Mostra tots els articles de jsolano

El dissolvent universal

general, propostes dels alumnes,

totestres

yanhoukA la sala de conferències del congrés de química hi ha una silenci impressionant. Fa dies que es comenta que el misteriós Dr. Yuri Trenkakloskoff presentarà un descobriment excepcional, dels que fan època, aquest matí a les 9.
A l’hora en punt el nostre protagonista surt a l’escenari i diu que ha fet una descoberta amb una gran importància comercial i industrial, el dissolvent universal. Una substància que no té les limitacions de l’aigua o de l’alcohol i que es capaç de dissoldre absolutament tot.
Els assistents resten uns segons en silenci fins que un d’ells s’aixeca i pregunta on guarda el descobridor aquesta substància meravellosa.
El doctor Trenkakloskoff aixeca una petita ampolla, la mostra al públic i diu, -Aquí, dins de l’ampolla.
Immediatament es trenca els silenci i els crits de mentider i estafador omplen tota la sala.
Per què han reaccionat així la resta de científics?

Campió reusenc

general

totestres

Quan encara duren els ecos de la lliga dels 99 punts, les nenes miren embadalides Patito Feo i els xiquets volen imitar a Messi, fa il·lusió veure que hi ha adolescents amb altres interessos. Si a sobre el Diari de Tarragona se’n fa ressò dedicant-li un tros considerable de la seva portada el goig és complet. El protagonista de la notícia, Aleix Lascorz, és un campió diferent, ni esportiu ni mediàtic, matemàtic, el reusenc guanyador del concurs Fem Matemàtiques 2010.
Si voleu llegir les seves declaracions cliqueu a l’enllaç que ens remet a l’article Los problemas de matemáticas son los que nos podemos encontrar en la vida publicat al diari d’ahir.

AVE ≠ TGV

general,

adul

Possiblement més d’un lector d’aquest bloc penseu que els articles matemàtics no s’haurien de contaminar amb reflexions socials i polítiques. Doncs bé, jo penso tot el contrari, les matemàtiques han d’ajudar-nos a analitzar qualsevol aspecte de la realitat… Què és la teoria dels jocs sinó una manera d’estudiar el comportament humà? Deixem-nos de justificacions però i consumem el pecat entrant en matèria.
Diuen que una imatge val més que mil paraules, jo afegiria que un número pot valdre també més que mil paraules, per això i sense fer cap comentari personal us exposaré un seguit de números. Ho faré en una forma molt simple, comparant algunes quantitats relacionades amb un tema ja tractat anteriorment, la utilitat i rendibilitat de l’AVE, un pecat de nous rics compartit per PP i PSOE.

Km AVE (2.230) > km TGV (1.850)
Viatgers AVE (23 milions) < Viatgers TGV (94 milions)
(Viatgers AVE/km = 10.314) < (Viatgers TGV/km = 50.811)
L’AVE ens porta a Segòvia, Màlaga… El TGV a Londres, Brusel·les

Políedres

general,
Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

pilotapoliedreFa focs dies hem començat a parlar a classe de les figures de l’espai, és a dir de políedres i cossos rodons, i a hores d’ara tots tenim un coneixement acceptable d’aquestes figures. A alguns però, potser us agradaria aprofundir més i conèixer nous políedres. Si és així us recomano que visiteu la pàgina de la wiquipèdia dedicada a aquest tema, on trobareu figures tant curioses com l’estel octangle o el cuboctàedre.
Si les figures estàtiques, per curioses que siguin, no us acaben de fer el pes perquè no us les acabeu d’imaginar bé i teniu una certa dificultat per veure cares, arestes i vèrtexs, podeu visitar la pàgina de Luventicus, on podreu rotar les figures i per tant les podreu veure des de diverses perspectives.
Si us sembla que el que heu vist als enllaços anteriors i el que heu aprés a classe ja us permet fer l’examen amb uns bons resultats podeu visitar el quadern virtual polígons i políedres i mirar de contestar totes les preguntes per tal de saber fins a quin punt domineu el tema.

