Arxiu de la categoria: general

Acudits matemàtics

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

acuditsHem començat el curs fent molta feina i ara que ja hem superat el primer mes toca relaxar-se una mica. Una de les seccions del bloc que té aquesta finalitat és la que penja de l’etiqueta humor, que ja fa més d’un any teníem oblidada. Recuperem-la enllaçant l’article a la pagina El meravellós món matemàtic, un esplèndid bloc dedicat als alumnes d’ESO i batxillerat i on podem trobar un ventall impressionant de continguts de tot tipus.
Com que encara ens falten un parell d’anys per arribar a l’ESO anirem a un apartat que ens pot agradar independentment de la nostra edat, és tracta del d’acudits matemàtics on podreu trobar-ne alguns tant divertits i ocurrents com el que hi ha a la imatge del costat.

Repte 29

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

crazyclockUna nova promoció, un nou cinquè i un nou repte, el número 29, que representa la vostra estrena en aquest tipus d’activitat que sempre exigeix més reflexió que les que feu en formularis. Ja fa dies que treballem la primera unitat i estem preparats per enfrontar-nos amb un desafiament que posarà a prova el vostre domini del rellotge.
De quina hora estem parlant?. Llegeix atentament les quatre frases i pensa quina de les vuit hores proposades pot complir totes les condicions.

  • Falten menys de 5 hores per a les tres de la tarda.
  • L’hora més propera no és la 1 del migdia.
  • Falta menys de mitja hora per ser una hora exacta.
  • El número de minuts es pot dividir de forma exacta entre 3.
  • a) 08:27 b) 14:50 c) 13:17 d) 20:41
    e) 10:03 f) 19:35 g) 11:39 h) 21.54

    Fàcil oi? Era qüestió de paciència i atenció. Doncs ara et toca tornar a triar una altra hora. Com abans tens quatre informacions.

  • Fa molt que van tocar les 8 del matí i encara falta força per a les 3 de la tarda.
  • El número de minuts és senar.
  • Falta més de mitja hora per a que sigui una hora exacta.
  • Estic més a prop de les cinc de la tarda que de les cinc del matí.
  • Quant de temps…?

    Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

    Als cinc enllaços per treballar la mesura del temps que trobareu a l’article Uns minuts pel temps, n’afegim avui tres més.
    El primer Suma i resta d’unitats de temps, creat pel Daniel Graell, ens permet practicar les operacions esmentades en el títol de l’activitat.
    També ens permet practicar les operacions amb unitats de temps Find the Total Number of Minutes and Seconds.
    Una mica més lligada a casos reals i pràctics, ja que es basa en horaris d’autobusos, és Difference between two times, que ens farà calcular el temps transcorregut entre dos moments determinats.
    Complementem aquest tres enllaços amb Cálculo del tiempo vivido, que si bé no ens servirà per practicar cap contingut, ens ofereix una informació curiosa i que hem calculat a classe d’una forma aproximada, les hores, minuts, segons… que han passat des del nostre naixement o de qualsevol data que vulgueu introduir.

    502 – Càlcul raonat

    Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

    Continuem amb el càlcul mental però complicant-lo una mica més, ja que ara no es limita a ser mecànic, sinó que t’exigeix una mica de reflexió. Fixa-t’hi bé en les quatre imatges i esbrina el pes de cada fruita.
    Recorda que has de fer les operacions mentalment tot i que pots apuntar el que vas descobrint en un paper per tal de no oblidar-ho.

    balancesfruita

    501 – Càlcul mental

    Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

    Fa ben poc que hem començat les classes de mates, les avaluacions inicials i els deures. Avui en tenim uns una mica especials. Especials perquè heu de fer un esforç i actuar com si fóssiu a classe fent un examen. Res de demanar ajuda als papes i res d’agafar un llapis o una calculadora per resoldre les operacions. Us veieu amb cor d’aconseguir-ho en menys de 10 minuts?

