Arxiu d'etiquetes: comentaris

Llibres de franc

general,

adul

Som a la setmana de Sant Jordi i per tant, amb una falta total d’originalitat, parlarem de llibres, un tema que no toco gaire en el meu bloc. Però com que a tots ens agrada passar per moderns no parlaré dels que es publiquen en format paper, sinó dels que podem trobar a la xarxa.
Una de les moltes virtuts d’internet, tot i que l’SGAE, no la classificaria com a tal, és la possibilitat de trobar infinitat d’obres que, de forma totalment legal, es poden descarregar i posteriorment imprimir a casa. Em direu que el fet de llegir de franc no és excepcional perquè fins ara teníem les biblioteques ja ens ho permetien fer, hem d’admetre però, que aquestes institucions tenen unes limitacions inexistents a la xarxa.
Un lloc on trobareu un bon fons de llibres de temàtica matemàtica és Free Mathematics Books. L’autor d’aquest bloc, que com he comentat algunes vegades, no és matemàtic, sinó senzillament un mestre amb una cultureta bàsica que vol despertar l’interès dels seus alumnes i per què no, d’altres adults, per aquesta àrea del saber, d’entre el pilot de llibres oferts per aquest site es quedaria amb Flatland, la novel·la satírica que el 1884 va publicar Edwin A. Abbott. Una obra que segons el gran i enyorat Isaac Asimov és la millor introducció possible a la manera en que podem percebre les diferents dimensions.

Exercici Incorrecte?

general,

adul

Han de ser les respostes d’un examen coherents amb la via real? Si, com jo, sou dels que penseu que sí, estareu d’acord amb el titular del diari El País del propassat divendres anunciant que, a les proves de la Consejeria de Educación de la Comunidad de Madrid equivalents a les nostres competències bàsiques, hi havia un problema sense solució.
Presentar un problema amb una resposta numèricament possible, però irreal a la vida quotidiana no ens ajuda a exigir als nostres alumnes coherència i lògica en les respostes. Com podem criticar-los quan es queden tan tranquils després de dir que un ciclista va a 500 km/h o que la superfície d’un plaça d’aparcament és de 400 cm2 si nosaltres els hi posem un problema on diu que un nen ha obert un llibre entre les pàgines 49 i 50?

L’algorisme del fer safareig

general, ,

adul

Alguns matemàtics de la nostra època dediquen el seu temps a temes ben curiosos. Així per exemple, un grup de matemàtics italians han creat un algorisme que permet esbrinar la velocitat a la qual rumors i xafarderies s’escampen per les xarxes socials.
Malgrat que el primer que ens passa pel cap és “quina poca-soltada” o que “qui no té feina el gat pentina”, la cosa és seriosa i ho prova el fet que una companyia com IBM hagi subvencionat l’estudi amb la seguretat de trobar-li un ús pràctic i industrial.
Trobareu més informació sobre aquest curiós estudi a l’article L’algoritmo del gossip del Corriere della Sera.

Quan el barat surt car

general,

adul

La composició i descomposició de forces, les pressions, les tensions… En una paraula, la mecànica, és una part de la física perfectament estudiada i amb una ferma i ben establerta base matemàtica. Per això és sorprenent que les torres d’alta tensió de les comarques gironines s’hagin plegat com si fossin de llauna arran de les nevades d’aquest més de març.
Si voleu una explicació lògica i científica del fet us aconsello que llegiu l’article torres doblegades del Diari de Girona, que explica de forma entenedora el perquè d’aquest curiós fet. Veurem que el desastre, com tots imaginem, és fruit d’una gasiveria econòmica que treballa amb marges de resistència massa ajustats i no, com era fàcil imaginar, d’uns càlculs matemàtics erronis.

Què és la geometria? – Brian Bolt

general,

adul

La paraula geometria ha perdut, afortunadament, les connotacions negatives que tenia dècades enrera, quan temíem l’arribada del trimestre dedicat a aquest apartat de les matemàtiques, ja que suposava una llista horrorosa i quilomètrica de definicions força incomprensibles per als nens o adolescents que èrem. Encara recordo una que deia que la circunferencia es el lugar geométrico de los puntos del plano cuya distancia a un punto llamado centro es constante (llavors estudiàvem en castellà). Sempre em va semblar més un embarbussament que una definició i per recordar-la la repetia com si fos un mantra que no em portava però a un estat de relax o de concentració, sinó a destinacions molt més negatives.
Afortunadament les coses han canviat i a hores d’ara, a qualsevol classe de geometria, predominen les activitats manipulatives i creatives i trobem poques definicions, que quan hi surten són la conclusió d’un seguit d’experiències i no el punt de partida com abans.
Tota aquesta reflexió ve a tomb d’oferir-vos un enllaç a un document de Brian Bolt anomenat Què és la geometria.Vaig ensopegar-hi navegant en cerca de recursos i m’ha semblat prou interessant per a penjar-lo al bloc.

