Arxiu d'etiquetes: curiositats

Winery Arts

general

totestres

winery_artsAprofito que el cap de setmana passat va ser la Fira del Vi de Falset per penjar la imatge d’aquestes curioses ampolles tant matemàtiques. Els seus nom són Squared Three, Reverse Six i NumberNine i com podeu veure han estat anomenades amb diferents “interpretacions” del número 9. Un número que sempre ha estat carregat de màgia i simbolisme i que algun dia tindrà un article en exclusiva.
Malgrat l’exotisme del nom, el celler no es troba a Australia o a Napa Valley, sinó que pertany a la denominació d’origen Navarra, Ribera del Queiles, i les etiquetes han estat creades per una agència de disseny de Logroño.

8 dies d’or (!)

general,

totestres

Deu dies després de que hagi acabat la interessant promoció que podeu veure a la foto, continuo sense treure’n l’entrellat. Com pot haver vuit dies d’or, d’argent o de qualsevol metall, que aquí no rau el problema, entre el dia 1 d’abril i el 17 del mateix mes.
8diasdeoro
Normalment quan es presenta un exercici que parla d’un treball, oferta, malaltia, etc… i es donen unes dates d’inici i final, el dubte o millor dit l’error, és limita a una petita diferència ja que molts alumnes, presos de l’atac de calculitis que pateixen un bon nombre d’estudiants, s’hi llencen a fer una resta que en aquest cas seria 17 – 1 = 16 i dedueixen que l’oferta, la malaltia o la feina ha durat 16 dies quan la resposta correcta és 17. Ara bé que en aquest cas es parli de vuit dies és una cosa que no puc comprendre.
Suposo que els creadors de la publicitat deuen saber la resposta i no perdo l’esperança que algun dia la facin pública.

Peixos matemàtics

general,

totestres

Recordeu l’anunci que fa temps va fer la Caixa on s’hi feia referència a la curta memòria dels peixos? L’anunci va quedar tant imprès a les nostres neurones que ara sovint parlem de memòria de peix quan fem referència a algú que, com l’autor d’aquest bloc, oblida fàcilment les coses.
mosquitofishSi fem cas però de les notícia que us comento en el present article, haurem de modificar considerablement la valoració que fem de les capacitats intel·lectuals dels peixos. No us podria dir si aquest grup de vertebrats tenen problemes de memòria, però sembla clar que les seves aptituds matemàtiques són més que notables. Si les voleu conèixer llegiu l’article Los peces, tan buenos como los universitarios en cálculo matemático que va aparèixer el dia 17 de gener al diari ABC i si el tema us fa gràcia i voleu aprofundir una mica més podeu anar a l’article original de Christian Agrillo, Laura Piffer i Angelo Bisazza de la universitat italiana de Padova, Large Number Discrimination by Mosquitofish.

De lleis i tants per cents

general, ,

secadu

Quan els percentatges surten als diaris acostumen a formar part de la publicitat, l’economia o la política. El que comentem avui però, no entra en cap d’aquestes categories sinó que forma part d’una història la lectura de la qual ens pot deixar de pasta de moniato. La va explicar i comentar Quim Monzó el dimarts dia 8 de març a La Vanguardia i ens demostra com uns tants per cents molt baixos tant poden portar-nos a la presó com evitar-ne l’entrada. La propera vegada que algú ens pregunti sobre la utilitat de les matemàtiques a la vida real podrem utilitzar aquesta anècdota com a exemple. Que l’exemple entri a la categoria de tràgic, divertit o esperpèntic és un tema que haurà de decidir cada lector.

Coloms i probabilitats

general,

secadu

John Allen Paulos, l’autor d’un dels llibres de divulgació mes recomanables dels 90, El hombre anumèrico, ens explica a la secció Apuntes de la revista Investigación y Ciencia d’aquest mes un fet curiós. La capacitat que tenen els coloms de actuar de forma més encertada que els humans en situacions de tria entre diverses possibilitats.
L’avantatge dels animalons no ve determinat pel seu alt nivell matemàtic, sinó pel fet de tenir un comportament més basat en l’assaig/error que nosaltres. És curiós que l’únic animal que es considera racional tingui unes respostes inflexibles i més basades ens els tòpics i les idees encarcarades que en les experiències viscudes, mentre que un ésser irracional sí es capaç de modificar la seva conducta a partir de la realitat objectiva.
Si voleu llegir l’article, cosa que us recomano, aneu a la web de la revista i a la finestra Buscar escriviu el títol de l’article, Perspicacia animal. Si opteu per la publicació en paper el trobareu a la pàgina 4 de l’exemplar del mes de març

π Day

general, ,

totestres

Els que, per motius de feina o perquè fa anys que trastegeu amb ordinadors, esteu familiaritzats amb la manera en que expressen les dates els americans, sabeu que avui és el 3/14/2011, és a dir el tercer mes de l’any i el dia 14. Si deixem de banda l’any ens queden el 3 i el 14, és a dir la part entera i les dues primeres xifres decimals del número π. Aquesta és la raó per la qual des del 1989 el dia d’avui és per als americans π Day.
Per celebrar la data res millor que veure un vídeo amb “alguns” dels primers decimals del número possiblement més famós i conegut de la història de les matemàtiques.

Si voleu gaudir d’una versió amb una millor definició visiteu el vídeo original de pimanrules al YouTube.

