El Rapte de les Sabines ovidià

Primus sollicitos fecisti, Romule, ludos,
cum iuvit viduos rapta Sabina viros.
Tunc neque marmoreo pendebant vela theatro,
nec fuerant liquido pulpita rubra croco;
illic quas tulerant nemorosa Palatia frondes 105
simpliciter positae, scena sine arte fuit;
in gradibus sedit populus de caespite factis,
qualibet hirsutas fronde tegente comas.
Respiciunt oculisque notant sibi quisque puellam
quam velit, et tacito pectore multa movent. 110
Dumque, rudem praebente modum tibicine Tusco,
ludius aequatam ter pede pulsat humum,
in medio plausu -plausus tunc arte carebant-
rex populo praedae signa petita dedit.
Protinus exiliunt, animum clamore fatentes, 115
Virginibus cupidas iniciuntque manus.
Ut fugiunt aquilas, timidissima turba, columbae,
Ut fugit invisos agna novella lupos:
Sic illae timuere viros sine more ruentes;
Constitit in nulla qui fuit ante color. 120
Nam timor unus erat, facies non una timoris:
Pars laniat crines, pars sine mente sedet;
Altera maesta silet, frustra vocat altera matrem:
Haec queritur, stupet haec; haec manet, illa fugit;
Ducuntur raptae, genialis praeda, puellae, 125
Et potuit multas ipse decere timor.
Siqua repugnarat nimium comitemque negabat,
Sublatam cupido vir tulit ipse sinu,
Atque ita ‘quid teneros lacrimis corrumpis ocellos?
Quod matri pater est, hoc tibi’ dixit ‘ero.’ 130
Romule, militibus scisti dare commoda solus:
Haec mihi si dederis commoda, miles ero.
Scilicet ex illo sollemnia more theatra
Nunc quoque formosis insidiosa manent.

Ars Amatoria, liber primus

P. Ovidii Nasonis



Ròmul, tu vas ser el primer en organitzar uns  jocs agitats, (101)
quan vares  facilitar la rapinya sabina als homes víduus.
Aleshores  encara no penjaven tendals en el teatre de marbre,
ni els púlpits encara no havien estat del líquid vermell de safrà;
En aquells temps uns brancatges que s’havien portat del frondós  Palatí, (105)
posats senzillament,  fou  l’escena sense cap art.
La gent estava asseguda a les grades fetes de  gespa,
cobrint sigui com sigui els cabells hirsuts amb el fullatge.
Miren i amb els ulls troben la noia que desigen,
i es remouen en el seu pit silenciós  moltes sensacions. (110)
I mentre – un flautista etrusc oferia el  so rude –
un histrió colpeja tres vegades el terra pla amb el peu,
i enmig de l’aplaudiment – els aplaudiments  llavors eren espontanis –
El rei va donar al poble el  senyal curt del rapte.
De seguida, surten fora delatant el seu  propòsit  amb un crit, (115)
Les mans es posen sobre les verges desitjades!
Tal com els  coloms, esbart  espantadíssim,  fugen de les águiles,
i tal com la jove ovella fuig a l’avistament dels llops:
Així elles es van espantar  dels homes precipitats sense llei;
– A cap  se li a quedar el  color que abans tenia! (120)
Així com la por era només una, la seva parença no ho era:
un grup esquinça els cabells, un altre seu  sense cap propòsit;
unes callaven tristes, altres inútilment cridaven la mare!,
unes fan sentir les seves queixes, ales queden conmocionades, altres romanen quietes i d’altres fugen.
Les noies raptades – presses fèrtils – són emportades, (125)
i la por les va fer encara més maques!
Si alguna es resistia massa i refusava  el seu acompanyant,
el mateix home l’aixecava contra el seu si apassionat
i li deia: ” Per què  fas lletjos els teu ullets tendres amb llàgrimes?
“Allò que per a la teva mare és el teu pare,  ho seré jo per a tu”. (130)
Ròmul, tu vares ser l’únic que vares saber donar recompenses als teus soldats
– i si a mi me’ls dónes, seré soldat!
Des d’aquell moment els teatres  conserven la tradició solemne,
i també ara amaguen erills per a les dones boniques. (134)
Traducció de Toni Moreno
  • Ara hauríeu de comentar la diferència entre el rapte de les sabines de l’Art amatòria d’Ovidi i el que heu llegit a Ab urbe condita I de Tit Livi.
  • També podeu contrastar la traducció i suggerir-ne una de millor.
  • Pel que f a a les obres d’art del muntatge que us hem preparat, què us sembla la pervivència d’aquest episodi mític? Quina obra destacaríeu més segons el vostre gust i per què?
  • Reconeixeu la música? És també un referent clàssic de les sabines? En recordeu algun altre?
  • Per acabar, coneixeu festes o mogudes actuals que siguin pervivència d’aquesta d’època romana? Què n’opineu?

