Monthly Archives: setembre 2010

Els clàssics i la Setmana de la ciència

En el marc de la 15a Setmana de la ciència impulsada pel Departament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat, del 15 al 19 de novembre se celebrarà la Setmana de la ciència a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona. Tots els departaments del centre hem estat convidats a participar-hi i els Clàssics, sens dubte, no hi podem faltar. Suposo que a aquestes alçades, amics i amigues del bloc, ningú no pot tenir dubtes de tot el que des de les nostres disciplines hi podem aportar. Enguany, a més, comptem amb la participació de la Núria, també professora de Francès, que enriqueix la nostra aportació amb el punt de vista d’una llengua romànica tan important i propera.

Així doncs, el seminari de Grec i Llatí i el de Francès proposem tot un seguit d’activitats de caire etimològic relacionat amb el lèxic científic. Partint del llibre Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic de Margalida Capellà (us sona?) endegarem una recerca sobre els ètims grecs i llatins en la terminologia relativa a tres camps del saber: la medicina, les ciències experimentals i les matemàtiques.

  • Els de 4t d’ESO, amb el Ramon al capdavant, treballareu el vocabulari mèdic. Per què moltes especialitats mèdiques acaben amb el sufix –iatria? Quin tret comparteixen les malalties acabades en -itis? I les intervencions quirúrgiques en -plàstia? I una emprempta dactilar, amb quina part  del cos la podem obtenir? D’on prové el nom de vacuna? Proveu d’interpretar el prospecte d’un medicament en clau etimològica, veureu que entendreu moltes més coses…
  • A 1r de batxillerat el centre d’atenció serà el vocabulari de la biologia, la zoologia, la física, la química, la geologia…, és a dir, les ciències experimentals. D’on provenen els símbols dels elements químics i quina relació tenen amb l’element designat? Els noms dels planetes i les constel·lacions, sou conscients que tenen un origen mitològic en la majoria dels casos? Quin criteri utilizem per classificar els animals quan utilitzem el sufix –vor i -fag? I no cal dir que majoria d’especies animals i vegetals es classifiquen científicament segons el seu nom llatí.
  • A 2n de batxillerat descobrirem la relació de les cultures i les llengües clàssiques amb l’apassionant món de les matemàtiques. Quants cossos i figures geomètriques prenen nom a partir dels numerals grecs i llatins? I la gradació de les  unitats del sistema mètric, d’on provè? Què estudia la trigonometria i per què rep aquest nom?

En fi, serveixi aquest article introductori com una mena de preavaluació, per tal de saber el vostre punt de partida. Per això us demano que deixeu un comentari amb algunes respostes a les preguntes que us he formulat i d’altres informacions sobre el vocabulari científic que conegueu. Algú em pot dir també per què el llatí va deixar tanta emprenta en el món de la ciència ? (Recordeu la història d’aquesta llengua). Què són els neologismes i i quina és la seva principal font etimologica en el cas dels científics?

Continuarà…

TERESA

Vestigis del teatre romà de Palma

Foto Lladó.

