Category Archives: General

Un matí ben clàssic al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat

2 Replies

Els alumnes de 2n de Batxillerat de Llatí i literatura universal de l’IPM juntament amb alguns alumnes de 4t de l’ESO vam tenir la sort de poder veure dues obres de teatre grecollatí al Teatre joventut de l’Hospitalet de Llobregat. Allà vam poder veure dues obres de teatre, Hipsípila del grup de teatre komos, i El soldat fanfarró del grup de teatre Ela-Ela Teatre.  

A continuació us deixo un vídeo de la sortida amb fragments de les dues obres i amb entrevistes a alguns dels actors d’Ela Ela Teatre i a la seva directora Carme LLitjós:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=DxzeoMg_BC8[/youtube]

Lourdes Caparrós 2n batx Llatí

Journée de Théatre Mythologique en Français

15 Replies

Jeudi 24 Avril nous sommes allés à l’Institut Français de Barcelone pour jouer notre pièce, Antigone. On s’est presenté à un concours de théâtre dans le catégorie mythologique. La pièce que nous avons représentée est une adaptation de l’historie d’Antigone, de Jean Anouilh. On en a fait trois actes. Dans le premier acte, il y a la présentation des personnages qui sont: Antigone, fille d’Oedipe; Créon, le roi de Tèbes; Hémon, le fiancé d’Antigone et le fils de Créon; Ismène, la soeur d’Antigone et Eurydice, la reine. Comme dans toutes les pièces classiques il y avait un choeur et des narratrices.

Est-ce que vous pouvez nous ranconter l’histoire d’Antigone? Les actes 2 et 3 nous en parlaient mais c’est à vous de l’expliquer par vos commentaires.

Dans notre Antigone, nous avons fait un raprochement entre cette histoire et celle des personnes qui veulent traverser la Méditerraine pour arriver en Europe.

Pour finir, vous dire que nous avons gagné le concours! Et nous partirons à une rencontre de théâtre mythologique à Cap d’Ail. On vous recontera a la suite 🙂

Et à tous ceux qui nous ont vu, est-ce que vous avez aimé ? Faites nous des critiques.

A continuació us deixem un recull de les obres que es van representar durant el matí del passat 24 d’Abril a l’Institut Français de Barcelona!

– Lisístrata (Lysistrata): Protagonitzada per una dona que vol aconseguir la pau entre Atenes i Esparta, va ser representada pels alumnes de Batxibac de l’Institut Montserrat, i dirigida per Magali Frappant.

– Orfeu (Orphée): Història protagonitzada per Eurídice i Orfeu. Eurídice mor, i és tanta la pena d’Orfeu, que Hades li permet anar a l’infern amb la condició que quan torni, no giri el cap per mirar-la o es quedarà per sempre a l’inframón. Representada pels alumnes de l’Institut Sentmenat, i dirigida per Nina Sánchez.

– El fil d’Ariadna (Le fil d’Ariane): Obra protagonitzada per Teseu i Ariadna. Els pares d’Ariadna, reis de Creta, havien declarat la guerra a Atenes i aquests, per  aconseguir la pau, donen cada any set tributs per al minotaure del laberint de Creta. Un any Teseu, príncep d’Atenes, s’ofereix voluntari com a tribut, però Ariadna se n’enamora a primera vista i l’ajudarà a sortir viu del laberint. Representada per l’Institut el Calamot, i dirigida per Sandra Pla.

– Antígona (Antigone): (mireu-vos la introducció en francès)

– La caixa de Pandora (La boîte de Pandore): Protagonitzada per Pandora, a qui els déus fan encarregada de guardar una caixa que, si s’atreveix a obrir, no se sap el que provocarà. Representat per l’Institut Frederic Martí Carreres i dirigida per Jaume Fernàndez.

– La bella i la bèstia (La belle et la bête): Protagonitzada per una noia i una bèstia que resultarà ser un príncep ideal. Representada per l’Institut Gabriel Ferrater i dirigida per Antoni-Daniel Prats.

Aquí us deixem un fotomuntatge de la Journée de Théatre Mythologique en Français!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=0-CyzbSRPJ8&feature[/youtube]

(Fotomuntatge: Núria Valls)

Anna Ferrón, Mónica Martínez i Andrea Muñoz

1r batxillerat

Ave, dimoni!

