Arxiu d'etiquetes: recursos

Estiu 2013 – Càlcul i numeració

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

Amb l’arribada de les vacances acabem al quart curs de vida del bloc i per tant per quarta vegada presentem els articles dedicats a orientar la feina d’estiu dels alumnes. Com sempre cada article presenta un bloc de continguts LOE i el primer, com a la llei esmentada, és el dedicat al càlcul i numeració.
Com podeu comprobar el llistat està organitzat en funció de les unitats que hi ha al llibre dels alumnes. Fet que us permet centrar-vos en els temes que durant el curs us van plantejar més dificultats de les que hauríeu volgut.

Estius anteriors
Malgrat que a cada nou quadern d’estiu recuperem tots els articles que han aparegut sobre els temes estudiats, és interessant fer un cop d’ull a les antigues versions, ja que si aneu a l’epígraf enllaços nous hi trobareu recursos que no surten a cap article.
Quadern d’estiu 2 – Càlcul.
Qd’E 2011 – Càlcul i numeració.
QE 2012 – Càlcul i numeració.
Càlcul mental
Càlcul al minut.
Càlculo mental de Mario Ramos Rodríguez.
Thatquiz.
The Arithmetic Masters.
Taules fins al 12.
Unitat 1: Els nombres naturals
Lectura i escriptura de nombres.
Valor posicional de les xifres.
Números romans.
Números romans – jocs.
Examen curs 2011 – 12.
Examen curs 2012 – 13.
Unitat 2: Operacions amb nombres naturals
Operacions amb naturals: càlcul escrit.
Estimar el resultat d’una suma.
Estimacions – jocs.
Descomposar números.
Examen curs 2011-12.
Examen curs 2012-13.
Unitat 3: Fraccions
Identificar i representar fraccions.
Juguem amb fraccions.
Fracció d’un número o d’una quantitat.
Fracció d’un número o d’una quantitat (II).
Fracció d’un número (III).
Fraccions a la recta numèrica.
Número mixt ↔ fracció.
Examen curs 2011-12.
Examen curs 2012-13.
Unitat 4: Operacions amb fraccions
Fraccions equivalents.
Fraccions equivalents – jocs.
Més operacions amb fraccions.
Fraccions decimals.
Examen curs 2011-12.
Examen curs 2012-13.
Unitat 5: Els nombres decimals
Les unitats 5 i 6 presenten un enllaç que apareix a totes dues perquè algunes de les pàgines recomanades inclouen tant els continguts del primer tema (ordenació, arrodoniment…) com del segon (operacions).
Fraccions decimals.
Decimals – introducció.
Decimals, activitats TIC.
Avui juguem amb decimals.
Arrodonir nombres decimals.
Examen curs 2011-12.
Examen curs 2012-13.
Unitat 6: Operacions amb nombres decimals
Suma de decimals – jocs.
Decimals, activitats TIC.
Més jocs amb decimals.
Examen curs 2011-12.
Examen curs 2012-13.

Quanta aigua hi ha al got? (III)

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

El darrer grup estaria format pels que han fet més descobertes i per tant s’han acostat força o fins i tot han encertat la resposta exacta. Tots ells han compartit un altre tret comú, fer servir més d’un got al seu experiment.
Un alumne ha repartit l’aigua de l’ampolla petita en dos gots, un han quedat ple i l’altre a mitges. A partir d’aquí ha intentat treure l’entrellat, però no ha estat capaç de sortir-se’n, no veia clar que la mesura del nivell de l’aigua tingués una aplicació pràctica clara, no ha deduït cap fracció clara… i finalment s’ha conformat amb dir que hi havia més de mitja ampolla (175 ml) i menys que a una ampolla sencera (35 cl), decidint-se per una estimació final d’entre 250 a 260 ml.

Finalment arribem a un grup de dues xiquetes i un nen que han optat pel procediment que ens ha permès arribar a la resposta més exacta. Han pensat que el millor era repartir un quantitat determinada fent servir tants gots com calguès i han triat el tetra brick amb un litre de capacitat, amb l’esperança que el contingut del got fos una fracció clara d’aquesta unitat. Han anat omplint els gots i per fortuna seva amb pogut omplir completament cinc gots. A partir d’aquí la resposta al repte era fàcilment deduïble, la capacitat dels gots era de 20 cl.

Quanta aigua hi ha al got? (II)

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

El segon grup de respostes estaria format pels alumnes que han vist que si abocàvem l’aigua de l’ampolla petita, que era transparent, al got, podíem veure quanta quedava a la primera i per tant podíem millorar l’estimació, ja que comparant got i ampolla era fàcil veure en quin dels dos recipients hi havia més líquid.

Alguns d’aquest grup han anat una mica més enllà i han mesurat l’alçada de l’aigua a l’ampolla, però un cop coneguda la mida no sabien massa que fer-ne.
D’altres, a més a més de l’alçada, han mesurat el diàmetre de l’ampolla perquè han vist clar que tots dos factors eren importants a l’hora de determinar la quantitat de líquid. Cal felicitar-los tenint en compte que del càlcul de volums no se’n parlarà fins a sisè. Ara bé, un cop tenien les mides tampoc no sabien massa cap a on tirar, alguns han suggerit multiplicar les dues dades i han afirmat que el resultat eren centilitres.
Argumentacions i conclusions no han estat però massa clares i només hem aconseguit reduir la forquilla del primer grup afirmant que la quantitat d’aigua del got estava per sota dels 300 ml.

