Arxiu d'etiquetes: reptes

Repte 2011_01 – Les capses de pomes

priadu1

pomesverdesBasat en un problema tramès per Carme Farré

Aquesta serà la segona vegada que el repte del mes es basarà en un exercici proposat per una de les persones que col·laboren amb els seus textos i idees. L’enunciat és molt simple i la resolució també ho és si enfoqueu el problema de forma correcta i no s’atabaleu amb l’aparent falta de dades
Una venedora té 32 pomes i unes quantes caixes buides. Posa 9 pomes a les caixes grans i 2 pomes a cadascuna de les petites. Totes les caixes queden plenes i no li sobra cap poma. Quantes caixes té? Quantes són grans? Quantes són petites?
I ara una pregunta extra pels que encara no han tingut prou. Sabries trobar una quantitat de pomes superior a 100 que també es pogués repartir entre capses de 2 i de 9? Explica com ho faries.
Te premi extra el que trobi el número més proper a 100 i les distribueixi en el menor número de caixes possible.

Repte 2010_12 – solució

priadu1

El repte que avui esgota la seva vigència tenia tot un seguit de preguntes a contestar però en l’article ens limitarem a la darrera, ja que aquesta era l’única questió que ens podia fer suar una mica.
Recordem que la questió plantejada era el número mínim de monedes que ens permetien assolir qualsevol quantitat inferior a l’euro o al dòlar.
És fàcil pensar que una quantitat més gran i per tant més propera a la unitat exigirà més monedes, per la qual cosa un idea raonable és començar per esbrinar les monedes que hem de tenir per arribar a 0,99 €

0,99 = 0,50 + 0,20 + 0,20 + 0,5 + 0,2 + 0,2 (6 monedes)

Ara continuem de forma descendecent per veure quina evolució descobrim.

0,98 = 0,50 + 0,20 + 0,20 + 0,5 + 0,2 + 0,1 (6)
0,97 = 0,50 + 0,20 + 0,20 + 0,5 + 0,2 (5)
0,96 = 0,50 + 0,20 + 0,20 + 0,5 + 0,1 (5)

Descartarem descomposar les quantitats acabades en 0 o 5 per que en fer servir com a moneda més petita la de 5 cèntims o la de deu, no poden en cap cas exigir una gran quantitat de monedes.

0, 94 = 0,50 + 0,20 + 0,20 + 0,2 + 0,2 (5)

Sembla que podem abandonar las desena dels 90 ja que veiem clarament que no sortirà una quantitat de monedes superior a sis. Provem amb desenes inferiors.

0,89 = 0,50 + 0,20 + 0,10 + 0,5 + 0,2 + 0,2 (6)
0,79 = 0,50 + 0,20 + 0,5 + 0,2 + 0,2 (5)
0,69 = 0,50 + 0,10 + 0,5 + 0,2 + 0,2 (5)

Fins ara sempre hem fet servir la moneda de 50 cèntims, que passaria si no la poguéssim utilitzar?

0,49 = 0,20 + 0,20 + 0,5 + 0,2 + 0,2 (5)

Després de tantes proves queda clar que la quantitat més alta que trobarem és 6. Per tant podem afirmar que qualsevol quantitat en euros inferior a la unitat es pot aconseguir amb un número de monedes igual o inferior a 6.

En el cas del dòlar el número de monedes necessàries és més gran com es pot veure en el següent exemple.

0.99 = 0,50 + 0,25 + 0,10 + 0,10 + 0,1 + 0,1 + 0,1 + 0,1

I ja només falta penjar les siluetes dels dos guanyadors. Els que a banda de contestar les primeres preguntes, les més fàcils, han vist que l’euro exigeix menys monedes que el dòlar per tal d’arribar a qualsevol quantitat inferior a la unitat.

Repte 2010_11 – solució

priadu1

Com ja hem fet en algunes ocasions anteriors no donarem la solució del repte, però explicarem com arribar-hi aturant-nos just a les portes de la resposta. Per aconseguir-ho recuperarem els exemples que vam posar quan el vam plantejar i a més a més n’afegirem alguns de nous per fer la deducció de la resposta més clara. Fixeu-vos bé en les dues fraccions inicials i en la final un cop simplificada.

