Arxiu de la categoria: general

Treballem amb gràfiques

general,
Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

statsÉs ja una llarga tradició que els temes d’estadística es facin a final de curs. Això quan hi ha sort i es fan, ja que hi ha una certa tendència a menystenir-los i deixar-los de banda. Doncs bé, per compensar aquest tractament ràpid i superficial que acostumem a fer del tema i per ajudar-vos a revisar els conceptes que heu vist a classe, us suggereixo que visiteu els següents enllaços.
Una bona idea és començar per la lectura de gràfiques, un punt que no demana gaire esforç i que podreu treballar a la versió espanyola de Thatquiz.
Per a una visió més general del tema que inclogui tant la part pràctica com els conceptes a memoritzar és convenient fer les activitats Clic de l’apartat d’estadística i probabilitat del paquet Activitats de matemàtiques 5è de primària de Juan Martínez González.
I per acabar ens dedicarem a la creació de les dues gràfiques que hem treballat a classe, els diagrames de barres i el de sectors. Trobarem aquests apartats a la web d’Interactivate, dedicada segons les seves pròpies paraules a la creació i propagació d’activitats en Java per a l’exploració científica i matemàtica.
Quan practiqueu amb el diagrama de barres haureu de pensar a introduir les freqüències mínima i màxima; el color de les barres, que serà únic; el títol de la gràfica; els noms del conceptes representats als eixos vertical i horitzontal i sobretot, la taula de freqüències. Compte amb el format d’introducció d’aquesta darrera, primer van les freqüencies i després separades per una coma, les variables o opcions.
Al diagrama de sectors només haureu d’introduir el títol i la taula de freqüències. Pareu especial atenció a la columna que converteix els valors numèrics de les freqüències en tants per cent. Practiqueu el que calgui per tal de veure la relació entre la mida dels sectors i el percentatge que representen.

Quants quadrats?

general, ,
 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

El tangram és un conegut trencaclosques d’origen xinès que s’ha convertit en una de les eines més utilitzades a les classes de geometria. Les seves set peces, que donen nom a la denominació original del joc (qī qiǎo bǎn = els set taulers d’astúcia), ens permeten manipular i experimentar amb les formes i això és el que hem fet a la nostra classe.
El primer repte a superar consistia en formar el màxim nombre de quadrats possibles amb les peces del trencaclosques i un bon grapat d’alumnes vam arribar a un bon número de solucions, nou exactament, que us oferim al fitxer pdf que hi ha sota de les nostres siluetes.

nenstangr

Guanyador del repte del maig

general,

totestres

Amb una mica d’endarreriment, ja que com que estem acabant el curs hem de donar sortida a totes les aportacions del alumnes abans no comencin les vacances, parlem de la solució del repte del maig. I com que la resposta del guanyador està molt ben explicada la transcric tal com me la va fer arribar.
yanhoukpetitEscolta, Joan Anton. He estat trencant-me el cap amb l’enigma de maig i crec que he trobat una possibilitat. Podria ser que a la fila de sota (en grups de dos) el primer numero digués quina quantitat de número hi ha i el segon numero, de quin numero es tracta?
Per exemple, la segona línia de l’enigma diu un u, un dos, i dos uns i això és el que surt a la línia de sobre. La quarta línia, el mateix, per tant, la línia que hauria d’anar a sota de la última, podria ser 311311222112.
Doncs sí, aquesta és la transformació que aplica en Joe a l’hora d’anar modificant la clau inicial. Ho expliquem a poc a poc i a partir d’una clau de dues xifres, per a fer-ho més entenedor.
Imagineu que la clau és 10. És a dir està formada per un número u (11) i un zero (10). La clau inicial s’ha transformat en 1110.
Ara torno a aplicar el mateix mecanisme de transformació, al número 1110 hi ha tres (3) uns (1) i un (1) zero (0). La clau passa a ser 3110.
Suposo que tots podríeu dir que segueix. Efectivament 13 21 10… Si és que tinc uns alumnes que sou uns “fieras” de les matemàtiques.

