Avui és 31 de març i toca fer públics tant el guanyador com la solució del repte del mes. No he pogut resistir però la temptació d’amagar una mica les dues coses. Pel que fa a la resposta no he posat la solució numèrica, però un cop feta la triangulació de totes les figures que formaven l’estrella, trobar-la és un exercici de reconeixement de fraccions ben fàcil. El guanyador també us serà fàcil de reconèixer, tot i que la imatge sigui molt petita per tal de no amagar la solució del repte.
Aquest mes només un nen ha encertat la resposta, però no us desanimeu, de ben segur que el proper mes hi haurà més encertants.
Arxiu d'etiquetes: recursos
Una pista a la paperera
A les papereres es poden trobar coses ben curioses, avui per exemple he trobat un tros del darrer examen. Està molt brut i costa una mica de llegir però diu alguna cosa del repte del mes i també es veu la paraula diagonals. Sembla doncs que anirà per aquí la cosa o sigui que aquest cop ho teniu ben fàcil, ja que a l’examen, la pregunta que feia referència a les diagonals, vau encertar la primera part gairebé tothom i la segona, la difícil, 14 alumnes de 25.
Ah! Que esteu de vacances? Doncs sí, teniu raó, però penseu que les neurones mai no han de fer festa del tot. Per això us recomano que feu un cop d’ull a la imatge i comenceu a preparar-vos per al repte del mes d’abril.
Joc del 15
Acabem els materials de suport relacionats amb la suma d’unitats, o de xifres inferiors a 15, amb aquest joc que, si bé no suposa una gran dificultat pel que fa a les sumes, obliga a fer una gran quantitat d’operacions mentals a l’hora d’elaborar una estratègia per a guanyar. La causa dels càlculs rau en el fet que cada jugador ha de pensar en totes les possibilitats tant seves com del contrincant, ja que ha d’intentar alhora guanyar ell i impedir el triomf de l’adversari.
Trobareu una explicació més detallada del joc, les seves normes i la tira a plastificar per jugar, al fitxer PDF.
Arribareu a casa?
Cercle de monedes
Variants de la suma de cartes
Aquest últim comentari sobre la suma de cartes fa referència a les dues petites variants que podem aplicar i que venen il·lustrades per aquestes fotos.
Com podeu veure els dos models de cartes són diferents. A les de la filera de dalt el primer que salta a la vista són els elements representats, no el número, i això fa que la majoria d’alumnes utilitzin el dibuix com a element identificador de la quantitat. Estem doncs afavorint la combinació de càlculs, una primera fase global per identificar les tres quantitats i una segona probablement seqüencial en sumar els tres valors.
Al segon model, les de baix, el número destaca prou com ser el principal element a tenir en compte i per tan el càlcul tendeix a ser seqüencial.
MathCartoons
Alumnes primària | Alumnes secundària | Adults: Pares / Mestres |
De tots és coneguda l’anècdota que ens explica com, a una pregunta del rei Ptolomeu, Euclides va afirmar que no hi havia un camí reial per a l’aprenentatge de la geometria. Ara bé, que no hi hagi una camí curt, planer i còmode per a l’aprenentatge de les matemàtiques no ha de ser la coartada per a fer-lo innecessàriament més difícil i antipàtic, i així ho han entès els propietaris de CartoonStock un gran banc d’il·lustracions còmiques, on entre els 150.000 acudits gràfics que emmagatzemen, hi trobarem un bon grapat relacionat amb les matemàtiques.
El conjunt de tires que comercialitzen ens ajuden a somriure tant sobre els matemàtics com sobre les matemàtiques i per tant ens permeten introduir a una classe, a un dossier o a una presentació, una nota d’humor que fan la nostra tasca, i sobre tot la dels alumnes, més distesa i lleugera.
Tot tallant l’hexagon
Suma de tres cartes
El darrer pas en la suma mecànica de tres quantitats ve donat per aquest joc molt semblant al de la suma de daus. El joc es fa en grups de tres, cadascun dels alumnes té un número determinat de cartes, que en el nostre centre oscil·len entre 6 i 9 en funció del temps que vulguem assignar a l’exercici.
Els nens compten 1, 2, 3 i en posen una, la que vulguin, sobre la taula, sumen els valors de les tres cartes i diuen el resultat en veu alta, el primer a encertar se les queda i les deixa en una pila a banda. La partida acaba quan han llençat totes les cartes. Llavors, compten les cartes que han guanyat i el secretari del grup anota els resultats assolits per cadascun dels jugadors.
Podeu veure una jugada en el següent vídeo
Un geoplà a l’ordinador
Una de les eines mes utilitzades actualment a les classes de geometria és el geoplà, ja que ens permet investigar de forma completa, lliure i creativa els polígons i les seves propietats. Malauradament, a classe, les limitacions de temps i l’atapeïment del currículum no ens permeten dedicar-hi les hores que voldríem.
Per reparar aquesta mancança us suggereixo aquesta pàgina del National Council of Teachers of Mathematics. Hi trobareu un geoplà on podreu fer tot allò que us passi pell cap sense limitacions ni constriccions de cap mena. La troballa té però un punt negatiu, permet posar deures, i si caic en la temptació no tindreu l’excusa de que a casa no teniu ni la fusteta ni les gomes.