Numerals i etimologies: “I”, “II” i “latus”

L’etimologia de la paraula ciència ja ve del llatí scire, que vol dir saber. Per tant, la paraula ciència vindria a dir coneixement.

El llatí va ser llengua internacional, i va sobreviure en els escriptors científics fins entrat el segle XVII. Per exemple, el famós Newton, va escriure alguns textos en llatí. El grec també hi té un paper molt important: l’origen de les matemàtiques es troba a Grècia.

Els primers brots de física i química estan registrats en termes grecs i llatins, i durant molt segles els científics i matemàtics van servir aquest vocabulari inicial. Per tant, les persones amb coneixement, que van ser els primers en endintrar-se en el camp de la ciència, eren llatins i grecs.

El substantiu latus, lateris és de la tercera declinació, i s’ha conservat el tema inavariable later-. D’aquí en surt el mot lateral, utilitzat dins de la geometria, i el sufix -làter per compondre paraules. Trobem en la paraula castellana lado més semblances que no pas amb la catalana costat.

El latus rectum és una paràbola que s’utilitza, dins de les matemàtiques, en totes les seccions còniques, i es tracta d’una corda paral·lela a la directriu que passa per un focus.

[Latus rectum. Fotografía: www.disfrutalasmatematicas.com]

Les xifres romanes són de notació additiva, ja que cada xifra té un valor fixe. Encara ara les fem servir, per exemple quan parlem de segles dins la història, i alguns rellotges mantenen la numeració dels romans. (El famós Big Ben de Londres, per exemple)


[Big Ben, Londres. Fotografía: www.travel.roro44.com]

La xifra I és el nostre número 1. L’ètim provinent del cardinal, uni-, vol dir “un de sol”, i l’ètim provinent de l’ordinal prim(i)-, “el primer”. En el cas de la xifra II. que és el número 2, l’ètim provinent del cardinal, duo-, vol dir dos o parella, i l’ètim provinent de l’ordinal secund-, “el segon”.

Enunciat Forma prefixada LLATÍ Traducció

latus, lateris

3ª imparisil·làbica, gènere neutre

later(o)-, -làter Costat, flanc, banda (figura)
XIFRA CARDINAL LLATÍ CARDINAL ÈTIM ORDINAL LLATÍ ORDINAL ÈTIM

I

unus, -a, -um un-, uni- primus, -a, -um prim(i)-, primo-

II

duo, duae, duo duo- secundus, -a, -um secund

Diapositives “unus”, “secundus” i “latus”

numerals01numerals02numerals03numerals04numerals05

Sara Cañizares

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

6 thoughts on “Numerals i etimologies: “I”, “II” i “latus”

  1. Carla A.

    És curiós que “duo-” es conservi sencer en llatí, però que δύο hagi evolucionat a l’ètim “di-“. Tot i això, bon article Sara! has situat molt bé al lector, des de l’origen de la paraula ciència fins al punt a tractar, repassant els aspectes més importants del contacte entre la llengua llatina i el món científic!

    paraules amb aquests ètims? mmm… uníson

  2. Ana Rosa

    Ave!
    Sara em sembla molt bé que hagis afegit l’etimologia de la paraula ciéncia i altres aspectes.
    Són ètims que s’utilitzen molt i a més són interessants.

  3. marona

    Ave!
    Molt bé Sara, mai m’hi havia parat a pensar, al igual que en tots els altres ètims.
    Un altre exemple podria ser unilateral, universal, uniforme.

    Vale!

  4. Margalida Capellà Soler

    Sara, moltíssimes gràcies per continuar mantenint la teva entrada al bloc i tornar a refer el muntatge fotogràfic que havia desaparegut. Això demostra la teva gran estima envers Aracne fila i fila i envers la Teresa. Espero i desitjo que els teus estudis superiors et vagin molt bé i que ens continuïs visitant i ajudant. Una forta abraçada!

  5. Saraa. Post author

    Oh, tot el contrari, un paler. 🙂 Sembla que fos ahir quan vaig fer aquest article… El temps vola! I és clar que hi ha estima, jo vaig veure créixer l’Aracne al costat d’una gran professora. 😀 Una abraçada!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *