Category Archives: General

Vestigis del teatre romà de Palma

Foto Lladó.

Les obres al carrer Peraires, segons informa avui el Diari de Balears,  treuen a la llum un tram de mur de dos peus romans, cosa que fa sospitar als tècnics de Patrimoni que podria ser alguna part estructural del teatre. En consolidar les estructures, es faran nous tests.
Les obres al número 6 del carrer Peraires de Palma han tret a la llum el que podrien ser els primers vestigis físics del que fou el teatre romà, un edifici públic l’existència del qual és suposada pels historiadors i arqueòlegs, malgrat que de moment no se n’han trobat restes fefaents a l’indret. La troballa torna a donar esperances als tècnics, ja que s’ajusta a la tesi de l’arquitecte Luis Moranta sobre la seva localització vora el passeig del Born.
En concret, les restes s’han descobert durant el seguiment arqueològic de les obres de reforma d’un habitatge plurifamiliar de titularitat privada. La sorpresa arribà quan l’arqueòloga Francisca Torres informà el Consell de Mallorca que en la cala realitzada on s’havia de col·locar l’ascensor aparegué un tram de mur de 70 centímetres, just l’amplada de dos peus romans. “Tot ens fa pensar que aquesta és una estructura adjacent al teatre romà, que estaria situat més a l’interior”, explicà el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà.
Segons els tècnics del seu departament, la ubicació del teatre entre el Born i el carrer Peraires seria lògica, perquè és una zona extramurs i propera al port romà (situat llavors on avui hi ha el Born). “A més, coincidiria amb el traçat radial del teatre de Pol·lèntia“, afegí l’arqueòloga del Consell, Helena Inglada, citant la investigació de Moranta. La tècnica aclareix també que aquest primer mur faria part “d’algun tipus d’estructura subsidiària al teatre”, cosa que no lleva importància a poder localitzar els primers vestigis del teatre romà. Així i tot, en les tres cales que s’han fet fins ara a la finca no s’han localitzat restes ceràmiques de cap casta.
De moment, el Consell ha donat permís a la propietat per continuar la reforma de l’habitatge perquè, una vegada consolidat, s’ampliï la cala ja iniciada i es pugui destapar més tram del mur. D’altra banda, també es realitzà una nova intervenció arqueològica al pati de l’edifici, on s’espera localitzar part de l’estructura del teatre, en concret, els murs de darrere del fòrum.
El director insular de Patrimoni destacà la bona disponibilitat dels propietaris de l’immoble, que “han decidit posar un vidre al terra de l’ascensor perquè el mur localitzat sigui visitable”, explicà, mentre espera els resultats finals d’altres prospeccions. “Una vegada coneguts els resultats, ja ens plantejarem una actuació a més gran escala”, afegí. Això mateix es féu en el seu moment, per cert, a Tarragona i a Cartagena per destapar els seus teatres.
Segons les investigacions de l’arquitecte i estudiós Luis Moranta, publicades a El teatro romano de Palma. Una hipótesis y sus primeras comprobaciones, Palma fou fundada simultàniament amb Pol·lèntia i se suposa que tingué un desenvolupament urbà semblant i que, en l’època d’August, es projectà la creació d’un edifici teatral, tal com s’ha descobert a la ciutat romana d’Alcúdia. És més, Moranta ha estudiat que l’interior d’aquesta illeta de cases on ara s’han trobat les restes muràries formen una estructura radial que recorda els edificis públics romans. Les properes excavacions hauran d’aportar-ne noves dades.

 


Veure Palma romana en un mapa més gran

Joan Llull

Sant Llorenç des Cardassar

Mallorca

 

 

Mireu i escolteu: La Mirada Griega amb rap d’Alfa i Omega

 Acabo de teniu una alegria en veure algunes de les vostres imatges publicades a la wiki de Chiron, La Mirada griega amb el rap de Santiago el Menor per a Chiron a Gijón del 2008, molt anterior al de Deka, però que no havia aconseguit d’escoltar mai ni de fer-vos escoltar. Ara gràcies al company chironià de Galícia Álvaro P. Vilariño ho tenim tot en un:

Els set princeps de “Stardust” i els noms llatins

A l’antiga Roma, en un primer moment, s’atorgava als fills noms amb significat de nombres ordinals. Més tard, es van començar a posar antropònims que fessin referència a detalls físics, de naixement o futures característiques que els pares volien que els descendents tinguessin, això, es va fer per iniciar una diferenciació més concreta entre la població. A Stardust, 2007) EEUU, de Matthew Vaughn hi trobem un clar referent clàssic ja que els noms dels set princeps tenen un antropònim llatí: Primus, Secundus, Tertius, Quartus, Quintus, Sextus i Septimus. No és curiós? L’autor del llibre en el qual està basada la pel·lícula, Neil Gaiman, va donar a aquests personatges els primers noms ordinals llatins, seguint el costum romà.


