Monthly Archives: juny 2011

Les Equínades de Premià de Mar

Sóc molt amiga de la Marta. La conec des que érem petites i sempre hem connectat amb les nostres històries. De fet, ella forma part de la meva vida perquè hem passat moltes coses juntes.
Demà és el seu aniversari i tenia pensat de fer-li alguna cosa diferent dels altres anys, com una festa sorpresa, o anar a Port Aventura i que després es quedi a dormir a casa meva… Home,  és que si cada any li regalo una postal o un ram de flors, és per avorrir una mica…
Em sembla que em quedaré amb la festa sorpresa!

Arriba el gran dia, i em trobo a la Marta repartint invitacions pel nostre institut, però de sobte em gira la cara i se’n va.
Pregunto a la Judith, una companya de classe, que era el que donava i m’assabento d’una festa privada per celebrar l’aniversari de la Marta. Increïble era la paraula que em venia al cap, sóc la seva millor amiga i no em diu res? Com s’explica això? A veure, no ens posem nerviosos, encara queda tot un dia per endavant i suposo que la Marta em dirà alguna cosa.
Tota la gent està encantada amb la gran festa que farà a  casa seva, amb piscina, beguda, música, nois guapos i molts regals per a ella. Quina enveja!
Vaig cap a casa a dinar i després intento estudiar per l’examen que tinc dintre de dos dies, però no puc, tota l’estona que penso amb la festa, la veritat és que m’estava cansant una mica, em fa molta ràbia que la meva millor amiga s’hagi oblidat de convidar-me i que hagi avisat a noies que ni tan sols es fa.
Agafo el telèfon per trucar  la Marta i  marco el número ràpidament:
– Marta? Sóc la Georgina- Vaig dir.
– Ah hola Georgina, què vols?- Em va preguntar amb desgana.
– Què fas aquesta nit? Ho dic com que és el teu aniversari…- Li vaig retreure.
– No faré gran cosa, ja saps, estar amb la família, sopar…- Em va mentir.
– Ah doncs que et vagi molt bé, ens veiem demà a l’escola- Li vaig dir amb tristesa.
– Adéu- Va acabar.
I a sobre m’havia mentit! Com és possible? Pensava que em tindria en compte en tot moment, però ja veig que ni això. Ara penso que gent d’aquest tipus no val la pena, així que demà el matí, li giraré la cara com m’ha fet ella avui i em quedo tan ample.
La veritat és que l’endemà ella em va venir com si res i em va continuant parlant, però sentint-ho molt jo estava molt ressentida i la vaig ignorar de totes les maneres.

Quan va arribar el meu aniversari, sabeu què vaig fer? Doncs, ho vaig fer pagar amb la mateixa moneda, no la vaig convidar i tan tranquil•la, però clar ella es va enfadar i em va trucar, havia reaccionat de la mateixa manera que ho vaig fer jo.
– Ara entens pel que vaig passar?
Finalment ens vam posar en contacte d’immediat a través del Facebook, perquè s’havia muntat un merder que no se sabia com havia començat, però ens havia petrificat.  Tot plegat recordava aquell mite d’Ovidi que havíem llegit i comentat a classe de llatí.  Sort que nosaltres, de seguida, vàrem arreglar les coses i tot va quedar com sempre estava.
Amigues per sempre. Amicae in aeternum!

Georgina Tur

4t ESO Llatí

“Carpe diem” de Pepita Castellví


CARPE DIEM


Aprofita el moment,
que no se t’escapin
els dies entre els dits.
No et perdis entre els somnis,
entre l’estrèpit
dels enganys.
La vida s’escola
ràpida cap el mar.
No perdis ni un instant.
agafa amb dits forts el temps
I lliga’l fortament a tu,
no deixis que s’adormi
entre els teus braços.
Escolta la ràpida
remor de la sang
i viu, viu, com si fos
l’últim dia del món.

Pepita Castellví

Tyropatinam o flam de formatge

És increïble encara avui fem aquesta recepta romana d’Apici! Realment va ser molt emocionant poder anar al mercat de la Boqueria de Barcelona a fer Cuina Romana amb Eulàlia Fargas. Em vaig emocionar, vaig entrar a la cuina de casa i aquí en teniu el resultat. Prosit!


Us hi animeu? Ja tenim un receptari de cuina romana amb Col·lex!

Estefanía Paladines del Cisne

4t Llatí

2012: any diví

Després de tres anys junts, dotze alumnes de la classe 2.2. Batxillerat de l’Institut Isaac Albèniz hem decidit preparar un calendari per a la nostra estimada professora de Grec i Llatí, la Teresa Devesa. El nostre objectiu era agrair tots els bons moments que hem passat amb ella i com ens ha cuidat fins fer de nosaltres uns bons discipuli atque discipulae.