Les obres al carrer Peraires, segons informa avui el Diari de Balears,  treuen a la llum un tram de mur de dos peus romans, cosa que fa sospitar als tècnics de Patrimoni que podria ser alguna part estructural del teatre. En consolidar les estructures, es faran nous tests.
Les obres al número 6 del carrer Peraires de Palma han tret a la llum el que podrien ser els primers vestigis físics del que fou el teatre romà, un edifici públic l’existència del qual és suposada pels historiadors i arqueòlegs, malgrat que de moment no se n’han trobat restes fefaents a l’indret. La troballa torna a donar esperances als tècnics, ja que s’ajusta a la tesi de l’arquitecte Luis Moranta sobre la seva localització vora el passeig del Born.
En concret, les restes s’han descobert durant el seguiment arqueològic de les obres de reforma d’un habitatge plurifamiliar de titularitat privada. La sorpresa arribà quan l’arqueòloga Francisca Torres informà el Consell de Mallorca que en la cala realitzada on s’havia de col·locar l’ascensor aparegué un tram de mur de 70 centímetres, just l’amplada de dos peus romans. “Tot ens fa pensar que aquesta és una estructura adjacent al teatre romà, que estaria situat més a l’interior”, explicà el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà.
Segons els tècnics del seu departament, la ubicació del teatre entre el Born i el carrer Peraires seria lògica, perquè és una zona extramurs i propera al port romà (situat llavors on avui hi ha el Born). “A més, coincidiria amb el traçat radial del teatre de Pol·lèntia“, afegí l’arqueòloga del Consell, Helena Inglada, citant la investigació de Moranta. La tècnica aclareix també que aquest primer mur faria part “d’algun tipus d’estructura subsidiària al teatre”, cosa que no lleva importància a poder localitzar els primers vestigis del teatre romà. Així i tot, en les tres cales que s’han fet fins ara a la finca no s’han localitzat restes ceràmiques de cap casta.
De moment, el Consell ha donat permís a la propietat per continuar la reforma de l’habitatge perquè, una vegada consolidat, s’ampliï la cala ja iniciada i es pugui destapar més tram del mur. D’altra banda, també es realitzà una nova intervenció arqueològica al pati de l’edifici, on s’espera localitzar part de l’estructura del teatre, en concret, els murs de darrere del fòrum.
El director insular de Patrimoni destacà la bona disponibilitat dels propietaris de l’immoble, que “han decidit posar un vidre al terra de l’ascensor perquè el mur localitzat sigui visitable”, explicà, mentre espera els resultats finals d’altres prospeccions. “Una vegada coneguts els resultats, ja ens plantejarem una actuació a més gran escala”, afegí. Això mateix es féu en el seu moment, per cert, a Tarragona i a Cartagena per destapar els seus teatres.
Segons les investigacions de l’arquitecte i estudiós Luis Moranta, publicades a El teatro romano de Palma. Una hipótesis y sus primeras comprobaciones, Palma fou fundada simultàniament amb Pol·lèntia i se suposa que tingué un desenvolupament urbà semblant i que, en l’època d’August, es projectà la creació d’un edifici teatral, tal com s’ha descobert a la ciutat romana d’Alcúdia. És més, Moranta ha estudiat que l’interior d’aquesta illeta de cases on ara s’han trobat les restes muràries formen una estructura radial que recorda els edificis públics romans. Les properes excavacions hauran d’aportar-ne noves dades.

 


Veure Palma romana en un mapa més gran

Joan Llull

Sant Llorenç des Cardassar

Mallorca

 

 

Mireu i escolteu: La Mirada Griega amb rap d’Alfa i Omega

 Acabo de teniu una alegria en veure algunes de les vostres imatges publicades a la wiki de Chiron, La Mirada griega amb el rap de Santiago el Menor per a Chiron a Gijón del 2008, molt anterior al de Deka, però que no havia aconseguit d’escoltar mai ni de fer-vos escoltar. Ara gràcies al company chironià de Galícia Álvaro P. Vilariño ho tenim tot en un:

Dives Gallaecia, Alfa e Omega

Els set princeps de “Stardust” i els noms llatins

A l’antiga Roma, en un primer moment, s’atorgava als fills noms amb significat de nombres ordinals. Més tard, es van començar a posar antropònims que fessin referència a detalls físics, de naixement o futures característiques que els pares volien que els descendents tinguessin, això, es va fer per iniciar una diferenciació més concreta entre la població. A Stardust, 2007) EEUU, de Matthew Vaughn hi trobem un clar referent clàssic ja que els noms dels set princeps tenen un antropònim llatí: Primus, Secundus, Tertius, Quartus, Quintus, Sextus i Septimus. No és curiós? L’autor del llibre en el qual està basada la pel·lícula, Neil Gaiman, va donar a aquests personatges els primers noms ordinals llatins, seguint el costum romà.