FITXA TÈCNICA:

Stardust (2007) EEUU.

Director: Matthew Vaughn

Guió: Jane Goldman i Matthew Vaughn

Productors: Matthew Vaughn, Lorenzo di Bonaventura, Michael Dreyer i Neil Gaiman

Director de fotografia: Ben Davis

Música: Ilan Eshkeri

Repartiment: Claire Danes, Charlie Cox, Sienna Miller, Michelle Pfeiffer, Robert DeNiro, Peter O’Toole…

Gènere: Fantàstic

Argument: “Stardust” comença en l’humil poblet de Mur, a Anglaterra. El seu nom prové del mur de pedra que ha mantingut als seus habitants allunyats de l’amenaça que representa l’univers paral·lel i sobrenatural que existeix fora. Malgrat això, el jove Tristà fa una boja promesa a la noia més maca del poble amb l’esperança de guanyar-se el seu cor: li portarà una estrella caiguda del cel. Per mantenir la seva promesa, Tristà, haurà de passar a l’altra banda i entrar al misteriós regne habitat per una màgia sense fi i llegendes de les que aviat formarà part.

Què n’opineu? Coneixeu algun mot de persona actual que provingui d’aquests antropònims llatins?…

Sílvia Espinach
Llatí 1r Batxillerat

Humor d’alfabet!

De mica en mica s’omple la pica i entre tots i totes hem aconseguit el que ens demanava l’altre dia la Margalida a través del Fòrum de notícies del Moodle: aquests retalls de diaris, revistes i personals en què es fa humor amb l’alfabet grec. A què espereu per donar-nos a conèixer el vostre, inventat o publicat? Només l’heu de pujar a l’àlbum corresponent “Alfabet i humor”!

Aràcnids i aràcnides de Grec

Les dones de la vida a l’antiga Grècia

Sabeu qui era Friné? i qui eren les cortesanes i les heteres?; creieu que a Grècia ja s’exercia la prostitució?, com l’entenien?, què era la prostitució sagrada?, n’hi havia també de masculina? com concebien els grecs el sexe? qui va inventar-se els bordells?… tot això ho podreu esbrinar tot visualitzant aquest vídeo i després en podeu fer recerca, si us interessa el tema, ja que no deixa de tenir pervivència avui en dia. No us oblideu de comentar ni de deixar en uns dos-cents mots el resultat de la vostra recerca. Us recomano, d’entrada, Arte y prostitución en la Grecia antigua.

Joan Ramírez

Alfabets, per triar i remenar!

Ara que ja sabeu l’alfabet grec, que aneu comentant els apunts corresponents en El Fil de les Clàssics i a Aracne (per cert, els podríeu recopilar en comentari i així no ens en perdríem cap!), potser us agradarà aquest vídeo amb una pila d’alfabets, endreçats per ordre alfabètic. Compte, n’hi ha de reals, però d’altres són inventats i extrets de revistes, llibres, còmics, pel·lícules o sèries de televisió. De quins en teníeu notícia? Quins heu arribat a aprendre? Quin us agrada més? Quina petjada hi té l’alfabet grec? En coneixeu més? Què n’opineu de tot plegat?

Gaby

Curiositats de Roma: La boca de la Veritat

Ja han començat les classes, però seguim amb el record de les vacances i jo continuo la sèrie, Curiositats de Roma, encetada arran del meu viatge a Roma: En Pasquino, Una piràmide romana… Ara toca La boca de la Veritat! No us ho creureu, però jo la vaig descobrir en una pel·lícula: Vacances a Roma de Wyler!

Peck va preparar una broma a Hepburn en l’escena de La boca de la veritat. La llegenda sobre aquest monument explica que qui menteix perd la mà en introduir-la en la boca. Així, Peck hi ficà la mà i l’amagà per sota de la seva màniga. Això provocà un esglai d’Hepburn. Wyler, en veure la reacció d’Hepburn, no va dubtar ni un moment en incloure l’escena de la broma en la pel·lícula Vacances a Roma.

La Boca de la veritat (en italià: Bocca della Verità) és una antiga màscara de marbre pavonazzetto, col·locat en la paret del pronaos de l’Església de Santa María de Cosmedin a Roma l’any 1632 (Recordeu d’introduir-la en el nostre Google Maps de Curiositats de Roma!).

L’escultura, datable al voltant del segle I, té un diàmetre d’1,75 metres i representa un rostre masculí amb barba en el qual els ulls, el nas i la boca estan perforats i buits. Tampoc no se sap del cert la seva antiga utilitat: si era una font o part d’un impluvium o fins i tot una claveguera (hipòtesi sorgida arran de la seva proximitat a la Claveguera Màxima). En canvi, se sap que la màscara gaudeix de fama molt antiga i llegendària: es presumeix que aquest sigui l’objecte esmentat al segle XI en els Mirabilia Urbis Romae, on es diu:

Al costat de l’Església de Santa María de la Fontana es troba el temple de Faune. Aquesta imatge va parlar a Julià, l’emperador conegut com “l’Apòstata” i ho va enganyar.

