Ara que esteu acabant un cicle, alumnes de 2n de batxillerat, està bé que recapitulem i comprovem si hem evolucionat, des de 4t d’ESO, si ara cometríeu els mateixos errors, si teniu les mateixes mancances que quan vau començar el vostre contacte amb la matèria de Llatí.
A punt d’endinsar-nos en la profunditat de la lírica horaciana, en els tòpics que el poeta va deixar per a la posteritat, en la lectura de la selecció d’Odes i Epodes que ens proposen per a Selectivitat, cal recordar que fa dos anys l’Annia i la Cristina van fer aquest treball sobre l’oda I, 11.
[Per veure-ho més còmodament cliqueu aquí i seleccioneu pantalla compelta]
A part de donar la vostra opinió sobre la pervivència del tòpic literari del carpe diem en la cançó de “Falsa alarma”, aprofitem per fer una reflexió sobre l’aspecte formal de la presentació. A dia d’avui la tornaríem a fer igual? Què retocaríeu? Quins aspectes cal tenir en compte a l’hora de fer una presentació de diapositives?
Compareu la cançó amb aquesta altra que ens presentava l’Oriol de Premià.
A hores d’ara també hauríem de ser capaços de copsar la pervivència del tòpic en d’altres manifestacions que no el citen directament, però que sens dubte el fan palès. Què us sembla aquesta cançó de Melendi? O l’Hoy puede ser un gran diade Joan Manuel Serrat? La veritat és que no acabaríem mai…
Si a Londinium III, ja us presentava l’entrada del Museu Britànic i un dels tresors que guarda al seu interior, el temple de les Nereïdes de Xantos, acudeixo a d’altres peces allotjades a les seves entranyes per il·lustrar el tema de la vida quotidiana a Grècia.
Obriu bé els ulls i la ment i demostreu, amb aquesta nova gimcana iconogràfica, que sabeu treure el suc a les imatges i relacionar-les amb allò que heu après a les classes.
Καλή τύχη!
Canvieu de diapositiva un cop hagueu treballat cada imatge
[Fotos: Josep Lario i teresa Devesa]
[Els altres lliuraments d’aquesta sèrie són Londinium I i II]
Pensàveu que s’havia acabat la sèrie d’articles sobre Londres, oi? Doncs això no ha fet més que començar. Després de sorprendre’m a l’avió i fer el badoc pels carrers de l’urbs britànica, vaig tenir temps de fer un petit recull d’edificis que d’alguna manera o altra s’inspiren en l’art clàssic. Ara que sou uns experts en columnes, ordres i plantes, què me’n podeu dir d’aquestes imatges que he copsat per a vosaltres?
St George’s Church [Foto: Teresa Devesa]
Detall de la part superior de St. Paul’s Cathedral [Foto: Josep Lario]
Reconeixeu aquesta imatge? Què hi ha a l’interior de l’edifici següent?
[Foto: Teresa Devesa]
S’hi poden trobar coses com aquest temple grec, que també podeu comentar. Sou capaços d’esbrinar de quin es tracta?
[Foto: Josep Lario]
I una petita sorpresa, per acabar: Westminster Cathedral. No marxeu mai de Londres sense descobrir alguna cosa nova, sorprenent, que no esperàveu pas. A mi em va passar amb aquest temple, la seu del catolicisme britànic. Oi que sembla qualsevol cosa menys una església londinenca? Què en penseu? L’havíeu vista en la vostra visita a Londres? On l’hauríeu ubicat si no us hagues donat la ubicació exacta? Quin és el sigunificat de la llegenda que hi ha a la part superior de la seva portalada?
[Fotos: Josep Lario]
Per si no ho podeu llegir prou bé, la inscripció diu: DOMINE·JESU·REX·ET·REDEMPTOR·PER·SANGUINEM·TUUM·SALVA·NOS
Tal com vam fer el curs passat per contextualitzar la tragèdia que us tocava llegir al segon trimestre, la Medea d’Eurípides, enguany hem de parlar de Sòfocles, el tràgic per excel·lència. Pare d’herois i heroïnes que no poden ser anomenats d’altra manera que “sofoclis” i del recurs de la ironia tràgica, aquest literat és molt diferent del creador de personatges desenfrenats, en la seva majoria femenins, com la Medea de l’any passat, a qui finalment un “deus ex machina” rescatava en companyia dels cadàvers dels seus fills.