J.Oriol García-Penche i Toni Moreno

2n de batxillerat Llaí

22 thoughts on “El Rapte de les Sabines ovidià

  1. Margalida Capellà Soler

    Uri, Toni, l’enhorabona! Crec que finalment us heu ensortit prou bé amb aquest apunt compartit (i ja sé com n’és de difícil treballar junts!) i tan interessant! Traduir no es fàcil, però crec que a grans trets, Toni, ja te’n desfàs molt bé.
    Felicitats pel muntatge, Uri, ben cuidat i amb música amb referents clàssics.
    A veure què n’opinen els i les aràcnides?

  2. Coty

    * Ara hauríeu de comentar la diferència entre el rapte de les sabines de l’Art amatòria d’Ovidi i el que heu llegit a Ab urbe condita I de Tit Livi.
    Crec que la diferència principal és que Tit Livi explica tota la història del rapte, d’una manera objectiva (dona diferents punts de vista), és una versió històrica i en prosa, mentre que Ovidi dona una opinió personal, subjectiva, escriu en vers i a més explica només el moment del rapte.
    Ovidi explica només aquest moment perquè és el fet pel que es considera el teatre com a lloc d’enamorament, és la causa per la qual en els versos anteriors ens parlava de conèixer noies a les grades del teatre.

    * També podeu contrastar la traducció i suggerir-ne una de millor.
    De la traducció crec que està perfecte, però les úniques frases que més o menys coincideixen de la meva són les primeres i una sola que és quasi bé igual.
    Traducció del Toni: La gent estava asseguda a les grades fetes de gespa.
    La meva: La gent s’asseia a les grades de gespa.

    To be continued…

  3. Laura Galán

    Molt bona la vostra selecció d’obres!
    La traducció no la tinc completa, només fins el vers 120, però estic d’acord amb la del Toni, tot i que he tingut que fer alguns retocs.
    -Pel que fa a les obres d’art del muntatge que us hem preparat, què us sembla la pervivència d’aquest episodi mític? Quina obra destacaríeu més segons el vostre gust i per què?
    La versió que més m’agrada de totes les pintures és la de Pietro da Cortona, trobo els colors molt vius i plena de moviment.
    Continuarà…

  4. Irena

    Hola:D L’obra mostra el rapte de les sabines per part dels fundadors de Roma. Després de la fundació de Roma per Ròmul hi va haver poques dones. Aquest va anar a bucar-ne per formar famílies entre el poble dels sabins, aquests es van negar que les seves dones es casessin amb els romans. Els romans van raptar-les durant un gran festival que Ròmul va organitzar: hi van anar diversos pobles dels voltants, uns d’ells el dels Sabins, i llavors va ser quan les van raptar. Els Romans i el llegendari Titus Taci per recuperar les dones, van declarar la guerra a Roma, tot i així les dones, ja casades i amb fills, no van voler tornar al poble Sabí, així finalment els sabins van deixar de lluitar per elles.

    A diferència del text en vers d’Ovidi, Tit Livi ho fa en prosa. Tots els quadres mostren el moment precís de l’enamorament, per això no canvia l’escena. L’ obra que he escollit és de Giambologna un grup escultòric preciòs fet en marbre i situat a Florència sota els arcs de la Loggia della Signoria i feta en 1582. Pertany al Renaixement ja que té unes certes característiques que la fan ser-ho com ara el tema mitològic, l’equilibri, la bellesa ideal, les anatomies poderoses, pells anacrades, expressió no molt acusada..

    També he trobat un quadre molt interessant fet per Eve Sussman, The of the Sabine Women, 2006 que us sembla?:) valee!:D”

  5. Laura Galán

    Continuo…
    Catalogació de l’obra: El rapte de les Sabines
    Artista: Pietro da Cortona
    Cronologia: 1627-1629
    Dimensions: 280,5 x 426 cm
    Situació: Pinacoteca Capitolina, Roma
    Tècnica: Oli sobre tela
    Estil: Barroc
    La composició està dominada per les línies diagonals dels cossos. El dibuix és molt precís, tot i que predomina el color sobre la línia, sobretot en el paisatge del fons. La llum prové de l’esquerra, per tant, la pintura es va enfosquint com més a la dreta mirem. Pel que fa el tractament de les figures, és molt naturalista, sobretot ho notem pels plecs de la roba. Hi ha un gran moviment,dinamisme i expressivitat, ja que l’escena representa el moment en que les Sabines estan sent raptades.

    La diferència entre “Ab Urbe Condita” i “Ars Amatoria” crec que és bastant clara. L’obra ovidiana podríem dir que és un “manual d’amor”, i el mite del rapte de les Sabines és un exemple que utilitza per informar-nos dels llocs més freqüentats per les dones, en aquest cas la ciutat de Roma, mentre que l’obra de Tit Livi ens explica la història llegendaria de la descendència a Roma, ja que a la ciutat romana no hi havia dones i la seva potència només duraria la vida d’un home. En el primer cas és una qüestió d’ajuda perquè volem trobar a la noia dels nostres ulls, i en el segon cas és una qüestió de descendència.

  6. Margalida Capellà Soler

    Laura, busca una imatge CC de l’obra escollida i enllaça-la en comentari. Així tothom podrà valorar ràpidament la teva explicació.

  7. Margalida Capellà Soler

    Encara no heu endevinat la música? Ni heu enllaçat l’apunt amb referents musicals sabins que tenim publicat a Aracne? A què espereu?

  8. Rebeca Sánchez

    · Ara hauríeu de comentar la diferència entre el rapte de les sabines de l’Art amatòria d’Ovidi i el que heu llegit a Ab urbe condita I de Tit Livi.

    La diferència més gran que podem trobar entre el text sobre el Rapte de les Sabines de Ovidi i el de Tit Livi és que aquest escrigué la seva obra pensant simplement en que fos una obra creada per a informar-se sobre la història de Roma, és a dir, és un llibre historiogràfic, ja que narra especificament el que va passar, sense centra-se en la utilització de la bellesa de la llengua concretament. En canvi Ovidi relata aquest període de la Història de Roma per a introduir-lo en el seu llibre líric sobre l’amor, és a dir, presta més atenció a la manera d’escriure, als recursos literaris, a embellir la poesia que a explicar el que realment va passar ja que el pretén explicar les maneres d’estimar i tot el que ho rodeja amb Ars Amatoria.

    · També podeu contrastar la traducció i suggerir-ne una de millor.

    En el cas de la correcció de la traducció, confio plenament en el Toni, ja que com tots sabem és molt bon traductor i si hi ha un error deu ser petit. Jo, si no recordo malament, tinc traduït fin a la frase 120, així que de la resta no puc parlar.

    · Pel que fa les obres d’art del muntatge que us hem preparat, què us sembla la pervivència d’aquest episodi mític? Quina obra destacaríeu més segons el vostre gust i per què?

    L’obra que destacaria d’el vídeo que ha fet l’Uri és, sens dubte, la de Jacques Louis David perquè, des del meu punt de vista, representa la violència del moment del rapte amb tota la seva totalitat, el perill que senten les dones per les vides dels seus fills i per les seves pròpies, com la dona que fa de personatge central intenta separar els Sabins i els Romans, ja que a ambdós sel’s estima. En un altre comentari introduiré un anàlisis més profund sobre aquesta obra.

    · Reconeixeu la música? És també un referent clàssic de les sabines? En recordeu algun altre?

    Gràcies al teu missatge , Lida, se que la cançó del vídeo és de Paul Clark i s’anomena “The R.ape of Sabine Women”.

    En aquest enllaç http://www.paul-clark.com/pages/music.htm podem trobar moltes altres cançons del CD en el que s’inclou aquesta cançó i algunes relacionades amb el món clàssic.

    · Per acabar, coneixeu festes o mogudes actuals que siguin pervivència d’aquesta d’època romana? Què n’opineu?

    Hi ha un festa típica del interior de Catalunya que s’anomena “La Festa del Os”.
    En aquesta festa els homes es disfressen d’ossos i actuen com tals, baixant de les muntanyes i “raptant” a les dones joves i els hi pinten la cara de negre!
    Una festa singular que seria divertit viure i que em recorda a el Rapte de les Sabines, qui sap si potser està inspirat en el tema que tractem en aquest article.

    Vale!

  9. Alis Komarova

    Hola Toni i Oriol,
    vaig fer la meva traducció, pero sens dubtes la teva es millor i no té res a veure amb la meva.
    Estic completament d’acord amb la Coty
    “Crec que la diferència principal és que Tit Livi explica tota la història del rapte, és una versió històrica i en prosa, mentre que Ovidi dona una opinió personal, escriu en vers i a més explica només el moment del rapte”.

    No crec que hi hagi d’haver millora de la traducció, confio plenament en el Toni com la Rebeca.