Un text alemany del segle XII descriu detalladament com, des de darrere de la boca, el diable −autodenominant-se Mercuri (que en aquell temps era protector dels comerços i dels garbulls)− va agafar una llarga estona la mà de Julià l’Apòstata (que havia enganyat a una dona i davant aquell ídol havia de jurar la seva bona fe), prometent-li rentar la seva reputació i una gran fortuna si tornava a l’antiga esplendor del paganisme. En una altra llegenda alemanya de dos segles més tard, trobem la imatge que no gosa mossegar la mà d’una emperadriu romana que −tot i que efectivament havia comès adulteri− la va enganyar amb un artifici lògic. Al segle XV alguns viatgers italians i alemanys recorden amb certa credulidad que aquesta pedra “és anomenada pedra de la veritat, doncs antigament tenia la virtut de mostrar quan una dona ha fallat al seu marit”.

El nom boca de la veritat apareix en l’any 1485, i l’escultura apareix esmentada des de llavors entre les curiositats de Roma, i ha estat reproduïda en dibuixos i postals. A partir d’aquests, se sap que a l’inici estava fos del pòrtic de l’església i que va ser traslladada després de les restauracions sol·licitades per Urbà VIII en l’any 1631.

M’han dit que La Boca de la Veritat també apareix en el videojoc Animal Crossing de la Nintendo GameCube com a part del mobiliari que el jugador pot col·locar a la seva casa.

Maria

La col·laboració en xarxa: quin invent!

Acabo de llegir l’article de la Margalida i el record m’ha portat a fa dos anys, quan se’ns va oferir, a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, la possibilitat de compartir aquest projecte de clàssiques en xarxa. Les novetats de vegades fan una mica de mandra, i el dia a dia de l’Institut porta tanta feina que l’energia que demana engegar un projecte d’aquesta magnitud sembla difícil d’aconseguir. Tot i això, els reptes són sempre benvinguts, especialment si vénen de la mà d’un projecte ja consolidat com El fil de les clàssiques. Així doncs, ens vam llençar a piscina, i l’alumnat de 2n de batxillerat d’enguany tancarà un cicle de 3 anys d’interacció intensa, trobada presencial inclosa, amb l’alumnat de l’Institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, reconeguda com a Bona pràctica compartida pel Departament d’Educació.

Com tota interacció social, la relació entre alumnat de centres diferents en l’àmbit d’un bloc com Aracne fila i fila presenta les mateixes  etapes i dificultats que les relacions presencials:

  • desconeixement de l’altre, amb la conseqüent timidesa,
  • prevenció pel manteniment de la pròpia intimitat,
  • sensació de pentanyença a un col·lectiu, que dificulta la integració amb l’altre,
  • i, fins i tot, rivalitat, sana diria jo, perquè és la que porta a la superació.

Però al mateix temps, existeixen uns elements comuns que exerceixen de catalitzadors:

  • pertanyen a una mateixa generació i, per tant comparteixen gustos, interessos i, fins i tot registres lingüístics
  • i, sobretot, són alumnes de clàssiques, pertanyen a una minoria, sovint en contra de la direcció aparentment marcada per la societat d’allò útil, d’allò pràctic, d’allò tangible.

La col·laboració en xarxa, doncs, ens permet, tant a professorat com a alumnat, sentir que no estem sols, que no som pocs, que no som els únics a descobrir la importància de les arrels clàssiques de la nostra cultura occidental. I sobretot ara, que cada vegada més centres, alumnat i professorat, en acompanyen a filar la nostra xarxa. Tant de bo aquestes imatges de La Margalida i jo mateixa amb els nostres alumnes al Parc del Laberint el curs passat puguin incloure d’altres cares, com la del Jordi d’El Vaixell d’Odisseu, bloc finalista dels Premis Bloc Catalunya, que desitgem que torni a posar les clàssiques al nivell més alt dels blocs d’educació, com ja va fer El Fil de les clàssiques fa dos anys.

Imatges de la sortida conjunta al parc del Laberint de Barcelona l’octubre del 2009. [Fotos: Marc Cortés]

Gràcies a tots els que heu fet possible aquests dos anys d’interacció en xarxa, materialitzada en trobades presencials com la sortida mitològica abans esmentada o la participació al taller de Ludi romani de la Magna celebratio de la nostra ciutat, Badalona. A tots vosaltres, però especialment a tu, Margalida, l’ànima del projecte,…

FELICITER!

Συγχαίρω ὑμῖν

TERESA