap del panteó.

    Júpiter

  • Mart és el quart planeta del sistema solar, segons la seva distància al Sol.

Mart
En la mitologia romana era el déu de la guerra.

    Mart

  • Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del Sistema Solar.

Mercuri
En la mitologia romana era el missatger dels déus, protector del comerç.

    Mercuri

  • Venus és el segon planeta en proximitat al Sol.

Venus
En la mitologia romana és una deessa principalment associada amb l’amor i la bellesa.

    Venus

  • Neptú és el vuitè planeta del sistema solar en proximitat al Sol.

Neptú
En la mitologia romana, Neptú és el déu dels mars i dels terratrèmols

    Neptú

  • Plutó és un planeta nan del sistema solar.



Plutó era el senyor del món dels morts, més conegut pel sobrenom del déu grec Hades.

    Plutó

  • Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart més massiu del Sistema Solar.
  • Urà

Era un déu primordial de la mitologia grega, la personificació del cel.

    Urà

  • Deimos és el més petit i el més exterior dels dos satèl·lits de Mart.

Deimos
En la mitologia grega, Deimos era la personificació del terror. Era fill d’Ares i germà de Fobos.

    Deimos

  • Fobos és el més gran i el més interior dels dos satèl·lits de Mart.

Fobos
En la mitologia grega, fill  d’ Ares i germà de Deimos.

    Fobos

  • Cal.listo és un satèl·lit de Júpiter.

Calisto
D’acord amb la mitologia grega va ser una nimfa grega, filla de Licàon.

    Calisto

  • Andròmeda és una constel·lació.

andromeda
En la mitologia grega, va ser filla dels reis Cefeu i Cassiopea i la dona de Perseu.

    Andromeda

  • Els Centaures són una classe de planetes menors que giren al voltant del Sol en òrbites situades entre la de Júpiter i la de Neptú.

Centaure
En la mitologia grega eren unes criatures meitat home, meitat cavall.
Centaure

Coneixeu més personatges clàssics relacionats amb l’astronomia?

Marc Cortés Rios

2n batxillerat

Institut Isaac Albèniz

Anem a Roma amb mp3? Tutta Roma ens espera!

Just després d’haver fet el nostre viatge a Grècia, ara seria el moment d’anar a Roma. Què en sabem, però, de Roma? Començarem per repassar la seva història i, a més d’estudiar-la amb cinema o amb cançons (cal anar ampliant aquí), també la podem repassar amb àudio a Historia sencilla de Roma:

Què us sembla si emprenem el viatge amb aquesta guia de Roma? Amb ella coneixereu tots els secrets de la ciutat eterna, podreu fer els vostres ecos amb woices.com o bé completar el nostre Google maps de Curiositats romanes:


Veure Curiositats de Roma en un mapa més gran

Quins edificis de l’antiga Roma visitarem? Quins personatges històrics coneixerem?…

Quants dies hi serem? On anirem? Quins monuments visitarem? Quins museus? On menjarem? On dormirem? Com ens mourem: amb metro o amb autobús?…

Tot, tot el que necessitem per anar a Roma ho tenim aquí! A què esperem? No us oblideu, però, del mp3 ni d’aprendre quatre mots en llatí no sigui que us topeu amb Juli Cèsar!

Sherlock Holmes i la deessa Diana

Ahir, llegint un llibre que m’havia comprat, vaig descobrir que la trama feia olor de clàssica. Un historiador d’un museu, expert en cultures antigues, mor assassinat dins el propi edifici. Sherlock Holmes i el seu inseparable amic Watson decideixen investigar el cas. Després de moltes aventures i perills, descobreixen que l’autor del crim és el terrible professor Moriarty, l’etern enemic de Holmes, i que aquest pretén apoderar-se del tresor que constitueixen les ofrenes que feien els romans a Diana al seu temple, que està situat al subsòl de Londres. Al final, la policia fa una batuda contra Moriarty i els seus ajudants, però el professor s’escapa.

Photobucket

A veure qui em respon aquestes preguntes:

De què era deessa Diana?

Quin tipus d’ofrenes es feien als déus?

Com s’anomenava Londres en temps dels romans?

Arnau Lario Devesa

2n d’ESO

Lorem Ipsum

L’altre dia, treballant amb el Power Point, en una petita imatge com a exemple de com quedaria el text si aplicava un canvi, em va semblar veure un text en llatí. M’hi vaig fixar una mica més, i efectivament, era un text en llatí… o aparentment ho era. Vaig buscar una mica per internet, i vaig trobar que és un recurs del disseny gràfic força comú, que utilitza com a exemple per a aplicar canvis un text en llatí:

És curiós, però, que si ens hi fixem, NO és llatí de veritat. Aquí en poso un exemple d’una mostra qualsevol del Lorem Ipsum, que és com es coneix a aquest recurs gràfic:

“Ius id vidit volumus mandamus, vide veritus democritum te nec, ei eos debet libris consulatu. No mei ferri graeco dicunt, ad cum veri accommodare. Sed at malis omnesque delicata, usu et iusto zzril meliore. Dicunt maiorum eloquentiam cum cu, sit summo dolor essent te. Ne quodsi nusquam legendos has, ea dicit voluptua eloquentiam pro, ad sit quas qualisque. Eos vocibus deserunt quaestio ei.”

