Arxiu mensual: abril de 2011

Repoblem el bosc (I)

totestres

Aprofitant que hem acabat el tema de les superfícies i que estem fent activitats de l’Any Internacional dels Boscos avui hem començat a classe un problema de debò. Considerem que un problema és de debò quan té les mateixes característiques que els problemes que ens trobem a la vida real: cap enunciat, cap llistat de dades, només una pregunta a contestar.

bosc_cremat

Com podeu veure a la imatge hem d’esbrinar el cost de la repoblació d’un bosc cremat situat prop de Vilanova d’Escornalbou i el primer que hem fet, en grup classe, ha sigut preguntar-nos que ens calia saber per poder-lo calcular.
Aquesta part ha estat fàcil, ràpidament hem arribat a la conclusió que no havíem de buscar gaires dades, en teníem prou amb un parell: l’extensió de la superfície cremada i el cos de cada plançó de pi.

On són les sortides?

totestres

Per relaxar-nos una mica després del llarg examen que acabeu de fer us proposo aquesta mena de laberint on hem de resseguir la línia vermella sense aixecar el llapis ni passar dues vegades pel mateix lloc. La resposta que m’heu de portar però, no és el camí a seguir sinó una altra de diferent.
Quan aneu provant itineraris veureu que l’exercici només és pot resoldre si comencem a desplaçar-nos des de determinats punts. Podríeu dir les coordenades d’aquests punts?

Si no veieu la solució fàcilment us aconsello imprimir la imatge i fer-ho amb llapis i paper.

graella2coordenades

Jocs per practicar el calcul d’àrees

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

Ara que el tema de les superfícies de polígons i cercles esta arribant a les acaballes, toca donar uns quants enllaços que ens permetin revisar el tema a través dels jocs. La llista serà molt curta però, ja que es limitarà a tres jocs.
engardebo
Els dos primers els trobem a la web de Fact Monster: són Basquetball Geometry que ens permetrà comprovar el domini que tenim del càlcul de l’àrea del cercle i Baseball Geometry centrat en els rectangles. Cal dir que el primer utilitza les unitats imperials (inches, feet…) però si fem abstracció d’aquest detall i ens limitem a mirar només les quantitats podem considerar que tots dos són acceptablement útils. Del primer podem afegir un altre comentari, la seva segona utilitat pel fet de treballar les estimacions, ja que en haver de calcular amb les xifres decimals de π, és fa una mica difícil saber mentalment la resposta exacta. Això ens obliga a fer estimacions per poder triar l’opció correcta entre les tres opcions que apareixen en pantalla.

El tercer, En Garde, de MathGames4Children, ens portarà a les lluites amb espases. Ferirem al nostre enemic cada cop que encertem la resposta, resposta que haurem de triar entre les quatre opcions possibles.

De lleis i tants per cents

secadu

Quan els percentatges surten als diaris acostumen a formar part de la publicitat, l’economia o la política. El que comentem avui però, no entra en cap d’aquestes categories sinó que forma part d’una història la lectura de la qual ens pot deixar de pasta de moniato. La va explicar i comentar Quim Monzó el dimarts dia 8 de març a La Vanguardia i ens demostra com uns tants per cents molt baixos tant poden portar-nos a la presó com evitar-ne l’entrada. La propera vegada que algú ens pregunti sobre la utilitat de les matemàtiques a la vida real podrem utilitzar aquesta anècdota com a exemple. Que l’exemple entri a la categoria de tràgic, divertit o esperpèntic és un tema que haurà de decidir cada lector.

Polígons estrellats

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

La resposta a la darrera pregunta del repte del març eren els polígons estrellats. Com pots comprovar a la imatge procedent de la wikipèdia, són una mena de figures visualment molt atractives i no gaire difícils de dibuixar. Si t’hi vols posar pots trobar informació, recursos i exemples als tres enllaços següents.

poli_star

Www.educaciónplastica.net, ja esmentat en dos articles anteriors. Avui ens centrarem en la secció que dedica a aquests polígons i ens permet crear-los a l’ordinador. Primer hauràs de fer un cop d’ull al manual introductori i tot seguit ja estaràs en disposició d’anar a la pantalla de dibuix. Seràs capaç d’aconseguir-ne alguns com els que es poden veure a la galeria d’exemples?

Si el que t’interessa es saber com es poden fer en un full pots anar a polígons estrellats, on t’ho explicaran amb una breu projecció.

Per últim, si ets més de tisores i pegament que d’ordinador o compàs, pots mirar el que es pot aconseguir amb les dues primeres eines esmentades a PlasticArt.

Desafiament matemàtic setmanal a “El País”

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

mate_paisCada divendres, per celebrar el centenari del la Real Sociedad Matemática Española, el diari El País, que ja va començar fa poc la publicació de la col·lecció El mundo es matemático, presenta un desafiament matemàtic i ens el proposa fent servir dos mitjans diferents: el més tradicional, l’escrit i una segona alternativa en forma d’un vídeo, on el creador del problema ens explica el seu contingut de forma clara i entenedora.
Us presento els tres que han aparegut fins a la present setmana. En els dos primer casos podreu accedir tant al vídeo de l’enunciat com al que explica la solució.

Repte 2011_04

priadu1

Recordeu aquesta imatge? Exacte, formava part de la decoració que l’Estefi va preparar per poder penjar els enigmes que vam fer la setmana de carnaval. El repte però, no té res a veure amb els enigmes… o sí.

2011operacions

Fixeu-vos com ha escrit la mestra l’any, l’ha posat com 2 + 0 = 1 + 1. Doncs per aquí anirà el repte. Serieu capaços d’utilitzant les operacions que hem aprés a primària (suma, resta, multiplicació, divisió, potenciació o radicació) fer una cosa semblant?
.
.
Expliquem-ho pas a pas i mitjançant un exemple per a entendre-ho millor:

  • posarem el primer parell de xifres de l’any lligades per una operació qualsevol, en aquest cas la suma. (2 + 0)
  • farem el mateix amb les dues darreres, aquí torna a ser la suma però no té perquè ser la mateixa operació les dues vegades (1 + 1).
  • haurem d’aconseguir que el resultat de les dues operacions sigui el mateix (2 + 0 = 1 + 1).
  • Per exemple, l’any 1690, any en que es va fundar la societat matemàtica més antiga del món, es podria escriure així: 16 = 90

Per tal que la cerca d’igualtats no sigui massa llarga només considerarem els anys que van des del 1990 al 2012. Guanyarà qui aconsegueixi més igualtats vàlides. Els que heu tingut bons resultats al País del 2 esteu molt ben preparats per a aquest repte.

Per representar l’operació potència podeu fer servir el símbol ^ com quan fem operacions amb la calculadora. És a dir, 32 ho representareu com 3^2.

Repte 2011_03 – guanyadors

priadu1

El repte del març constava de cinc preguntes i això multiplicava la seva dificultat, com a conseqüència d’això el número de guanyadors, que darrerament portava un ritme ascendent, ha tornat a baixar i només dos alumnes han aconseguit el ple. La resta, com ha passat en ocasions similars, han encertat una, dues o fins a tres de les preguntes plantejades i per tant també veuran recompensat el seu esforç. Com ja es tradicional posem aquí sota les imatges dels guanyadors.

.