El darrer grup estaria format pels que han fet més descobertes i per tant s’han acostat força o fins i tot han encertat la resposta exacta. Tots ells han compartit un altre tret comú, fer servir més d’un got al seu experiment.
Un alumne ha repartit l’aigua de l’ampolla petita en dos gots, un han quedat ple i l’altre a mitges. A partir d’aquí ha intentat treure l’entrellat, però no ha estat capaç de sortir-se’n, no veia clar que la mesura del nivell de l’aigua tingués una aplicació pràctica clara, no ha deduït cap fracció clara… i finalment s’ha conformat amb dir que hi havia més de mitja ampolla (175 ml) i menys que a una ampolla sencera (35 cl), decidint-se per una estimació final d’entre 250 a 260 ml.

Finalment arribem a un grup de dues xiquetes i un nen que han optat pel procediment que ens ha permès arribar a la resposta més exacta. Han pensat que el millor era repartir un quantitat determinada fent servir tants gots com calguès i han triat el tetra brick amb un litre de capacitat, amb l’esperança que el contingut del got fos una fracció clara d’aquesta unitat. Han anat omplint els gots i per fortuna seva amb pogut omplir completament cinc gots. A partir d’aquí la resposta al repte era fàcilment deduïble, la capacitat dels gots era de 20 cl.

El segon grup de respostes estaria format pels alumnes que han vist que si abocàvem l’aigua de l’ampolla petita, que era transparent, al got, podíem veure quanta quedava a la primera i per tant podíem millorar l’estimació, ja que comparant got i ampolla era fàcil veure en quin dels dos recipients hi havia més líquid.

Alguns d’aquest grup han anat una mica més enllà i han mesurat l’alçada de l’aigua a l’ampolla, però un cop coneguda la mida no sabien massa que fer-ne.
D’altres, a més a més de l’alçada, han mesurat el diàmetre de l’ampolla perquè han vist clar que tots dos factors eren importants a l’hora de determinar la quantitat de líquid. Cal felicitar-los tenint en compte que del càlcul de volums no se’n parlarà fins a sisè. Ara bé, un cop tenien les mides tampoc no sabien massa cap a on tirar, alguns han suggerit multiplicar les dues dades i han afirmat que el resultat eren centilitres.
Argumentacions i conclusions no han estat però massa clares i només hem aconseguit reduir la forquilla del primer grup afirmant que la quantitat d’aigua del got estava per sota dels 300 ml.

Com ja sabeu els que seguiu el bloc cada curs apareix un “problema de debò”, és a dir una situació on els alumnes s’enfronten a una pregunta de caire pràctic sense cap tipus de dada ni orientació.
Aquest cop la pregunta era relativament fàcil, calia esbrinar la capacitat exacta d’un got i per arribar a la solució només comptaven amb una capsa plena de diversos recipients buits, tots de begudes que podem trobar en qualsevol supermercat.

Davant del desafiament hi ha hagut moltes respostes que podríem agrupar però, només en tres grups, hi dedicarem un article a cadascun.
Al primer grup inclouríem la canalla que ha buscat un recipient de mida semblant i ha afirmat que la capacitat del got era la de la llauna o l’ampolla triada. Els que han optat per aquesta resposta han tingut una petita sorpresa, ja que en comprovar després de forma pràctica la validesa de la seva resposta han vist com s’omplia el got i encara quedava aigua a la llauna de refresc. Com que la llauna més petita era de 33 cl i l’ampolla més petita era de 35 cl, després de reflexionar una mica hem arribar a la conclusió que l’afirmació més correcta era dir que el got tenia una capacitat inferior a 330 o 350 ml, però que no podíem arribar més enllà.