Yearly Archives: 2012

Història de Roma i el seu imperi

Com bé saps la ciutat de Roma va ser fundada el 753 aC a la península Itàlica, concretament a la regió del Laci. Aviat Roma va passar de ser un petit poblat a esdevenir una ciutat ben consolidada i la mestressa de mig món.

Observa amb atenció el mapa dinàmic de més avall i escriu almenys una frase per cada data tot indicant la seva extensió. En acabar, hem de conèixer l’extensió de Roma i el seu Imperi des de la seva fundació fins a la caiguda de l’Imperi Romà d’Orient per tal de percebre la història de Roma arreu i, d’una manera especial, en el cinema:

Mapa animat

Marcus
4t ESO Lingua Latina

Quèquicom: El calendari de la fi del món

En el capítol d’aquesta setmana de “Quèquicom” la reportera del programa Georgina Pujol parla dels mesos de l’any, del calendari romà… amb Francesc Clarà, expert en rellotges solars; Jordi Aloy, responsable del Planetari Cosmocaixa; Anton Aubanell, director de Creamat, i mossèn Francesc Nicolau, matemàtic i teòleg.

Gràcies a la Dolors Clota
Institut Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm

quequicomcalendariroma

A la recerca de l’indoeuropeu!

Per continuar amb la tradició del curs passat, ve’t aquí un nou article de Joan Lluís Lluís a Presència, la revista dominical d’El Punt Avui. El primer parlava d’ortografia etimològica; el segon, presentat per la Thaïs, analitzava una lletra estranya que a tots ens va sorprendre; sobre oratòria i estenografia versava el tercer; i fins i tot en un d’ells Homer es traslladava als Balcans.

En aquesta ocasió tornem als orígens, a través d’un article genuïnament lingüístic que reflexiona sobre l’àvia de la majoria de les llengües europees.

Llegiu el text amb atenció i responeu les qüestions següents, tot aplicant el que sabeu d’història de la llengua. De quart d’ESO a segon de batxillerat, de segur que tots hi podeu posar el vostre granet de sorra.

  1. Per començar, comenteu l’encapçalament de l’article. Veieu quin títol cinematogràfic parafraseja? Amb quina altra disciplina compara, doncs, l’estudi dels orígens de les llengües?

  2. Al títol i al llarg de tot el text s’esmenten diferents lingüistes que han fet recerca sobre els orígens de les llengües indoeuropees. Investigueu sobre ells i afegiu la informació que obtingueu. No hi trobeu a faltar alguns dels noms que nosaltres hem estudiat com a pares de la indoeuropeística?

  3. Què són les llengües indeuropees? Quantes se’n parlen avui i quina terminologia utilitza l’autor per referir-se a les relacions que les uneixen? Podeu classificar en les famílies corresponents les citades al segon paràgraf? Què deu significar que algunes llengües estan “encosinades”, tal com esmenta el text?

  4. Quines ciències són convocades a respondre la pregunta de l’origen de l’indoeuropeu? Els de Grec podeu fer l’anàlisi etimològic de la seva denominació. Quina és la teoria actual al respecte? Quin mètode s’utilizà per arribar a aquesta conclusió i en quin camp lèxic se centra?

  5. Quina és la nova teoria que proposa la revista Science?

  6. Quin llatinisme clou l’article? Podeu dir-me’n el significat literal i extens? En coneixeu algun amb un sentit similar? Podeu fer un cop d’ull al llistat de la selectivitat 12-13 a veure si en trobeu algun…

I si voleu saber més sobre el tema en qüestió, consulteu aquesta entrada d’El Fil de les clàssiques, on veureu mapes il·lustratius i, fins i tot, pistes d’àudio que us ajudaran a entendre millor el tema.

TERESA

Piranesi, enamorat de l’antiguitat romana, al CaixaForum Barcelona

Companyes i companys d’Aracne,
Us recomanem que aneu a veure l’exposició de l’obra de Giambattista Piranesi (Venècia, 1720- Roma, 1778) al CaixaForum de Barcelona (vid. tríptic de l’exposició).

Es tracta d’un recull molt extens de l’obra d’aquest arquitecte, gravador, antiquari, vedutista i dissenyador. Hi trobareu més de 250 gravats que són un testimoni de les ruïnes de la Roma clàssica tal com ell les va poder veure, hi ha les recreacions més o menys fantasioses que fa sobre aquestes ruïnes, també “teoritza” gràficament sobre l’arquitectura clàssica grega, romana i fins i tot etrusca i egípcia. S’hi poden veure objectes i mobiliari inspirats en l’antiguitat. Tot això acompanyat d’uns vídeos i de les fotografies de Gabriele Basilico on es posen en paral·lel els gravats de Piranesi i l’actualitat.

Una part curiosa de l’obra de Piranesi està dedicada a les Presons imaginàries que “ressonen” en les obres plenes d’escales que no van enlloc d’Escher.

No us la perdeu!

Coloma Jofre Bonet. IES Apel·les Mestres. L’Hospitalet de Llobregat.
Mercè Otero Vidal (jubilada). IES Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.

