Havíem de començar per esbrinar la primera dada, la superfície, i aquí hi ha hagut les primers cares de terror. La zona cremada no recordava cap dels polígons estudiats a classe. Com ens ho podíem fer?
Ens hem agrupat per parelles i ens ha tocat pensar una mica. Aquestes són les conclusions a que hem arribat:
Trencar la zona cremada en tres fragments i convertir-los en rectangles.
Circumscriure la zona a repoblar dins d’un rectangle i a ull, pensar quin tant per cent del rectangle ocupa.
Delimitar la figura amb una línia poligonal tancada i veure a quin polígon s’assembla més. Un trapezi sembla bastant vàlid
Anar omplint la superfície a calcular amb polígons de diversa forma i mida fins a tenir-la tota plena.
Triangular l’àrea cremada.

Quan hem posat en comú totes aquestes opcions hem decidit que les dues que ens permetien fer els càlculs amb més correcció eren les dues darreres. Aquí podeu veure algunes de les parelles que han proposat les triangulacions.

Aprofitant que hem acabat el tema de les superfícies i que estem fent activitats de l’Any Internacional dels Boscos avui hem començat a classe un problema de debò. Considerem que un problema és de debò quan té les mateixes característiques que els problemes que ens trobem a la vida real: cap enunciat, cap llistat de dades, només una pregunta a contestar.

Com podeu veure a la imatge hem d’esbrinar el cost de la repoblació d’un bosc cremat situat prop de Vilanova d’Escornalbou i el primer que hem fet, en grup classe, ha sigut preguntar-nos que ens calia saber per poder-lo calcular.
Aquesta part ha estat fàcil, ràpidament hem arribat a la conclusió que no havíem de buscar gaires dades, en teníem prou amb un parell: l’extensió de la superfície cremada i el cos de cada plançó de pi.