21 Replies

Saluete aràcnides i àracnids!

Com cada any durant el més de maig, als badalonins i badalonines ens arriben les festes majors, unes festes que mantenen el caràcter tradicional però amb un element propi de la ciutat: la Cremada del Dimoni. Trabucaires, música simfònica, diables que escupen foc, timbalers, gegants, batucades, castellers tocant el cel amb la mà…, vesteixen els carrers de festa i alegria per homenatjar el nostre copatró, Sant Anastasi.

 Cartell Festes de Maig, Badalona 2014 (Ajuntament de Badalona)

Abans de centrar-me en el tema principal de l’article, el dimoni, m’agradaria fer-vos cinc cèntims sobre l’origen de les Festes de Maig de Baetulo o festes de Sant Anastasi, que havien estat tradicionalment de caràcter religiós. Amb els anys però, això va anar canviant i passada la Segona Guerra Civil, la Confraria de Sant Anastasi va decidir crear un nou acte perquè la ciutat tingués la seva propia festa. Així doncs, van anar per feina i van revisar tot tipus de documents i llibres fins a trobar, en una obra del Baró de Maldà, Calaix de Sastre, l’entrellat per a crear la tradició. Aquest llibre, contava com uns pescadors, l’any 1785, cremaren un figurón a la platja de Badalona i, a partir d’aquests fets, els membres de la Confraria de Sant Anastasi idearen, l’any 1940, un dimoni que esdevingué símbol de Badalona fins als nostres dies.

El primer dimoni que van veure cremar els badalonins, com a acte de cloenda de la passada del sant, va ser el de l’11 de maig de 1940 a l’explanada de les excavacions, que és l’actual plaça de l’Assemblea de Catalunya i va finalitzar amb un espectacle pirotècnic. Amb els anys i l’experència s’anaren millorant molts aspectes de l’acte: la localització, el dia, els dissenys…

En els nostres dies, el dimoni es crema a la platja, ja que la descoberta de les termes romanes de Baetulo i la construcció del Museu de Badalona van obligar a canviar l’emplaçament.

Aquest any el dimoni és molt especial, sobretot per aquells que som uns grans amants de la cultura clàssica. Es tracta d’un soldat o gladiador romà, i tot i que al llarg dels anys la temàtica ha intentat tractar temes de l’actualitat com ara l’economia, el canvi climàtic, esdeveniments socials…, sembla que aquest any han volgut rememorar els orígens de la nostra ciutat, Baetulo. Per fi han explotat un dels records històrics més importants que tenim, perquè com molts sabeu, Baetulo va ser la ciutat que fundaren els romans l’any 100 aC i que aquesta destaca per la seva excepcionalitat, ja que és una de les poques ciutats habitades de Catalunya que conserva unes restes tan ben mantingudes. Així doncs, si teniu oportunitat, us convido a fer una visita pel Jardí de Quint Licini, les termes, el Decumanus, la Casa dels Dofins i el conducte d’aigües.

A continuació, us presento un vídeo on apareixen alguns dels dimonis més representatius de la ciutat de Badalona.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=9g6-skfgAEA[/youtube]

I ja per posar punt i final al meu article, vull acabar explicant que des de fa setze edicions, el dimoni és dissenyat pel guanyador del concurs “Crema’l tu” en què els participants han de dissenyar el model  i, si aquest és escollit pel jurat, es converteix en el que es cremarà el dia 10 de maig a les 22h de la nit. Des de Badalona, us convido a veure com el soldat romà és derrotat per les flames del foc. A més, gaudireu d’un munt d’activitats, com ara concerts, espectacles pirotècnics, danses… Us enllaço el programa de les festes perquè us animeu a acostar-vos-hi.

I unes preguntes perquè acabeu de conèixer  de ben a prop la meva civitas:

  • Quin any vàrem tenir una diablessa a la ciutat? Quins dos artistes s’encarregaren del disseny del dimoni durant molts anys? Què em podeu dir d’ells?
  • Qui ha dissenyat el dimoni d’aquest any 2014?
  • Quin dia es podrà visitar visitar gratuïtament l’espai de les Termes, el Decumanus, el Jardí de Quint Licini i la Casa dels Dofins durant la nit? Quines activitats s’hi realitzaran?

