Category Archives: Llatí 1r

“Visne nostram scholam Baetulone visitare?”

Tal com anunciàvem fa uns dies, ja s’ha posat en marxa el procés per a la nostra participació en la Magna celebratio de Badalona, que tindrà lloc els dies 30 d’abril i 1 de maig.

En primer lloc he de dir que els responsables del projecte estem meravellats de l’èxit de la convocatòria, en forma de 42 comentaris, la majoria d’ells oferiments de col·laboració. Tot un luxe! Però, a part de la quantitat, crec que val la pena destacar la diversificació en la procedència de l’alumnat: l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, com a bon company de bloc, reitera la seva participació, amb dues alumnes més que l’any passat, i l’Escola Vedruna de Gràcia, des del seu bloc El Vaixell d’Odisseu, estrena participació amb un allau d’oferiments. La implicació del professorat dels tres centres de ben segur que hi té molt a veure, tot aportant cadascun el nostre gra de sorra a l’engrantge general.

Imatge de la façana del Museu de Badalona procedent de la seva pàgina web oficial

Fa dos dijous va tenir lloc la primera reunió al Museu de Badalona i va ser en aquest vestíbul que veieu més avall on vam conèixer alguns dels nostres companys d’aventura, entre ells una bona representació dels tripulants d’El Vaixell.

Un cop a la sala de reunions, vam començar a dibuixar el nostre programa d’ampliació de l’espai dels Ludi Romani amb una schola adjacent, consistent en tres espais diferenciats en funció dels tres estadis del sistema educatiu romà. Les dues primeres zones, la del ludus litterarius i la del ludus grammaticus, estaran permanetment actives i la de l’educació superior, el ludus rethoricus, tindrà activitat a hores determinades, després d’una introducció dramatitzada. Ara per ara tenim els textos gairebé enllestits i, el que és més important i gratificant, alumnes valents disposats a anar una mica més enllà i posar-se realment en la pell dels discipuli Romani per donar veu a la representació d’un exercici de controversia, intercanvi d’arguments en pro i en contra d’un tema, o suasoria, discurs adreçat a convèncer el públic sobre una qüestió.

[Font: Viam stratam, bloc de l’institut MGB d’A Estrada]

Els alumnes de Grec seran indispensables en l’espai del grammaticus, on el públic entrarà en contacte amb aquesta llengua, que adquiria el nivell de llengua educativa principal a partir de l’educació secundària. Al ludus litterarius el visitant també podrà aprendre de lletra, en aquest cas la llatina. I evidentment, els jocs infantils continuaran sent l’objectiu de molts nens que sé per exeperiència que seran molt ben atesos per tots vosaltres.

Relleu romà del 150 aC on veiem nens i nenes jugant. Museu del Louvre

Pregunteu als vostre professor/a el torn i la tasca que us ha estat assignada i demaneu-los la documentació necessària en cada cas: el discurs de presentació, el text de la controversia o la suasoria o el dossier de jocs, que mentre el museu no concreti més, podeu consultar en aquest enllaç. En la propera reunió general al Museu, la setmana entrant, i les reunions internes que mantingeu amb el vostre professor/a, consulteu tots els dubtes que se us hagin presentat.

Com deia al principi, ara ens hem posat en marxa i, sigui com sigui el final de la travessa, el camí segur que haurà valgut la pena… No oblidem que tots som deixebles i el nostre objectiu és aprendre una mica més sobre els nostres avantpassats romans, tal com diu el final del parlament introductori del nostre taller:

Passeu, passeu… I abans de jutjar massa severament les nostres errades i mancances, penseu que nosaltres mateixos som alumnes i probablement encara no en sabem prou…

TERESA

“Carpe Diem vitamins”

Estàs cansat o pot ser decaigut? Et sents vell? Creus que el dia té trenta hores? Tota l’estona estàs desitjant que arribi la nit per dormir? Doncs digues adéu a tots aquests mal de caps.

Us presento el nou producte que està causant gran rebombori a totes les farmàcies espanyoles. Es tracta d’aquestes vitamines anomenades Carpe Diem. Estan destinades a totes aquelles persones ocupades, treballadores i que se senten esgotades. Aquestes marevelloses vitamines et donaran vitalitat, energia, força, poder, vida i molta resistència.

Carpe Diem, living every day.

PD: Això és un anunci que vàrem fer l’Ana, la Noelia i jo per a Anglès i, com no, haviem d’inserir d’alguna manera el llatí i demostrar un cop més als de matemàtiques que el llatí està de moda.

Photobucket

Annia García

2n batxillerat I. Isaac Albéniz

Tu també el pots fer!

Estimats alumnes de llatí, heu vist el super cartell que hi ha a la porta de l’aula?
Doncs vosaltres també podeu fer-ne un! La idea és posar un cartell diferent cada setmana amb un llatinisme o una locució llatina, després poder-lo comentar entres tots i fins i tot triar el millor cartell de tots!

Sabeu què significa aquest primer llatinisme?
Us animeu a fer-ne un?

Penseu que és una bona causa per tornar a reconèixer el llatí!
Valete, amici!

Georgina Tur
4t ESO Llatí

Anima sana in corpore sano

L’altre dia mirant la televisió, durant la publicitat, vaig veure escrita en pantalla la frase en llatí anima sana in corpore sano. A continuació van fer un joc amb les paraules amb el qual només en van quedar les inicials anima sana in corpore sano (ASICS), les quals donen nom a una marca de roba d’esport. Juguen amb el significat de la frase i de la paraula, ja que parlant d’esport i salut, és molt indicada pel seu significat.

A continuació, us adjunto l’espot publicitari.

Què us ha semblat?

Ïa Garriga Masó
Llatí 4t d’ESO
IES Anton Busquets i Punset
Sant Hilari Sacalm

21 de març, dia internacional de la poesia

Avui, a banda de ser el primer dia de primavera, és el dia internacional de la poesia. Fa deu anys que la UNESCO va proclamar-lo i, per aprofitar aquesta data tan assenyalada, he decidit compartir amb tots vosaltres un poema i, a la vegada, convidar-vos a penjar el vostre poema preferit i a comentar breument perquè us agrada. Cal que sigui o bé d’un autor grec o llatí o bé que la temàtica sigui del món clàssic.

 

El que jo he triat és el següent:

 

L’Helicó i el penyal macedoni de Pièria nodriren

amb himnes aquestes dones de divinals paraules:

Praxil·la, Mero, la boca d’Ànite, l’Homer femení,

Safo, l’ornament de les lèsbies de bells rulls,

Erinna, la il·lustre Telesil·la i tu, Corinna,

que has cantat l’impetuós escut d’Atena,

Nosssis de veu femenina i Mirtis de dolces tornades,

totes artesanes d’eternes línies.

El gran Úranos engendrà nou Muses i, altrament,

la Terra, aquestes nou, joia imperible per als mortals

(Antípatre de Tessalònica, Anth. Pal IX 25)


 

Aquest poema va ser escrit per Antípatre. El que més m’ha agradat d’aquest poema és que compara nou poetes gregues amb les muses.

 

Si teniu una vena poètica, deixeu-la fluir i penjeu el vostre poema per compartir-lo amb tots nosaltres!

 

Cristina Badalona

IES Anton Busquets i Punset

Sant Hilari Sacalm

2n BATXILLERAT

“Magna celebratio A.D MMXI”: Fem un pas més?

Recordeu la Magna celebratio de l’any passat? Vam començar fent la proposta, que molts de vosaltres vau acollir amb molt d’entusiame. Un cop confeccionada la llista de participants, més nombrosa del que esperàvem les professores, vam posar mans a l’obra i vam reunir-nos a hores intempestives a les entrayes del Museu de Badalona per arribar al dia fixat en les millors condicions. I finalment, després de dos dies intensos, el bloc es va anar omplint de reportatges sobre la nostra experiència: l’Andrea Sala es va afanyar a mostrar-nos les fotos amb un formós legionari, jo mateixa vaig aprofitar les imatges de l’experiència per proposar-vos un qüestionari en llatí (sempre fent-vos treballar!) i la Margalida va publicar enregistraments sobre el nostre taller de Ludi Romani, la demostració de pintura mural i el taller de titelles. Fins i tot, al cap d’uns mesos, em vaig permetre analitzar tota l’experiència en conjunt i compartir-la amb d’altres professionals del món clàssic al Fòrum Auriga que va tenir lloc al Museu de Badalona.

Foto de família amb alguns dels participants. No hi som pas tots!
[Foto: Josep Lario]

Potser alguns dels que ara visiteu aquest post us heu incorporat aquest curs a l’entorn d’Aracne, ja sigui perquè curseu 4t o perquè sou d’altres instituts que comenceu a seguir-nos o a fer col·laboracions al nostre bloc. Doncs bé, us recomano que feu repàs als enllaços abans presentats perquè aquest curs hi tornem amb una nova proposta. Les Jornades de reconstrucció històrica MAGNA CELEBRATIO se celebraran a Badalona en la seva setena edició els dies 29 i 30 d’abril i 1 de maig. Els clàssics i clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz, en el marc del projecte col·laboratiu en xarxa Aracne fila i fila, volem convidar-vos a tots a participar activament en aquesta festa en què estudiosos, estudiants i aficionats recreen un bocí de Baetulo romana al bell mig de la Badalona actual.