FITXA TÈCNICA:

Stardust (2007) EEUU.

Director: Matthew Vaughn

Guió: Jane Goldman i Matthew Vaughn

Productors: Matthew Vaughn, Lorenzo di Bonaventura, Michael Dreyer i Neil Gaiman

Director de fotografia: Ben Davis

Música: Ilan Eshkeri

Repartiment: Claire Danes, Charlie Cox, Sienna Miller, Michelle Pfeiffer, Robert DeNiro, Peter O’Toole…

Gènere: Fantàstic

Argument: “Stardust” comença en l’humil poblet de Mur, a Anglaterra. El seu nom prové del mur de pedra que ha mantingut als seus habitants allunyats de l’amenaça que representa l’univers paral·lel i sobrenatural que existeix fora. Malgrat això, el jove Tristà fa una boja promesa a la noia més maca del poble amb l’esperança de guanyar-se el seu cor: li portarà una estrella caiguda del cel. Per mantenir la seva promesa, Tristà, haurà de passar a l’altra banda i entrar al misteriós regne habitat per una màgia sense fi i llegendes de les que aviat formarà part.

Imatge de previsualització de YouTube

Què n’opineu? Coneixeu algun mot de persona actual que provingui d’aquests antropònims llatins?…

Sílvia Espinach
Llatí 1r Batxillerat

Llatí a les discoteques!

Estimats companys i companyes: EL LLATÍ TAMBÉ EXISTEIX A LES DISCOTEQUES!
L’altre dia, avorrint-me pel Facebook, vaig veure un flyer d’una discoteca en què s’anunciava la festa universitària “Cum laude”…
Mireu si és curiós que fins i tot l’”apartat” d’oci de les nostres vides té reservat un lloc al Llatí.

Algú em sabria recordar què significava i què era “cum laude”?

Mar Morillo
2n batxillerat
Institut Isaac Albéniz

Humor d’alfabet!

De mica en mica s’omple la pica i entre tots i totes hem aconseguit el que ens demanava l’altre dia la Margalida a través del Fòrum de notícies del Moodle: aquests retalls de diaris, revistes i personals en què es fa humor amb l’alfabet grec. A què espereu per donar-nos a conèixer el vostre, inventat o publicat? Només l’heu de pujar a l’àlbum corresponent “Alfabet i humor”!

Aràcnids i aràcnides de Grec

Les dones de la vida a l’antiga Grècia

Sabeu qui era Friné? i qui eren les cortesanes i les heteres?; creieu que a Grècia ja s’exercia la prostitució?, com l’entenien?, què era la prostitució sagrada?, n’hi havia també de masculina? com concebien els grecs el sexe? qui va inventar-se els bordells?… tot això ho podreu esbrinar tot visualitzant aquest vídeo i després en podeu fer recerca, si us interessa el tema, ja que no deixa de tenir pervivència avui en dia. No us oblideu de comentar ni de deixar en uns dos-cents mots el resultat de la vostra recerca. Us recomano, d’entrada, Arte y prostitución en la Grecia antigua.

Joan Ramírez

Alfabets, per triar i remenar!

Ara que ja sabeu l’alfabet grec, que aneu comentant els apunts corresponents en El Fil de les Clàssics i a Aracne (per cert, els podríeu recopilar en comentari i així no ens en perdríem cap!), potser us agradarà aquest vídeo amb una pila d’alfabets, endreçats per ordre alfabètic. Compte, n’hi ha de reals, però d’altres són inventats i extrets de revistes, llibres, còmics, pel·lícules o sèries de televisió. De quins en teníeu notícia? Quins heu arribat a aprendre? Quin us agrada més? Quina petjada hi té l’alfabet grec? En coneixeu més? Què n’opineu de tot plegat?


Alfabetos Del Mundo Y De Más Allá (World's… por Chockys

Gaby