No és estrany, doncs, comprovar que el recorregut vital dels dos personatges es correspon perfectament amb la diferent concepció de la creació literària i amb la distància que separa els protagonistes de les seves obres.
Visioneu aquest documental i responeu les qüestions que el segueixen.
Quantes obres va escriure i quantes se’n conserven?
On va néixer i com es coneix el seu lloc de naixement?
Quins són els tres grans tràgics grecs i quina és la seva relació amb la batalla de Salamina?
Com descriu Diògenes Laerci la història de la tragèdia grega? Busca informació sobre aquest escriptor i sobre un altre historiador, l’obra del qual és esmentada també com a font més endavant.
Quines diferències s’estableixen al llarg del vídeo entre Sòfocles i Èsquil?
Quantes vegades va quedar en tercer lloc del concurs de les Grans Dionísies?
Quines obres se citen? Què en saps? El narrador s’equivoca en una ocasió a l’hora de citar un títol, ¿quin és?
Quin il·lustre amic va tenir Sòfocles? Què en saps, d’aquest personatge, i què els unia?
A quina edat va morir i just després de quin esdeveniment?
Al llarg de tot el vídeo se citen diferents fragments del corpus dramàtic de Sòfocles? Quin en triaries? Reflexiona-hi una mica…
Finalment, compara el que has après sobre el personatge de Sòfocles i el que explica sobre Eurípides l’article enllaçat al principi. Després de llegir Èdip rei, compara-la amb Medea i intenta establir paral·lelismes amb les diferències entre els respectius autors.
I per acabar, aquí us deixo també cites que m’acompanyen sempre i que, com d’altres que esmenta el documental, fan de Sòfocles un poeta amb majúscules. He triat fragments de la tragèdia Antígona, perquè l’Èdip rei, ple també de moments de grandesa i sensibilitat, ja tindrem temps de comentar-lo després de la lectura.
Dos són els moments d’Antigona que em corprenen especialment per la profunditat de les seves reflexions: l’estàsim primer, esmentat al vídeo, en què el cor s’admira de la grandesa humana, i l’estàsim tercer, un cant a l’infinit poder de l’amor, mireu si no com sona de la mà del gran Carles Riba…
EL COR:
Estrofa: Amor invencible en la batalla,
Amor, que enmig dels bestiars et llances,
que vas a les galtes suaus
de la joveneta a fer nit
i rondes més enllà del mar
i per feréstegues clastes:
de tu ningú no s’escapa,
ni dels celestes que no moren
ni dels efímers humans;
i el qui et té, tot d’una delira.
En fi, a mi m’impacta més dit en grec: ᾿´Ερως ἀνίκατε μάχῃ,…
Després de la sorpresa de l’avió i abans d’altres articles més específics, aquí teniu petites endevinalles i algunes mostres que, per molt saxona que sigui la boirosa Londres, la petja clàssica hi és molt present.
De camí cap al British -quina emoció!-, la parada de metro em va rebre amb aquesta imatge, que d’altra banda, no té res a envejar a la d’una parada de Badalona… Podríeu definir-me-la i explicar-me-la al més detalladament possible? I l’enllaç que ens expliqui a quina parada badalonaina em refereixo, me’l podeu posar?
Més tard, caminant per l’exterior, em va sortir a l’encontre aquesta botiga -o ho hauria de dir al revés?- amb un curiós objecte a l’aparador. A què fa referència el nom de l’establiment? I la imatge que la representa?
Us sona d’alguna cosa, aquest objecte? Si voleu una pista, segur que l’heu acabat de veure, si heu treballat amb atenció un dels articles precedents… Expliqueu-me’n detalladament el nom que rep.
El que faltava, per arrodonir el meu passeig londinenc fins al museu on em retrobaré amb els meus estimats marbres hel·lènics, era contemplar com en tots els àmbits, les divinitats gregues supervisen i segurament dirigeixen la vida dels mortals. Una furgoneta blanca m’ajuda a confirmar-ho. Us sembla adient el nom per al tipus d’empresa que representa?
