Category Archives: General

Mulan i els romans

L’any 100 abans de Crist els xinesos van  inaugurar la ruta de la seda, un camí de 6.000 quilòmetres utilitzat per comerciar amb l’ imperi Romà. Aquest comerç de la seda va començar durant el regnat d’August. El comerç va  esdevenir intens, no només per la ruta de seda, sinó també pel mar. El comandant xinès Ban Chao va conduir el seu exèrcit fins al Mar Caspi  el segle I dC i a més va enviar una delegació a l’oest per aconseguir informació sobre Roma (Daqin en xinès).

La distància i el gran número de gents diverses i de cultures a Àsia Central van fer quasi impossible qualsevol connexió entre els dos antic imperis, el romà i el xinès. En tot cas, el desafiament de cobrir grans distàncies i contemplar terres van excitar a la gent del passat.

                                                                               

 “De fet, cadascú podria haver obtingut més informació sobre l’altre precisament en l’ època en que un o l’altre adquiria major poder i podia començar a fer plans respecte l’altre” va dir Visy Zsolt, professor del Departament d’Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Pecs, Hongria .

Per altra banda, segons els arqueòlegs i historiadors, la fortificació dels limes romans, va haver estat influenciada per la idea de la Gran Muralla Xina, encara que les dues grans construccions estiguin geogràficament molt llunyanes entre sí.

 

muralla xinesa

mur d'Adrià

reconstrucció torre de vigilància a Germània

Visy també  va observar moltes semblances entre els limes romans i la gran muralla. Ambdós imperis van desitjar erigir una forta barrera contra els bàrbars i prevenir les seves invasions. Pretenien blindar la frontera. Per aquest fi, la dinastia Han (202 aC-220) va construir una muralla contínua, però Roma va construir un mur només per casos especials. “Era un punt  important en ambdós sistemes la construcció d’un camí militar a la llarga dels limes, així com una fila de torres de vigilància a distàncies regulars. També els  establiments militars i les grans forces són similars en construccions romanes i xineses.” diu Visy Zsolt.

Amb tota aquesta informació, un pot fer-se la pregunta de si tot això és per l’atzar o si hi ha una connexió entres les dues construccions. Què n’opineu? A més, sabeu d’altres sistemes de blindar la frontera semblants als limes romans?

Irena Jagustin Arana , LLATÍ de 4t.

Sursum corda!

 sursum.jpg

Estic llegint un llibre de Sebastià Sorribas que es diu En Luka i la Maria al País Vermell (ed. Barcanova). He trobat una cosa de clàssiques i  espero que m’ajudeu i em digueu si en Luka té raó, perquè jo només faig tercer de primària:

La Maria va moure el cap, tota seriosa, i va dir:

_ Adéu barret de cuiner!

Però en Luka la va animar:

_ Va, Maria, que no sigui dit! Sursum corda

_ Sursum què? -va fer la nena.

_ Sursum corda! Que en grec vol dir “Amunt la corda”.

_ Va, deixa’t de cordes i continua llegint.

Valèria

Diògenes i Alexandre Magne

El cínic més conegut va ser Diògenes, un deixeble d’Atístenes, que vivia en un barril i que deia que no necessitava res més que una capa, un bastó i una barra de pa (Així no era fàcil treure-li la felicitat).
diògenes
Un dia, mentre prenia el sol al costat del seu barril, el va visitar Alexandre Magne.

“El cínic més conegut va ser Diògenes, un deixeble d’Antístenes, que vivia en un barril i que deia que no necessitava res més que una capa, un bastó i una barra de pa. (Així no era fàcil treure-li la felicitat!) Un dia, mentre prenia el sol al costat del seu barril, el va visitar Alexandre Magne. L’emperador es va posar davant del savi, i li va preguntar si volia alguna cosa. “Sí”, va dir Diògenes. “Aparta’t una mica. Estàs tapant el sol.” D’aquesta manera, Diògenes va mostrar que no era menys feliç ni menys ric que el gran home que tenia davant seu. Tenia totes les coses que desitjava.”

El món de la Sofia de Jostein Gaarder

  • Què en sabeu d’aquests dos personatges?
  • Què és avui un cínic?
  • Per què es diu la llanterna de Diògenes?
  • Com s’anomena la malaltia derivada de Diògenes i en què consisteix?

Bouchra Samadi 2n A grec

In memoriam Joan Castellanos

El passat 5 de març va morir Joan Castellanos,  gran hel·lenista, professor d’institut i d’universitat, gran traductor. Entre d’altres va difondre dos cops la  traducció d’Èdip rei de Sòfocles (Barcelona: Irina, 1989; Barcelona: La Magrana, 1996).