Premis Blocs Catalunya 2012: Aracne fila i fila ha guanyat!

FELICITER, aràcnids i aràcnides d’arreu! Ahir es van lliurar a Reus els Premis Blocs Catalunya a l’Auditori Gaudí de les instal.lacions de firaReus. En l’acte de lliurament dels Premis Blocs Catalunya en la seva cinquena edició, Aracne fila i fila va ser la gran guanyadora en la categoria d’educació personal/professional. L’enhorabona a tots i a totes que ho heu fet possible!

Un cop tancat el període de votacions als Premis Blocs Catalunya 2012 amb 16.000 votacions, vàrem saber que Aracne fila i fila era un bloc finalista. Superat el torn del jurat, Aracne fila i fila ha guanyat en la categoria d’educació personal/professional! Enguany el jurat estava format pel Sr. Ferran Pallàs, guanyador de l’edició de 2011, la Sra. Iolanda Pàmies, guanyadora de l’edició de 2011, el Sr. Miquel Duran, comissionat 2.0 de la Universitat de Girona, el Sr. Jordi Iparraguirre, representant de la fundació PUNT.CAT, el Sr. Joan Ballester, director general de TICNOVA, el Sr. Benet Presas, president del Patronat de turisme de Salou, el Sr. Ernest Benach, expresident del Parlament de Catalunya, el Sr. Pere Condom, director general del parc científic de la UdG, el Sr. Marc Arza, regidor d’Innovació, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, el Sr. Joan Maria Piqué, cap de premsa i comunicació del president de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i la Sra. Trina Milan, presidenta de STIC.CAT.

En la primera edició dels Premis Blocs Catalunya va guanyar El Fil de les Clàssiques, en la tercera El vaixell d’Odisseu i en la cinquena Aracne fila i fila i L’ombra d’un somni, com a bloc corporatiu. Val també a esmentar el blog de clàssiques, Premi Núria Tudela i Penya 2012, El teixit de Penèlope de Mònica López que va quedar finalista en la categoria de Cultura i tendències. Les clàssiques en particular i les humanitats en general són, sens dubte, les gran vencedores en educació d’aquest certamen de blocs en català. Per molts anys, aràcnids i aràcnides de diferents promocions, de diferents instituts i també d’escoles concertades, de diferents edats, alumnes de primària i professores jubilades, pares, mares, avis i àvies, la família aràcnida és molt gran i ara més que mai ens toca seguir filant.

També vull felicitar stic.cat per fer possible el lliurament d’aquests premis en època de crisi, així com tots els guanyadors i guanyadores de la cinquena edició de Premis Blocs Catalunya:

La transcripció dels mots grecs al català

Has escrit ja el teu nom en grec? Què has fet transcripció o transliteració?

Els noms estrangers d’alfabet diferent del nostre, com són els noms grecs, els podem passar al català o bé per transliteració -sistema que té per finalitat reproduir tots els trets fonètics d’aquests noms mitjançant caràcters llatins, però que sovint origina una grafia que ens en resulta estranya-, o bé per transcripció -procediment que intenta representar els sons del nom estranger sense forçar la grafia de la nostra llengua ni provocar, doncs, formes exòtiques.

J. ALBERICH i M. ROS, La transcripció dels noms propis grecs i llatins (1993)

Els alumnes de grec estem fent una base de dades en el Fil Moodle per tal d’aprendre el pas al català de les grafies gregues. Clica damunt la imatge i la veuràs:

Transcripció grec - Base de dades a Moodle

Ara ja entens la diferència entre transcripció i transliteració? Deixa un comentari amb la teva opinió i el teu nom en grec.

Μαθηταί

Ampliem el lèxic llatí amb “Cada dia un mot de Rodamots”!

Fa uns dies el projecte ‘Cada dia un mot‘ de Rodamots va arribar als 3.000 mots amb la paraula ‘fita‘, que en la segona acceptació del Diccionari de la Llengua Catalana vol dir ‘fet assenyalat’. ‘Cada dia un mot’, que elabora des del 2 de mar´del 1999 el traductor Jordi Palou, és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari a totes les persones que s’hi volen subscriure i que ara ja arriben a 24.000. Aquest missatge conté una paraula o expressió en català, amb el seu significat i un exemple d’ús.

A classe de grec i de llatí de l’institut Premià de Mar és ja tradició que els aràcnids i les aràcnides subscrits posin els mots d’origen grec aquí i aquí i els d’origen llatí aquí i aquí.

Enguany utilitzarem aquesta entrada i cada dia que Rodamots ens enviï un mot d’origen llatí el deixarem en comentari, tot explicant el seu origen i l’exemplificarem amb una frase de collita pròpia per tal demostrar que hem copsat bé el significat del mot i ampliar així el nostre vocabulari català d’origen llatí i alhora el lèxic llatí. Rodamots també té Llatinòrum! Comencem, doncs, per aquí i si ens agrada ja ho sabeu: Cada un mot de Rodamots!

Si encara no reps cada dia un mot de Rodamots, en primer lloc t’has de subscriure i el pots rebre per correu electrònic o per Twitter.

Discipuli et discipulae Linguae Latinae