La “roja” i els números vermells

general,

adul

Les retallades aprovades pel Congrés de Diputats el dia 27 de maig fan que, fer números, sigui cada dia que passa un fet més habitual. Avui en farem nosaltres, però com les altres vegades que he tractat temes que es poden considerar mes propis de la política i de l’economia, faré els mínims comentaris personals i em limitaré a exposar les xifres. En aquest cas una ordenació decreixent de quantitats que van aparèixer a les pàgines d’esport de La Vanguardia just un dia abans de la retallada, el dimecres dia 26.
Les quantitats fan referència a les primes que rebran els jugadors de diverses seleccions per guanyar el mundial que a partir del dia 11 de juny es celebrarà a Sud-àfrica.

Espanya 550.000 €
Argentina 520.000 €
Anglaterra 470.000 €
França 300.000 €
Alemanya 250.000 €

Ridere di matematica

general,
Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

De tots és conegut el tòpic, força proper a la realitat, que afirma que els italians són els reis del disseny, però possiblement no coneixem la gran categoria del seu humor gràfic. Un humor que no es limita a les figures polítiques o a l’actualitat sinó que s’estén a qualsevol acció humana, les matemàtiques incloses.
Una web molt interessant on, a banda de molts altres recursos, podem trobar desenes i desenes de dibuixos que ens faran somriure és Matematicamente, concretament els haureu de cercar a l’apartat anomenat Ridere di matematica.
Avui us presento un dels meus favorits, un acudit gràfic que uneix de forma equilibrada unes gotes de poesia amb un puntet “gamberro” i perdoneu-me el barbarisme, però trapella no m’acabava de fer el pes.

sumaportes

Martin Gardner

general

adul

martingardAmb la mort de Martin Gardner diem adéu, possiblement, al més prolific creador de trencaclosques i jocs matemàtics del darrer segle. Molts el vam conèixer pels seus articles a Scientífic American (Información y Ciencia en la versió espanyola) on va escriure durant 25 anys. D’altres, per la ingent quantitat de llibres de divulgació que va publicar. Avui, per retre-li homenatge, un enllaço a tres articles que ens informen de la seva vida i la seva obra. El primer, Martin Gardner, Puzzler and Polymath, Dies at 95, va ser publicat al New York Times el dia 23 de maig. El segon, Martin Gardner, gurú de los juegos matemáticos, pertany al diari El País del 26 de maig. El darrer, Profile: Martin Gardner, the Mathematical Gamester (1914-2010) el podeu trobar i no podia ser d’una altra manera, a la revista on va esmerçar 25 anys de la seva vida.

Sangakoo a Catalunya Ràdio

general,

secadu

En matemáticas, el arte de proponer problemas es mucho más estimulante que el de resolverlos.

Aquesta cita de Georg Cantor ens dona la benviguda a la web de Sangakoo, una web a la qual ja vam fer referència en l’article Problemes, resoldre o crear-ne?. Doncs bé, avui tornem a parlar-ne per oferir-vos més informació.
Aquest cop però no seré jo qui explicarà les nombroses virtuts de Sangakoo, sinó que em limitaré a posar-vos un enllaç al programa L’internauta de Catalunya Ràdio, el programa d’en Vicent Partal, també director de Vilaweb que, cada dissabte a les 3 de la tarda ens fa una passejada per la xarxa. L’enllaç correspon al dia 10 d’abril i ens ofereix una entrevista amb Enrique Gracián i Pere Monràs, impulsors d’aquesta plataforma matemàtica que ens permet aprendre a través de xarxes col·laboratives i que, tal com ells mateixos diuen, fa passar el compartir per davant del competir.
Si sou una mica impacients tingueu en compte que l’entrevista comença passats 14 minuts de l’inici de l’emissió.

Repte del juny

general,

priadu1

Avui comença el juny i per tant també arriba el darrer repte del curs. Un repte que ve marcat per dues circumstàncies. Primera, els pocs dies de classe que ens queden. Segona, les poques energies que ens resten i les poques ganes de pensar que es tenen quan el termòmetre s’enfila. Tot plegat fa que opti per una tasca molt més fàcil que les dels mesos anteriors, la que ja us vaig presentar ahir i que suposo que ja heu mirat.
I ara passem a la pregunta concreta. Quin és el número màxim de rectangles que puc arribar a crear amb la intersecció de dos rectangles de la mateixa mida? Fàcil, oi? Doncs apa, que heu de tenir la resposta abans no fem el darrer examen.
Abans d’acabar un suggeriment però, podeu fer-ho dibuixant amb un paper o podeu aprofitar l’enllaç al geoplà que us vaig posar el dia 9 de març.