Índex càlcul mental

general, ,

adul

Durant el proppassat curs 2008-09 la comissió de matemàtiques del Cèsar August vam elaborar una seqüenciació del càlcul mental que, publicada al bloc, pot tenir una doble utilitat. Per una banda, fer conèixer als pares del nostre centre el que s’espera dels seus fills en aquest apartat i per l’altra, malgrat estar centrada en una escola concreta i ser com tot millorable, servir de document base o ajuda per a d’altres escoles i mestres. Va per tant adreçada als dos col·lectius.
De moment només hi trobareu l’índex, el motiu és molt clar, estem revisant tot el document. Tal com hem comentat, l’any passat el vam elaborar, aquest any l’hem aplicat i ara toca valorar-lo i fer les correccions i afegits adients, per tant no serà fins al mes de juliol que el trobareu al bloc en la seva totalitat.
Tots els fulls amb els ítems acordats els trobareu sempre a l’etiqueta documents, fora més exacte i concret haver posat seqüenciacions, però m’ha semblat més adient triar un mot genèric i d’ús comú cara als no professionals de l’ensenyament.

Items Cmental

Diagonals – Tercera estratègia

general, , ,

priadu1

Quan creo un repte imagino també quins seran els camins que els alumnes faran servir per resoldre’l, però de tant en tant aquesta previsió queda curta i un es troba que algú de la classe ha estat capaç d’imaginar una nova via de resolució. Aquest és el cas del document que trobareu aquí sota, el seu autor va tenir la paciència de dibuixar totes les diagonals del decàgon, fet que no requereix uns especials coneixements matemàtics però, i el però és molt important, va aplicar una estratègia molt bona a l’hora de comptar les diagonals.
En comptes de fer un comptatge exhaustiu com fan la gran majoria d’alumnes, va comptar totes les que sortien del primer vèrtex, tot seguit va deduir que del segon, com que en ser adjacents no podien estar units per cap diagonal compartida, sortien les mateixes. A partir d’aquí va anar desplaçant-se pels vèrtexs consecutius tenint cura de restar sempre una per tal de tenir en compte les diagonals comuns. Un cop arribàvem a zero ja no calia comptar els vèrtexs restants. Una procés de raonament francament bo i que ens obliga a pensar que els nostres alumnes poden aportat a la classe de matemàtiques molt més del que ens pensem.

Polígons i natura

general,

priadu1

Probablement a hores d’ara i després de tants dies de treballar la geometria, a banda d’un empatx de figures, tots tenim clar que els polígons són pertot arreu, ja que els humans els fem servir en moltes de les nostres obres, tant tècniques com artístiques. Ara bé, som l’única especie animal que pateix aquesta poligonitis aguda? Fins i tot podríem anar més lluny i preguntar, són els polígons un producte exclusiu dels ésser vius? Les fotos que trobareu a sota són la resposta a aquestes preguntes.

Aquí teniu la primera, un conjunt d’hexàgons fabricats per un animal, les abelles. És un rusc que he trobat a la web de Sci-Fun.

ruscrectang

La segona és encara més impressionat i ens mostra la famosa Calçada dels gegants situada al nord d’Irlanda, una formació geològica d’origen volcànic. La fotografia és obra de Simon Ward.

giantrectang

Denis Guedj

general,

secadu

theoremeperroquetMolts vam descobrir que les matemàtiques es podien convertir en la base d’una novel·la d’intriga amb El teorema del lloro, per això no podem passar per alt la notícia de la mort, fa pocs dies, de Denis Guedj, el matemàtic i historiador de les ciències francès, que amb els seus llibres de divulgació ha estat una de les persones que més ha contribuït a canviar la percepció que molta gent tenien de les matemàtiques.
Tant ell com la seva obra es mereixen un llarg comentari que deixo en mans de plomes més competents. Concretament us proposo que comenceu llegint l’article Denis Guedj trata las matemáticas como una historia de ficción, publicat al diari El País arran de la publicació en català i castellà del seu llibre més conegut, per passar tot seguit a Denis Guedj se soustrait del diari Liberation i Mort du mathématicien Denis Guedj al Le Figaro.

Número de diagonals – més pistes

general, ,

prisec

El dia 29 d’abril, en anunciar els guanyadors del repte del mes, ja vam dir que hi havia una segona forma d’esbrinar el resultat, l’explicarem a partir dels dibuixos d’un quadrat i un pentàgon.

dospoligons

Fixa-t’hi primer en el quadrat. Si triem el vèrtex de color lila per començar a traçar les diagonals, suposo que tens clar que no pots anar als que estan encerclats de vermell. Només et queda un únic vèrtex, el que està encerclat de blau.
Fem el mateix amb el pentàgon. Si tornem a començar pel vèrtex lila ens tornem a trobar vèrtexs “prohibits”, els de color vermell i vèrtexs possibles, els de color blau que en aquest cas són dos i no un com al quadrat.
Si ara compares els dos casos i pares una especial atenció als vèrtexs prohibits, és possible que descobreixis algun fet o pauta que et permetrà calcular amb unes poques operacions el número de diagonals de qualsevol polígon.