L’últim que us porto no sé si ve gaire a tomb, perquè aquesta troballa queda una mica lluny de la zona i de l’aire més hel·lènic de la visita al Museu Britànic. Aquest escut tan pompós el vaig trobar entre armadures de reis, llances i ensenyes, i després de les enlluernadores joies custodiades a la torre de Londres. Amb els ulls fent-me pampallugues i l’esperit embafat de sumptuositat -tan diferent de la sensació d’equilibri que proporciona la visita als tresors antics- vaig pensar que el tal James Gow Mann se sentia més atret per la fastuositat de l’Imperi Româ i les seves llegendes pseudohistòriques, així com la literatura que les va fer immortals. Com pot explicar-se, si no, la inscripció que corona l’escut? Sabeu a què em refereixo?
Comença el viatge cap a Londres. En aquesta ciutat britànica que alguns de vosaltres heu visitat a 4t, estic disposada a retrobar-me amb les estimades cariàtides i els harmònics frisos del Partenó, la increïble pedra Rosetta…, però no esperava pas que a l’avió, tot fullejant el Daily mail, gentilesa de British Airways, el món clàssic em sortiria a l’encontre de seguida.
La qüestió estrella de l’apartat de preguntes dels lectors era la següent:
QUESTION On the A9 motorway on the Spanish/French border there’s a pyramid. Why is it there?
[Per poder visualitzar-lo millor,cliqueu a sobre de la imatge i utilitzeu el zoom]
Llegiu-lo amb atenció -no us faci mandra, tot i que està en anglès- i contesteu les preguntes següents:
A quina referència clàssica al·ludia en la introducció? Completa-la amb tota la informació que en sàpigues.
On es troba aquest monument? Quin és el seu autor i què simbolitza?
Quina és l’etimologia del nom del municipi on es troba?
Quina llegenda històrica s’explica al final de l’article? Tot i que és molt posterior, no té res a envejar a les llegendes fundacionals romanes que tan bé coneixeu a partir de Tit Livi…
Compareu un dels elements d’aquest monument amb un altre de més proper, concretament de la ciutat de Barcelona, que també hem treballat al bloc.
Tal com anunciàvem a l’article Els clàssics i la Setmana de la ciència, l’alumnat de Llatí i Grec de l’Institut Albéniz ha col·laborat activament en la celebració de la Setmana de la ciència al nostre centre. Cada nivell -4t d’ESO i primer i segon de Batxillerat- s’ha encarregat d’un aspecte de la relació entre les llengües clàssiques i l’àmbit científic, per tal de publicar-ho en xarxa i compartir-ho també amb tot el centre a través d’un mural conjunt exposat al suro de les escales d’accés a les aules.
La producció en xarxa consisteix en la sèrie d’articles “Numerals i etimologia”:
I el resultat del mural us el presentem en el muntatge audiovisual següent, que va acompanyat d’un fons musical molt especial per a nosaltres, en tractar-se dels nois i noies de la Coral de 1r i 2n d’ESO acompanyats pel Conjunt instrumental de 3r d’ESO. Les cançons estan extretes del seu segon compacte, concretament del gravat en viu durant el concert realitzat al Círcol catòlic de Badalona el 2010. Disculpeu, per tant, petits errors propis del directe.
Agraïm també l’ajuda i els consells de les companyes de Visual i plàstica i la participació dels alumnes de Francès en la confecció del mural. Tot i que alguns entrebancs de darrera hora fan que la composició final podria haver estat millorable, ens sentim molt satisfets del resultat i contents que el conferenciant que va venir a parlar-nos sobre curiositats de la química se’l mirés amb atenció i interés.
Cal dir que en els termes en grec de la part d’éssers vius, se’ls han colat 3 errors. Us demano que, diccionari en mà, si cal, els detecteu i els corregiu.
També estaria bé que desenvolupéssiu els episodis i personatges mitològics que apareixen al muntatge com a origen del nom de determinats elements químics, ¿hi ha alguna relació entre el mite i l’element a qui dóna nom o és fruit d’una decisió totalment arbitrària de l’investigador?
Com ja sabeu, una part del temari de Llatí de selectivitat demana conèixer exemples dels diferents monuments romans estudiats, a part dels que es troben en els emplaçaments que heu de treballar en profunditat: Emporiae, Tarraco, Barcino, Ilerda i Emerita Augusta. És per això que aquí comença una sèrie d’articles que pretenen posar-vos al dia al respecte, de manera que pugueu conèixer el màxim possible de testimonis romans a la Península Ibèrica. De pas, aprofitarem per repassar aspectes anteriorment treballats sobre l’urbanisme i les obres públiques.
