Arxiu de la categoria: general

Què és la geometria? – Brian Bolt

general,

adul

La paraula geometria ha perdut, afortunadament, les connotacions negatives que tenia dècades enrera, quan temíem l’arribada del trimestre dedicat a aquest apartat de les matemàtiques, ja que suposava una llista horrorosa i quilomètrica de definicions força incomprensibles per als nens o adolescents que èrem. Encara recordo una que deia que la circunferencia es el lugar geométrico de los puntos del plano cuya distancia a un punto llamado centro es constante (llavors estudiàvem en castellà). Sempre em va semblar més un embarbussament que una definició i per recordar-la la repetia com si fos un mantra que no em portava però a un estat de relax o de concentració, sinó a destinacions molt més negatives.
Afortunadament les coses han canviat i a hores d’ara, a qualsevol classe de geometria, predominen les activitats manipulatives i creatives i trobem poques definicions, que quan hi surten són la conclusió d’un seguit d’experiències i no el punt de partida com abans.
Tota aquesta reflexió ve a tomb d’oferir-vos un enllaç a un document de Brian Bolt anomenat Què és la geometria.Vaig ensopegar-hi navegant en cerca de recursos i m’ha semblat prou interessant per a penjar-lo al bloc.

Variants de la suma de cartes

general, ,

adul

Aquest últim comentari sobre la suma de cartes fa referència a les dues petites variants que podem aplicar i que venen il·lustrades per aquestes fotos.

cartes

Com podeu veure els dos models de cartes són diferents. A les de la filera de dalt el primer que salta a la vista són els elements representats, no el número, i això fa que la majoria d’alumnes utilitzin el dibuix com a element identificador de la quantitat. Estem doncs afavorint la combinació de càlculs, una primera fase global per identificar les tres quantitats i una segona probablement seqüencial en sumar els tres valors.
Al segon model, les de baix, el número destaca prou com ser el principal element a tenir en compte i per tan el càlcul tendeix a ser seqüencial.

MathCartoons

general, ,
Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

De tots és coneguda l’anècdota que ens explica com, a una pregunta del rei Ptolomeu, Euclides va afirmar que no hi havia un camí reial per a l’aprenentatge de la geometria. Ara bé, que no hi hagi una camí curt, planer i còmode per a l’aprenentatge de les matemàtiques no ha de ser la coartada per a fer-lo innecessàriament més difícil i antipàtic, i així ho han entès els propietaris de CartoonStock un gran banc d’il·lustracions còmiques, on entre els 150.000 acudits gràfics que emmagatzemen, hi trobarem un bon grapat relacionat amb les matemàtiques.
El conjunt de tires que comercialitzen ens ajuden a somriure tant sobre els matemàtics com sobre les matemàtiques i per tant ens permeten introduir a una classe, a un dossier o a una presentació, una nota d’humor que fan la nostra tasca, i sobre tot la dels alumnes, més distesa i lleugera.

mathcartoon3

Suma de tres cartes

general, ,

El darrer pas en la suma mecànica de tres quantitats ve donat per aquest joc molt semblant al de la suma de daus. El joc es fa en grups de tres, cadascun dels alumnes té un número determinat de cartes, que en el nostre centre oscil·len entre 6 i 9 en funció del temps que vulguem assignar a l’exercici.
Els nens compten 1, 2, 3 i en posen una, la que vulguin, sobre la taula, sumen els valors de les tres cartes i diuen el resultat en veu alta, el primer a encertar se les queda i les deixa en una pila a banda. La partida acaba quan han llençat totes les cartes. Llavors, compten les cartes que han guanyat i el secretari del grup anota els resultats assolits per cadascun dels jugadors.

Podeu veure una jugada en el següent vídeo

Un geoplà a l’ordinador

general,

webgeopla
Una de les eines mes utilitzades actualment a les classes de geometria és el geoplà, ja que ens permet investigar de forma completa, lliure i creativa els polígons i les seves propietats. Malauradament, a classe, les limitacions de temps i l’atapeïment del currículum no ens permeten dedicar-hi les hores que voldríem.

Per reparar aquesta mancança us suggereixo aquesta pàgina del National Council of Teachers of Mathematics. Hi trobareu un geoplà on podreu fer tot allò que us passi pell cap sense limitacions ni constriccions de cap mena. La troballa té però un punt negatiu, permet posar deures, i si caic en la temptació no tindreu l’excusa de que a casa no teniu ni la fusteta ni les gomes.

A Beautiful Mind – el site

general, ,

Si la pel·lícula, tal com vam comentar a l’article anterior, ens permet introduir dos temes interessants a l’hora de contribuir al desglaç entre els adolescents i les matemàtiques, la pàgina web del film ens fa anar una mica més enllà en oferir-nos, entre altres temes, un parell de jocs i un tutorial sobre els jocs no cooperatius.
El darrer ens permet ampliar l’anècdota del grup de joves que volen lligar amb la noia rossa, tot analitzant les diverses situacions que es poden plantejar quan dos competidors s’enfronten sense saber com actuarà l’altre. Pel que fa als jocs ens trobem amb dos exemples que requereixen una bona dosi de lògica, el Blackout, on hem d’aconseguir que totes les fitxes mostrin la mateixa cara i Codebreak, on haurem de descobrir la xifra utilitzada en la creació d’un el codi, tots dos prou engrescadors.

A Beautiful Mind – la pel·lícula

general, ,

A l’article del 7 de febrer vam esmentar tres de les pel·lícules que en la darrera dècada han convertit les matemàtiques en actrius amb força pes en l’argument. La més antiga i més famosa en tant que americana i oscaritzada és la que avui es converteix en protagonista de l’article aprofitant el seu passi per tv3 el proppassat divendres dia 26 de febrer.
A banda dels seus valors artístics, que aquí no comentarem, té un bon aprofitament a classe per tal com ens mostra dos usos de les matemàtiques que no acostumem a comentar ni a primària ni a l’ESO, la codificació i descodificació de missatges secrets i el seu ús com eina per a estudiar relacions, comportaments i estratègies socials, dos temes molt atractius durant l’adolescència. És possible que penseu que de tots dos es fa una presentació anecdòtica, però no és aquest tipus de presentació el que pot afavorir que la canalla de 10 a 16 anys comencin a mirar les matemàtiques amb una altra mirada? I no pot aquesta nova mirada fer-les més atractives i interessants?
Rebutjar la contribució d’una pel·lícula per superficial seria com valorar Nature i Science i menysprear Muy Interesante. Una demostració d’elitisme vàlid per a la nostra autoestima, però erroni si volem que les matemàtiques en el primer cas i les ciències en aquest darrer exemple siguin realment populars.