Salut i bones festes Majors!

MARINA SALAS ZAMORA, Institut Isaac Albéniz (Badalona)

Tarraco ens fa reviure els clàssics

12 Replies

Ja fa prop d’un mes, els alumnes de llatí de 4t ESO i de Batxillerat acudiren a Tarragona per veure una comèdia romana anomenada El Soldat Fanfarró de Plaute i una tragèdia grega anomenada Les Coèfores d’Èsquil. Entre obra i obra, vam visitar la muralla que envolta Tarragona, vam veure la maqueta de Tàrraco i abans vam passejar per l’aqüeducte i la pedrea del Mèdol.

Us deixo amb un tast del dia que vam passar:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ghPG9SXuRhk[/youtube]

Guillem Tur i alumnes de Llatí de 4t

Alejandra Pizarnik, la Diana de la poesia

1 Reply

És ben sabut que l’ambiciosa (i en certs aspectes, elitista) literatura modernista, es troba constantment en una recerca interminable de la bellesa en les seves obres. I de vegades no hi ha major bellesa que les referències mitològiques a éssers fantàstics i meravellosos, o sinó, déus bondadosos, mentiders, clars i foscos.
En un context literari tan atent amb l’estètica, trobem la naturalesa simbòlica i amb algunes pinzellades avantguardistes de la magna poesia d’Alejandra Pizarnik (Avellaneda, Argentina), 29 d’abril de 1936 – ibídem, 25 de setembre de 1972).
El turment, l’existencialisme i la depressió que va sentir Alejandra durant la seva vida sencera (a la qual va posar fi ella mateixa amb una sobredosi, deixant en la literatura llatinoamericana un llegat irreemplaçable), poden ser fàcilment simbolitzats en la literatura amb referències a déus, ja que sense anar més lluny, la religió clàssica està plena de mites que ens adoctrinen en els aspectes més humans de les persones (irònicament no protagonitzades per “humans”, sinó deïtats).
En marxar, Alejandra ens va deixar una gran quantitat de col·leccions de poemes que avui podem gaudir; destaco en aquest apunt “L’arbre de Diana”, un recull d’obres neosurrealistes que va marcar un abans i un després pels artistes avantguardistes argentins.


“L’arbre de Diana” abasta amb el seu títol una actitud de caçadora, angoixant i fins i tot salvatge; referència a la deessa romana de la caça i la lluna (un símbol comú en la seva obra). Diverses anàlisis (inclòs, humilment, la meva, recalquen la possibilitat que amb aquest títol Alejandra estigui donant-li un sobrenom al seu Jo poètic; una caçadora … D’ella mateixa, caçant en la seva pròpia ment. Jutjant per la naturalesa infamant dels poemes d’aquesta col·lecció, en què demostra un característic odi al seu propi ésser, Pizarnik destaca una necessitat gairebé asfixiant d’estabilitat.
Pizarnik explora amb el seu arc i les seves fletxes (el seu talent i l’ampli vocabulari espanyol) la terra més inexplorada per a ella: els seus propis pensaments.
Deixo annex a aquest apunt un fragment de l’obra anomenada com el títol de la col·lecció, amb un link per a la versió sencera d’aquesta, ja que és massa llarga per posar-la aquí. Prepareu el vostre arc i caceu en el poema les vostres pròpies anàlisis subjectives de la relació entre les seves paraules i el mite de Diana, molt més notable del que sembla en un principi:

1

He dado el salto de mí al alba.
He dejado mi cuerpo junto a la luz
y he cantado la tristeza de lo que nace.