    Gracias a la Laura, tenim un anàlisis de l’obra d’art, però falta el enllaç amb l’obra.

    La Rebeca ens deixa l’enllaç amb la música, m’agrada!

    El Rapte de les Sabines es una història una mica extranya, però que avui en dia segueix passant mes o menys, perque el tema principal és la venjança.

    Aqui os deixo un enllaç d’una obra de Francisco Pradilla Ortiz (1848-1921), que s’anomena el rapto de las Sabinas.
    Crec que representa el moment més important “clau” de l’història, bastant bé.

    http://www.ucm.es/cont/descargas/fotocat1175.jpg

    Gracies a tots els que heu comentat aquest article, perque m’ha ajudat molt l’informació que heu deixat!

    Felicitats per la traducció Toni!!!!!!

  10. Ana Rosa

    Ave!
    Bé doncs Ovidi, pel que he llegit, explica el moment del rapte de les Sabines amb opinió personal i més detalladament mentre que Horaci ho explica com un fet històric sense aportar cap opinió, es centra en explicar el fet.
    Personalment destacaria la pintura de Jacques Louis David, perquè ho hem estudiar a història de l’art i m’agrada molt com a artista.

  11. Teresa Devesa i Monclús

    Ana, ves amb compte, Horaci no és l’altre autor que relata l’episodi, sinó tit Livi.

  12. Chaima Anza

    El rapte de les sabines és una historia en la que explica Tit Livi conta que Ròmul, després de fundar Roma, com que hi havia poques dones, va enviar emissaris a les poblacions veïnes per tal de demanar-ne. Altrament la nova ciutat no tenia futur. A tot arreu es burlaren de les ambaixades, per això Romul va planejar una manera “diferent” d’aconseguir-les…..

    Organitzà uns actes festius i convidà els sabins, veïns de Roma. Hi acudiren amb les filles i esposes. Quan tots estaven atents als espectacles, Ròmul va fer un senyal –prèviament acordat amb els seus conciutadans- i els romans irromperen amb violència i s’emportaren les filles dels sabins per a fer-les les seues esposes.
    Tres anys més tard els sabins atacaren els romans per venjar-se de l’ofensa i s’inicià la guerra.

    Durant el temps transcorregut, les dones sabines s’havien adaptat a la vida a Roma i algunes inclús ja tenien fills amb els seus marits. Per això –diu la llegenda- decidiren posar fi a la guerra interposant-se entre els dos exèrcits amb l’argument que no volien quedar ni viudes ni òrfenes ( de pare).

    Malaugradament aquesta obra per explicar havia sortit a l’exàmen però no me’n recordava molt de la historia! Però he tornat a llegir el mite i me’n recordat els petits detalls que no em recordava.

    Les sabines són, per tant, un exemple ben+ clar d’ actitud pacifista.
    Des d’aleshores els romans i els sabins es fusionaren i durant un temps compartiren el govern del territori Ròmul

  13. Uxue Avilés

    Salve!!

    La diferència que podem trobar entre el text sobre el Rapte de les Sabines d’Ovidi i el de Tit Livi és que aquest va escriure la seva obra pensant en que fos una obra creada per a saber i informar-se més sobre la història de Roma, per això podem dir que és un llibre historiogràfic, ja que ens explica concretament el que va succeir i no te gaire en compte com ha fet la narració. En canvi, Ovidi explica aquest període de la Història de Roma per a posar-lo en el seu llibre sobre l’amor, és a dir, dóna més atenció a la manera d’escriure, a les figures literàries, a embellir la poesia que a explicar el que realment va passar ja que el pretén explicar les maneres d’estimar.

    L’obra que destacaria del vídeo és la de Jacques Louis David perquè crec que representa la violència del moment del rapte, el perill que senten les dones per les vides del fills i per les pròpies, la dona que fa de personatge principal i més important ja que el que intenta és separar els Sabins i els Romans, ja que s’estima als dos.

    Justament acabo de comentar un article relacionat amb el rapte de les sabines i per tant puc dir que és de Paul Clark i s’anomena “The Rape of Sabine Women”.
    ( http://blocs.xtec.cat/lempremtadorfeu/2011/03/14/the-rape-of-the-sabine-women-de-paul-clark/comment-page-1/#comment-1088 )

    La veritat és que no conec cap festa d’aquestes. Però penso que fer-ne no estaria malament perquè d’aquesta manera podriem recordar moltes de les coses que els romans ens han deixat.

    Pel que fa la traducció he intentat fer-ne el començament però m’ha costat i tot i axií no està correcte del tot:
    Ròmul, tu va ser el primer en organitzar uns moguts jocs quan va facilitar el rapte de sabines als homes viduus.
    Encara no penjaven cortines en el teatre de marbre,
    ni els púlpits encara no eren del vermell líquid de safrà;

    Vale!

