Arxiu d'etiquetes: recursos

Problemes: resoldre o crear-ne?

secadu

En un article anterior vam comentar que les matemàtiques eren cada cop més visibles a la nostra societat, una idea que es confirma cada dia que un diari fa referència a algun tema purament matemàtic o que hi està relacionat. La setmana passada, per exemple, era La Vanguardia la que dedicava dues planes senceres, la 26 i la 27, de la seva secció Tendències a parlar-ne.
Mates, resolver el problema ens informava de tot un seguit d’eines que la xarxa posa al nostre abast per facilitar l’ensenyament de les matemàtiques. Un exemple es Sangakoo, una mena de xarxa social creada per Enrique Gracián on els estudiants participen de forma activa en l’aprenentatge alternant els papers de mestre i d’alumne, fet que justifica el títol del meu article. Un altre Geogebra, un programa que ens permet treballar la geometria, l’àlgebra i el càlcul.
A banda de les referències a aquestes noves eines també trobem a les planes esmentades, tot un seguit d’opinions interessants com ara la de que les matemàtiques s’han de centrar més en les competències i menys en les capacitats memorístiques o que han d’estar més lligades a un context que les faci més entenedores i menys abstractes. En resum, dues planes que suposen uns minuts de lectura plenament justificats.

Repte – El codi secret del Joe Uglyface

totestres

Basat en un enigma que em va explicar el Jordi Alfaro

El famós ganster Joe Uglyface canvia cada dia la combinació de la caixa forta on guarda els diners guanyats amb les seves malifetes i tot de documents molt comprometedors. La policia vol accedir a la caixa sense que el ganster se n’adoni i envia a l’agent Pere Pocatraça a investigar.
En Pere, en un cop de sort, ha aconseguit el full on Joe apunta, per no oblidar-la, la combinació de la caixa.
Ara bé, per evitar que qualsevol pugui trobar-se la nota i per tant conèixer la combinació, en Joe fa una cosa ben curiosa, la va transformant i apunta només el resultat final del procés.
La policia va trobar, fa temps a la brossa, una sèrie completa on es veia tot el procés de transformació i això és el que hi havia escrit al paper.

1 2 1 1
1 1 1 2 2 1
3 1 2 2 1 1
1 3 1 1 2 2 2 1

Els matemàtics de la policia saben que la primera línia (1 2 1 1) és la combinació de la caixa i la darrera (1 3 1 1 2 2 2 1) la que en Joe s’apunta per poder recordar-la, però no han descobert quin criteri fa servir per passar de la primera a la segona, d’aquesta a la tercera, i de la tercera a la quarta.
La sèrie que avui ha trobat en Pere, que òbviament és la final, és dir la de la quarta filera de números, és 1 1 1 3 1 2 2 1 1 2. La policia té fins a les vuit de demà al matí per descobrir la combinació original. Podràs ajudar-los?

Pistes i guanyadors

totestres

A la resposta del repte d’aquest mes que acaba es podia arribar per dues vies de raonament diferents. La primera consistia en dibuixar els casos més simples i anar anotant els resultats en un taula que, si la fem arribar a l’eneàgon, presenta els següents resultats.

Polígons Diagonals
Triangle 0
Quadrat 2

Pentàgon 5

Hexàgon 9

Heptàgon 14

Octàgon 20

Eneàgon 27

Si reflexioneu una mica descobrireu una pauta en l’increment del número de diagonals que us permet continuar la taula sense haver de dibuixar cap més polígon. Tot i que s’hagi acabat el termini per contestar el repte us convido a que ho intenteu.

3guanyadrs

Ai! Perdoneu. M’oblidava dels guanyadors. Aquesta vegada al podi tenim tres persones. En primera posició qui ha estat capaç de calcular les diagonals del icosàgon i el triacontàgon. Després, els dos que han esbrinat les del decàgon. No era la pregunta del repte però també té molt de mèrit, si no s’ho creieu proveu a fer-ho vosaltres.