2

Éstas son las versiones que nos propone:
un agujero, una pared que tiembla…

3

sólo la sed
el silencio
ningún encuentro

cuídate de mí amor mío
cuídate de la silenciosa en el desierto
de la viajera con el vaso vacío
y de la sombra de su sombra

4

Ahora bien:
Quién dejará de hundir su mano en busca del
tributo para la pequeña olvidada. El frío pagará.
Pagará el viento. La lluvia pagará. Pagará el
trueno.

a Aurora y Julio Cortázar

5

por un minuto de vida breve
única de ojos abiertos
por un minuto de ver
en el cerebro flores pequeñas
danzando como palabras en la boca de un mudo

Álex Aguilera

1r de Batxillerat Humanístic

Espàrtac d’ Howard Fast

Leave a reply

Espàrtac és el nom d’un gladiador traci que l’Imperi romà va esclavitzar i ell, juntament amb altres esclaus, va fer esclatar una revolta que finalment no va reeixir. També dóna nom a diverses interpretacions cinematogràfiques i televisives, però jo vull parlar sobre la novel·la, considerada de gran valor pels historiadors, que Howard Fast va escriure l’any 1951 amb el nom en llatí “Spartacus”.

Espàrtac d'Howard Fast

Us mostro els aspectes més importants sobre Espàrtac i la novel·la de Fast, com ara el famós personatge i els temes que s’hi tracten, així com el mateix autor, en les següents diapositives:

1.- Creieu que una revolta d’aquestes dimensions podria haver reeixit?

En cas afirmatiu, per què?

En cas negatiu, què creieu que els hagués faltat per a la victòria?

2.-Penseu que les actuals interpretacions del cinema i la televisió són fidels als fets històrics? (vid. La cinta)

Poseu-ne algun exemple que es basi en un fet de la mateixa època.

Jordi Rodríguez

Batxillerat Humanístic

“In noua fert animus mutatas dicere formas corpora.”

24 Replies

Les metamorfosis d’Ovidi és una obra que ha estat molt recreada a tot arreu al llarg de la història; podem trobar obres d’art, musicals, literatura basada en l’obra… En aquest article recopilem les recreacions que han creat els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Albéniz de Badalona, que arran de la lectura del llibre, han fet d’artistes i han deixat anar la seva imaginació per fer la recreació del mite ovidià que més els ha agradat.

El llibre de Narracions de mites clàssics, ha estat la font principal per fer aquest treball; aquest llibre és un recull adaptat de les metamorfosis, agrupades en tres apartats: personatges transformats en animals, en  plantes i en pedres.

Tal com diu la introducció de Narracions de mites clàssics, les Metamorfosis és el poema més important d’Ovidi. Enllestit l’any 7dC,  Ovidi volia que fos immortal i ha esdevingut l’obra mestra de la poesia narrativa universal. Aquesta obra la formen un conjunt de quinze llibres, escrits en hexàmetres, amb unes dues-centes cinquanta llegendes mitològiques que se succeeixen en el temps, sense pausa i per imperatiu literari, des dels orígens del món fins a l’apoteosi i transformació de l’ànima de Juli Cèsar en estel. Segons Ovidi, les Metamorfosis és una obra inacabada. Considerava que el text no estava prou polit, fins el punt que va decidir cremar el manuscrit de l’obra abans de partir cap a l’exili. El poema es va poder publicar a partir de les còpies que els seus amics n’havien conservat.

Ovidi (en un gravat) amb una corona triomfal. [Font: wikimedia]

El nostre treball constava de tres parts:

  1. Els mites: en aquest apartat realitzàvem el qüestionari de les Narracions… assignades a cada grup. A partir d’aquí havíem de triar el mite que més ens inspirés per fer els dos següents punts.
  2. Pervivència: aquesta part del treball era recopilatòria. Un punt d’aquest apartat consistia a cercar articles dels blogs aràcnids i fer un recull comentat de la metamorfosi triada vista de maneres diferents. L’altre punt era més artístic i consistia en fer un recull comentat de manifestacions de tota mena (obres d’art, pel·lícules, cançons…).
    File:Velazquez-las hilanderas.jpg

    “Las hilanderas”, de Velázquez, és un exemple de pervivència del mite d’Aracne. [Font: wikimedia]

  3. Recreació: l’última part del treball depenia molt de la nostra imaginació; havíem de fer reviure el mite triat de la manera que més ens agradés.