Tot i que a primera vista ho sembla, en negreta he marcat algunes característiques i paraules que no són llatines, i que ens permet veure-li el llautó! Aquesta eina, tot i que sembli estrany, es va començar a utilitzar al segle XVI, amb la invenció de la imprempta, quan un tipògraf va escampar els caràcters formant paraules llatines aleatòriament. Tot i el seu antic origen, es va començar a popularitzar als anys 60, quan una companyia va començar a utilitzar el seu recurs per a la creació i exemplificació de tipografies. La història de l’aparició d’aquest text, relacionada amb la ignorància del tipògraf que va juntar les tipografies per a crear el text, té certa relació amb el nou traductor de Google de llatí:

La meva casa és maca -> Nice domus meae.

És clar que es troba en una fase alpha, és a dir, en una primera fase de desenvolupament, i que encara queda molt per perfilar. Aquesta traducció (en negreta els errors; Nice és una paraula anglesa, i meae no està en el cas correcte!) és comparable a agafar paraules en llatí aleatòries, i posar-les com a traducció! Així que aneu en compte amb Google si no voleu acabar fent un Lorem Ipsum!

Malgrat que és un text inventat i sense cap lògica, gràcies a Richard McClintock, un professor de llatí de Virgínia, podem saber que tot i no tenir lògica, el text original del Lorem Ipsum està basat en unes seccions del llibre De Finibus Bonorum et Malorum, de Ciceró, escrit el 45 a.C. El fragment original en qüestió és:

[32] Sed ut perspiciatis, unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam eaque ipsa, quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt, explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem, quia voluptas sit, aspernatur aut odit aut fugit, sed quia consequuntur magni dolores eos, qui ratione voluptatem sequi nesciunt, neque porro quisquam est, qui dolorem ipsum, quia dolor sit amet, consectetur, adipisci[ng] velit, sed quia non numquam [do] eius modi tempora inci[di]dunt, ut labore et dolore magnam aliquam quaerat voluptatem. Ut enim ad minima veniam, quis nostrum exercitationem ullam corporis suscipit laboriosam, nisi ut aliquid ex ea commodi consequatur? Quis autem vel eum iure reprehenderit, qui in ea voluptate velit esse, quam nihil molestiae consequatur, vel illum, qui dolorem eum fugiat, quo voluptas nulla pariatur?
[33] At vero eos et accusamus et iusto odio dignissimos ducimus, qui blanditiis praesentium voluptatum deleniti atque corrupti, quos dolores et quas molestias excepturi sint, obcaecati cupiditate non provident, similique sunt in culpa, qui officia deserunt mollitia animi, id est laborum et dolorum fuga. Et harum quidem rerum facilis est et expedita distinctio. Nam libero tempore, cum soluta nobis est eligendi optio, cumque nihil impedit, quo minus id, quod maxime placeat, facere possimus, omnis voluptas assumenda est, omnis dolor repellendus. Temporibus autem quibusdam et aut officiis debitis aut rerum necessitatibus saepe eveniet, ut et voluptates repudiandae sint et molestiae non recusandae. Itaque earum rerum hic tenetur a sapiente delectus, ut aut reiciendis voluptatibus maiores alias consequatur aut perferendis doloribus asperiores repellat…

Ja heu esbrinat d’on prové el nom de Lorem Ipsum? Doncs si encara no ho heu descobert, és que no heu mirat gaire bé les negretes del text!

Antonius Ipse

2n de Batxillerat llatí

Energies alternatives renovables

Què fa un alumne del batxillerat tecnològic, com jo, publicant una entrada en el bloc de Clàssiques de l’institut Cristòfol Ferrer? No he fet mai llatí ni grec, ni tan sols Cultura Clàssica a l’ESO, però tots sabem que de Grècia arrenca bona part de la tradició científica occidental i que encara avui el lèxic científic i tecnològic actual no s’entén sense recórrer a una explicació dels ètims grecs i llatins que en la seva major part el forneixen.

Com a alumne de segon de batxillerat he hagut de fer un treball de recerca i ha estat el de les energies alternatives. Tot el treball gira entorn la producció d’energia d’una manera neta, rendible i inesgotable en un futur. Aquest tema és molt important per al futur de tots nosaltres, per això he intentat fer un treball que descriu de manera breu tot el relacionat amb les energies alternatives. Com podreu veure a continuació, s’han aportat conceptes etimològics per poder entendre millor les diferents energies alternatives a partir de l’etimologia grega i llatina de les paraules més importants i per tal que tothom (estudiants de ciències i també de lletres) es puguin familiaritzar amb un tema tan important com és el de la producció d’energia de manera alternativa.

Les energies renovables solucionaran molts dels problemes ambientals, com el canvi climàtic, els residus radioactius, les pluges àcides, la contaminació atmosfèrica i seran molt útils per a la crisi dels combustibles fòssils. Però per solucionar aquests problemes cal voluntat política, conscienciació i inversió econòmica. La importància d’aquestes energies és molt gran i per aquests motius he fet un treball que tracta sobre aquest tema, amb l’objectiu de informar a la gent del nostre futur energètic.

He d’agrair a les empreses EMAS i JUWI, i als encarregats del Vaixell de les energies alternatives de Mainz, per l’ajut que m’han proporcionat i l’amabilitat amb la que he estat tractat. També he d’agrair al meu tutor (Joaquín Pèrez) del treball de recerca per els ànims, el bon tracte i les directrius que m’ha donat.
Espero que aquells que estigueu més familiaritzats amb la ciència i la tecnologia que amb les lletres hagueu après conceptes interessants del llatí i del grec i que aquelles persones que estudieu les lletres hagueu après noves idees sobre les energies alternatives.

Marc Díaz Löffelbein

2n Batxillerat Tecnològic