L’any passat, 16 estudiants de clàssiques de l’Albéniz  i dues del Cristòfol Ferrer van gestionar el taller de Ludi Romani, on els nens i nenes aprenien a jugar com els antics romans romans amb reproduccions de peces del Museu de Tarragona.

Dues alumnes de 1r de batxillerat juguen a l’scarpeda davant de la mirada d’una de 2n de batxillerat que sostè una pila. Des de l’esquerre s’ho miren dues alumnes de Premià de Mar. [Foto: Josep Lario]

La veritat és que el professorat responsable, la Núria Valls, el JAM, la Margalida i jo mateixa no vam tenir massa cosa a dir, perquè l’empenta, la il·lusió i l’interés de tots els participants van fer que l’activitat rutllés sola i, gràcies a la possibilitat de fer rotacions, tots poguéssim gaudir del festival i descansar de tant en tant. És per això que he gosat proposar als organitzadors una ampliació de la nostra participació: al costat del recinte on continuarem fent el taller de jocs, tindrem un espai per fer demostracions de com era el sistema educatiu romà. El taller constaria de tres parts, corresponents a les etapes d’aquest sistema, molt semblants, d’altra banda, al nostre: ludus litterarius, ludus grammaticus i ludus rhetoricus. L’escola i el pati d’esbarjo, ¿què més pot desitjar el visitant?

Escena escolar, relleu d’un sepulcre del segle IV, Rheinische Landesmuseum, Trèveris (Alemanya) [Font: Labyrinthus]

Ben aviat ja concretarem i acabarem de donar forma al projecte, però primer de tot vull llençar una crida una crida a la participació als aràcnids i aràcnides d’arreu, i amb això incloc els hilariencs de la Dolors, els ampostins del Francesc (tot i que sóc conscient que és molt lluny), els tripulants del Vaixell d’Odisseu, o d’altres que demano que em perdonin si me’ls deixo. Als de Premià ja no us esmento perquè estic convençuda que enguany en sereu molts més.

En fi, necessitem l’experiència dels que hi vau participar l’any passat, l’empenta dels més joves, suport logístic dels més tímids i poc propensos a vestir-se d’un altra època, fotògrafs, càmeres de vídeo, reporters… També ens faria il·lusió tornar a comptar amb  aquells i aquelles que ara ja sou exalumnes, sigui per trasllat o per trobar-vos immersos en la vida universitària.

Deixeu, doncs, els vostres comentaris per saber si us animeu i parleu amb la Margalida o els vostres professors per concretar la vostra possibilitat horària entre dissabte i diumenge, matí o tarda. Encara que sigui mig dia, sereu benvinguts.

Recollides totes les propostes, podrem començar amb l’organització i us diré la data de la primera reunió al Museu amb els responsables del festival.

TERESA

El Rapte de les Sabines ovidià

Primus sollicitos fecisti, Romule, ludos,
cum iuvit viduos rapta Sabina viros.
Tunc neque marmoreo pendebant vela theatro,
nec fuerant liquido pulpita rubra croco;
illic quas tulerant nemorosa Palatia frondes 105
simpliciter positae, scena sine arte fuit;
in gradibus sedit populus de caespite factis,
qualibet hirsutas fronde tegente comas.
Respiciunt oculisque notant sibi quisque puellam
quam velit, et tacito pectore multa movent. 110
Dumque, rudem praebente modum tibicine Tusco,
ludius aequatam ter pede pulsat humum,
in medio plausu -plausus tunc arte carebant-
rex populo praedae signa petita dedit.
Protinus exiliunt, animum clamore fatentes, 115
Virginibus cupidas iniciuntque manus.
Ut fugiunt aquilas, timidissima turba, columbae,
Ut fugit invisos agna novella lupos:
Sic illae timuere viros sine more ruentes;
Constitit in nulla qui fuit ante color. 120
Nam timor unus erat, facies non una timoris:
Pars laniat crines, pars sine mente sedet;
Altera maesta silet, frustra vocat altera matrem:
Haec queritur, stupet haec; haec manet, illa fugit;
Ducuntur raptae, genialis praeda, puellae, 125
Et potuit multas ipse decere timor.
Siqua repugnarat nimium comitemque negabat,
Sublatam cupido vir tulit ipse sinu,
Atque ita ‘quid teneros lacrimis corrumpis ocellos?
Quod matri pater est, hoc tibi’ dixit ‘ero.’ 130
Romule, militibus scisti dare commoda solus:
Haec mihi si dederis commoda, miles ero.
Scilicet ex illo sollemnia more theatra
Nunc quoque formosis insidiosa manent.