L’apartat de pervivència va tenir un pes molt important en la recreació, el recull de diverses recreacions del mite va ser molt útil per fer l’últim punt del treball. Cercant informació detallada del mite s’obtenen diferents punts de vista d’aquest, i arriba la inspiració necessària per saber a quin públic està dirigit la recreació i què es vol fer veure en el mite, per així no equivocar-se a l’hora de recrear-lo: quins ambients són els ideals per gravar en el cas d’un vídeo, ficar-se a la ment d’un déu per fer una entrevista, els colors d’un dibuix per expressar sensacions… El temps emprat i la dedicació d’aquest apartat va tenir premi a la celebració de Sant Jordi del nostre institut, els guanyadors van ser els autors d’una audició radiofònica amb l’entrevista al déu Pan, que podreu escoltar a l’article sobre les creacions radiofòniques.

Les recreacions fetes es poden agrupar en els següents apartats amb els articles fets per altres aràcnids:

  • Audicions radiofòniques: en aquest apartat trobem dues entrevistes radiofòniques acompanyades d’efectes sonors i la flauta de Pan en directe. Per fer aquesta recreació s’havia de tenir en compte la manera de pensar egocèntrica que caracteritzava els déus i parlar amb la seguretat de ser un d’ells.
  • Muntatges audiovisuals: com el vídeo d’ Apol·lo i Coronis en què es relata el mite comparant-lo amb la història d’Enric VIII i Anna Bolena acompanyat de l’òpera Anna Bolena de Gaetano Donizetti, o el curtmetratge adaptat a l’actualitat del mite d’Orfeu i Eurídice amb diferents escenaris i diversos personatges. D’altres companyes també van fer muntatges audiovisuals sobre Europa, i Atalanta i Hipòmenes.
  • Muntatges adreçats al públic infantil: per exemple una obra on es representa el mite de Narcís explicat amb titelles de paper per tal que els més petits també puguin gaudir de l’obra d’Ovidi, un karaoke on s’aprèn jugant i cantant el mite de Píram i Tisbe, o un conte amb il·lustracions que ajuden a entendre què passa a la història d’Aracne.
  • Còmics: que també ens narren el mite d’una manera diferent; ja sigui amb dibuixos o amb obres d’art agafades del punt de la pervivència, de totes maneres acabarem sabent el motiu del nom, estat, origen… de qualsevol flor, animal o pedra.
File:1024 22. Mai-1846.jpg

L’heliotropi és la flor en què es converteix Clítie. [Font: wikimedia]

Els companys i companyes de quart hem pogut veure alguns dels resultats finals d’aquest treball i, sens dubte, s’ha de felicitar a tots per la imaginació i la dedicació emprada en aquest treball. Ja sigui il·lustrant o actuant, aquests alumnes tenen una qualitat especial que ens ha permés gaudir d’aquestes mostres de pervivència ovidianes, espero que a vosaltres també us hagin agradat aquestes idees.

Tot seguit us convido a respondre aquestes qüestions sobre Ovidi i les Metamorfosis:

  • Què té a veure el títol amb el treball? Feu la recerca que calgui per trobar-ho.
  • En quin context històric es va crear el llibre de Les Metamorfosis d’Ovidi? Creus que hi té res a veure?
  • A quin mite fa referència l’enllaç de la línia dos?
  • Tria algun dels mites esmentats o enllaçats al llarg d’aquest article i desenvolupa’l. Algun n’hi ha d’haver que pertanyi al grup dels que us va tocar llegir…

Alba Garcia, 4tC
INS Isaac Albéniz

Recreació de mites clàssics: Aracne

13 Replies

Salvete Aràcnids!

Durant el segon trimestre els alumnes de quart de l’Institut Isaac Albéniz vam treballar Narracions de mites clàssics, una adaptació de Les Metamorfosis d’Ovidi.

En primer lloc vam haver de fer unes activitats relacionades amb diversos mites. Seguidament vam realitzar totes les qüestions presentades al llibre sobre la temàtica que ens pertocava (en el nostre cas: animals). I per finalitzar amb el treball vam fer una recreació del mite que més ens agradava dins del nostre bloc.

El nostre grup, format per Irene Palau, Laia Violan i Paula Cortés, vam escollir el mite d’Aracne per fer la nostra recreació.

