Avui ens toca el darrer enigma de la setmana de carnaval, que és tant curt com aparentment fàcil. Caureu en la trampa o el resoldreu de forma correcta?
Quantes vegades es pot treure un llumí de 100 llumins?
Mostra tots els articles de jsolano
El jinete
El que jo us proposo és força difícil i per acabar-ho d’adobar té dues faltes d’ortografia intencionades que si no hi fossin farien més fàcil la seva resolució… Ui! Em sembla que amb aquest comentari se m’ha escapat una pista molt important.
El vaquero entró cabalgando en el poblado dejando tras de si una nube de polvo. Lo hizo en viernes y cuando marchó, también lo hizo en viernes. Sin embargo entre su llegada i su partida solo habían transcurrido tres días. Como era posible?
Rua d’enigmes 6
El d’avui se sembla molt al primer que va presentar un alumne de 5è C i que trobareu a la categoria Propostes del alumnes… No, no hi ha hagut tupinada, la seleccionadora d’enigmes el va triar sense cap intervenció meva o dels meus alumnes, va ser doncs un cop de sort i diu així.
Uns ratolins afamats i trapelles es passegen pel graner d’en Pere Sabatot. El seu gat els veu i els comença a comptar, veiam, -dos ratolins davant de dos ratolins i dos ratolins darrera de dos ratolins…
Quants ratolins ha vist el gat?
+ Ah (+)
O per fer el títol de l’article més entenedor, més sobre la tria del nom Ahmes. Tal com vam comentar en començar el bloc Ahmes era un escriba que va copiar un document més antic, no el va crear, fet que ell mateix deixa molt clar en el papir. Doncs bé, aquest fet també va determinar la tria del seu nom com a capçalera del bloc. L’autor d’aquestes línies, com faria un escriba, no aporta res, no crea, només cerca, tria, ordena, presenta i de vegades gosa comentar. No espereu doncs innovacions, ni descobertes, ni grans aportacions. Hi ha unes clares limitacions que troben recer i justificació a la famosa màxima de Montaigne que ens assenyala la inutil·litat de redire plus mal ce qu’un autre a réussi à dire mieux avant lui, Un pensament que hauríem de tenir ben present abans de convertir els nostres silencis en paraules.
Quants ànecs?
Als alumnes de cinquè ens agraden molt els enigmes i tots els exercicis que fan pessigolles al cervell, per això també portem a classe tots els que trobem. A veure que us sembla el meu.
Veig dos ànecs davant de dos ànecs, dos ànecs darrera de dos ànecs, dos ànecs a la dreta de dos ànecs i dos ànecs a l’esquerra de dos ànecs. Quants ànecs hi ha?
Rua d’enigmes 5
Mates i cinema
Al llarg de la nostra vida laboral hem vist com els companys que feien ètica, socials, història, medi, ciutadania, etc… Podien recórrer al cinema per tractar alguns temes del currículum d’una forma més engrescadora i animada. Fins i tot a física podíem remenar entre les obres de ciència ficció per tal d’il·lustrar tant continguts totalment ortodoxes com teories que entraven més en el camp de la fantasia, però que feien bo de discutir a classe (qui no ha gaudit parlant amb els alumnes dels forats negres, dels forats de cuc o de l’hiperespai?).
A matemàtiques però, ho teníem força més pelut. Darrerament però, la cosa ha millorat força. En la dècada que s’acabarà aquest desembre hem vist un mínim de tres pel·lícules on les matemàtiques no han sigut precisament un punt marginal i secundari de l’argument. A beautiful Mind del 2001, La habitación de Fermat del 2007 i Los crímenes de Oxford del 2008… i no oblidem la sèrie Numbers que mereix unes paraules a banda en un proper comentari. Esperem que aquest fet no sigui una moda passatgera i que també a les classes de matemàtiques puguem fer ús d’aquest mitjà que Riccioto Canudo va batejar el 1911 com a setè art.
Rua d’enigmes 4
Saben matemàtiques les tonyines?
Si us agraden les matemàtiques i la tonyina no esteu d’enhorabona. La justificació de la segona part de l’afirmació és molt clara, sembla ser que el número d’individus d’aquesta espècie s’està reduint considerablement. Ara bé… i la primera part de la frase, la que fa referència a les matemàtiques, què hi fa aquí?
Doncs ho sabrem si parem atenció a una notícia que ahir al vespre, cap allà 1/4 de deu, vaig sentir al programa La nit a RAC1. Comentaven que molt cuiners francesos retiraran la tonyina de les seves cartes per que -i transcric literalment- segons Greenpeace només queda el 15% de la població mundial de tonyines. Abans de sentir-ho hagués jurat que al nostre planeta hi havia el 100% de la població mundial de tonyines, però ara tinc un dubte, on és l’altre 85%? A un altre planeta del sistema solar? O potser volien dir que actualment hi ha un 15% dels exemplars que hi havia fa 10 o 20 anys?
Decididament les tonyines i les matemàtiques no gaudeixen de gaire bona salut.