Ars Amatoria, liber primus

P. Ovidii Nasonis



Ròmul, tu vas ser el primer en organitzar uns  jocs agitats, (101)
quan vares  facilitar la rapinya sabina als homes víduus.
Aleshores  encara no penjaven tendals en el teatre de marbre,
ni els púlpits encara no havien estat del líquid vermell de safrà;
En aquells temps uns brancatges que s’havien portat del frondós  Palatí, (105)
posats senzillament,  fou  l’escena sense cap art.
La gent estava asseguda a les grades fetes de  gespa,
cobrint sigui com sigui els cabells hirsuts amb el fullatge.
Miren i amb els ulls troben la noia que desigen,
i es remouen en el seu pit silenciós  moltes sensacions. (110)
I mentre – un flautista etrusc oferia el  so rude –
un histrió colpeja tres vegades el terra pla amb el peu,
i enmig de l’aplaudiment – els aplaudiments  llavors eren espontanis –
El rei va donar al poble el  senyal curt del rapte.
De seguida, surten fora delatant el seu  propòsit  amb un crit, (115)
Les mans es posen sobre les verges desitjades!
Tal com els  coloms, esbart  espantadíssim,  fugen de les águiles,
i tal com la jove ovella fuig a l’avistament dels llops:
Així elles es van espantar  dels homes precipitats sense llei;
– A cap  se li a quedar el  color que abans tenia! (120)
Així com la por era només una, la seva parença no ho era:
un grup esquinça els cabells, un altre seu  sense cap propòsit;
unes callaven tristes, altres inútilment cridaven la mare!,
unes fan sentir les seves queixes, ales queden conmocionades, altres romanen quietes i d’altres fugen.
Les noies raptades – presses fèrtils – són emportades, (125)
i la por les va fer encara més maques!
Si alguna es resistia massa i refusava  el seu acompanyant,
el mateix home l’aixecava contra el seu si apassionat
i li deia: ” Per què  fas lletjos els teu ullets tendres amb llàgrimes?
“Allò que per a la teva mare és el teu pare,  ho seré jo per a tu”. (130)
Ròmul, tu vares ser l’únic que vares saber donar recompenses als teus soldats
– i si a mi me’ls dónes, seré soldat!
Des d’aquell moment els teatres  conserven la tradició solemne,
i també ara amaguen erills per a les dones boniques. (134)
Traducció de Toni Moreno
  • Ara hauríeu de comentar la diferència entre el rapte de les sabines de l’Art amatòria d’Ovidi i el que heu llegit a Ab urbe condita I de Tit Livi.
  • També podeu contrastar la traducció i suggerir-ne una de millor.
  • Pel que f a a les obres d’art del muntatge que us hem preparat, què us sembla la pervivència d’aquest episodi mític? Quina obra destacaríeu més segons el vostre gust i per què?
  • Reconeixeu la música? És també un referent clàssic de les sabines? En recordeu algun altre?
  • Per acabar, coneixeu festes o mogudes actuals que siguin pervivència d’aquesta d’època romana? Què n’opineu?

J.Oriol García-Penche i Toni Moreno

2n de batxillerat Llaí

Vigència del llatí en la numismàtica

Preparant el viatge que hem de fer a Escòcia el proper mes d’abril, una amiga meva que ja hi havia estat em va regalar una moneda d’una lliura. A l’anvers hi ha l’efígie de la reina Isabel d’Anglaterra i al revers apareix l’escut d’Escòcia. Després de revisar-la més detingudament em va cridar l’atenció que apareix una frase en llatí. Hi diu: “Nemo me impune lacessit”.
Ara es tracta que en feu la traducció i esbrineu per què s’ha utilitzat en la moneda del país.
Bona fortuna et salvete!

Íngrid Colomé Subirats
1R Batxillerat-C
INS Ramon Berenguer IV
Amposta
anvers1revers
nemo-me-impune-lacessit

Sector termal d’una vil·la senyorial romana

Est balinei cella frigidaria spatiosa, cuius in contrariis parietibus duo baptisteria sinuantur. Adiacent unctorium et hypocauston, mox duae cellae magis elefantes quam sumptuosae; cohaeret calida piscina, ex qua natantes mare adspiciunt, nec procul est sphaeristerium quod ocurrit calidissimo soli, inclinato iam die.

(Plini el Jove, Cartes, 2, 17, 11)

No us recorda, per cert, aquest fragment de l’examen de llatí que ens va posar la Margalida el sector termal dels balnea de la vil·la romana de Can Farrerons de Premià de Mar, a tocar de casa meva i amb vistes al mar que vàrem conèixer gràcies a la Lida?

Oriol García-Penche
2n de batx. Llatí