Category Archives: Grec 2n

La música a l’Antiga Grècia

Aquest és el meu primer article a Aracne i, com que m’agrada la música i la història de la música, he decidit ajuntar música, història i el grec. Des del punt de vista del l’antiga Grècia, la música no l’entenien com ho fem avui en dia. Els grecs veien la música com una forma de relació entre sons i la relacionaven estretament amb les matemàtiques. A part de escoltar-la, “calculaven” la música.

Quan ells parlaven de música, la gent la veia i l’ajuntava amb els conceptes ball i poesia.

La paraula música deriva de vàries paraules. De la paraula “Μουσική” i la paraula “Τεκνή”. A l’antiga Grècia, consideraven que la música era l’art sagrat de les muses, que eren qui inspiraven els homes per composar la música (per això, els músics eren considerats com a intermediaris entre les muses i els homes). La música també creien que tenien poders curatius i purificadors, per això els músics eren considerats bastant importants en la societat.

El problema és que en l’actualitat no tenim quasi cap mostra de música d’aquells temps per múltiples raons. Una, quasi la més important i la més clara, és que les peces no s’han conservat a causa de que són molt antigues. Un altre factor a tenir en compte és que en l’antiga Grècia, el sistema de perpetuació i escriptura de la música no és el mateix que tenim en l’actualitat. Passa el mateix que els jeroglífics egipcis. Fins que no es va descobrir la Pedra Rosseta, no es van poder comprendre els jeroglífics. Tot i així, ens han arribat en els nostres temps tres grans textos musicals que ens donen unes petites pautes de com sonava la música que feien, descobert l’ any 1850: dos himnes Dèlfics (138 a.C.) i l’epitafi de Seikilos (II a.C.), sumen menys de dos minuts de música totes juntes.

Tot i així, sabem en l’actualitat que la música era bastant present en la vida dels grecs. Ho sabem a causa de que en múltiples pintures i ceràmiques hi ha escenes on es veuen persones fent música. En ceràmiques on apareix Apol·lo, obres literàries, com la Ilíada o l’Odissea, on Ulisses canta amb un cor per calmar els déus i poder navegar. Els grecs, en el cas de l’aparició de obres que hi aparegui música, són els primers. La música estava present en tota mena d’esdeveniments com banquets, casaments, sacrificis… en tenim constància gràcies a actes escrits on  es pot llegir que hi havia presència musical.

Ceràmica en la que apareix Apol·lo tocant la seva lira.

Si voleu escoltar una mica de música de l’antiga Grècia, aquí podeu escoltar-ne una mica. És una part d’un dels dos himnes Dèlfics.

Aquí deixo una parell de enllaços d’ articles sobre temes musicals molt interessants que m’han inspirat per fer aquest article: Celebrem Santa Cecília amb la música de l’antiga Grècia i Com en temps de Carixena.

Eric Andreu Carvajal 1r batx. grec

Referències clàssiques a l’art contemporani: Banksy

banksy 1

Cada vegada més, els artistes, amb els temps que corren, han de recórrer a projectes més i més provocadors per a que el seu art es doni a conèixer i sigui reconegut. I quin exemple millor que l’artista que em porta a escriure aquestes línies: Banksy. I direu, qui és? De fet, ningú no ho sap, ja que aquest és el sobrenom d’un artista anglès que estampa les parets de la ciutat de Londres (i de cada vegada més ciutats) amb les seves pintures. Utilitza una de els tècniques més desprestigiades de l’art de la pintura, el graffiti (amb una tècnica anomenada stencil), per a que tothom que passegi pels carrers anglesos pugui veure escenes tals com aquestes:

banksy2 BANKSY3

Bansky es caracteritza per plasmar, amb les seves obres, crítiques socials, polítiques i morals, mostrant imatges de les ètnies entre les que vivim i que potser formem part. Davant la seva identitat oculta, Tristán Marco, artista que s’expressa de manera similar a Bansky però sense ocultar-ne la seva identitat, afirma que “va néixer el 1974 i va créixer a Bristol, Anglaterra. Fill d’un tècnic de fotocopiadores, es va entrenar com a carnisser i es va veure implicat en el graffiti durant el boom de l’aerosol a Bristol a finals dels anys 80.” Des dels seus inicis, ha publicat llibres i ha presentat exposicions, sempre sota altres pseudònims. Existeixen instantànies de càmeres ocultes de la seva figura, però mai de la seva cara, ja que actua i presenta el seu art sempre sota la protecció de la nit. Però per què s’amaga? Potser per què el seu art és massa rebel per a la societat d’avui en dia, i poca gent acceptaria el fons de les seves idees? El seu art, ple de destrosses cap a la comunitat segons les autoritats, expressa rebel·lió però tot i així mai no deixa de banda l’art pur, harmoniós i estètic. Bansky, com tot artista, és inspirat per l’art que varen crear a l’antiga Grècia i Roma i ens ha deixat molts exemples d’aquestes obres en les seves exposicions:

b6

b7

Quines obres de l’art clàssic rememora el pintoresc artista amb aquestes obres?

