Aquí podeu veure dues de les triangulacions fetes pels alumnes. Una és molt exhaustiva i detallada ja que passa de la seixantena de triangles i l’altra és més simple, però si us hi fixeu veureu que les dues són prou acurades i ens haurien de portar a resultats semblants. Malauradament, la del grup de nens que han volgut fer una traducció més fidel del polígon a triangles és possible que acumuli més errors per la dificultat en mesurar correctament l’alçada i la base de les figures més petites. En resum, que de vegades fins i tot a matemàtiques més és menys.

[scribd id=53009474 key=key-zpiuwlckuauu1fimra2 mode=list]

Havíem de començar per esbrinar la primera dada, la superfície, i aquí hi ha hagut les primers cares de terror. La zona cremada no recordava cap dels polígons estudiats a classe. Com ens ho podíem fer?
Ens hem agrupat per parelles i ens ha tocat pensar una mica. Aquestes són les conclusions a que hem arribat:
Trencar la zona cremada en tres fragments i convertir-los en rectangles.
Circumscriure la zona a repoblar dins d’un rectangle i a ull, pensar quin tant per cent del rectangle ocupa.
Delimitar la figura amb una línia poligonal tancada i veure a quin polígon s’assembla més. Un trapezi sembla bastant vàlid
Anar omplint la superfície a calcular amb polígons de diversa forma i mida fins a tenir-la tota plena.
Triangular l’àrea cremada.

Quan hem posat en comú totes aquestes opcions hem decidit que les dues que ens permetien fer els càlculs amb més correcció eren les dues darreres. Aquí podeu veure algunes de les parelles que han proposat les triangulacions.

Aprofitant que hem acabat el tema de les superfícies i que estem fent activitats de l’Any Internacional dels Boscos avui hem començat a classe un problema de debò. Considerem que un problema és de debò quan té les mateixes característiques que els problemes que ens trobem a la vida real: cap enunciat, cap llistat de dades, només una pregunta a contestar.

Com podeu veure a la imatge hem d’esbrinar el cost de la repoblació d’un bosc cremat situat prop de Vilanova d’Escornalbou i el primer que hem fet, en grup classe, ha sigut preguntar-nos que ens calia saber per poder-lo calcular.
Aquesta part ha estat fàcil, ràpidament hem arribat a la conclusió que no havíem de buscar gaires dades, en teníem prou amb un parell: l’extensió de la superfície cremada i el cos de cada plançó de pi.

Després d’imprimir, retallar, enganxar i pintar havíem acabat per fi la feina. El Sol ocupava gairebé tota la paret de dalt a baix, mentre que els planetes, sobretot els quatre terrestres, tel·lúrics o interiors eren veritables miniatures. Quedava ben clar que la nostra llar a l’espai és una pedrota petita i delicada que no podem malmetre.

Un cop fets tots els càlculs ens enfrontàvem a unes noves tasques. Buscar a internet fotos del planetes i imprimir-les just amb les mides que acabàvem de calcular. Llàstima que la impressora de l’aula era una làser en blanc i negre i el resultat no seria tant llampant com el que vèiem en pantalla.
Trobar una imatge ben bonica amb el Google era fàcil, n’hi ha a milers. Després havíem de retallar la imatge escollida arran del radi equatorial, tal com podeu veure a la imatge de sota. Per fer aquesta manipulació vam fer servir el Paint Shop Pro.

El següent pas era aconseguir que la nova amplada de la imatge, coincident amb el radi equatorial, tingués les dimensions que volíem. Per fer-ho vam recórrer a l’opció del PSP que determina la mida real de la impressió. Havíem de triar els centímetres com a unitat i introduir el valor calculat prèviament. Fixeu-vos en la part dreta de la imatge per saber on són aquests opcions.

A partir d’ara tot feia baixada. Només ens quedava imprimir, retallar les imatge i fer el mural per poder veure tot el Sistema Solar a Escala.

Les mides anteriors no ens servien, calia trobar d’altres més assenyades. Vam discutir-ho mentre érem a l’aula TIC i vam veure clar que per arribar a unes dimensions raonables havíem de dividir els valors del radi per un número bastant grandet, sort que les operacions les feia l’ordinador! Faltava pensar quin podia ser el més adient.
Després de parlar-ho durant una estona vam decidir dividir entre 6.378, d’aquesta manera el nostre planeta passava a tenir unes dimensions ben rodones, un centímetre de radi. Ara bé amb el Sol tindríem problemes, faria més de dos metres de diàmetre i hauríem d’enganxar dos trossos de paper d’embalar per a poder-lo dibuixar.

Aquest curs el projecte de la nostra escola ha estat l’astronomia. Els petits s’han dedicat a decorar l’edifici amb molta gràcia

Nosaltres hem fet coses menys divertides com ara intentar representar a escala els principals cossos del sistema solar.
La primera pensada que vam tenir, un cop introduïts els radis equatorials, va ser aprofitar els valors numèrics que havíem trobat i fer només un canvi d’unitat, de quilòmetres a centímetres, així no havíem de fer cap operació. Per cert, Quantes vegades havíem reduït les seves dimensions fent aquest canvi?

Però quan vam veure les noves mides ens vam adonar que la cosa no rutllava. Sabríeu dir quants metres de diàmetre tindria el Sol?