Llavors, hem seguit un procediment especial: Com que no podíem quedar tots a la vegada per fer una sessió de fotografies col·lectiva perquè teníem exàmens, hem acordat establir un mes per alumne, però representant una divinitat grega i llatina. La Carla Asensio s’ha encarregat de buscar bones fotografies de cadascú dels participants i ha fet uns muntatges en Photoshop amb paciència i originalitat, ja que l’ocasió ho mereix.

El repartiment és el següent:

Mar Morillo – Gener
Carla Asensio – Febrer
Ariadna Jiménez – Març
Ana Rosa – Abril
Edgar Baena – Maig
Annia Garcia – Juny
Thaïs Garcia – Juliol
Carlos Cuevas – Agost
Jessica Llavero – Septembre
Sara Cañizares – Octubre
Marc Cortés – Novembre
Andrea Martinez – Desembre

Ara bé, la nostra pregunta és aquesta: Sabeu quins déus estem representant? Com ho podeu saber?
Nosaltres ho sabem gràcies a la Teresa, així que moltes gràcies per aquests anys!

Els alumnes de Grec i Llatí
2.2. Batxillerat
Institut Isaac Albéniz

Què es un clàssic?

Llegiu el fragment següent del premi Nobel de literatura T. S. Eliot (1888-1965) que pertany a un text titulat «Què és un clàssic?» (PAU 2003-2004).
Enumeraré certes qualitats que jo espero que tingui un «clàssic»… i que crec que es troben totes en Virgili… Un clàssic només pot sorgir quan una civilització és madura; quan una llengua i una literatura són madures; i ha de ser l’obra d’una ment madura… Maduresa de la ment: aquesta necessita història i la consciència de la història… Hi ha d’haver el coneixement almenys d’un altre poble altament civilitzat, i d’un poble d’una civilització que sigui prou propera per haver influït i entrat a la nostra… Des del començament Virgili, com els seus contemporanis i predecessors immediats, adaptava i usava constantment els descobriments, les tradicions i els invents de la poesia grega. Usar una literatura estrangera d’aquesta manera indica un estadi de civilització que va més enllà de fer servir només els estadis anteriors de la pròpia –tot i que crec que podem dir que cap poeta no ha mostrat més sentit de la proporció que Virgili en els usos que feia de la poesia grega i llatina anterior.

  • Es compleix en el cas de Virgili la condició que estableix Eliot de conèixer «almenys un altre poble altament civilitzat»? Quin?
  • En què i a partir de quan havia «influït» aquesta civilització en la civilització llatina?
  • A qui es refereix Eliot quan parla dels «contemporanis i predecessors immediats» de Virgili?
  • Com es concreta en la temàtica de l’Eneida el fet que Virgili mostrés un gran «sentit de la proporció en els usos que feia de la poesia grega i llatina anterior»? Quins poetes representaven «aquesta poesia grega i llatina anterior» en el cas de Virgili?
  • Penseu que en l’època de Virgili les elits polítiques i intel·lectuals de Roma eren plenament conscients de la importància històrica del poble romà? Quin era un dels principals objectius de l’Eneida en aquest sentit? Qui havia impulsat la seva redacció?

Alumnes de Llatí de 2n de batxillerat

El metge d’Atenes, de Teresa Pous

Ahir es va presentar a l’Espai Mallorca de Barcelona la novel·la El metge d’Atenes (Ed. Moll), de Teresa Pous, Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de Novel·la 2010. A càrrec de Carme Arenas (catedràtica de literatura Catalana, crítica literària, traductora i presidenta del PEN Català), Carme Cayol (actriu de teatre, de doblatge i professora de l’Institut del Teatre)  i Mar Rodríguez Cayol (experta en mitologia), i amb una emocionant intervenció del cantautor empordanès Josep Tero.

No us perdeu la presentació de El metge d’Atenes a Llinars del Vallès.

De què va El metge d’Atenes?

A Larissa estant, Alexandre –el metge d’Atenes, condeixeble del gran Hipòcrates– escriu en uns papirs els seus records des de la serenitat de qui ha sabut viure la vida amb humilitat i amb la capacitat d’acceptar que cada experiència és una lliçó que l’ajuda a créixer com a persona i com a professional de l’Art de la medicina. L’amor, el dolor, la pèrdua i la voluntat constant d’aprendre i evolucionar, però també temes com la discriminació de la dona, la justícia o la desigualtat social, s’entremesclen en aquesta novel·la de formació, que ens situa en l’ambient de màxima esplendor de la Grècia de Pèricles, Sòcrates o Hipòcrates –personatges tots ells d’aquest llibre de Teresa Pous molt ben documentat històricament.

Qui és Teresa Pous?

Teresa Pous (Barcelona, 1956) és llicenciada en Filosofia i diplomada en Biblioteconomia. Ha escrit sis llibres de converses i ha estat col·laboradora del suplement de Cultura de l’Avui. Amb la seva primera novel·la, La cançó dels deportats, va obtenir el Premi Marian Vayreda 2006. També li agrada la medicina i és una apassionada hel·lenista.

Mercè Otero