    Màgia? No, matemàgia

    Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

    bolamagicaAvui hem fet la primera classe de matemàtiques i ens hem estrenat amb un joc de cartes basat en unes propietats numèriques que haureu d’endevinar vosaltres. Per fer-ho heu de pensar ben bé quines condicions posava als voluntaris i quines operacions havien de fer amb el número triat.
    Una ajuda important ens pot venir si mirem una altre exemple de màgia matemàtica que trobarem a La bola mágica. A classe hem intentar entrar, però les proteccions del Departament no ens han deixat. T’aconsello que ho facis a casa i que et fixi’s quins elements comuns hi ha entre el joc de cartes i el que fas aquí.
    Si ho fas i trobes la resposta hauràs fet matemàtiques de debò, ja que això són les mates: analitzar, comparar, descobrir trets comuns, pautes, seqüències… i fer-ho amb un llenguatge numèric.

    Molt més que finestrals

    Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

    Quant parlem de mosaics a matemàtiques ens referim gairebé sempre a un conjunt reduït de polígons repetits un cop i un altre, de forma i manera que encaixin perfectament els uns amb els altres per tal de cobrir completament una superfície, però mai fem referència a altres tècniques arquitectòniques que, sense tenir res a veure amb les tessellae, també aconsegueixen inundar completament una superfície fragmentat un vitrall en infinitat de formes o fent invisible la paret o el sostre de la qual formen part.
    Aquest estiu vaig tenir un petit tast d’aquest segon sistema als finestrals de la catedral de Condom, un clar exemple de gòtic flamíger. Veient-les qui no té temptacions d’agafar un compàs, barrejar art i matemàtiques, i esbocinar el pla en mil-i-una formes recargolades d’indubtable bellesa?

    Ah i no penseu que hem d’anar gaire lluny per tenir exemples d’aquesta tècnica, ja que la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat també pertany a aquest estil arquitectònic. Per cert, si voleu posar en pràctica la dita de qui no té feina el gat pentina, us podeu passar una llarga estona buscant simetries des dels elements més petits fins a les que afecten a tot el conjunt.

    genesantjordi

    Cuando los físicos asaltaron los mercados

    Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

    cuandolosfisicosGeorge Soros és un conegut especulador i financer protagonista ben sovint de les pàgines d’economia dels diaris. Tanmateix si féssim un llistat de les persones que han aconseguit multiplicar el seu capital a la borsa no ocuparia la primera posició, ho farien dos matemàtics, Jim Simons i James Ax. Mentre que el primer va tenir uns guanys en deu anys del 1710,1%, els segons van aconseguir un 2.478,6%.
    Aquesta anècdota apareix a l’inici d’un llibre que ens explica com les matemàtiques i la física s’han convertit en uns pilars bàsics de l’economia moderna. A través de les seves pàgines coneixerem a Louis Bachelier, el creador de la matemàtica financera. Descobrirem que els primers premis Nobel d’economia, Paul Samuelson i Jan Tinbergen eren o tenien una sòlida formació matemàtica i anirem avençant en una llista de fets, teories, personatges i exemples que il·lustraran abastament aquests lligams.
    No entrarem, ara que encara estem patit de valent per la crisi, en l’èxit d’aquesta simbiosi, però si voldria copiar una afirmació de Tinbergen que hauríem de tenir molt present en una època de sous estratosfèrics.

    Una empresa serà menys productiva si el salari de l’empleat més ben pagat és més de cinc vegades superior al del treballador d’aquesta empresa que menys cobra.

    Estiudel2014 – Atzar i estadística

    Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

    estiu14smallEntre els molts pecats mortals que cometem els mestres, sobretot els que fan un seguidisme acrític dels llibres de text, està el deixar de banda els temes relacionats amb l’estadística i l’atzar. Desconec si és un reflex de la nostra època d’estudiants, on aquests continguts eren totalment inexistents, o si ha una altra causa desconeguda i misteriosa. El pecat s’agreuja quan reflexionem sobre la seva importància mediàtica reflectida en l’èxit de llibres com ara The Signal ant the Noise: Why So Many Predictions Fail — but Some Don’t de Nate Silver o El andar del borracho de Leonard Mlodinov. Afortunadament les editorials estan començant a trencar la tendència a situar aquests continguts a les pàgines finals dels llibres i això ens permet tenir esperances sobre el futur acadèmic d’aquesta part tant interessant i actual de les matemàtiques.

    Unitat 11: Estadística i probabilitat
    Tastet d’estadística.
    Treballem amb gràfiques.
    Batibull de dades – 6201407.
    Calculem freqüències – 6201408.
    Quina és la bona? – 6201409.
    Probablement jocs
    Examen tema 11 (curs 2013 – 14).