 . L’Èdip rei acaba en mots de Joan Castellanos així:

“Habitants de Tebes, la nostra pàtria, mireu-lo, aquest és Èdip, aquell que desxifrava els enigmes més famosos, aquell que era l’home més poderós, la sort del qual era vista no sense enveja pels ciutadans: a quin tràngol de terribles infortunis ha arribat. És l’últim dia de la vida el que ha de considerar qualsevol mortal i ningú no pot ésser tingut per feliç abans de passar el terme de la seva existència sense haver patit cap pena.”

Què opineu de la idea del text?
Què és per a vosaltres la felicitat?
Creieu que les paraules de Sòfocles encara avui tenen vigència? Per què?

Si encara no coneixeu  la meva dèria per Èdip, mireu l’enllaç! Sobretot, llegiu l’original en traducció del professor Joan Castellanos. No us decebrà!

Verónica Vega
2 Bat A Grec

Homini Emerito!

El dia 15 de març la marca comercial de roba Mango va treure la seva nova col·lecció masculina que rep el nom de Homini Emerito (en llatí, eh!). Aquesta col·lecció vol atreure els homes que es preocupen per la seva imatge i que són presumits (ai, Ovidi!). En la imatge, apareixen dos referents clàssics: un el nom llatí de la col·lecció i l’altre el símbol de l’Unicorn que ja haureu reconegut!.

Què vol dir Homini Emerito? En quin cas està i quina funció sintàctica? És correcte? I dels unicorns, què en sabeu: etimologia, origen mitològic, …?

Sara Pérez, Segon batxillerat llatí i grec

La seva música amanseix les feres

"Paisatge amb Orfeu i els animals" de Roelant Savery, 1611

Orfeu va néixer a Tràcia, fill de la musa Cal·líope i del déu Apol·lo. Dels seus pares, Orfeu heretà, sens dubte, la veu tan bella i el geni musical. Orfeu tocà la lira o la cítara, com el seu pare, i de la seva mare heretà el seu cant inspirat en les gestes dels herois i dels déus.
El cant d’Orfeu és tan harmoniós que, atreu els animals del bosc, amanseix les feres i fa que els peixos treguin el cap de les aigües; fins i tot aconsegueix que els arbres es moguin al seu pas, arriba a commoure amb la dolçor de la seva veu.

Orfeu participà al costat d’altres herois en l’expedició dels argonautes, que, amb la seva veu va aconseguir vèncer els encants de les sirenes cantadores. D’aquesta manera la nau d’Argo va passar sense ser atreta pels monstres, ajudada per les melodies d’Orfeu.

Es va casar amb la bella Eurídice, un amor immens i incondicional on van patir una tragèdia. A Eurídice li va picar una serp i va morir. Orfeu, desesperat , amb la seva música i els tons més tristos es dirigí al món dels morts. Amb la seva meravellosa veu, va aconseguir calmar la feresa de Cèrber i entrar a l’Hades. Davant Persèfone i Hades, cantà, tocà i aconseguí acordar amb els reis del món del morts tornar-li la seva estimada. Solsament amb una condició: que no es tombés a mirar-la fins que haguessin travessat el llindar de l’Hades. Orfeu, seguit per una estranya ombra, la d’ Eurídice, caminà fins l’entrada; però allí desconfiat i ansiós de veure-la, va mirar endarrere per veure-la. Llavors, solsament per aquest petit instant, Eurídice s’endinsà sola a l’Hades.

Des d’ aleshores, Orfeu no va voler cap tracte amb dones. Es diu, que, desquiciat, Orfeu va fundar a Tràcia , els cultes de Dionís, només per a homes.

Allí, a Tràcia, Orfeu morí d’una manera estranya i fosca a mans de les bacants. Les dones tràcies el van esquarterar, com si hagués estat víctima, com els animals que caçaven i esquarteraven en les seves bacanals en honor a Dionís.

Ara toca que deixeu la vostra opinió després del mite.
-Les mènades estaven furioses per què Orfeu excloïa les dones dels ritus dionisíacs? O per què les menyspreava?
-Va ser Dionís que les va fer tornar boges i les va impulsar a causar-li una mort ferotge, com ho va fer amb Penteu?
– Segons Ovidi, en què es tranformen les mènades? Apa, que ho heu llegit a Narracions de mites clàssics!

– No us perdeu l’article Hi ha amors que maten a El Fil de les Clàssiques!

Carla Domingo Luengo

Grec i LLatí 1r batxillerat