1/2 + 1/4 el convertim en (1 + 1)/(2 + 4) = 2/6 i simplificant 1/3

1/3 + 1/5 el convertim en (1 + 1)/(3 + 5) = 2/8 i simplificant 1/4

1/4 + 1/6 el convertim en (1 + 1)/(4 + 6) = 2/10 i simplificant 1/5

Oi que ara ja es veu la relació entre les fraccions inicials i les finals? Doncs ja només ens queda penjar les siluetes dels quatre guanyadors del mes.

Repte 2010_12 – Preguntes

priadu1

Passem a les preguntes tal com vam dir a l’article anterior. Aquest cop seran fàcils, que només tenim classe fins al dia 22 i durant les vacances fa mandra contestar tot i que com sempre tenim temps per fer-ho fins al darrer dia del mes.

Perquè creus que hi ha tant poques monedes, 6 en un cas i 7 en l’altre?
No seria millor que n’hi haguessin mes? Què faries si tu fossis el cap de la Reserva Federal o del Banc Central Europeu?
Si t’has fixat en les xifres que apareixen queda clar que eviten escriure decimals, és a dir, a cap moneda posa 0,01 €, però algunes tenen el seu valor indicat en forma fraccionaria. Quines són? Podries expressar-les totes en forma de fracció?

I passem a la darrera qüestió que és la que t’exigirà més càlculs.
Quin és el número mínim de monedes que has de combinar per tenir qualsevol quantitat inferior a 1 € o a 1 $?
Si no entens la pregunta fixa’t en l’exemple. Per tenir 0,15 €, o sigui 15 cèntims, n’hi ha prou amb dues (10cent + 5cent ).
I ara basant-te en la pregunta anterior pensa quina de les dues, l’euro o el dòlar, et permet aconseguir qualsevol quantitat amb menys monedes.
Fàcils, oi? Doncs animeu-vos a participar i aprofiteu el pont per començar a pensar les respostes.

Repte 2010_12 – Presentació

priadu1

Hem acabat novembre amb els decimals i hem començat desembre també amb els decimals. De què pot tractar el repte d’aquest mes? No cal gaire imaginació, de decimals. Però com sempre li donarem un enfocament diferent al que treballem a classe.
Aquí sota tens les monedes amb valor igual o inferior a la unitat tant de l’euro com de dòlar. Avui mira-te-les bé, observa quin text i quines xifres hi ha escrites, compta-les i veuràs que hi ha un número semblant de monedes a Europa i als Estats Units (7 monedes d’Euro, 6 de dòlar). Les preguntes vindran demà per no allargar més l’article i deixar-te temps per familiaritzar-te amb les monedes i els seus valors

Valor UE USA
0,01
0,02
0,05
0,10
0,20
0,25
0,50
1,00

Repte 2010_10 – solució

priadu1

Un cop presentat el repte del novembre toca comentar com ha anat l’anterior i com podeu veure ho fem amb un quadre explicatiu on apareixen els dotze primers números naturals i la quantitat de divisors que tenen. Com que una de les preguntes era quin era el primer número a tenir sis divisors ja veiem d’entrada una de les respostes, el 12. Les altres dues respostes, el 24 i el 36, no apareixen al quadre perquè el farien excessivament llarg.

Número Número de divisors
1 1
2 2
3 2
4 3
5 2
6 4
7 2
8 4
9 3
10 4
11 2
12 6

A canvi escriurem els seus divisors per tal que veieu la correcció de la resposta. El conjunt de divisors del 24 és {1, 2, 3, 4, 6, 8, 12, 24} i el de divisors del 36 està format per {1, 2, 3, 4, 6, 9, 12, 18, 36}.

Ara ja només ens queda presentar als guanyadors, és a dir els que han encertat les tres preguntes. N’hi ha uns quants més que n’han encertat dues i tindram premi, però no els posarem aquí. Aquest cop tenim una perfecta paritat que diria un polític, perquè els encertants són un xiquet i una xiqueta. Enhorabona!

irenemicro rubenmicro

Repte 2010_11

priadu1

Fa dies que tant a classe com al bloc les fraccions surten pertot arreu, per tant és fàcil deduir que el repte del més també en parlarà. Això sí però, no comentarem res del que ja hem fet a classe, sinó que tractarem de fer noves descobertes reflexionant sobre fets que fins ara han quedat al marge.
Recordeu la primera operació que vam aprendre en començar aquest tema? Va ser la suma de fraccions i la primera intenció de més d’un era fer-ho de la següent manera.

1/2 + 1/4 = (1 + 1)/(2 + 4) = 2/6

De la forma correcta de sumar, que és ben diferent, no en parlarem aquí, ja ho hem fet prou a classe. Ens entretindrem en canvi reflexionant sobre la operació errònia acabem de fer.
Si us fixeu us adonareu que la fracció que ha sortit en fer la falsa suma té una relació especial amb les dues fraccions sumands. Penseu-hi, hem “sumat” 1/2 i 1/4 i ens ha sortit 2/6.
Provem amb un altre parell de fraccions a veure que passa. Partim de 1/3 i 1/7 i obtenim 2/10.
Sempre que sumem fraccions amb un número 1 al numerador tindrem aquesta relació especial entre les tres fraccions. Sabrieu dir que té d’especial la fracció final si la comparem amb les dues fraccions inicials?

Per trobar la resposta us recomano que feu més proves i aprofiteu tot el que hem aprés relacionat amb les fraccions equivalents i la simplificació.

Repte 2010_09 – Prisma o cilindre – solució

priadu1

El propassat divendres dia 8 es va acabar el mes que teniu de marge per respondre un repte i per tant toca dir la resposta i qui ha encertat. L’únic que ha aconseguit respondre les dues qüestions plantejades el teniu com sempre a la silueta que acompanya l’article.
arnaumicroEl repte estava format per dues preguntes i com era d’esperar no hi ha hagut cap problema a contestar la primera, és un prisma, però si la segona, ja que molts heu pensat que la torre tenia 14 cares, cosa que és falsa. Suposo que us preguntareu, com podem saber-ho si a la foto només veiem un part de la torre?
Per resoldre aquest problema podem optar per dues vies. Una primera és suposar que el nombre de cares és parell i identificar dues cares que siguin completament perpendiculars. Per exemple les que a la foto estan marcades com cara A i cara B. Entre els apotemes que van a aquestes cares i que formen un angle de 90o està clar que hi trobem una quarta part de la torre. Per tant si des de A fins a B, sense comptar aquesta darrera, hi veiem quatre cares; està clar que la torre té 4 x 4 = 16 cares.
Com que aquesta explicació és una mica embolicada passem a una altra molt més fàcil. Quan observem un objecte que té una forma pràcticament cilíndrica, des de qualsevol punt de vista veiem la meitat de la figura. Això vol dir que si veig vuit cares (números rosa) la figura completa en té 16.

torresoluc

Repte 2010_10

priadu1

Fa pocs dies, quan vam parlar de com havia anat l’examen del tema 1, vam dir que la descomposició en factors primers no havia anat excessivament bé. Avui recuperem el tema i parlarem de l’altre apartat de l’examen que va anar una mica fluix, el dels divisors. Com l’anterior convé repassar-lo i ho farem amb el repte del mes d’octubre.

divisors

Si anem mirant els divisors número per número ens trobem que el número 1 té un sol divisor (1), el 2 en té 2 (1,2), el primer número que en té tres és el 4 (1,2,4) i el primer que en té quatre és el 6 (1,2,3,6). No n’hi ha cap que tingui 5, pots comprovar-ho si no t’ho creus. Passem per tant als sis divisors, sabries dir quin és el primer número que té 6 divisors?, i el primer que en té 8 i el primer que en té 9?. T’ajudaré dient que tots són inferiors a 100, per tant tampoc no ens haurem de fer un fart de càlculs… Bé, potser no cal fer-ne gaires si fem servir la intel·ligència en comptes de la calculadora.

Prisma o cilindre?

prima

La pregunta del títol posa més a prova la vista que els coneixements matemàtics, però ja està bé que la primera activitat del curs sigui senzilleta i no ens col·lapsi les neurones, que ja tindrem temps de complicar-nos la vida els propers 10 mesos.

torre_romana

Les torres que veieu a la foto me les vaig trobar aquest estiu fent turisme a Torí i formen part de la Porta Palatina, la porta septentrional de les muralles romanes, molt modificades però en èpoques posteriors, tal com li passa a la torre de l’arquebisbe de Tarragona. Però no estem aquí per parlar de medi sinó de matemàtiques, per tant anem per feina.
Prisma o cilindre era el que jo em preguntava segons m’anava acostant a la torre i això és el que heu de decidir, i si us sembla que la resposta correcta és la segona també heu d’esbrinar els número de cares laterals que formen la figura.