Mireu aquestes quatre imatges i, a continuació, responeu les qüestions següents:
1
2
3
4
A quin tipus d’edifici públic corresponen aquestes imatges? Quines són le seves característiques i quines activitats hi tenien lloc?
A quin emplaçament romà pertanyen cadascuna de les il·lustracions? On està situat? Per ajudar-vos us diré que apareixen en el mateix ordre que en l’annex II del document d’Orientacions per a l’examen de Llatí.
En quin dels emplaçaments esmentats al primer paràgraf hi ha un monument d’aquesta mena molt important? N’hi ha també en els altres? I a Bètulo, ni havia també?
Busqueu d’altres articles del bloc sobre la mateixa temàtica i deixeu-ne l’enllaç.
Una bona ajuda pot ser també aquest Google Maps. Si algun dels monuments encara no hi és, aprofiteu per completar-lo. Així mateix, si a Bètulo també n’hi ha, podeu completar el mapa de Clàssiques a Badalona.
Tal com anunciava l’article Cap a Bàcino s’ha dit, el passat 14 d’octubre els alumnes de batxillerat i 4rt d’ESO que estudiem Llatí de l’Instiut Isaac Albéniz vam visitar el Museu d’Història de de la Ciutat de Barcelona, on ens van explicar l’evolució de l’urbanisme de Barcelona des de l’època romana.
A continuació, explicarem les diferents parts de la ciutat antiga i la seva utilitat:
Els dos carrers principals que s’encreuaven al forum eren el Decumanus maximus, que anava d’est a oest per l’actual carrer Jaume I i carrer Ferran, i el Cardo maximus, que anava de nord a sud per l’actual carrer de la Ciutat i carrer del Bisbe. Els dos anaven a parar a la sortida de la ciutat i es trobaven a l’actual Plaça de San Jaume.
El forum es trobava al centre de la ciutat i era el punt de reunió de la societat lliure. Es trobava a l’actual Plaça de Sant Jaume, on encara es concentra el poder de la ciutat, com el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.
Al costat d’aquest, trobem el temple d’August, el qual està dedicat al primer Emperador i fundador de Bàrcino. Era un edifici de planta rectangular, sobre podium, hexàstil i perípter, on se celebraven cerimònies religioses però sempre a l’exterior de l’edifici. En l’actualitat només n’han sobreviscut quatre columnes, que trobem al carrer Paradís.
Per últim, les muralles, construïdes al I a.C, van ser contínuament millorades per aconseguir una major protecció de la ciutat de Bàrcino. Si ens situem a la Plaça de la Catedral, les seves restes són ben visibles i encara més al cantó de la Via Laietana. Hi ha dos arcs que són els aqüeductes, encara que no són de l’època, però es van decidir mantenir per mostrar la importància de l’entrada d’aigua a la ciutat emmurallada de Barcino.
Planta de la ciutat, extreta de l’Atles d’història de Catalunya (Barcelona, Edicions 62, 1995), que il·lustra un article d’El Fil de les clàssiques sobre la recuperació de la muralla.
Podeu trobar un plànol en alçat i més informació a l’article Bàrcino.
Aquí us deixo un petit record de la sortida a Bàrcino que vam anunciar a l’article introductori Cap a Bàrcino s’ha dit, on vau deixar constància de la vostra opinió sobre la sortida. És un regal amb trampa, perquè s’hi amaga un qüestionari en llatí que cal que traduïu i respongueu. Potser no ho podreu explicar tot en llatí, perquè vull que em demostreu que realment vau estar tan atents com sembla a les fotos, però com a mínim intenteu fer una frase per pregunta en aquesta llengua.
Després de recordar els bons moments, anem per feina i comencem la realització de la tasca que anunciàvem per als de 2n de batxillerat a l’article abans esmentat, és a dir, l’estudi del temple de Bàrcino com a il·lustració del temples romans en general. Serà una recerca col·laborativa que constarà de les següents parts:
Evolució dels llocs de culte des de l’època preetrusca fins a l’Imperi
Tipus de temples i característiques generals
El temple Capitolí de Roma
Ubicació. Mons Capitolium
Característiques i elements
Significació del culte a la Tríada capitolina
El temple d’August a Bàrcino
Ubicació. Mons Taber
Característiques i elements
Significació del culte imperial i contextualització històrica
Penseu que els de primer ja s’hi han posat i ben aviat començarem a veure’n els resultats! Fortuna secunda!
TERESA
