Un dia, en acabar la classe de matemàtiques, una xiqueta de classe em va preguntar quan era el meu aniversari. Ràpidament, com que el safareig és un esport que al nostre país té molts addictes, es van afegir uns quants alumnes més. En veure l’expectació no em vaig poder resistir a, per una banda, fer una mica la guitza amb la resposta i per altra, fer-los calcular una mica i vaig respondre dient que la data era la resposta que s’obtenia amb una potència de la qual vaig donar algunes pistes. Avui he decidit rescatar l’anècdota i ho faré donant a la informació necessària la forma d’un suposat diàleg entre l’alumna (en cursiva) i el mestre.
– El dia del meu aniversari s’obté calculant una potència en que tant la base com l’exponent són números d’una sola xifra i encara et donaré una altra dada, l’exponent és superior a la base en una unitat.
– Està bé saber que base i exponent són números consecutius, però encara no puc saber amb certesa el resultat, hi ha més d’una possibilitat.
– Tens raó. Doncs afegiré una altra informació, el resultat d’efectuar la potència és un número parell.
– Ara ja sé quin dia és el teu aniversari.
I tu, ho saps?