  14. Iván Zapico Fernández

    Salve!

    Jo crec que com a diferència principal trobem que en Ars Amatoria trobem com Ovidi narra el mite explicant l’amor i la part de les violacions i la part més “amorosa”. En canvi, trobem com en”Ab urbe condita” hi ha una explicació més històrica i una mica més fiable.

    A mi m’agrada el de Niccolo poussin , crec que mostra molt bé el mite i podem trobar que el mite va perdurar i perdura.

    Jo també he comentat el vídeo del rapte de les sabines a l’emprenta d’orfeu i allí trobareu el meu comentari.

    Vale!

  15. Pingback: El rapte de les sabines i Giambologna | Aracne fila i fila

  16. Pingback: El rapte de les sabines i Giambologna | Aracne fila i fila

  17. alarioxtecblocs

    Avete omnes!
    No veig molta diferència entre el que es diu a “Ab urbe condita” i a l'”Ars amandi” pel que fa al rapte més enllà del fet que Ovidi dona més detalls del lloc on es celebraven les competicions esportives.
    La veritat, no m’esperava que hi haguessin tantes obres d’art que parlessin d’aquest fet més enllà de les més conegudes i típiques, com la de Jacques-Louis David o la de Giambologna, però suposo que el fet de ser un episodi diferent i curiós dins de la història de Roma fa que molts artistes hagin posat el seu talent en reflectir-la sobre tela, marbre o paper. Em quedo amb la de David, ja que és una d eles que em transmet millor el dramatisme de l’escena.
    Pel que fa a la música, que no m’acaba de fer el pes si la relacionem amb el món romà, no la sé reconèixer, més que res perquè aquest gènere musical no m’agrada gaire…
    Hi ha festes que són herència dels romans, com per exemple el Nadal (festivitat cristiana que va substituir les saturnals, que es celebraven durant aquestes dates i que consistien en l’intercanvi de regals i en la festa amb la família i amics, a més de celebrar el naixement del Sol invicte, que els cristians van canviarper Jesús). Adaptar les festivitats paganes al cristianisme va ser un dels recursos que van utilitzar per eliminar-les, i és per això que algunes de les celebracions que fem les devem als romans.

  18. Roser

    Salue!
    Crec que la principal diferència que es troba en la narració del mite de les sabines per part d’Ovidi i Tit Livi es basa en el punt d’observació, doncs mentre Tit Livi tracta el mite (i en general tot el llibre) d’una manera molt objectiva intentant explicar només els fets, pel contrari Ovidi constanment dóna la seva opinió(de fet el llibre per si mateix ja és una opinió seva)

  19. barroso.rebeca

    Salve!!

    Una diferència destacable que trobem en el “Rapte de les Sabines” seria que Ovidi dóna la seva opinió en tot moment i aconsella, en canvi Tit Livi ho explica tot d’una manera més objectiva, és a dir, ens diu els fets tal com són sense donar la seva opinió.

  20. Alina Roman

    Salve!

    La principal diferència és que Tit Livi explica tota la història del rapte, d’una manera objectiva (dona diferents punts de vista), és una versió històrica i en prosa, mentre que Ovidi dona una opinió personal, subjectiva, escriu en vers i a més explica només el moment del rapte.
    Ovidi explica només aquest moment perquè és el fet pel que es considera el teatre com a lloc d’enamorament, és la causa per la qual en els versos anteriors ens parlava de conèixer noies a les grades del teatre.

  21. Xènia Sánchez Hernández

    Salve!
    Tit Livi explica tota la història del rapte d’una manera objectiva amb diferents punts de vista. És una versió més històrica i en prosa, mentre que a l’obra d’Ovidi dóna una opinió personal, molt subjectiva i només parla del moment del rapte.
    vale!

  22. gimenez.judit

    La principal diferencia que trobo entre la narració del rapte a l’Ab Urbe Condita i l’Ars Amatoria és que cadascun esta enfocat a un aspecte diferent. L’ab urbe condita preten narrar els fets de la ciutat de Roma mentre que l’Ars Amatoria son més aviat consells per seduir i el rapte apareix com a exemple. A classe d’historia de l’art vam tractar l’escultura El rapte de les sabines de Giambologna que es troba a Florencia i és concretament l’última obra que apareix al video. Trobo que és una escultura molt maca i que a diferencia que a les altres obres representa el fet del rapte de les sabines amb molt pocs personatges, mentre que les altres obres tenen un munt de personatges.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *