Tots coneixeu sense cap mena de dubte els fulls de rapidesa de càlcul del Lluís Segarra, doncs bé, els que jo us aniré presentant al bloc podríem dir que en són una mica fills. La idea que ha portat a la seva creació ha sigut l’encreuament entre dos objectius: u, potenciar la velocitat en el càlcul mental i dos, fer-ho en base a una seqüenciació molt pautada i detallada elaborada durant el curs 2008-09 a la comissió de matemàtiques. Això darrer comporta que la col·lecció de cicle superior, que és la que us oferiré, estarà formada per un número considerable de fulls.
Avui us presento el primer, que com podeu veure consisteix en fer la recomposició numèrica d’un número de quatre xifres a partir de les unitats, desenes, centenes i unitats de miler que el formen, totes elles presentades de forma desordenada. Tenint en compte que, en presentar o repassar els naturals, els llibres de text acostumen a treballar molt la descomposició, però no el procés invers, he considerat que seria la primera feina a fer.
Arxiu d'etiquetes: recursos
Mates i cinema
Al llarg de la nostra vida laboral hem vist com els companys que feien ètica, socials, història, medi, ciutadania, etc… Podien recórrer al cinema per tractar alguns temes del currículum d’una forma més engrescadora i animada. Fins i tot a física podíem remenar entre les obres de ciència ficció per tal d’il·lustrar tant continguts totalment ortodoxes com teories que entraven més en el camp de la fantasia, però que feien bo de discutir a classe (qui no ha gaudit parlant amb els alumnes dels forats negres, dels forats de cuc o de l’hiperespai?).
A matemàtiques però, ho teníem força més pelut. Darrerament però, la cosa ha millorat força. En la dècada que s’acabarà aquest desembre hem vist un mínim de tres pel·lícules on les matemàtiques no han sigut precisament un punt marginal i secundari de l’argument. A beautiful Mind del 2001, La habitación de Fermat del 2007 i Los crímenes de Oxford del 2008… i no oblidem la sèrie Numbers que mereix unes paraules a banda en un proper comentari. Esperem que aquest fet no sigui una moda passatgera i que també a les classes de matemàtiques puguem fer ús d’aquest mitjà que Riccioto Canudo va batejar el 1911 com a setè art.