Quanta aigua hi ha al got? (I)

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

Com ja sabeu els que seguiu el bloc cada curs apareix un “problema de debò”, és a dir una situació on els alumnes s’enfronten a una pregunta de caire pràctic sense cap tipus de dada ni orientació.
Aquest cop la pregunta era relativament fàcil, calia esbrinar la capacitat exacta d’un got i per arribar a la solució només comptaven amb una capsa plena de diversos recipients buits, tots de begudes que podem trobar en qualsevol supermercat.

Davant del desafiament hi ha hagut moltes respostes que podríem agrupar però, només en tres grups, hi dedicarem un article a cadascun.
Al primer grup inclouríem la canalla que ha buscat un recipient de mida semblant i ha afirmat que la capacitat del got era la de la llauna o l’ampolla triada. Els que han optat per aquesta resposta han tingut una petita sorpresa, ja que en comprovar després de forma pràctica la validesa de la seva resposta han vist com s’omplia el got i encara quedava aigua a la llauna de refresc. Com que la llauna més petita era de 33 cl i l’ampolla més petita era de 35 cl, després de reflexionar una mica hem arribar a la conclusió que l’afirmació més correcta era dir que el got tenia una capacitat inferior a 330 o 350 ml, però que no podíem arribar més enllà.

Capacitat i pes

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

Començarem amb uns exercicis extremadament fàcils i que ens permeten orientar-nos sobre la capacitat de diferents recipients, es tracta de ¡Què capacidad! on haurem d’omplir recipients grans fent servir tantes vegades com calgui d’altres més petits.

Molt semblants són un conjunt d’activitats anomenades El joc de les unitats de capacitat, que han estat creades amb l’Scratch pels alumnes de quart de l’Escola Vedruna de Palafrugell. Enhorabona petits programadors!

Tot seguit tornarem a fer protagonista a l’editorial Anaya, com a l’article anterior, ja que us enllacem a les tres activitats de tercer curs de la Unidad 9 – La medida de la capacidad y el peso. Podria semblar exagerat començar per exercicis de tercer, però mai és sobrer refermar una base que en alguns casos pot ser força fluixa. Ja a un nivell superior podeu visitar les dues de quart i les cinc de cinquè que vam comentar fa un any a Massa i capacitat – canvi d’unitats.

Introduïm les unitats de longitud

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

Per introduir-nos en les transformacions de les les unitats de longitud farem servir les pàgines creades per editorial Anaya que tracta aquest contingut des de tercer fins a sisè, i per tal que el procés d’aprenentatge pugui ser seguit per tots els alumnes començarem amb les activitats de tercer de primària per acabar amb les que corresponen al nostre nivell.

Unidad 8. La medida de longitudes de tercer nivell. Només ens centrarem en la primera activitat, ja que de moment només pretenem conèixer les unitats i les equivalències entre elles.

Unidad 8. La medida de la longitud, de quart nivell. Haurem de treballar les dues activitats de la unitat.

Unidad 8. La medida de la longitud, de cinquè nivell. Aquí treballarem bàsicament les activitats 1 i 2.

Perímetres i àrees ben musicals

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

Si el títol us fa pensar que heu fet cap a l’Andantino, el bloc de música de l’escola, esteu ben equivocats. Sou al bloc de mates del cicle superior, tot i que els videos que trobareu aqui sota ens presenten diverses cançons per entendre i recordar que són l’area i el perímetre. Escolteu-les i practicareu alhora anglès i matemàtiques.

Math Rocks! Perimeter & Area de TwoPlusOneMathRocks

Perimeter Song és un fragment del Measurement Rap amb música i lletra de Mr Duey.

Acabem amb Perimeter & Area Math Rap cantada (i utilitzar aquest verb és ser molt generós) pels alumnes de 5è dirigits (i torno a ser generós) per la seva mestra, la Kelli Settle.

Repte 22 – guanyadors

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

Recordeu la pregunta final del repte? Deia que com podíem aconseguir continuar la sèrie de forma indefinida, número rere número i amb els termes cada cop més grans, però sense arribar mai a 1,2.
Quedava clar que nomes podíem operar d’una manera, fent que l’increment aplicat als termes de la sèrie no fos fix, sinò cada cop més petit, però seguint una lògica que fes vàlid i correcte el procès que per alguna cosa estem a mates, i com podeu veure a la foto de sota cinc alumnes de la classe han aconseguit treure l’entrellat del problema. Enhorabona a tots!

Polígons: conceptes elementals

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

Si tal com diu el títol de l’article volem començar l’estudi dels polígons des dels conceptes més bàsics, està clar que el primer que hem d’aprendre és quan una figura té les característiques per ser-ho i això és el que farem als dos primers enllaços.
A Polygon Shape Shoot haurem de disparar sobre els pobres polígons, mentre que a Polygon or Not: This Is the Question, els haurem de posar al recipient corresponent.
El segon pas és saber diferenciar els regulars dels irregulars i aquí també farem ús de dos enllaços. El primer, Polygon Sort, presenta un doble criteri de classificació, mentre que el segon, Regular and Irregular Polygons, només ens fa triar entre aquests dos conceptes.