Author Archives: vcu1010

De “grec” al també grec “Oikos”

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=TKNP4btaRSs[/youtube]

Com bé deveu saber el que és grec és tot un reclam publicitari i El griego de Danone ahora se llama Oikos. He vist aquest estiu l’anunci -per cert actualitzat amb el canvi de nom- i m’he recordat de les classes de grec amb la Lida i evidentment del nostre blog.

Com bé sabeu i com ho té molt clar la iaia grega de l’anunci, el iogurt grec es fa des de fa anys i anys (χρόνια και χρόνια) a casa. No hi ha apunt aràcnida sense pregunta i sense feina per comentar; per tant com s’escriu en caràcters grecs Oikos (no us oblideu dels accents i esperits del grec clàssic; en majúscula no en poseu cap ni un!) i quins mots derivats tenim en català i en altres llengües? Què heu “pillat” del grec modern de la iaia perquè us recorda el grec clàssic? Coneixeu més anuncis inspirats en el món grec?

Acabeu de passar un bon estiu, aprofiteu les classes de grec i que tingueu un molt bon curs.

Χρόνια και χρόνια! Anys i anys! Anys i panys que diem!

Víctor Barranco
Alumne de CF

Classical Culture in English, at INS Premià de Mar

4 Replies

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=4OGglShG4bk[/youtube]

Hi, this is our work from Classical Culture in English, at INS Premià de Mar. At this course we’ve been doing lots of activities having to do with Ancient Greece and Rome. We enjoyed researching about our student’s favourite issues, such as fashion, mythology, women, gladiators, architecture, etc. You’ll see how many varied things we did. We hope we’ll expand our research on these interesting topics next course.

Aida

De la cauea al sofà, la millor visibilitat

7 Replies

Fixa-t’hi bé:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=aJW_9mCjyBY&feature=share[/youtube]

Quins referents clàssics hi has trobats? Estan ben aconseguits? Per què? Com era l’edifici en què es disputaven les lluites de gladiadors a l’antiga Roma? Quin altre edifici tenia planta semicircular? Per què no el deuen haver triat?

Valèria

A Cleobulina

4 Replies

CLEOBULINA

La imaginació projecta

amb la seva llum

la memòria d’uns anys

perduts en el temps.

Escriu Cleobulina

els seus hexàmetres

inspirada pels déus.

El perfil se li retalla

contra la paret

il·luminada pel sol,

les llargues pestanyes,

la mà amb la ploma,

el pergamí clar.

Cerca fràgils paraules,

la secreta harmonia

dels poemes, enigmes,

de les endevinalles.

Pels finestrals de la casa

li arriba el cant dels ocells,

el perfum de les flors.

Filantròpica, sensata.

Sàvia, filla de savi.

Però també dona,

que fila i treballa.

I al voltant del teler

canta i explica enigmes

als seus amics .

Tot d’una sonen les hores.

El temps ha cristal·lizat

en un gravat, el somriure

de Cleobulina.

Pepita CASTELLVÍ

A veure si sabeu qui era Cleobulina?

Més poemes i haikus divins

33 Replies

“Venus Anadyomene” de Théodore Chasseriau, 1838

AFRODITA

Reflexes d’or en el mirall del cel.
El vent aclofat, mig adormit
cavalca al llom de les gavines.
Ones blaves del mar Adriàtic
esquitxades de guspires de claror.
De sobte, s’obren les aigües, la mar s’aplana.
Escuma blanca omple l’esplai
i enmig del blanc neix Afrodita,
filla de les aigües, filla dels déus.
De bellesa encisadora, ulls ardents.
Deessa de l’amor, de la luxúria,
travesses els límits de la bellesa,
amb els teus llargs cabells daurats.

Louis de Silvestre

HAIKU A ZEUS

Espurnes al cel.
Enmig de núvols, Zeus
regna a l’Olimp.

Pepita Castellví

Fem verema de poesia?

9 Replies

VEREMA

Temps de collir el raïm.

Encara l’escalfor de la terra

caldeja les meves petjades

i m’obre els sentits.

Dionís fent la verema amb els sàtirs

Cerco colors, olors de vi,

perfums de la natura

voltant pels ceps.

Dionís, foll d’alegria,

acompanyat dels sàtirs,

fa sonar el pèndol de les hores

per començar la verema.

La vinya s’extén, laberint

de branques i fulles,

(llargues pinzellades de verd)

sota d’un cel lluent, humit,

com acabat de rentar,

que s’envermelleix als capvespres

amb els colors de la tardor.

Corre Dionís, insaciable,

acariciant els ceps retorçats

que regalimen fruita,

gotims de raïm sucosos

a punt de tallar.

