Després de llegir alguns dels articles d’El fil i d’Aracne i de seguir aprenent sobre aquest món fascinants dels nostres avantpassats, m’han vingut a la memòria unes paraules de Bernat de Chartres, teòleg del segle XII, professor a l’escola d’aquella catedral que solia dir:
“Nosaltres som com a nans asseguts a les espatlles dels gegants, de tal manera que podem veure més coses i més lluny que ells, però no per l’agudesa de la nostra vista, ni per les dimensions dels nostres cossos, sinó perquè la gran alçada dels gegants ens eleva i ens sosté a certa altura”.
Albert Soler, professor de literatura medieval de la Universitat de Barcelona diu a la Introducció del Llibre de Meravelles de Ramon Llull (Ed. Teide) que potser el vitrall de la catedral de Chartres, on es veu el profeta Daniel portant a les seves espatlles l’evangelista Sant Marc, té alguna relació amb el que acostumava a dir el filòsof.

Sigui com sigui, és ben palesa la petjada dels clàssics en el nostre dia a dia, encara més de vint segles després. És cert que, des d’un punt de vista tecnològic, hem fet un salt de record olímpic, i, per això, podem estar en contacte i compartir coneixements a través de la xarxa malgrat la distància física que hi ha entre Premià, Badalona, Barcelona, Sant Hilari, Campos (Mallorca), Sagunt… però també ho és que, com ells, seguim preocupats pel temps que ens fuig de les mans sense adonar-nos-en, per aprofitar el moment i per arribar a les estrelles encara que sigui per un camí difícil…
Que potser sabríeu dir com deien en llatí el que teniu en lletra negreta?
Dolors Clota
Sant Hilari