Tot i que utilitzi art clàssic per a crear el seu propi, no deixa de ser original per tant ¿a qui no li agradaria caminar pel carrer que cada dia transitem i trobar-se una espectacular crítica contra el que possiblement nosaltres fem? Banksy, tot haver estat perseguit per la llei en diferents ocasions, és considerat un gran geni de l’art contemporani.

Qui podria dir artistes similars, que utilitzin el seu mateix estil de pintura? I altres artistes també perseguits per la llei?

L’art que fa l’artista que avui tractem em recorda a un fet semblant que va passar amb l’estàtua del déu Pan, a l’església  Santo Spirito, a Sassia, però en aquest cas la protesta era per part dels espectadors, no de l’artista…

Aquí us deixo, com a curiositat, un dels tants openings que es realitzen per la sèrie The Simpsons, però aquest cop ideat i creat per en Banksy, junt amb l’equip de la famosa sèrie. Què opineu? Com el definiríeu?

Quin aspecte critica Banksy que podríem trobar a la societat clàssica?

Rebeca Sánchez
2on de Batxillerat de Grec i Llatí

Numerals i etimologies: θ’ ι’ γωνία

Com no podia ser d’altra manera, els alumnes de Grec i Llatí també havíem de participar en la Setmana de la ciència.
Pel que fa a la meva tasca, jo m’encarrego dels nombres θ’ i ι’, que equivalen al 9 i 10. A més de numerals, també treballaré amb la paraula γωνία. Això ens servirà per la recerca de paraules de caràcter científic que continguin aquests ètims.

XIFRA CARDINAL LLATÍ CARDINAL ÈTIM ORDINAL LLATÍ ORDINAL ÈTIM
θ’ ἐννέα ennea- ἒνατος, -η, -ον no ha deixat ètim
ι’ δέκα deca- δέκατος, -η, ον no ha deixat ètim

Enunciat Traducció Ètim
γωνία, -ας (ἠ) αngle -gon

Jéssica Llavero

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

La restitució dels marbres del Partenó

Des  que es va construir el nou museu de l’ Acròpolis a Atenes, s’ha iniciat de nou una discussió pel retorn dels marbres del Partenó, que un dia, l’embaixador britànic Lord Elgin i altres, procedents d’altres països, van endur-se amb l’argument de que a Grècia no hi havia espai suficient ni les condicions necessàries per a que es poguessin conservar en bon estat.

Com es natural, essent part del seu patrimoni, els grecs ho reclamen. S’han fet diverses intervencions  per donar suport als grecs, com per exemple aquesta campanya online que apareix en un apunt d’Aracne.

Jo opino que, ja que formen part d’un dels monuments arquitectònics més importants, per no dir el que més, de l’art grec, tenen tot el dret a demanar-los. A més, té un valor molt emocional pels atenesos, i no trobo bé que altres països en treguin benefici. Però tot i així, se’ls ha d’agrair tot aquest temps que els han conservat, perquè potser si no fos per ells, ara mateix no en podríem parlar-ne.

El British Museum, principalment, a diferència d’altres com el Vaticà, és el que es nega a retornar-los, i s’argumenta dient que la civilització grega té una gran importància en les arrels de les cultures europees i que mereix formar part de l’exposició dels museus més notables. Què n’opineu vosaltres?  Han o no de tornar els marbres al seu lloc d’origen? Quan han de tornar?

En aquest vídeo, apareixen tots els marbres i tresors que van ser expoliats del Partenó, i que ara es troben al British Museum de Londres:

Us els imagineu en color?

Laura Galán

2n de Batxillerat

Els referents clàssics a la publicitat

Avui dia, tot i que no ens ho sembli, el món de la publicitat està impregnat de símbols i referents provinents de la cultura grecorromana. Si no us ho creieu, podeu comprovar-ho en un dels Google Maps de referents clàssics als establiments, que estem portant a terme entre tots, i també us deixo amb aquestes dues grans marques que ens parlen sobre els nostres avantpassats als seus anuncis.

El primer me’l vaig trobar fa un mes a un bar, i es tracta d’una llauna de Coca-Cola, mireu. Interessant, oi? He vist d’altres amb imatges de la Casa Batlló per exemple. Quin significat creieu que té?

Un altre anunci el vaig veure just abans de la meva exposició del Treball de Recerca i, tot i que no té un referent molt explícit, sí que el vaig relacionar amb aquesta importància, actualment en decadència, que li donaven els antics al nom. És una propaganda de Jeep que parla sobre la importància i el prestigi que pot comportar tenir un nom.

“Siente orgullo de tu nombre.

Porque tu nombre es lo que te define.

Porque tu nombre te hace ser quien eres,

Te hace ser único,

Y nadie puede quitártelo.

No hay nadie cómo tú.

Al igual que no hay nadie como nosotros.”