Un nou curs, altre cop és temps de verema i jo continuo, a petició de la Margalida, trenant poemes, per tal de despertar en vosaltres, aràcnides, el desig de veremar paraules. Ara que estudieu els déus, a veure si feu, altre cop, poemes. Potser serà més senzill començar per fer haikus (poesia tradicional japonesa, formada per tres versos de 5-7-5 síl·labes o unitats de so, anomenades mores. Generalment tenen la natura o els sentiments com a tema):

Desperta l’alba.

Vi, bacanals… Dionís

corre entre els ceps.

Dionís brilla

enmig de la disbauxa

i balla, balla.

Corre Dionís

pel mig de la verema

amb pàmpols al cap.

Fa poc Aracne fila i fila ha celebrat el seu cinquè aniversari, vet aquí el meu haiku:

Aracne fila…

No teixeix fils d’aranya,

teixeix paraules.

Pepita Castellví

Horarium Latine

22 Replies

Els alumnes de 4t de l’ESO de Llatí de l’institut Premià de Mar hem fet, seguint la tradició, el nostre horari de classe en llatí. Si vols fer-lo, tot i que hem presentat aquesta tasca en el Fil Moodle, trobaràs tota la informació i els nostres horaris en comentari a Placetne vobis horarium Latine? T’hi animes?

Horarium (Ariadna Zarcos)

Discipuli discipulaeque Linguae Latinae (IV ESO IPM)

“Lucrècia, una tragèdia republicana”

6 Replies

Dins la XXV MOSTRA DE TEATRE ROMÀ DE POL·LÈNTIA, l’obra “Lucrècia, una tragèdia republicana”, del poc conegut menorquí Joan Ramis i Ramis, desgraciadament, no es va fer al Teatre Romà de Pol·lèntia com es tenia previst pel perill de pluja. L’escenificació hagués estat molt diferent: terra, pedres, fred, bon so, retorn absolut en aquella època…

“Lucrècia, una tragèdia republicana”, dirigida per Sergi Marí i interpretada per Queralt Albinyana, Enka Alonso, Rodo Gener, Xavier Nuñez, Josep Mercadal i Alvar Triay, va ser seleccionada per l’Associació de Teatres i Auditoris Públics com a Millor espectacle de teatre del 2012.

Aquesta obra, que tracta sobre l’honor i l’horror va ser interpretada, en mèrit, intentant ser fidel a l’original: en versos alexandrins sonava el català en què fou escrita. Malgrat que això dificultava tota la seva comprensió per a un públic general, l’escenificació i l’ alternança de crits (d’ira, plaer, venjança…) i xiuxiuejos (tristesa, deshonra…) deixaven ben clara la història: la virtuosa Lucrècia queda deshonrada i es mata per salvar el seu honor en un món tirà; com a conseqüència, Brutus provoca la revolta en favor de la República.

Encara que avui en dia el tema de l’honor i la virtut ja no té aquesta importància, sí el té el fet de revoltar-se en contra de qui exerceixen un poder absolut de manera injusta.

Encertadament els actors, molts d’ells menorquins, en cap moment van abandonar el teatre de la vista dels espectadors. Després de cada escena baixaven i s’asseien en unes cadires posades en perpendicular a les del públic. El vestuari era senzill com l’escenari: quatre cadires (una de les quals va acabar rompuda per la ira de l’espòs de Lucrècia en saber el que li havia passat a la seva esposa) i uns llibres al damunt i al costat de les cadires que tant servien per llegir com per tirar en moments d’ira i deshonor!

Si en teniu oportunitat, no us deixeu perdre aquesta Lucrècia. A més, crec que s’hauria de veure a totes les escoles!

Sònia

Mallorca

Amfiteatres romans i muralles!

18 Replies

Heu vist quants amfiteatres romans hem anat localitzant entre tots i totes! En trobarem més?

Vid. Amfiteatres romans en un mapa més gran

Ens ajudeu a esbrinar quina és l’etimologia del mot amfiteatre; ens expliqueu la
forma d’aquests edificis i les parts de què constaven; ens enumereu i expliqueu els diferents tipus d’espectacles que s’hi feien i qui hi prenia part; sabeu les ciutats romanes de Catalunya que en conserven restes i on es troben en relació amb les muralles.

Mostra Muralles romanes arreu! en un mapa més gran

Discipuli discipulaeque

Teatres romans arreu de l’imperi!

23 Replies

Mireu quin Google maps col·laboratiu de teatres romans estem fent!

Vid. Teatres romans arreu en un mapa més gran

Ens ajudeu a localitzar-ne més? Ens expliqueu l’origen del teatre romà, l’estructura i les parts de què constaven; ens enumereu i expliqueu els diferents tipus d’espectacles que s’hi feien i qui els representava; sabeu quines ciutats romanes de Catalunya i de la península Ibèrica conserven restes de teatres romans; quin teatre romà us agrada més i per què, etc.

Discipuli discipulaeque