| Alumnes primària | Alumnes secundària | Adults: Pares / Mestres |
Al bloc no tinc costum de posar reptes que recordin massa les activitats fetes a classe o les preguntes de l’examen, però aquest cop farem una excepció. La causa és que la novena qüestió del cinquè examen si bé ens va fer suar de valent també ens va obligar a reflexionar seriosament i intensament, una qualitat que forma part intrínseca de les matemàtiques i per tant paga la pena recuperar l’esperit d’aquesta activitat.
Partirem d’una seqüència que gràficament és molt simple, més que la que us vau trobar a l’examen, per tant ànim que ens en sortirem. Fixeu-vos que són un conjunt de quadrets formats per escuradents.
El primer quadret està format per quatre escuradents, el segon per… Bé, ara et toca a tu observar cada figura, traduir el que observes a llenguatge matemàtic (números), descobrir quina pauta o patró segueix aquesta seqüència i predir que trobarem en determinats llocs de la seqüència.
Com a l’examen et faré quatre preguntes:
-
1) Quants escuradents el caldrà per fer una figura de cinc quadrets?
2) I una de 10 quadrets?
I ara les difícils ja que no pots esbrinar-ho de forma gràfica.
-
3) I una de 200 quadrets?
4) I una de 500 quadrets?
5) I la cirereta del pastís pels autèntics cracks. Series capaç d’explicar de forma clara com és pot calcular la resposta en funció del número de caselles o quadrets?
Necessitaré 16 escuradents per una figura de 5 quadradets, 31 escuradents per una figura de 10 quadradets, 601 escuradents per una figura de 200 quadradents i 1501 escuradents per una figura de 500 quadradets. Hem de multiplicar per 3 el numero de la figura o número de quadradets que té la figura i després sumar 1 i ya saps quants escuradents té la figura.
La resposta de l’ 1 és 16, la del 2 és 31, la del 3 és 601 i la del 4 és 1.501.
Jo crec que la solució és multiplicar el nombre de quadrets per 3 i sumar-li’n 1, això és perquè cada quadret comparteix un costat amb el següent quadret, excepte el primer de tots que per ser complet ha de tenir quatre costats (un més que la resta). I com aquest costat sobra l’ afegim al resultat.
Com per exemple 5 per 3 és igual a 15, més el que sobra 16.
HOLA !!!!!
EL DE ( 5 ) SON 16 ESCURADENTS.
EL DE ( 10 ) SON 31 ESCURRADENTS.
EL DE ( 200 ) SON 601 ESCUREDENTS.
I PER ULTIM DE ( 500 ) SON DE 1501 ESCURADENTS.
PER CALCULAR ES MULTIPLICA EL NUMERO DE QUADRATS PER 3 I SE SUMA 1.
ADEU U U U U U
!!!!!!!!!!!
1) 16
2) 31
3) 601
4) 1.501
5) Multipliquem el número de quadrets per 4 escuradents que té cada quadret, i a continuació restem els escuradents compartits entre quadradets (el nombre de quadradets totals menys 1 ).
Hola !!!
De (5 ) es: 16.
De (10 ) es: 31.
De( 200 9 es: de 601.
De (500 )es: de 1501.
Adeu !!!!
1) 5 x 3= 15 +1= 16
2)10×3=30+1=31
3)200×3=600+1=601
4)500×3=1500+1=1501
5) Tots els quadrats necessiten 3 escuradens menys el primer que té 4 (+1)
1) (5×3)+1= 16
2) (10×3) +1 =31
3) (200×3)+1=601
4)(500×3)+1=1501
5) Todos los cuadros tienen 3 palillos menos el primero que tiene 4. Por eso sumamos 1 palillo más.
5: 19
10:39
200:799
i
500:1.999
la resposta es que, la pauta que es segueix, es, que per saber la resposta, multipliques el número de quadrats i li restes u, i així en tots els casos.