Arxiu de la categoria: general

El meu logo poligonal

general, propostes dels alumnes,

priadu1

mariaTot i que a classe no som dissenyadors, ni treballem per a la indústria automobilística també hem dibuixat alguns logos ben simples i de forma poligonal com els de l’article d’ahir. Aquí us presento el meu, un octàgon. Fa patxoca, oi? Podeu pensar que és la lletra inicial de la marca del cotxe o que senzillament és una forma bonica com les que molts fabricants de cotxes fan servir per identificar els seus vehicles.
El primer dibuix és el disseny original i els altres que l’acompanyen són transformacions fetes amb el Paint Shop Pro.

logo4maria

Els polígons agafen el cotxe

general

priadu1

logospoligonals

Quan a classe vam preguntar que tenien en comú totes les figures del dibuix la primera resposta va ser ben clara, totes pertanyen a marques de cotxe. Però pocs segons després, en recordar que estàvem a classe de matemàtiques, va començar a sentir-se una segona resposta, -són polígons, una resposta tan correcta com la primera. I és que si pareu atenció veureu que totes elles, si prescindim de les dues circumferències que trobem als logotips de la Mercedes i de l’Opel, són polígons. Si us hi fixeu trobareu quadrilàters, hexàgons, octàgons i dodecàgons.

Repte d’abril

general, ,

totestres

S’enrecordeu de l’examen de geometria? La darrera pregunta feia referència al número de diagonals de diverses figures. Si no el teniu present no passa res, el profe us tornarà la prova corregida quan tothom l’hagi fet.
Si ja el teniu al davant repasseu les tres preguntes, la primera era molt fàcil, la segona també, la tercera ens demanava una mica de paciència i traça… Però, que hagués passat si la figura hagués tingut encara més costats? 20 per exemple, és a dir un icosàgon, o 30, un triacontàgon. Se n’hauríeu sortit? doncs aquest és precisament el repte del mes, esbrinar quantes diagonals tenen aquests dos polígons.
Què fer-ho dibuixant es difícil? Ja ho sé. Aquest cop no pretenc que ho feu amb llapis i regle, sinó amb un estri més important i que sempre porteu a sobre, el cervell. Penseu una mica i a veure si trobeu una manera de deduir el número de diagonals sense haver-les de dibuixar.
Ah! Per si voleu combinar el raonament i el dibuix us he posat un decàgon aquí sota, podeu imprimir-lo, dibuixar les diagonals i comprovar si la solució raonada coincideix amb la real.

decagon

Guanyador i solució del repte de març

general, ,

totestres

winrepmarAvui és 31 de març i toca fer públics tant el guanyador com la solució del repte del mes. No he pogut resistir però la temptació d’amagar una mica les dues coses. Pel que fa a la resposta no he posat la solució numèrica, però un cop feta la triangulació de totes les figures que formaven l’estrella, trobar-la és un exercici de reconeixement de fraccions ben fàcil. El guanyador també us serà fàcil de reconèixer, tot i que la imatge sigui molt petita per tal de no amagar la solució del repte.
Aquest mes només un nen ha encertat la resposta, però no us desanimeu, de ben segur que el proper mes hi haurà més encertants.

Una pista a la paperera

general, ,

prima

A les papereres es poden trobar coses ben curioses, avui per exemple he trobat un tros del darrer examen. Està molt brut i costa una mica de llegir però diu alguna cosa del repte del mes i també es veu la paraula diagonals. Sembla doncs que anirà per aquí la cosa o sigui que aquest cop ho teniu ben fàcil, ja que a l’examen, la pregunta que feia referència a les diagonals, vau encertar la primera part gairebé tothom i la segona, la difícil, 14 alumnes de 25.
Ah! Que esteu de vacances? Doncs sí, teniu raó, però penseu que les neurones mai no han de fer festa del tot. Per això us recomano que feu un cop d’ull a la imatge i comenceu a preparar-vos per al repte del mes d’abril.

trosrepteabril

Joc del 15

general, , ,

adul

Acabem els materials de suport relacionats amb la suma d’unitats, o de xifres inferiors a 15, amb aquest joc que, si bé no suposa una gran dificultat pel que fa a les sumes, obliga a fer una gran quantitat d’operacions mentals a l’hora d’elaborar una estratègia per a guanyar. La causa dels càlculs rau en el fet que cada jugador ha de pensar en totes les possibilitats tant seves com del contrincant, ja que ha d’intentar alhora guanyar ell i impedir el triomf de l’adversari.
Trobareu una explicació més detallada del joc, les seves normes i la tira a plastificar per jugar, al fitxer PDF.

Polígons i bellesa

general

priadu1

L’associació entre l’art i les matemàtiques és un dels pocs fets que, tenint el seu origen fa mil·lenis, perdura i perdurarà mentre l’Homo sapiens faci mínimament honor al seu nom d’espècie. Tradicionalment, quan es parla d’aquesta relació, sempre surten les proporcions àuries i els números de Fibonacci, uns temes que depassen una mica als alumnes de cinquè, per això a classe, ens conformem amb crear figures boniques d’una forma més senzilla, amb el geoplà. Aquí podeu veure alguns dels resultats que ens han sortit mentre experimentàvem creant polígons.
Havíeu pensat mai que un quadrilàter pot adoptar una bella forma aerodinàmica? Què el número u pot convertir-se en un pentàgon? O que un hexàgon pot semblar un got o un bol? Us convidem a que descobriu més formes curioses, de segur que us quedareu ben sorpresos de com pot arribar a ser de bonica una figura tan simple com un polígon si hi posem una mica de temps i imaginació.

poligonsbonics

Quan el barat surt car

general,

adul

La composició i descomposició de forces, les pressions, les tensions… En una paraula, la mecànica, és una part de la física perfectament estudiada i amb una ferma i ben establerta base matemàtica. Per això és sorprenent que les torres d’alta tensió de les comarques gironines s’hagin plegat com si fossin de llauna arran de les nevades d’aquest més de març.
Si voleu una explicació lògica i científica del fet us aconsello que llegiu l’article torres doblegades del Diari de Girona, que explica de forma entenedora el perquè d’aquest curiós fet. Veurem que el desastre, com tots imaginem, és fruit d’una gasiveria econòmica que treballa amb marges de resistència massa ajustats i no, com era fàcil imaginar, d’uns càlculs matemàtics erronis.