Mates rere la càmera

general,
Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

Tal com vam prometre a l’article del dia 17, avui desenvoluparem una mica el tema de les relacions entre matemàtiques i cinema i ho farem penjant els enllaços a una selecció d’articles que hi fan referència.
El primer Perfecting Animation, via Science va ser publicat al New York Times el proppassat desembre i parla d’Eitan Grinspun, el senyor que sortia al vídeo de dia 17, i del seu equip de treball de la Universitat de Columbia. A l’article ens fan cinc cèntims de la serva cerca d’equacions per descriure diversos objectes reals amb la finalitat de recrear-los en la pantalla.

Els dos següents tenen en comú pertànyer a la mateixa publicació, ScienceDaily. El més antic, Math In The Movies. Mathematicians To Thank For Great Graphics és de l’any 2007 i ens comenta l’estret lligam entre les matemàtiques i els gràfics animats per ordinador. El més nou, Math Goes to the Movies és del 2010 i ens parla de les relacions entre matemàtiques i efectes especials.

Molt complet i interessant és It’s all in the detail de la web +plus magazine on aprendrem com es creen bestioles prehistòriques i altres tipus de monstres o éssers inexistents.

veloci

I per acabar com hem començat, amb un article d’un dels més seriosos i tradicionals diaris en format paper, us enviarem al Times, on si llegiu And you thought being a maths geek was going to be boring… podreu veure com unes bones notes en matemàtiques i art us poden portar a formar part d’equips de creació cinematogràfica com els d’Avatar.

Interessant oi? Sembla que no podem perdre de vista les matemàtiques ni quan anem al cinema a passar una bona estona.

Enredados = Cinema ∩ Matemàtiques

general,
Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

Avui començarem l’article amb unes preguntes, unes preguntes molts fàcils de contestar. Observeu la primera imatge i penseu a quina pel·lícula pertany.

rapunzel

.
Segurament heu encertat. Pertany a Enredados, la darrera versió del conte de Rapunzel. Resolta la primera qüestió passem a la segona. Què és el que veieu a la imatge de sota?

grinspun0

.
Semblen mates, oi? Però mates a una pel·lícula de dibuixos animats? Hi ha potser alguna relació? La resposta l’obtindreu anant al vídeo d’Eitan Grinspun, està en anglès i patireu una mica però paga la pena veure les imatges encara que no entengueu gaire cosa. Com sempre que us penjo un vídeo us poso l’enllaç al lloc original per si voleu gaudir de les imatges amb més qualitat.

Aquesta relació entre cinema i matemàtiques no hauria de representar-vos cap sorpresa, ja ens la van comentar quan vam parlar dels números complexos i de les fractals a l’exposició Nombres de bona família. Avui no explicarem res més però, que ja heu fet prou esforç intentant seguir el vídeo. Si us ha interessat el tema i voleu aprofundir en aquesta relació entre matemàtiques i cinema aviat ho podreu fer en un nou article que, un altre cop, us exigirà un bon nivell d’anglès. Fins llavors, oblideu-vos una mica de les mates i gaudiu d’aquesta pel·lícula o de qualsevol altra sense pensar en el que hi ha darrera de cadascuna de les seves imatges i per ajudar-vos a aconseguir-ho aquí teniu dos tràilers que us preseenten diferents escenes del film.

.

Dilluns negre

general,

totestres

Sense saber gaires matemàtiques podem afirmar que aquest any, com el darrer, no serà cap meravella si parlem de la situació econòmica i laboral dels nostre continent. Ara bé, concretar quin mes, setmana o dia de l’any serà el més dolent sembla una mica agosarat. bluemonday
Cliff Arnalls no té aquest problema però, ja que l’any 2005 va idear una fórmula matemàtica que li permet decidir quan s’escau aquesta data coneguda com a Blue Monday. Aquest any se’n fan ressò diaris tant diversos com El Mundo a 24 de enero…¿será el peor día para el estado de ánimo?, La Vanguardia a La ciencia demuestra que hoy es el peor día del año para el estado de ánimo o el Guardian a Today is the real Blue Monday. Sembla que darrerament tot es susceptible de ser analitzat per les matemàtiques, ara bé, hi ha un fet que sobta en aquesta història i és que per la xarxa circulen dues fórmules. Comproveu-ho comparant les que publiquen El Mundo i La Vanguardia amb la que apareix a la dreta del text de l’article.

Aniversaris

general,

totestres

birthday_cakeL’any que acabem de començar és, pel que fa a celebracions, força important, ja que es compleixen els 100 anys de la Real Sociedad Matemática Española i els 80 de la Societat Catalana de Matemàtiques. En aquest segon cas arribem a aquesta xifra gràcies al fet que asociació és l’hereva de la Secció de Matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències fundada per l’IEC l’any 1931.

Per valorar correctament les edats de totes dues cal comparar-les amb les d’associacions d’altres països i el més adient sembla fer-ho amb les de França i Estats Units, els dos països dominadors del més prestigiós guardó matemàtic, les medalles Fields.

L’American Mathematical Society va ser fundada l’any 1888 mentre que la Société Mathématique de France ho va ser l’any 1872. Ara bé, si considerem que la societat francesa es hereva de la branca de l’Académie des Sciences que es dedicava a les llavors considerades Ciencies Matemàtiques (geometria, mecànica i astronomia) hem d’anar a petar a una data considerablement més antiga, el 1666.
Podríem considerar doncs a l’agrupació francesa com la degana del planeta? Doncs no, ja que com hem dit, en principi era una secció de l’Académie des Sciences. Si busquem entre les societats exclusivament matemàtiques l’honor li correspon a la Hamburg Mathematical Society, fundada l’any 1690 i encara en ple funcionament en l’actualitat.