Missatges secrets – s’acosta el repte del maig

totestres

Segur que tu o algun amic teu, a classe o a l’hora de pati, heu escrit algun cop un missatge utilitzant un llenguatge secret amb la intenció que només ho podés llegir la persona a qui anava destinat. I sabeu qui es dedica a inventar i investigar aquests llenguatges? Doncs els matemàtics, que a mates no tot són càlculs i operacions com hem comentat a classe un munt de vegades.
Si teniu bona memòria recordareu que ja una vegada ens vam topar amb un enigma que utilitzava un alfabet parcialment codificat, l’anomenat Què ha escrit el mestre?. Molts el vau endevinar, per això espero que aquest mes el repte tingui força encertants.

cesar

La imatge superior, procedent de la wikipèdia, il·lustra un dels codis més antics, el que feia servir Juli Cèsar per enviar les instruccions als seus generals. Per encriptar el missatge substituïa les lletres de les paraules originals per les lletres que estaven un número determinat de vegades més enllà en l’alfabet. Així si el factor de desplaçament era de 3, com en el dibuix, la paraula Hola es convertia en Krod.

Per trencar-se el cap

totestres

Article tramès per Carme Farré

Sabries transformar 10 tresos en 3 uns tot utilitzant l’operació de sumar?
Si et sembla molt difícil pots fer servir una calculadora, però t’asseguro que es més fàcil fer-ho amb llapis i paper.
El que si faré és donar-te una pista per fer-ho més assequible… Una mica enredada, això sí.
A ningú no li agrada estar sol, als números tampoc. Els hi poden agradar les parelles, els trios…

MatematicART

secadu

Els alumnes de cinquè que dediquem algunes hores del nostre currículum matemàtic a crear polígons més o menys originals amb l’ajuda del geoplà i unes quantes gomes, o a enrajolar superfícies amb una certa gràcia, no som els únics que lliguem geometria i plàstica. Pintors famosos i consagrats com ara Chillida, Guinovart, Ràfols Casamada, George Rousse, Tàpies i Yturralde també ho han fet.
Si ho dubteu podeu visitar la web de la Galeria Manel Mayoral de Barcelona, que durant els mesos de febrer i març va agrupar en una exposició anomenada Geometries algunes obres amb aquestes característiques.
Si voleu fer el contrari, és a dir anar de la matemàtica a l’art i no de l’art a la matemàtica, podeu fer un cop d’ull a la pàgina web de l’artista coreà Ghee Beom Kim. De debò que paga la pena.

Mosaics alumnes

priadu1

cristinetaSi el polígons aïllats poden adoptar formes atractives, com al logotip de la meva companya, encara podem aconseguir-ne de més reeixides quan aquestes figures es combinen creant un enrajolat o un mosaic.
A classe n’hem fet alguns amb l’única condició de que les rajoles havien de ser quadrilàters. Jo vaig aconseguir aquests dos mosaics, què us semblen? Al primer combino dos quadrilàters totalment irregulars, al segon, un quadrat amb un trapezi. Per què no proveu de fer-ne alguns vosaltres a casa?.

10 arbres

totestres

Article tramès per Sergi Franqueza

jardinerEl rei, que era un home cregut i capriciós, va fer una estranya demanda al seu jardiner. Li va dir que li donaria 10 arbres i que els havia de plantar formant 5 files de 4 arbres cadascuna i li va donar una setmana per fer-ho. El jardiner es va espantar molt, tothom sabia que qui feia enfadar al rei era empresonat durant anys i panys o fins i tot decapitat, però 4 fileres de 5 arbres eren 20 arbres i no 10. Com s’ho faria? Ajudem-lo i pensem com s’han de plantar.

Càlculs amb daus – esbrina el que ha sortit

adul

El joc que explico avui es fa només amb dos daus i fixeu-vos que s’anomena càlcul amb daus i no suma, com a un article l’anterior, perquè en aquest cas el càlcul a fer el determina el jugador que llença els daus.
L’activitat es fa només amb dos daus i es desenvolupa de la següent forma. El jugador que llença els daus, que no pot veure l’altre jugador, fa una operació amb el resultat obtingut (posem 1 i 2) i li diu a l’altre
– la suma dels daus fa 3.
En aquesta cas l’altre jugador dedueix fàcilment que han sortit l’u i el dos, ja que només hi ha una resposta possible.
Es pot donar el cas que la informació no ajudi gaire.
– la suma dels daus és 8 (2 + 6, 3 + 5, 4 + 4)
En aquesta cas el segon jugador ha de demanar més informació
– I el producte quan fa?
– 15
ara ja pot deduir que els números obtinguts són el 3 i el 5

Una possible variant seria obligar al jugador que llença els daus a triar sempre la informació que no deixi opcions a més d’una possibilitat (quan sigui possible, és clar). en aquest cas qui ha de fer més càlculs discriminatoris és el primer jugador en comptes del segon.