Què en penseu de tot plegat? Col·laboreu afegint més imatges  a Photobucket, a l’àlbum d’El Grec i la publicitat i afegiu-les a l’Slideshow!

Coty Ledesma,

Grec i Llatí de 2n Batxillerat.

Numerals i etimologies: “I”, “II” i “latus”

L’etimologia de la paraula ciència ja ve del llatí scire, que vol dir saber. Per tant, la paraula ciència vindria a dir coneixement.

El llatí va ser llengua internacional, i va sobreviure en els escriptors científics fins entrat el segle XVII. Per exemple, el famós Newton, va escriure alguns textos en llatí. El grec també hi té un paper molt important: l’origen de les matemàtiques es troba a Grècia.

Els primers brots de física i química estan registrats en termes grecs i llatins, i durant molt segles els científics i matemàtics van servir aquest vocabulari inicial. Per tant, les persones amb coneixement, que van ser els primers en endintrar-se en el camp de la ciència, eren llatins i grecs.

El substantiu latus, lateris és de la tercera declinació, i s’ha conservat el tema inavariable later-. D’aquí en surt el mot lateral, utilitzat dins de la geometria, i el sufix -làter per compondre paraules. Trobem en la paraula castellana lado més semblances que no pas amb la catalana costat.

El latus rectum és una paràbola que s’utilitza, dins de les matemàtiques, en totes les seccions còniques, i es tracta d’una corda paral·lela a la directriu que passa per un focus.

[Latus rectum. Fotografía: www.disfrutalasmatematicas.com]

Les xifres romanes són de notació additiva, ja que cada xifra té un valor fixe. Encara ara les fem servir, per exemple quan parlem de segles dins la història, i alguns rellotges mantenen la numeració dels romans. (El famós Big Ben de Londres, per exemple)


[Big Ben, Londres. Fotografía: www.travel.roro44.com]

La xifra I és el nostre número 1. L’ètim provinent del cardinal, uni-, vol dir “un de sol”, i l’ètim provinent de l’ordinal prim(i)-, “el primer”. En el cas de la xifra II. que és el número 2, l’ètim provinent del cardinal, duo-, vol dir dos o parella, i l’ètim provinent de l’ordinal secund-, “el segon”.

Enunciat Forma prefixada LLATÍ Traducció

latus, lateris

3ª imparisil·làbica, gènere neutre

later(o)-, -làter Costat, flanc, banda (figura)
XIFRA CARDINAL LLATÍ CARDINAL ÈTIM ORDINAL LLATÍ ORDINAL ÈTIM

I

unus, -a, -um un-, uni- primus, -a, -um prim(i)-, primo-

II

duo, duae, duo duo- secundus, -a, -um secund

Diapositives “unus”, “secundus” i “latus”

numerals01numerals02numerals03numerals04numerals05

Sara Cañizares

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Lliçons d’etimologia a “Mi gran boda griega”

L’altre dia en Carlos Rocamora de segon de batxillerat va veure Mi gran boda griega (My Big Fat Greek Wedding) de Joel Zwick (2002) i va pensar en les nostres classes de grec i, segons el grec d’aquesta pel·lícula tot el món és hel·lènic. Mireu si no us ho creieu i fixeu-vos, entre d’altres, en les etimologies i amb l’aspecte de la seva casa:

Per cert, què n’opineu de tot plegat?

Numerals i etimologies: hendeca-, dodeca-, -edre

Els numerals que m’han tocat per la setmana de la ciència són el ια’(11), ιβ’ (12) i el substantiu ἕδρα.

Els ètims dels numerals cardinals són molt utilitzats com a prefixos, en canvi el substantiu ha evolucionat en un ètim que s’utilitza com a sufix.

XIFRA CARDINAL GREC ÈTIM ORDINAL GREC ÈTIM
ια’ ἕνδεκα hendeca- ἑνδέκατοs, -η, -ον
ιβ’ δώδεκα dodeca- δωδέκατοs, -η, -ον
SUBSTANTIU CLASSIFICACIÓ ÈTIM
ἕδρα 1a declinació femenina -edre (cara, base)

Entre les imatges, podem observar que n’hi ha algunes que estan compostes per dos ètims. Quines són i quin són aquests ètims?

Andrea Martínez Serrano

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Júpiter i Cal·listo

Cada setmana a classe de llatí hem d’explicar un mite de Narracions de mites clàssics i després de posar-lo en comú, resolem els exercicis proposats a la guia de lectura, fem la feina manada en els blocs o en el Moodle per la Margalida. Quan va tocar fa un parell de setmanes resoldre l’enigma i fer després una recreació actualitzada a Ecce pictura VI, jo no vaig poder de cap de les maneres escriure res. En compensació, he fet per a tots vosaltres aquest muntatge i així els companys que no tingueu capacitat d’imaginar-vos històries, almenys podreu comentar aquí. Espero que us agradi.

Stefanny Restrepo

Llatí 1r batxillerat