El motiu d’aquesta elecció va ser que ja el coneixíem d’abans, ja que és bastant famós. Un altre motiu va ser que la història ens va impactar força, pel fet que es castigués Aracne per l’únic pecat de ser millor que ella i per ofendre els déus amb el motiu del seu teixit. A més, quan vam fer la recerca d’imatges per a la segona part del treball, va haver-hi il·lustracions que realment van cridar la nostra atenció. Entre d’altres, aquesta:

Aracne patint la seva metamorfosi

Aracne, per Gustave Doré. Il·lustració per a El Purgatori, de Dante. 1861

El mite tracta sobre Aracne, una noia que va reptar la gran dea Minerva. La competició consistia a saber qui era la millor teixidora. Minerva, en comprovar que Aracne l’havia guanyada, es va enfadar molt i la va castigar convertint-la en aranya.

Aracne teixint durant la competició

Las hilanderas, Diego Velázquez. 1657. Ubicació actual: Museo del Prado, Madrid

Com a recreació vam decidir adaptar el mite com a conte infantil il·lustrat on s’expliqués la fascinant història d’Aracne.

Per dur a terme l’elaboració de l’adaptació vam seguir els passos següents:

– Primer de tot, vam llegir el mite molt detalladament i ens vam informar sobre ell.

– En segon lloc, vam començar a escriure la història en brut.

– En tercer lloc, vam fer esborranys de les il·lustracions.

– Finalment, quan ho vam tenir tot llest, vam passar-ho a net en unes làmines en format de llibre.

Caldria afegir que aquest mite és l’emblema del bloc “Aracne fila i fila”, ja que porta el seu nom i un dels quadres relacionats amb el mite és la seva imatge representativa.

Aracne o la dialèctica, Paolo Veronese.,1520. Ubicació actual: Palazzo Ducale, Venècia.

Per altra banda, també cal esmentar el treball de les nostres companyes Hèlia Saumell i Raquel Martínez, les quals van fer una recreació sobre el mite de Dafne igualment destinat a un públic infantil i per tant, bastant il·lustrada.

Dafne hsaumell photo Dafnehsaumell_zps31a9bd39.jpeg

Il·lustració mite Dafne, Hèlia Saumell Gasull, 4tC. Institut Isaac Albéniz.

* Ara que ja coneixeu aquest mite, sabríeu explicar per què aquest bloc porta el seu nom?

* Hi ha cap relació amb qualsevol altre mite que hagueu treballat o conegueu?

* Us sembla que Minerva va ser massa cruel?

* Sabeu en què consisteixen la hybris i la nemesi? On es poden apreciar dins de l’obra? Quina seria la hybris? I la nemesis?

* Què us ha semblat la nostra recreació?

Paula Cortés i Laia Violan
Llatí 4ESO

Referents a “The fault in our stars” de John Green

1 Reply

Aquest últim pont he aprofitat per llegir un llibre que feia molt temps que volia llegir i del que segurament haureu sentit parlar. Aquest és No està escrit a les estrelles o com es coneix originalment The fault in our stars del escriptor americà John Green.

Quan vaig començar a llegir no m’esperava trobar cap referent, però no va ser així, per tant he pensat que seria bona idea compartir-ho.

Primer de tot aquí teniu un breu argument de la novel·la:

Hazel Grace és una adolescent malalta de càncer que obligada per la seva mare va a un grup d’ajuda per sortir de casa i fer amics. Ella no vol, però per fer feliç a la seva mare ho fa. Allà coneix Augustus Water, un noi que també ha estat malalt.  A partir del moment en què es coneixen comencen a passar molt de temps junts i creen una relació molt forta que tots dos són conscients no pot durar molt a causa de les seves malalties. Tot i això continuen junts intentant viure una vida normal per difícil que sigui. Hazel té el somni d’anar a Amsterdam a conèixer l’escriptor de la seva novel·la preferida per saber com acaba aquesta, però el viatge no surt com esperen tots dos.

Si voleu saber com continua, us recomano que el llegiu. Riureu i plorareu i val molt la pena. Aquí teniu els referents que he anat trobant. Si llegiu o heu llegit el llibre i n’heu trobat més, m’ho comenteu així com si us havíeu fixat en les referències clàssiques que esmento. Creieu que és important que llibres tan coneguts com aquest col·laborin amb les llengües clàssiques perquè aquestes tinguin el paper que es mereixen?

Yasmina Berkane Pais

2n Batxillerat C