![]()
Han de ser les respostes d’un examen coherents amb la via real? Si, com jo, sou dels que penseu que sí, estareu d’acord amb el titular del diari El País del propassat divendres anunciant que, a les proves de la Consejeria de Educación de la Comunidad de Madrid equivalents a les nostres competències bàsiques, hi havia un problema sense solució.
Presentar un problema amb una resposta numèricament possible, però irreal a la vida quotidiana no ens ajuda a exigir als nostres alumnes coherència i lògica en les respostes. Com podem criticar-los quan es queden tan tranquils després de dir que un ciclista va a 500 km/h o que la superfície d’un plaça d’aparcament és de 400 cm2 si nosaltres els hi posem un problema on diu que un nen ha obert un llibre entre les pàgines 49 i 50?
Tot i que a classe no som dissenyadors, ni treballem per a la indústria automobilística també hem dibuixat alguns logos ben simples i de forma poligonal com els de l’article d’ahir. Aquí us presento el meu, un octàgon. Fa patxoca, oi? Podeu pensar que és la lletra inicial de la marca del cotxe o que senzillament és una forma bonica com les que molts fabricants de cotxes fan servir per identificar els seus vehicles.


Article tramès per Carme Farré