MathCartoons

general, ,
Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

De tots és coneguda l’anècdota que ens explica com, a una pregunta del rei Ptolomeu, Euclides va afirmar que no hi havia un camí reial per a l’aprenentatge de la geometria. Ara bé, que no hi hagi una camí curt, planer i còmode per a l’aprenentatge de les matemàtiques no ha de ser la coartada per a fer-lo innecessàriament més difícil i antipàtic, i així ho han entès els propietaris de CartoonStock un gran banc d’il·lustracions còmiques, on entre els 150.000 acudits gràfics que emmagatzemen, hi trobarem un bon grapat relacionat amb les matemàtiques.
El conjunt de tires que comercialitzen ens ajuden a somriure tant sobre els matemàtics com sobre les matemàtiques i per tant ens permeten introduir a una classe, a un dossier o a una presentació, una nota d’humor que fan la nostra tasca, i sobre tot la dels alumnes, més distesa i lleugera.

mathcartoon3

A Beautiful Mind – el site

general, ,

Si la pel·lícula, tal com vam comentar a l’article anterior, ens permet introduir dos temes interessants a l’hora de contribuir al desglaç entre els adolescents i les matemàtiques, la pàgina web del film ens fa anar una mica més enllà en oferir-nos, entre altres temes, un parell de jocs i un tutorial sobre els jocs no cooperatius.
El darrer ens permet ampliar l’anècdota del grup de joves que volen lligar amb la noia rossa, tot analitzant les diverses situacions que es poden plantejar quan dos competidors s’enfronten sense saber com actuarà l’altre. Pel que fa als jocs ens trobem amb dos exemples que requereixen una bona dosi de lògica, el Blackout, on hem d’aconseguir que totes les fitxes mostrin la mateixa cara i Codebreak, on haurem de descobrir la xifra utilitzada en la creació d’un el codi, tots dos prou engrescadors.

A Beautiful Mind – la pel·lícula

general, ,

A l’article del 7 de febrer vam esmentar tres de les pel·lícules que en la darrera dècada han convertit les matemàtiques en actrius amb força pes en l’argument. La més antiga i més famosa en tant que americana i oscaritzada és la que avui es converteix en protagonista de l’article aprofitant el seu passi per tv3 el proppassat divendres dia 26 de febrer.
A banda dels seus valors artístics, que aquí no comentarem, té un bon aprofitament a classe per tal com ens mostra dos usos de les matemàtiques que no acostumem a comentar ni a primària ni a l’ESO, la codificació i descodificació de missatges secrets i el seu ús com eina per a estudiar relacions, comportaments i estratègies socials, dos temes molt atractius durant l’adolescència. És possible que penseu que de tots dos es fa una presentació anecdòtica, però no és aquest tipus de presentació el que pot afavorir que la canalla de 10 a 16 anys comencin a mirar les matemàtiques amb una altra mirada? I no pot aquesta nova mirada fer-les més atractives i interessants?
Rebutjar la contribució d’una pel·lícula per superficial seria com valorar Nature i Science i menysprear Muy Interesante. Una demostració d’elitisme vàlid per a la nostra autoestima, però erroni si volem que les matemàtiques en el primer cas i les ciències en aquest darrer exemple siguin realment populars.

En saben, de números?

general, ,

Les operacions, la comparació, l’ordenació, els problemes… mai no han despertats pasions populars, però tard o d’hora tots ens n’hem sortit i per tant és lògic esperar que persones amb una sòlida formació universitària i que ocupen càrrecs d’alta responsabilitat, dominin aquests procediments i siguin competents en el seu ús.
Sorprèn doncs que els nostres polítics no siguin capaços d’aplicar aquests coneixements tant simples a l’hora de planificar les infraestructures. Quins costos té l’obra? = X. Quins guanys suposarà, previsiblement, per a l’economia? Y (els guanys socials també s’haurien de valorar) . Doncs bé, si Y > X es fa la infraestructura, si X > Y, no. Aquesta simple comparació de quantitats i aquest procés de raonament no s’han tingut en compte a l’hora de muntar una obra pretensiosa i enlluernadora però amb poc valor real com l’AVE, que l’únic que ha aconseguit és convertir tota la península en un barri de Madrid.
Si voleu aprofundir en aquest tema llegiu la notícia del Punt Què aporta el TAV a l’economia? que comenta la conferència del Germà Bel a la Cambra de Comerç. Si el fer-ho us motiva a voler conèixer millor l’abisme que separa el que la intel·ligència lògico-matemàtica aconsella de moltes decisions polítiques, us recomano els llibres del mateix Germà Bel, del Ramon Tremosa, del Xavier Roig, del Francesc Cabana, del Francesc Sanuy o del Xavier Roig.

Matemàtiques rosa

general,

Rosa que l’amor s’hi posa…
Els seguidors de Numbers ens hem acostumat a veure com les matemàtiques poden aplicar-se a la investigació dels delictes, però per arribar a pensar que poden servir d’ajuda a l’hora de buscar parella ens cal recórrer una distància que sembla excessiva. Tanmateix si llegiu aquest article a La Vanguardia i després visiteu aquest blog pot ser que descobriu que sentiments i equacions no estan tan allunyats.
Si no podeu amb la segona lectura, que hi ha hores del dia on el nostre mal no vol soroll, us proposo una alternativa, donar un cop d’ull a la contra de La Vanguardia del dia 16 de setembre del 2008. Hi trobareu una refrescant i divertida entrevista amb el Claudi Alsina on es torna a insistir en la idea que per triar bé la parella, cal haver fet abans una dotzeneta d’assajos no tant reeixits.